Nanoconte aniversari drac

 

Un dels nanocontes que agrada més, sobretot quan visito escoles, ara il·lustrat.

Ulls de safir (nanoconte)

 Té una passió malaltissa pel safir; la col·lecció omple la casa. “Busco el blau perfecte”, sempre diu, amb to irònic, però amaga la patètica venjança contra aquella núvia que va tindre als quinze anys, que adorava els ulls de l’Alain Delon.

(Nota de l'autor. És curiós com funciona el procés creatiu. Deixo la ment en blanc per a escriure un nanoconte, i la primera paraula que em ve al cap és "maragda". La busco a google, perquè sempre em faig un embolic amb els colors de les pedres precioses. Crec recordar que ja he escrit un conte on surten maragdes, i el mateix google em suggereix una altra pedra, el safir. Em poso a teclejar paraules, sense saber com sempre com acabaré el nanoconte i de sobte, recordant un nom que avui malauradament tothom té present, penso: de quin color tenia els ulls Alain Delon? I tot quadra. Que serveixi d'homenatge)

nanoconte sobre una errada comesa durant la creació d'un déu

 

El dissenyen amb presses, s'equivoquen en teclejar la seva descripció, i creen un ésser totpudorós i somnipresent. I ara, qui vetlla per l'univers i la humanitat és un noi vergonyós i ple de fantasies. I no va pitjor.

Amant apassionat dels llibres

 

aspra la memòria

 

I les mans eres suaus, recordo. O crec recordar? I és aspra la memòria.

Nanocontes a Tràfic d'abstraccions

 Aquesta temporada col·laboro llegint nanocontes al programa Tràfic d'abstraccions, de Ràdio Tarragona, conduït per Núria Calvo.

Avui podreu escoltar els primers en directe, en aquest enllaç.

tanta vida dintre

 Li van comprar un tap; tenia tanta vida dintre, que se li sobreeixia. Però el tap era de sucre, i el va fondre en un no-res. 

Dedicat a Josep Lleixà, Fifo

Expulsat de la taula de negociació

 

Expulsat de la taula de negociació un intèrpret de llenguatge de signes per aixecar el dit que no tocava.

cor trencat

 L'amic Rafael Ricote ha penjat aquesta fotografia a facebook, on es veu un cor pintat a les escales del pont, davant l'església del Roser, a Tortosa.

L'amic Ricardo Gascón, provocador de mena, suggereix que la foto mereix un conte.

Ricote recull la idea i escriu un relat al seu blog. 

I jo no em puc mantenir impertèrrit davant d'un repte així.

Era un cor a la gallega; mai sabies si pujava o baixava. Que s'acabés trencant era qüestió de temps. Tenia un to de roig als llavis que sempre enyoraré.

la constància blanca

 

perquè vol veure el mar

Agafa lloc al costat esquerre del vagó, perquè vol veure el mar, però recorda massa tard que no va, sinó que torna.

Era ella també la llum

 

Afegeix un títol

nanoconte de terror en 4 paraules

Copiant un repte que he vist sovint a les xarxes, us proposo escriure un nanoconte de terror de només quatre paraules.

Aquest és el meu:

retirada d'andròmines

L'expresident truca al servei gratuït de retirada d'andròmines com a últim acte de servei al país. Demà a quarts de nou li va bé.

#nanocontes

Massa Matrix, o massa poc?

Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

Quan va despertar, el seu like encara no era allí.
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

al final del túnel

Intueix una llum al final del túnel, però és el reflex de la llanterna del seu mòbil en un toll.
Per cert, li queda un 8% de bateria .

La dona dels nassos

Tinc el goig de col·laborar al número 4 de la revista La dona dels nassos.
No endevinaríeu mai com: amb quatre nanocontes que giren al voltant de la traducció,  i il·lustrats per Cristian Porres.

Més informació de la revista a instagram i facebook 

la pell de la memòria

Explica'ns un conte

Helena Bonals, una de les lectores que fa temps tinc el goig de tenir, ha escollit un dels meus nanocontes per a participar a instagram a la iniciativa Explica'ns un conte de la Biblioteca Santa Tecla de l'Hospitalet
Ho podeu veure en aquest enllaç.