Una sortida digna (L'última batalla)

Lectura del conte L'última batalla, inclòs al llibre Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009), en què una colla de jubilats perpetren un tendre i divertit atracament.

Una sortida digna a Roquetes, 10 anys

Avui fa 10 anys d'una de les presentacions del meu llibre Una sortida digna, a Roquetes, sobretot quan Vicent Pellicer i Xavier Aragó, amb la lectura d'uns dels contes que era una sorpresa per a mi, em van fer sortir les llàgrimes.
Tresors que un acumula i agraeix.

Una sortida digna, 10 anys

El meu llibre Una sortida digna, ja fa 10 anys que tomba. Bons records.

Una sortida digna, 10 anys

Aquest mes de setembre Una sortida digna (Cossetània Edicions) fa 10 anys, i em ve de gust recordar tot el procés de naixement del meu cinquè llibre, aquest recull de contes amb el fil conductor de la mort, vista des del sentit de l'humor.
Aquella era l'època daurada dels blogs, i havíem creat una xarxa de col·laboració i amistat important.
Vaig decidir crear un blog específic per al llibre, però de forma juganera, sense desvetllar que jo n'era l'autor ni que es tractava d'un llibre; feia veure que es tractava d'un col·leccionista d'imatges de portes obertes fotografiades des de dins. Allò fou divertit i viciós a la vegada, perquè no parava de fer fotos de portes obertes arreu on anava, no veia res més, i els amics i amigues de la xarxa catosfèrica me n'anaven enviant, amb l'afegit que no sabien qui estava al darrere d'aquell blog. El resultat és una col·lecció força interessant que podeu veure en aquest enllaç.
Més endavant, vaig fer parlar al blog els personatges del llibre, fent-los passar per persones de veritat, per tal de continuar amb la línia juganera i crear expectativa. Això m'obligava a recuperar la meva relació amb els personatges, i fer-los reviure (cosa quasi miraculosa en un llibre tan ple de morts). Podeu llegir els apunts en veu dels personatges en aquesta altra etiqueta.
El 7 de setembre de 2009 fou un dia especial, perquè vaig desvetllar per fi de què anava el joc i que jo n'era l'autor; deu anys després em fa gràcia llegir els comentaris.
A finals de setembre vaig penjar a Youtube la presentació virtual del llibre; un vídeo que m'omple de tendresa, perquè s'escolta mon fill, nascut aquell any, de fons. Fins i tot vaig fer un recull de preses falses.
El llibre va néixer com un joc al voltant de la presència de la mort, i així va anar seguint sempre.
Em va costar triar el títol, fins que durant un viatge en cotxe vaig escoltar el primer disc Jesús Fusté i, concretament, una de les seves cançons que més m'agraden, Una sortida digna, i vaig creure que era un títol idoni i que em permetia teixir lligams amb l'amic músic i cantant de Pradell de la Teixeta.
Un a un anirien arribant comentaris sobre el llibre, que reuneixo en un blog específic, i que podeu llegir en aquest enllaç.
I després anirien arribant més sorpreses juganeres, que han fet d'aquest recull de contes molt més que un llibre:
-Una adaptació teatral del grup TEBAC de Reus.
-L'adaptació musical d'un dels contes de David Espinós.
-El curtmetratge en versió cinema mut del grup CREA d'Amposta.
-L'adaptació musical d'un dels contes pel grup Fred secret, amb la cançó Joan Cremades.
I amb l'esperança que els llibres no moren mai, espero que continuï jugant molts anys.

#bookfacefriday

A la Biblioteca de Móra d'Ebre els agrada jugar amb els llibres practicant el #bookfacefriday
Ho han fet amb diverses portades d'autors ebrencs, com es veu en aquest àlbum , inclosos els meus Una sortida digna, i El noi del costat del padrí.
M'encanta.
Gràcies

Retrat de família; una dotzena de llibres

Amb El nostre pitjor enemic, la família arriba ja a la dotzena. Fa goig veure'ls així junts, recordar tantes emocions.

Aparent tranquil·litat, el curtmetratge

I ara, per fi, la versió en cinema mut del curtmetratge de CREA, Aparent tranquil·litat: I aprofito la versió acompanyat de la guitarra de David Espinós, inclosa al nostre recital Relats a recer d'una guitarra, que es podrà escoltar aquest dissabte a Santa Bàrbara.

Aparent tranquil·litat, el nou curtmetratge de CREA

El grup CREA ja ha anunciat a la seva web que el seu proper curtmetratge està basat en el meu conte Aparent tranquil·litat, inclòs al recull Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009).

El curt es presentarà en el marc de les VIII Jornades de les lletres ebrenques, el 18 d'octubre a Amposta.

Us podeu imaginar la il·lusió que em fa.

Els de CREA són una gent molt maca, entusiastes, voluntariosos, agosarats. Quan el Xavier Miró em va comentar las seva dèria de gravar un curtmetratge basat en aquest conte em va sorprendre molt. Em va semblar un repte difícil, però se n'han sortit amb escreix. Jo ja he vist les dues versions que han fet, i em moro de ganes d'ensenyar-los a tothom.

Aquest ja serà el 4t curtmetratge basat en contes meus, després d'Espantant gavines, del recull El vertigen del trapezista; Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina, i el curt gravat i emès pel programa Via llibre del canal 33 en motiu del 1r premi de microcontes.

El conte d'Aparent tranquil·litat és un dels que he llegit més vegades, ja que està inclòs dins del repertori del recital Relats a recer d'una guitarra, que llegeixo acompanyat de la guitarra de David Espinós, com podeu veure en aquest vídeo de Xulio Ricardo Trigo.

Una sortida digna, i més

Una sortida digna, el meu recull de relats publicat per Cossetània Edicions el 2009, amb contes farcits de morts (sempre de molt bon rotllo), ha donat molts fruits:
- Es va convertir en obra de teatre de la mà del grup TEBAC.
- La companyia Invisible titelles en va adaptar un conte per al seu espectacle  Petits fours.
- El grup de música tarragoní Fred secret va composar una de les cançons del seu nou disc basada en un dels contes.

I ara, aviat, una nova alegria.

Gravant curtmetratge

Dissabte passat, tercer dia de gravació del nou curtmetratge del grup CREA, a la seu, ni més ni menys, que de la Lira Ampostina.
Qui m'havia de dir fa uns anys, que aviat veuré el tercer curtmetratge basat en contes meus, desprès d'Espantant gavines, gravat per molta gent de l'actual CREA i pel grup Atictes, i del curtmetratge Magnetisme, fet per alumnat de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.
Moltes, moltes, moltes gràcies a tothom.
Ja tenen curtmetratge els llibres El vertigen del trapezista, i I un cop de vent els despentina, i ara li toca el torn a Una sortida digna, i, a més, en dues versions!

Amb Itineraris de lectura, a Tàrrega

Gràcies al programa Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes, el passat 19 de febrer vaig estar a l'Escola d'adults de Tàrrega, per comentar amb l'alumnat els meus llibres Una sortida digna i Molles per no perdre'm, convidat especialment per l'amiga blocaire Montserrat Aloy, cantireta.

Per a mi, aquestes visites a centres d'ensenyament són molt especials, i ho aprofito per regalar-me mig dia festiu.

Surto amb força marge de temps de Tortosa, per no haver de córrer, per gaudir del viatge, per no pagar peatges de la pressa. L'última hora d'espionatges al país i els preparatius del partit de Champions de demà m'acompanyen. I pensaments dispersos. Els núvols són grisos, i baixos (o les muntanyes altes?), però el paisatge vora la carretera s'esquitxa de flors silvestres, blanques.

Arribo a Tàrrega a hora de dinar. Carrers despullats que passejo amb saludable desig de badar. Allibero uns quants llibres pels carrers, i en deixo de meus a la Biblioteca (xafardegen a l'ordinador a veure qui sóc), i en un bar de la plaça Sant Antoni on sona música country (un cartell anuncia proper concert de Tomeu Penya; tot lliga). Prenc un tallat i un tall de coc que em sedueix, amb gust d'anís.

Encara tinc temps, i torno a passejar per carrers que he trepitjat abans, i reconec aparadors que ja he mirat (em reconeixen a mi?), i em sento menys foraster.

I arribo a l'Escola d'Adults, i la Montse ja m'espera, i es produeix aquest encant quan dos amics blocaires es troben per primer cop, cara a cara, i compartim inquietuds vitals i literàries, i després ja parlàrem més, que ara hem d'anar a classe. 

Moment de desvetllar misteris, de desembolicar regals, quan travesses la porta, per ambdues parts. És una classe d'adults, però són bastant joves, però també ha vingut gent de fora. L'aula és plena. Han treballat alguns dels meus relats breus, i diuen que els han agradat, que els han semblat tristos, i també divertits, perquè tot pot ser alhora. I intento explicar els meus perquès de contista, la meva passió per la brevetat, i acabo, com sempre, llegint-ne algun. M'hi passaria hores. En moments així no sento ni cansament, ni símptomes dels constipat que em persegueix fa setmanes.

Quan acaba sí, em sento dolçament cansat, i xerrem una estona més amb la Montse i altres mestres i, per si fos poc, em regalen dolços i vi de la terra.

Me'n torno cap a Tortosa. Truco a casa. Ja vinc. A tanta distància, la veu del meu fill fa que l'enyori més. No corris; no.

Ja és fosc, i al costat de la carretera no es veuen les flors silvestres, però hi són, blanques.

Joan Cremades, de Fred Secret

A finals de l'any passat ja us vaig informar que el grup musical tarragoní Fred secret ha composat la cançó "Joan Cremades", basat en el conte "Secundari", inclòs al recull Una sortida digna, de Cossetània Edicions, 2009. Avui us torno a presentar la cançó, i també un vídeo que em vaig fer fa uns anys llegint precisament aquest conte.
"Secundari", a més, es va publicar  al número 77 de la revista Celobert de Blanes, amb aquesta il·lustració de Teresa Ramos.

Una sortida digna, segons TEBAC

L'estimat grup teatral TEBAC van representar diumenge passat, a la sala Santa Llúcia de Reus, l'espectacle Una sortida digna, basat en alguns dels contes del meu llibre homònim, i del que ja us n'he parlat altres vegades, i que us recomano si teniu l'ocasió de veure'l o de contractar-lo, ja que està assegurat passar una bona estona, rient-se'n de la mort.

Podeu veure més fotos en aquest enllaç.

Innocència

"Té confiança plena en la justícia i en la norma universal que les bones accions sempre seran recompensades d’una manera o altra, així com seran castigats els malvats pels seus pecats.

Però tres mesos després, mentre el sodomitza un pres de la quarta galeria amb l’esquena plena de pèls, tem que alguna cosa no rutlla."
.
Fragment del conte Innocència, inclòs a Una sortida digna.

Un vampir decrèpit

Ja s'ha estrenat a Mont-roig l’espectacle de titelles per a adults Petits fours, de la companyia L’invisible titelles, i que inclou un monòleg basat en le meu conte “Un problema d’imatge”, del llibre Una sortida digna.
Aquell vampir que vaig crear fa anys, decrèpit, sense forces, amb una necessitat urgent de treure's el carnet de conduir, ara pren vida gràcies al Joan Reverté, i fins i tot apareix a TV3, com podeu veure en aquest enllaç.
Us deixo amb un fragment del conte:

"Les forces minven i, tot i els intents d’amagar-ho, dec semblar patètic. Els anys no perdonen i cal rendir-se a l’evidència: cada nit tornava més baldat que l’anterior al meu refugi de vellut. Havia arribat el moment de ser pràctic, deixar romanticismes enrere i obrir pas a la mecànica: necessitava un cotxe. No m’importava la marca ni el model, només que fos ben ràpid i potent. I tenia ben clar el color: vermell."

Una sortida digna, contes sobre la mort amb sentit de l'humor

Avui és un bon dia per a recomanar l'espectacle Una sortida digna, que el grup teatral TEBAC ha creat, inspirats en els contes del meu llibre homònim.

I ara... titelles!

Primer un curtmetratge. Després un altre. I un espectacle teatral. Ara... titelles!

Us presento a Vampir, un dels personatges de l'espectacle per adults "Petits Fours; monòlegs per titelles", de la companyia L'invisible titelles, que inclou una història basada en el conte "Un problema d'imatge", del llibre Una sortida digna.

Em moro de ganes que arribi el setembre per a veure l'espectacle.

Una sortida digna; cançó, recull de contes i teatre

Una sortida digna primer fou una cançó de Jesús Fusté, inclosa al seu primer disc, i que us convido a escoltar. Després vaig adopar-lo com a títol del meu llibre editat per Cossetània el 2009, un recull de relats breus amb la mort com a fil conductor, vista amb humor i tendresa.
A l’acte de presentació del llibre a Tarragona, el març de 2010, l’Helena i el Jordi, un parell de membres del grup teatral TEBAC (Teatre Estable del Baix Camp), col·laben amb la lectura dramatitzada d’algun dels contes, en un acte amb què van donar inici a l’any de celebració del 30è aniversari de la fundació de la companyia.
I arran de les bones sensacions sorgides d’aquesta col·laboració, neix el repte de fer-ne un espectacle teatral. Ta txan!!! Serà possible?

Els envio una selecció dels contes que crec que poden ser més fàcilment dramatitzats, i en una reunió al seu local d’assaig a Reus cronometrem els rellotges, posem fil a l’agulla, vaja.
Durant l’hivern de 2010 versiono els contes per a dramatitzar-lo millor, converteixo algun personatge en dos, pobre, i el meu estil amb manca habitual de diàleg s’ha de girar com un mitjó. Al començament em costa fer aquest exercici, però li vaig agafant la mida.
Per fi, després d’una representació d’algun dels contes als carrers de Reus, que no puc presenciar per problemes d’agenda, arriba l’estrena de l’espectacle, ni més ni menys que al meu poble, el 9 de juliol de 2011, durant la 4ª Jornada Literària de Cornudella de Montsant, al vell local de l’Íntim de fusta adolorida pel pas dels anys.
Dies abans, molt atenta, em truca l’Helena per a vacunar-me. M’explica que treballen l’espectacle com un work-in-progress, és a dir, que anirà creixent a mesura que el vagin representant , i m’avisa que hi han afegit algunes cosetes de collita pròpia. No m’espanta, al contrari, els tinc plena confiança.
I la confiança no em defrauda. Al final de la Jornada Literària m’assec a primera fila, sense nervis, carregat d’il·lusió com el nen que coneix el secret dels Reis Mags i per això els estima més, i em disposo a gaudir, a ser feliç, a conèixer i reconèixer els personatges que un dia passaren per les meves mans, a descobrir com somriuen, com respiren i com, en el bon sentit de la paraula i atès el fil conductor de l’espectacle, moren.

El vestuari negre d’actors i actrius és adient; brillant el monòleg de Tossut de mena; hilarant l’adaptació de L’última batalla on un grup de jubilats atraquen una farmàcia; dinàmic el ritme amb què representen una bateria de nanocontes de gènere negre.
Moltes gràcies per fer-me viure una il·lusió, per fer-me una mica més feliç, per fer-me somriure.

Més fotos al blog d'Una sortida digna.

I per a acabar, un muntatge amb fotos i vídeos de l'espectacle Una sortida digna:

Contes d'Una sortida digna als carrers de Reus

El grup teatral TEBAC està preparant un espectacle teatral basat en alguns contes del meu llibre Una sortida digna, on el fil conductor és la mort, tractada des del punt de vista de l'humor i la tendresa. El passat 17 de juny, com a acte final de la commemoració dels 30 anys d'existència del grup, han representat alguns d'aquests contes pels carrers de Reus.

Els meus contes es passegen per Reus, com jo quan era petit i anàvem a comprar amb els meus pares, com quan feia temps esperant l'autobús per a anar a Cornudella, com quan sortia a agafar aire mentre mon pare estava hospitalitzat... Gràcies per aquest regal, TEBAC.

Aquest espectacle es podrà veure a Cornudella el dia 9 de juliol, durant la 4a Jornada Literària.

Alguns membres de TEBAC ja van col.laborar a la presentació del llibre a la llibreria de la Rambla de Tarragona el març de 2010.

Podeu veure més fotos aquí.

Els meus contes als carrers de Reus

Alguns dels meus contes inclosos al llibre Una sortida digna es veuran representats pel grup teatral Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC) als carrers de Reus durant la Festa major, el proper 17 de juny, a partir de les 22.00, en una ruta per diversos carrers i palces del centre de la ciutat, que s'iniciarà al Fossar Vell.

Alguns membres de TEBAC ja van col.laborar a la presentació del llibre a la llibreria de la Rambla de Tarragona el març de 2010.

I la col·laboració no s'acabarà aquí.