I el temps passa, i alhora s’atura a l’instant precís que el fa etern. I el camí sinuós del riu l’esperava, i l’essència de l’aigua que a camins passeja, o salta o s’evapora, l’esperava. I els traços geomètrics del camp l’esperaven, i el rostre de cada poble, i la barraca que s’enyora, l’esperaven. I els seus amics, els moixons, canten, i la petita flor silvestre es posa de gala, mentre l’esperaven.
I semblava impossible, i Vicent ho torna a fer, i ens talla de nou l’alè, la seva mirada, sàvia de tants anys que cerca la bellesa i -cada cop ho tinc més clar- la crea.
Vida a l’Ebre, de Vicent Pellicer. Cossetània Edicions, 2023. El 25 d’octubre a les llibreries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada