Jesús Fusté a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Jesús Fusté, acompanyat a la guitarra de Toni Just, donarà el complement musical a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Ens acompanyaran durant la microruta literària, rubricant el final de les lectures, i endolciran les presentacions de llibres amb les seves cançons. Segurament ens interpretarà algun dels temes del tercer disc, Cruïlles, que podeu escoltar a la seva web.
Bons músics i bona gent; sempre és un plaer tenir-los al costat.

Vaig, amb Jesús Fusté

Per a mi és un plaer compartir amb vosaltres la cançó Vaig, inclosa al disc Cruïlles de Jesús Fusté, amb una lletra que hem escrit tots dos a mitges, a la vora del seu piano a Pradell de la Teixeta.
De tant en tant m'hi aturo, i compartim emocions, esperances i somnis, i construïm de forma fàcil una amistat que va nèixer quasi a l'instant.
Vaig. Anem.

Cau la llum, de Jesús Fusté

Si em seguiu de fa temps, coneixereu la meva debilitat pel músic i cantautor Jesús Fusté. Ara està promocionant el seu tercer disc, Cruïlles, i Cau la la llum és possiblement la meva cançó preferida. 

La cançó sembla fràgil, delicada, i em manté l'ànima penjada del fil de la seva veu fins quasi l'infinit.

Al IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla

29 d’octubre de 2016, La Sénia. Participo a la Roda d’experiències dins del IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla, juntament amb Jesús Fusté i ToniJust (Força Priorat!). Expliquem el procés creatiu de la cançó “Un escriu”, que acabem de fer a mitges. Tot i que ja tenim una cançó escrita a mitges (Vaig, inclosa al disc Cruïlles), Jesús Fusté em demanà poemes per a composar-ne una altra amb l’excusa i al·licient d’aquest Festival. Entre els diferents textos que li envio es troba el poema Un escriu, que vaig escriure fa un parell d’anys, en motiu de la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, inspirat en un altre poema de Víctor Canicio  (complicitats i creativitat que vénen i van). Aquest poema és el que insipira Jesús Fusté, i de seguida hi veu una música oberta, com diu ell, però cal adaptar la lletra, i en aquest moment és quan s’inicia el procés de reescriptura i d’adaptació de la lletra a la música, un procés que implica complicitat, aprenentatge (aprenc que no és el mateix llegir que cantar), i haver-se d’ajustar a uns límits i restriccions (nombre de síl·labes, ubicació de les tòniques, etc) que, curiosament, fomenten la creativitat. Però la cançó no s’escriu a quatre mans, sinó a sis, perquè Toni Just li posa els arranjaments, la muda. Durant l’acte a La Sénia, Toni explica com treballa a l’hora de fer els arranjament, i utilitza dues paraules a la mateixa frase, dues paraules que enparença semblen contràries, però que ambdues són necesàries en el procés creatiu: flipar i matemàtiques. Per a acabar, tots dos interpreten la cançó en estrena mundial, i jo aparto la cadira un metre, poso una mica de distància, i em concentro per a no emocionar-me en excés.

Després, a la mateixa Roda d’experiències, també participen Albert Pujol, Jordi Llavina, Xavi Múrcia, Mirna Vilasís, i Túrnez & Sesé.

I durant la jornada coincidim amb altres amics de lletres i músiques, com Albino Tena, Montse Castellà, Manel Ollé, Cinta Sabaté, Laura Borràs, carles Duarte, Josep S. Cid, i uns punts suspensius que no paren de créixer.

Música en Terres de cruïlla

El proper dissabte 29 d'octubre participaré al V Festival Música en terres de cruïlla, al costat de Jesús Fusté i Toni Just, per parlar de la nostra experiència a l'hora de fusionar textos i música.
La participació és molt més extensa.
Ppodeu trobar més informació en aquest enllaç.

Com és que m’heu deixat apuntar a percussió?

El nostre fill, de ben petit, mostra una inclinació natural cap a la música, i sempre ha demostrat un cert domini del ritme. Tots els instruments li han despertat interès, però uns més que altres. Veure un xiquet agafar capses, pots, llaunes, i fabricar-se una bateria, és una imatge força habitual. El nostre fill, també. Ja fa anys en va demanar una als Reis que, generosos i potser una mica inconscients, li’n van portar una de juguet. De juguet, vet aquí el problema, perquè ell la volia de veritat. I la continua volent, perquè quan n’has tastat una d’autèntica, no hi ha color. De tant en tant, de tornada de Cornudella, passem pel Pradell a visitar l’amic i músic Jesús Fusté, que té una bateria a casa per quan van a assajar la seva banda. Al nostre fill li queia la bava, i no deixava de mirar-se-la fins que li vam deixar tocar. Potser hi ha un abans i un després d’aquell dia.

Ja fa uns anys que el vam apuntar a l’Escola Municipal de Música, i el curs passat va fer una roda d’instruments, per a provar-los. A l’hora de fer la matrícula per a enguany, havíem de decidir, per ordre de prioritat, els instruments que volia aprendre. “Pensa-t’ho bé”, li vam dir, mentre creuàvem els dits. Pero ell ho tenia clar: en primer lloc, percussió. És el que acostumen a demanar mols xiquets, i hi havia poques places; teníem esperances que s’hagués de conformar amb la segona opció, la guitarra, que també li agrada, i en té diverses per casa que rasca sovint, i el piano de sa iaia, que tecleja cada dia quan passa pel costat.

I van sortir les llistes de l’Escola de Música, i vam tenir “sort”. L’únic alumne apuntat (o que els seus pares havien deixat apuntar) a percussió era el nostre.

Ha esperat les classes amb aquella il·lusió que posen els xiquets en les coses que de veritat importen, i hem comprat unes baquetes de “professional”, en una botiga plena de coses que li fan pampallugues als ulls, i una llibreta amb ratlles de pentagramas, i un metrònom digital. I suportem el soroll resignadament quan assaja, quan juga, i els veïns potser també (no s’han queixat encara), i passada  una estona prudent el convidem (supliquem, ordenem) que canviï a una activitat més silenciosa.

Quan surt de classe, molts dies em pregunta, encara sorprès: “com és que m’heu deixat apuntar a percussió?”

Bona pregunta. Nosaltres també ens la fem. Molts amics i coneguts també ens la fan, mentre ens donen copets a l’esquena com a mostra de condol i mitja rialla al rostre. La resposta potser és senzilla: perquè era la “seva” primera opció (fa molts anys que ho és), perquè és la “seva” vida, perquè el coneixem prou per saber quan demana alguna cosa de debò, perquè la música ha de ser un plaer, perquè des de sempre es percussiona a sobre, perquè l’estimem molt més que al silenci.

Cruïlles, de Jesús Fusté

I ja està aquí el tercer disc de Jesús Fusté, Cruïlles. Ja us he parlat d'aquest fantàstic músic, cantant i amic, que excel·leix en els tres àmbits. Ja fa vuit anys que tinc la sort de conèixer-lo i, com ànimes bessones que es reconeixen a distància, vam sentir un feeling especial des del primer moment, i sovint hem col·laborat junts. El llibre Una sortida digna li deu el títol a una de les seves cançons del primer disc. Un dels contes inclosos a I un cop de vent els despentina, està basat en una de les seves cançons del segon disc Lletres d'aigua..
Per a acabar-ho d'arrodonir, fa un parell d'anys em proposa col·laborant posant lletra a la cançó Vaig, del seu tercer disc Cruïlles, i també escriure un conte del mateix títol, que es pot trobar dins del disc i que es pot llegir al recull El noi del costat del padrí.
I com he dit, ara ja està el disc acabat i a les meves mans. Ja me'l sé de memòria, i mon fill gran part, fins i tot la cançó italiana, i Vigila!, que té molt de ritme.
El tercer mostra una clara evolució, amb potència i lirisme alhora, un disc que ens crida i que estira algunes notes de forma delicada i que ens pengen d'un fil de l'emoció, com Cau la llum,una de les meves preferides.
El disc, com a objecte, és molt bonic, amb fotos de Xulio Ricardo Trigo, i textos de Coia Valls, Cinta Arasa, Francesc Mompó, Àngels Moreno, i jo mateix.
A la seva web podeu tastar ja la primera de les cançons del disc, Aina.

Jesús Fusté: A lletra viva, a Reus

Em plau passar-vos informació d'aquest concert!!!

.

"A lletra viva" és un espectacle literari-musical, on els texts literaris declamats i els poemes musicats s'intercalen al llarg d'un concert on les veus d'una part dels nostres escriptors més propers i estimats (Xavier Amorós, Gerard Vergés, Jesús Moncada, Jesús M. Tibau, ...) ens ofereixen fragments dels seus escrits.

De la mà de Toni Just (guitarra), Rut Enguita (rapsoda) i Jesús Fusté (veu).

Si us animeu aquest proper Divendres 18 de desembre a les 21h farem un CONCERT al BRAVIUM TEATRE de Reus.

Us hi esperem a tots!

Jornada Literària de Cornudella de Montsant

L'11 de juliol de 2015 tindrà lloc la 8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. ja estem acabant d'embastar tots els detalls,  i properament us n'informaré. De moment, un vídeo amb imatges d'aquests set anys, amb música de Jesús Fusté.

Amb llibres a la Fira del vi de Falset

El passat cap de setmana, 2 i 3 de maig, convidat pel Carles Cabós en nom de Priorat digital, vaig ser present a la Fira del vi de Falset. La idea era aprofitar l'estand d'aquest nou mitjà de comunicació perquè diversos escriptors prioratins que hi col·laborem pogiuessim signar llibres. Sí, sí, ja ho sé, direu que és una mica innocent creure que enmig d'una fira de vi, on la gent acudeix interessada per aquest mil·lenari beuratge, puguin fer cas a uns intrèpids escriptors. Però m'agraden els reptes, i sempre recolzaré les iniciatives que provoquin acostar els llibres a la gent, introduir-nos per qualsevol escletxa. A més, dissabte a la nit, havíem previst que el cantautor i amic Jesús Fusté em presentés  El noi del costat del padrí. Per manca de coordinació, la presentació no va aparèixer al programa, i si ja ñes difícil que la gent vagi a les presentacions de llibres, fer-les quasi en "secret" és tota una heroïcitat , o una temeritat. Però Jesús Fusté, que s'havia preparat la presentació amb l'estima que em té, i amb tota la seva sensibilitat, la volia fer sí o sí, davant dels meus amics que acudiren a veure'm. El Carles estava desolat, però intentava animar-lo, tot i que l'entenc. Assegurava que ja no es posaria mai més en aquesta mena d'embolics, però jo procuro treure guanys dels fracassos, i ja li he proposat que l'any vinent la farem més grossa encara, que no en farem una de presentació, sinó tres, cinc, set, convidarem tots els autors dels Priorat a qui ja dono per alertats. El "fracàs" d'enguany serà la primera pedra d'un gran èxit. A més, he escrit fracàs entre cometes expressament, perquè vam passar una estona molt agradable sota una nit dolça de maig.

Quant a la presència a l'estand de la Fira, vaig poder signar algun llibre i, sobretot, vaig coincidir amb bons amics de lletres com el Pere Audí, l'Agustí Masip, el Fede Cortés, el Toni Orensanz, i em vaig desvirtualitzar amb vells seguidors blocaires com Ricderiure. 

I tot plegat, no és molt profitós?

Més info sobre la Fira en aquest enllaç 

Entre grans

El passat 17 d’octubre de 2014, dins de les Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l’amic Jesús Fusté va cantar algunes de les cançons de l’espectacle Lletres d’aigua, acompanyat a la guitarra de Toni Just, i de la veu de Ruth Enguita, que va llegir fragments d’alguns llibres.

Els textos escollits foren:

.

Fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada

“El bust”, de Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés

Fragment de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó

Fragment de Benissanet, d’Artur Bladé i Desumvila

“Estores de platja que no engalzen”, del recull De dalt i de baix, de Yannick Garcia

“Vedat”, d’Albert Roig

El conte “Quan del cel cauen pilotes”, del recull I un cop de vent els despentina, de Jesús M. Tibau

.

I què pot sentir un servidor? Agraïment i orgull.

Maig d'amor. Lletra, Gerard Vergés; música, Jesús Fusté

De les cançons més belles, de les cançons que més m'emocionaven i que més m'emocionaran encara. Música i veu de l'amic Jesús Fusté; lletra de l'etern Gerard Vergés.

Video resum d'una vida literària

M'agrada fer un repàs ràpid dels moments viscuts gràcies a la literatura, i més encara a ritme de la música de Jesús Fusté, com és el cas de l'ùltim vídeomuntatge amb activitats entre 2010 i 2013. Clubs de lectura, presentacions de llibres, taules rodones, visites a escoles i, sobretot, emocions viscudes al costat d'amics i amigues de lletres. Una abraçada a tothom i moltes gràcies per ser al meu costat.



I de recordatori, el vídeo amb les meves activitats anteriors a juny de 2010, a ritme del grup Xeic:

Des de Sant Joan del Codolar, Jesús Fusté

Des de l'ermita de Sant Joan del Codolar, a Cornudella de Montsant, la Montserrat Domingo m'envia la seva admiració per la música de l'amic Jesús Fusté, i m'explica que li agrada buscar o relacionar literatura i múscica amb les fotos que ella fa.
D'exemple, vet aquí fragments de les cançons del disc Lletres d'aigua, amb les fotos de la Montserrat.

De la cançó Estimada, basada en un poema de Xavier Amorós.

Has de brotar de nou, plenes de vida,

les roses ideals de la il·lusió,
i amb l'encant lluminós de la florida
s'ha tornat primavera la tardor.
.
De la cançó Tant de bo.

Tant de bo que el sol besi el meu pit

malgrat la boira es posi al meu camí.

.

De la cançó Tinc un bocí de sol

.

Tinc un bocí de sol

dins una capsa tancada...

Desfaig la nit

i camino d'amagades

a punta d'alba...

El fan més jove

Els Reis de l'Orient han estat generosos amb el fan més jove de Jesús Fusté, i li han portat el regal que va demanar: un piano amb micròfon per a cantar com Jesús Fusté. Ara el podrà imitar de forma més realista, tot i que amb rotlle de paper i un cordill en tenia suficient. I és que la música i la imaginació van sempre de la mà.

Música i lletra

La vida literària, a més dels dels contes i els llibres, que són el meu hàbitat natural, m'ha permès participar en activitats complementàries diverses que han representat un autèntic regal que no deixa de meravellar-me (curtmetratges, obra de teatre, titelles...)

Dissabte passat en vaig iniciar una altra que em carrega les bateries de nou, de la mà de l'amic i músic Jesús Fusté: coescriure la lletra d'una cançó.
No s'hi valia a escriure una lletra al meu gust, sinó adaptar-me al to desitjat per Jesús Fusté, al seu objectiu. Calia que ell s'hi trobés bé, i entre tots dos i la llum del capvespre que es fonia darrere la finestra de casa seva, crec que ho vam aconseguir.
La lletra està gairebé enllestida; només calia deixar-la reposar cadascú pel nostre costat, per tal que les paraules es posin al seu lloc correcte.

Vine amb mi, de Jesús Fusté

Vine amb mi, del primer disc de Jesús Fusté; gran músic, fantàstic cantant i millor persona:

El vídeo més vist de la setmana; o contes i cançons a Arenys de Lledó

4 d'agost, lectura de relats i nanocontes al local de La Sociedad, d'Arenys de Lledó, intercalts enmig del concert de Jesús Fusté.
Arribo a Arenys de Lledó amb la dona i el xiquet, a través d'una estreta carretera que travessa la tarda. Ens separa (o ens uneix) de Catalunya el so alegre del riu Algars, una aigua que corre sense aspiracions innates de frontera. Uns quants turistes uniformats d'estiu pugen de banyar-s'hi.
Ja a La Sociedad, saludem la Sandra, engrescadora, i entrem al local on ja assagen el Jesús, el Toni i el Carlos que, en certa manera, toquen per a nosaltres, i el xiquet BADA (així, en majúscules).

Comenten l'ordre del concert i acabem de definir quins contes llegiré abans de cada cançó. Conviden el xiquet a tocar la bateria, però no gosa, vergonyós encara; l'altura de l'escenari impressiona.
Sopem junts, tots sis (el xiquet, a més, xafardeja pel menjador).
Arriba l'hora del concert i entre el Jesús Fusté, els seus músics i jo s'estableix certa màgia. Ens ho passem molt bé. Pujo les escales abans de cada cançó, m'assec a l'escenari, llegeixo nanontes ben acompanyat. Qui sap, possiblement repetirem l'experiència.
Ja a casa, Dels trenta anys es converteix en el vídeoclip més vist de la setmana, desbancant del primer lloc als abanderats de la Festa del Renaixement, a petició del nostre xiquet que el reclama un i altre cop, mentre no para de repetir tot el dia: Jesús Fusté, piano; Toni, guitarra; Carlos, bateria.

Cares del món, vídeos resum

Ja fa setmanes que la secció de Cares del món ha arribat al número 200, i li devia un homenatge, i un agraïment a tothom que hi ha col·laborat enviant-me fotos. I com a homenatge, aquest vídeo resum del segon centenar de Cares del món , a ritme de la cançó Tan de bo, de Jesús Fusté:


I també un recordator del primer centenar:

Jesús Fusté a l'Institut de Tortosa

Divendres passat, vaig assisit al concert que Jesús Fusté va realitzar a l'Institut de Tortosa, acompanyat per dos membres de la seva banda, Carles Brull i Toni Just.

Bona iniciativa aquesta de l'Institut de Tortosa d'apropar a l'alumnat cantautors que musiquen els nostres poetes.

Modestament, vaig participar llegint el conte La nit de sant Llorenç, basat en una de les cançons de Jesús Fusté.