30 de novembre 2019

El pirata més terrible del món, de Richard Petisigne



El pirata més terrible del món, de Richard Petisigne
Il·lustracions de Mélanie Allag
Baula Edicions
La taverna d’en Robbie Cabells-Bruts acull, com cada any, l’elecció del «Pirata més terrible del món». Quatre filibusters temibles s’hi presenten, i cadascun està convençut que guanyarà!Quin d’aquests famosos pirates aconseguirà el títol més buscat a tots els mars i tots els oceans?

29 de novembre 2019

camina de bracet a la teva ombra


Novembre respira sense estridències,
s'adapta a l'aire dels teus ulls,

camina de bracet a la teva ombra.
.
Inspirat en una imatge de Cristian Andreescu, extreta de la pàgina de twitter Arty



28 de novembre 2019

Fins aquí hem arribat


Si vols arribar a l’elit de la natació sincronitzada, cal entrenar amb força, ser constant, disciplinada, saber somriure sense ganes i encetar una llista de renúncies. Moltes es queden pel camí, quan la llista arriba a la pàgina dos.
.
Fragment del conte "Fins aquí hem arribat", del meu  recull El noi del costat del padríCossetània Edicions.

27 de novembre 2019

Una sortida digna a Roquetes, 10 anys


Avui fa 10 anys d'una de les presentacions del meu llibre Una sortida digna, a Roquetes, sobretot quan Vicent Pellicer i Xavier Aragó, amb la lectura d'uns dels contes que era una sorpresa per a mi, em van fer sortir les llàgrimes.
Tresors que un acumula i agraeix.

Magí Sunyer a Tens un racó dalt del món


Magí Sunyer és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre.
Escriptor polifacètic, ens comentarà el seu poemari Vacances, el recull de relats Andròmaca i el centaure, però sobretot parlarem del seu nou llibre, la novel·la Enlloc
Abans tindrem tres joves convidats, alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, Arnau Bel, Guillem Garriga i Jordi Reverté, que ens recomanaran el Diari d'Anna Frank, La mona de l'assassí, de Jakob Wegelius, i Herr Pep, de Martí Perarnau. 
Al final del programa, Elisa Julve, professora de castellà del mateix institut, ens explicarà com funcionen les tertúlies literàries amb què dinamitzen la lectura al centre.
I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 27 de novembre 1 el 4 de desembre a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

26 de novembre 2019

Degustació

Una petita selecció de pàgines o apunts de les xarxes que m'agraden:
.
Els homes clàssics, a Catalunya Ràdio
.
Centpeus, el blog de ciència de Daniel Closa
.
Grand artist, pàgina de facebook dedicada a la pintura
.
Restot, pàgina de twitter dedicada a l'art
.
Apunt al facebook de Fina Masip Llop, sobre un emotiu record de la guerra civil, i unes especials auvarques
.
Apunt al blog Ciutadà K, on Xavier Miró ens dona arguments per a explicar la vàlua de Rosalía i el seu disc El mal querer

25 de novembre 2019

Perdedors, de Jesús Serrano



Perdedors, de Jesús Serrano
Premi de Novel·la Curta Verònica la Cartonera
Una història coral, bastida al voltant de la trajectòria vital de nou personatges relacionats tots entre si. Els personatges, el nom dels quals encapçala també cada un dels capítols, es descriuen a si mateixos en primera persona alhora que ens descobreixen el tarannà i les accions dels altres, a través de l’opinió que en tenen i expressen. La visió global que tenim com a lectors de les narracions, doncs, a manera de voyeurs omniscients, que sabem no només com actuen els protagonistes sinó també com pensen, és un dels grans encerts de l’obra, atès que cada personatge explica la relació amb l’altre des del seu punt de vista, però és exclusivament el lector l’afortunat d’acostar-se als relats des d’una perspectiva més àmplia i en pot entendre així la seua interrelació... Presentació, el 15 de desembre al centre La Negreta de Barcelona

24 de novembre 2019

24a Diada d'Amics dels Castells







23 de novembre de 2019. Amics dels Castells organitza la seva 24a Diada, aquest cop fent incidència en la ciutat fora muralla, posant en relleu no tan sols el seu patrimoni històric, sinó també el seu patrimoni immaterial, a través de la lectura de textos d’autors, especialment, de l’època en què s’enderrocà la muralla que obria la ciutat cap a l’eixample a principis de segle XX.
Aquests dies de novembre són l’avantsala de l’hivern, quan encara és viu el record de l’estiu, i la cella damunt del Port és símbol inequívoc que el vent imposa la seva omnipresència a les Terres de l’Ebre, gran part de l’any; però el sol troba l’escletxa necessària per fer que el dia esdevingui lluminós, i un bon nombre d’hòmens i dones de Tortosa i comarca no fallen a la cita amb aquesta Diada, per a reconciliar-se amb la història de la ciutat, per a passejar-la, per a estimar-la una mica més.
L’activitat està organitzada per Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, i diLLUMs d’arts al Forn també hi col·labora, juntament amb el Campus Extens de la URV a Tortosa, i l’Associació Cultural 4més1 i l’Associació Juvenil La Tuna Folk.
Jordi Mulet ens fa de guia amb explicacions històriques per a entendre diversos edificis i indrets, així com la ciutat de l’època, i ens parla del Carrilet, del Mercat, de l’Ensanche, de tots aquells béns que s’han perdut per a sempre, excepte en el record, com el cinema Coliseum de l’actual plaça d’Alfons XII, i Emigdi Subirats, fent gala un cop més de la seva enciclopèdica memòria,  ens introdueix a diversos autors com Abu Bakr, Gerard Vergés, Mestre i Noé, Mn. Garcia Girona, Joan Cid i Mulet, Vergés Paulí, Maria Llaó, Hemingway i Manuel Pérez Bonfill, dels quals en llegim textos Màrius Pont, Txell Aixarch, Àngel Mulet, Vicent Pellicer, Jesús M. Tibau, Emigdi Subirats, Montse Pallarès, Gerard Climent.
Hem començat el recorregut a la verdor del parc municipal Teodor Gonzàlez amb la interpretació del clàssic Carrilet per part de membres de l’Associació Cultural 4més1 i l’Associació Juvenil La Tuna, que ens han acompanyat musicalment durant tota la ruta, i acabem amb Ay, Carmela, i la foscor del refugi antiaeri del carrer Hemingway.

Cal recordar la història, cal evitar que molts dels seus episodis es repeteixin.
Més imatges en aquest enllaç

Vídeo de Cinta Llatje:

23 de novembre 2019

Una sortida digna, 10 anys

El meu llibre Una sortida digna, ja fa 10 anys que tomba. Bons records.

La ciència de l’oratge, de Ian Graham



Bromera Edicions, 2019 
Sinopsi
La variable veritat sobre el clima de la Terra.
Per què existeixen les estacions? Què passa dins d’un huracà? Com està canviant el clima? Descobreix les respostes a aquestes preguntes i a moltes més en aquesta fascinadora guia sobre l’oratge.
Inclou textos informatius, il·lustracions originals i panells laterals amb més dades sorprenents.

La nena amb dos pares, de Mel Elliott



La nena amb dos pares, de Mel Elliott
Baula Edicions
La Berta està molt contenta perquè a l’escola hi ha una nena nova. Es diu Matilda i a totes dues els agrada el mateix! Només hi ha una cosa que les diferencia: la Matilda té dos pares. Es mor de ganes de conèixer-los. Segur que a casa seva tot és molt diferent!

21 de novembre 2019

2n Mercat Solidari d'Art


diLLUMs d'arts al forn col·labora amb el 2n Mercat Solidari d'Art que organitza Lo Taller del 5 al 24 de desembre.
Podeu veure com va funcionar l'any passat en aquest enllaç.

20 de novembre 2019

Si el pols


Si el pols i la punteria no et fallen, posa els records al lloc que els toca.
..

Inspirat en una foto de António Paixão, trobada a la pàgina de facebook Fotogràficamente

POEMA EN CADENA PER WHATSAPP II


Fa uns dies vaig iniciar un segon poema en cadena per whatsapp (el resultat del primer es pot llegir en aquest enllaç  ).
Aquest segon poema el vaig iniciar enviant un vers a Sílvia Panisello a través d’un missatge per whatsapp, amb les instruccions següents: afegir un vers al final, acompanyat del seu nom entre parèntesi), i reenviar-ho tot a una altra persona, per tal d’anar seguint la cadena.
A les indicacions afegia que en arribar al vers número 10, 20, 30, etc, enviessin el resultat per correu electrònic., i el desè vers, seguint les instruccions perfectament, m’ha arribat de la mà de Carme Cruelles.
Aquí teniu el resultat:
.
Aquella aigua, curiosament, tenia tots els sabors,  (Jesús M. Tibau)
només calia fer-ne un glop, tancar els ulls i respirar fort. (Sílvia Panisello)
Alguna cosa innata havia entrat a dintre meu, que m'estremia fort. (Montse Pallarés)
Clucs els ulls, em va semblar que l'aigua tenia el gust enyorat dels teus llavis. (Montse Boldú) 
Aigua, rosada, boira... ella nodreix les meves arrels, està en els meus ulls com si fossin perles. (Anna María Franco Vaqueras)
Records de sequera que s'agombolen a l'estómac, van morint a cada tast lent, que assaboreix el matís. (Àngel Martí)
Entumits els pensaments,el batec, les paraules, la vida. (Àngels  Puente)
No s'empassa l'aigua l'amargor d'aquell " t'estimo " no dit. ( Isabel Labòria)
L'aigua obscura del pou, el bes fràgil de la mort, l'ull més tèrbol on t'endinses. (Conxita Jiménez)
I, amb les mans, s'escampava l'aigua per tot el cos, com un infant que volgués amarar tot el món d'aquell blau (Carme Cruelles)

19 de novembre 2019

Un bosc ple d’amor, de Jordi Cuixart. Il·lustracions d’Ignasi Blanch



Un bosc ple d’amor, de Jordi Cuixart. Il·lustracions d’Ignasi Blanch
Estrella Polar, 2019 
Sinopsi
En un bosc frondós i ple de vida, un eriçó malcarat impedeix que una oreneta hi faci el seu niu. Davant la situació injusta, tots els habitants de l’indret intentaran pacíficament que l’eriçó canviï d’actitud. Ho aconseguiran?

18 de novembre 2019

Plora, pàtria estimada, d'Alan Paton

Sudàfrica. Apartheid. Anys 40. En aquest ambient inscriu Alan Paton la novel·la Plora, pàtria estimada. Dos homes, dos personatges inoblidables, es troben cara a cara enmig d'una de les situacions més terribles que ningú pot viure. A un li han assassinat el fill; l'altre és el pare de l'assassí. Un és James Jarvins, blanc, poderós; l'altre és Kumalu, religiós, negre, cansat i vell. La relació entre tots dos sembla impossible, abocada al dolor infinit; però la força de tots dos farà que el crim sigui l'inici d'una esperança.
Kumalu viu en una zona agrícola de Sudàfrica, empobrida, desestructurada. Amb els minsos estalvis de què disposa, viatja a Johannesburg a la recerca del seu fill i de la seva germana, ja que no en té notícies de fa temps i tem el pitjor. La ciutat és com un gran monstre, una personificació de com el país ha estat desestructurat pels blancs per tal d'extraure'n el màxim profit. Després de moltes dificultats, Kumalu trobarà el seu fill, massa tard.
Pel seu costat, James Jarvins, amb la mort del seu fill, descobreix les seves idees en defensa dels negres, i sent admiració.
El llibre ens parla de tots els fantasmes de l'apartheid, de les pèssimes condicions en què vivien els negres i que, sovint, els abocaven al crim. Ens parla d'un país que ha perdut les seves arrels, un país a la deriva. Ens parla també de la por que tot plegat provoca en la societat.
Us deixo amb algun fragment:
 "Per la cara de Kumalu passava el somriure, l'estrany somriure inconegut en altres països, d'un negre quan veu un dels seus ajudat en públic per un blanc, perquè una cosa semblant no es fa així com així."
"Qùè preferim, una comunitat indígena dins la llei, amb ganes de treballar i ambiciosa, o bé fora de la llei, gandula i sense ambició? La veritat és que no ho sabem, perquè temem les dues coses."
"La tristesa és millor que la por. Perquè la por sempre empobreix, mentre que la tristesa pot enriquir. La por és com un viatge, un viatge terrible, mentre que la tristesa és, almenys, una arribada."

17 de novembre 2019

Oriol Pelacanyes i el Projecte Lluna..., d’Eva Santana



Il·lustracions de Jaume Bosch
Baula Edicions
Per commemorar els cinquanta anys de l’arribada de la humanitat a la Lluna algú s’ha inventat un projecte internacional escolar anomenat “MOON 50”. I la meva escola s’hi ha apuntat! Per si no fos prou horripilant fer un projecte per grups, a sobre m’han fet coordinador! Ara estic en un bon embolic. I l’única cosa que em sona de la Lluna és quan en Fuet, el meu tutor, em veu despistat i clava un crit que em rebenta els timpans:
—ORIOL PERIS, ESTÀS A LA LLUNA!!!
Això no pinta gens bé…

16 de novembre 2019

Qui vol jugar amb mi?, de Marta Costa



Qui vol jugar amb mi?, de Marta Costa
Baula Edicions
Sinopsi
Un os al nostre equip de futbol?… Ni parlar-ne! Els cocodrils no accepten en Berni. Ell, lluny de rendirse, decideix formar el seu propi equip: la rateta és més ràpida que un llamp i l’elefanta pot ser una gran portera. Juntament amb el fort goril·la i l’hàbil
flamenc, s’enfronten als cocodrils. Però quin equip guanyarà el partit?

15 de novembre 2019

a la recerca de títol


Fa uns mesos vaig posar a votació quin títol de llibres us agradava més. últimament sempre procuro que sigui el llibre mateix qui em dicti el títol, i faig una recerca entre expressions que apareixen al text. Les propostes fores les següents.  Hi va haver un guanyador clar. 
.
A.- Importància relativa
B.- A mig camí de la incertesa
C.- Una boira que mulla sense adonar-te’n
D.- Inevitablement se’n va
E.- Als dits encara li queda
F.- S’encenen i s’apaguen indiferents

14 de novembre 2019

Quan partir és l'esperança nua



Quan partir és l'esperança nua que em du el nou dia,
quan la llum comença alçar-se i les ombres són gegants.
.
Inspirat en una pintura d'Eugene Berman, extreta de la pàgina de Twitter Restot 

13 de novembre 2019

Manel Vallès i Albert Gavaldà a Tens un racó dalt del món


Manel Vallès i Albert Gavaldà són els convidats aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre.
Manel de Vinaròs, i Albert, resident a Ulldecona, acaben de publicar els seus primers llibres, els poemaris Sal negra i Poemes d'Abissínia.
Amb ells llegirem alguns fragments i comentarem de forma comparada diverses temàtiques que tenen en comú,i també les seves singularitats.
Abans parlarem amb Teresa Tort del seu llibre 100 paraules ebrenques.
Al final del programa, Manel Mas ens parlarà del seu poemari Flors de pedra i, sobretot, del projecte Arbres en peu de vida, amb què han publicat recentment el llibre col·lectiu Arraïlades, i que properament editaran un altre llibre conjunt, per tal de defensar un patrimoni cultural com són les oliveres. 
I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 13 i 20 de novembre a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

12 de novembre 2019

Ja no contestaré més preguntes


Mentre tornem caminant cap a casa, aprofito per a preguntar-li les taules de multiplicar a mon fill. Fins que, cansat de repetir-li la mateixa que sempre s’equivoca, diu:
- Ja no contestaré més preguntes en aquesta roda de premsa; gràcies per venir.

11 de novembre 2019

10 de novembre 2019

V Jornades del patrimoni literari ebrenc


Aquesta setmana, de l'11 al 16 de novembre, tenen lloc les V Jornades del patrimoni literari ebrenc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, ambla poesia com a protagonista.
Podeu consultar l'extens programa en aquest enllaç.

Gina, de Maria Climent



 Gina, de Maria Climent
L'Altra editorial, 2019
Sinopsi
«Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara.»
Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.
Escrita amb delicadesa i molt sentit de l’humor, i amb una profunditat sorprenent i il·luminadora, Gina és una novel·la original i poderosa, plena d’una vitalitat molt contagiosa.

09 de novembre 2019

L’examen de conduir, de Mercè Canals



L’examen de conduir, de Mercè Canals
Baula Edicions
Sinopsi
La Trementina cosia a Palau, però n’estava farta. Quan per fi les lleis van canviar i les dones van poder conduir carrosses i vaixells, va decidir que era just el moment de canviar d’aires i de sortir corrents a descobrir tots els mars i els oceans. Res ni ningú la podrien aturar!

Fantabulosament , de Mercè Canals



Fantabulosament , de Mercè Canals
Baula Edicions
Sinopsi
Hi ha paraules màgiques que surten del cap, que surten del cor, que surten de l’ànima. Potser no les trobareu al diccionari, però existeixen i de vegades algú les ha recollit i les ha guardat en un conte com aquest, escrit i il·lustrat perquè us sentiu fantabulosament bé sempre, quan sou petits i quan us feu grans.

08 de novembre 2019

El calaix dels vols perduts, fragment



Damunt la neu restava un rastre de petites petjades i gotes de sang, escandalosament vermelles. De tant en tant desapareixien de forma provisional, i tornaven metres enllà; un ocell ferit devia intentar alçar el vol, fugir, amagar-se. Imaginares l’agonia, el desconcert, l’ensurt després de l’esclat del tret, de l’impacte. Si miraves al darrere, les teves bótes havien trepitjat barroerament, potser, l’últim testimoni del seu pas per la vida. Les passes et portaren al cim d’un penya-segat i t’abocares al buit. Al fons, la Mer de Glace fluïa indiferent, arrossegant al seu pas la immortalitat de les roques. T’imaginares, fugint a grans gambades per la glacera, la trista criatura que un pretensiós científic havia creat, la il·lusió d’un somni d’eternitat fet malbé per la mà de l’home. Al costat, enganxada en un rostoll, tremolava sota el vent una ploma. L’agafares amb la cura que un ós abraça els seus fills. L’acte no era gens simbòlic; havies iniciat el teu tresor.
.

06 de novembre 2019

trobada de novembre dels diLLUMs d'arts al forn










4 de novembre de 2019. Les trobades dels diLLUMs d’arts al forn, el primer dilluns de cada mes, a punt d’arribar ja als quatre anys de durada.
Després dels dos primers anys on la constància i tenacitat d’uns quants fou decisiva per a mantenir aquest idea oberta dels diLLUMs, a finals del 2017 va començar a crèixer de forma imparable, i ara quasi tots els mesos batem rècords d’assistència, a cada trobada acudeixen persones noves que, amb cara d’alegria abans d’anar-se’n, asseguren que tornaran.
Aquests trobades són difícils d’imaginar a qui no les ha viscudes. Cert que ens unim gent de la cultura, amants de l’art, creadors o usuaris, i que mai no hi manca poesia, música, pintura, emocions, però no és menys cert que sempre hi és present l’amistat, l’humor, l’alegria.
En aquesta ocasió, com a preàmbul a la trobada, vam gaudir de l’amena i interessant xerrada de Joan Hilari Muñoz sobre la història i el sentit del Forn de la Canonja que ens allotja.
Després, entre plat i plat, entre copa i copa, vam parlar de moltes coses:
-Sisco Lahosa i Emili Marquès van començar una interessant iniciativa al voltant de la música, consistent en escoltar un fragment de música clàssica, en aquest cas, “Nessum dorma” de l’òpera Turandot de Puccini, amb la idea d’explicar-ne quatre apunts per a fer-la més entenedora.
-Sisco Lahosa, també com cada mes, ens recomanà dos articles per a reflexionar: Sobrela lluita no-violenta contra la sentència ( Diari Ara del 17/Oct.), i  La seducció de la violència i la gestió dels temps en el Procés, de Vicenç Fisas (Diari Ara del 22/10)
-Un dels objectius dels diLLUMs és posar en valor els nostres referents culturals, especialment de la gent més gran, i donar-los el reconeixement que mereixen. Per això, dies abans vam proposar a l’autora gandesa Carme Meix que seleccionés uns quants fragments dels seus llibres, que vam repartir via whataspp i correu electrònic entre els membres dels diLLUMs, i Jesús M. Tibau va llegir durant el sopar un fragment de La Dansada.
- Gaudim de l’exposició de membres de l’aula de l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa: Roser Panisello,  Rafel Curto,  Antonieta Panisello,  Joaquim Ferri,  Ma Lluïsa Hernando, Juan Jose Roig,  Montserrat Artigas,  Encarna Largo,  Pepita Baiges,  Gerard Barberà,  Montserrat López,  Agustí Forner. Així també com d’obres de Domingo Ramos i de Fernando Ferré.
-Ricardo Gascón fa la presentació de les persones que ens visiten per primer cop.
-Aprofitant la seva estada com a residents a La Casa de l'Artista en Terres de Cruïlla de La Sénia, ens visiten Dolors Udina (Premio Nacional de Traducció) i Antoni Clapés, que ens expliquen el projecte que hi estan duen a terme. Jesús M. Tibau i Tomàs Camacho llegeixen fragments de la seva obra.
-També comptem amb la visita per primer cop d’Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i de Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, que ens dirigeixen unes paraules i que, pensem, prenen bona nota de la diversitat de gent que formem el diLLUMs,i del bé que ens ho passem.
-Un altre dels objectius dels diLLUMs és posar en relleu i alegrar-nos dels premis que guanya la gent de la cultura, i aplaudim el merescudíssim premi Mèrit de les Lletres Ebrenques que va rebre Tomàs Camacho la passada edició de les Jornades de les Lletres Ebrenques.
-Fem un recordatori de moltes activitats culturals del proper mes, que a més de difondre a diari a través de les xarxes, detallem en un full informatiu que repartim, juntament amb algun tast cultural.
-Posem èmfasi en les V Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc que tindran lloc a la Biblioteca de Tortosa de l’11 al 16 de novembre.
-Destaquem una nova activitat al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el Forum de l’espectador, que s’iniciarà el 8 de novembre amb la xerrada conduïda per un dels actors de l’obra que es representarà tot seguit, Vaselina
-Amics dels Castells ens informen dels diversos actes de la Diada que realitzen des de fa 23 anys.
-I també sortegem regals entre tothom: dos pots d’olives trencades de Pili Alegria, Postres de músic, de Jesús M. Tibau, un disc de La Tuna Folk, sis dibuixos d’oliveres fetes per Fernando Ferré, dos exemplars d’El retaule del Nom de Jesús de Joan-Hilari Muñoz, una revista dels Amics dels Castells, dos discs de Pili Cugat i Carlos Lupprian, i una pintura d’Agustí Forner.
-I acabem amb molta alegria, amb les jotes de Màrius Pont, cantades per Pili Cugat, Ernest Redó, corejades per tots els assistents, i per La Tuna Folk, que ens interpreten un parell de cançons més, alguna de les quals ja s’ha convertit en un clàssic de les trobades, o en gairebé el nostre himne oficiós.
.
En resum, moltes activitats conduïdes a bon ritme, alhora que ens fan noves coneixences i es forgen amistats.
La propera, el 2 de desembre. Com que estem arribant ja al límit de l’aforament del local, qui estigui interessat, pot escriure a numenEbre@gmail.com
Més fotos a l’enllaç


05 de novembre 2019

Tortosa desapareguda


Un honor haver escrit el pròleg del llibre Tortosa desapareguda, d'Albert Curto.
.
PRÒLEG

No hi ha res que duri per a sempre; és una de les coses que aprens amb l’edat, o si t’agrada tafanejar pels racons més polsosos de la història.
El temps és implacable, i l’ànsia humana de transformar-ho tot, insaciable, de vegades amb criteri, d’altres vegades, precipitadament i amb massa llepolia. Amb el pas dels anys hem pogut constatar amb els nostres propis ulls els canvis que ha sofert el món, en general, i la nostra ciutat, en concret. De vegades no en som prou conscients, i tenim temptacions de caure en el tòpic de que res no canvia mai; però només cal furgar una mica al record, o veure una fotografia de quan érem més jóvens, perquè ens adonem dels canvis.
La fotografia, vet aquí la nostra amiga fidel que llança un bot salvavides al naufragi dels records, que d’altra forma surarien difusos, confusos, enmig de la desmemòria, o es tunejarien a mercè de la nostra imaginació més creativa o perversa. La fotografia protegeix de l’oblit aquella festa d’aniversari, aquell viatge amb els pares, ens recorda que un dia fórem més prims, que algun cop teníem cabell, o que vestíem roba extravagant... ,i aquella plaça on jugàvem amb xiquets i xiquetes que, alguns, no hem tornat a veure, la façana d’aquella església que, miraculosament, ha canviat de lloc, o la fàbrica on treballaven els nostres iaios.
Sovint he definit Tortosa com un gegant adormit, aclaparat de vegades pel pes de la seva pròpia història; una història que, afortunadament, podem respirar encara, passejar-la, aprendre de les ferides que ens mostren les pedres que demanen, a crits, alguna carícia de tant en tant. M’agrada veure fotografies d’una Tortosa encara recent i, sobretot, compartir-les amb mon fill, i aprendre junts on s’alçava una vella església, com llepava l’Ebre la ciutat, imaginar el soroll dels carros en passar pels carrers empedrats, com vestia la gent de qui en som hereus.
Aquestes imatges d’una Tortosa vella i desapareguda, de vegades, ens assenyalen amb un dit acusador, i fan que ens fixem en les botigues tancades amb una reixa eterna, en les aigües que abraçaven les cases, en les cases que s’abocaven al riu, en els xiquets i xiquetes bruts de fang, en les dones i els hòmens de rostre borrós, en els cotxes de sostre i pas amable... Però nosaltres ens resistim a sentir-nos culpables. Tot aquest joc començà abans de les nostres primeres passes, i continuarà més enllà del nostre darrer plor. Només som la baula d’una cadena, nosaltres, pobres mortals, figures tremoloses que, amb una mica de sort, se salvaran del naufragi digital i podran ser observades dècades enllà, com si fossin estàtues. Potser algú, algun dia, tindrà temptacions de caure en el tòpic de que els temps passats sempre són millors, o ens mirarà amb una mica de clemència.
Som part activa, i fins i tot protagonista, dels canvis i, vull creure que també del progrés: no ho siguem dels oblits, perquè la riuada del temps s’ho emporta QUASI tot.

03 de novembre 2019

Banys de natura, de Vicent Pellicer



Banys de natura, de Vicent Pellicer
Cossetània Edicions, 2019
«Vicent és un bon coneixedor del Port, i una persona que sap adonar-se’n i valorar la bellesa de les coses. De les grans, de les que tenen nom i àmplia presència, com les roques de Benet. Però també, i molt particularment, de les més xicotetes, les que de vegades, tot i tindre-les a la vora, ens podrien arribar a passar del tot desapercebudes. Què sé jo? El brunzir d’un eixam d’abelles, cap al migdia, d’un dia clar i ras del mes de març. El voleguer de les alades i els aladons, als primers raigs de sol, després d’una bona assaonada, un matí fresc del mes d’octubre. O fernos adonar del xoquejar d’una merla per un ribàs entre les solrames d’un garrofer mig emboscades d’arítjols i d’edreres. O el xitejar d’un vol de tords acabats d’arribar de terres llunyanes acabussats a l’ullastrar i delerosos d’omplir- se el pap amb olivons. O els mateixos brins del safrà acabats d’esclatar, entre fenassos i esbarzers a la vora del marge.
Vicent Pellicer és —a banda de la seua dedicació al món dels llibres— mestre i escriptor. Poeta, rapsode, fotògraf, i un atent observador de les múltiples manifestacions de la natura. I de tota la sorprenent diversitat, de les belleses, que ens ofereix el nostre món.
Algunes de les coses que l’interessen no es troben a peu de carretera, ni a la vora dels camins, Vicent sap anar a cercar-les, allà on s’estan, ni que estiguin amagades, i hi dedica enormes dosis d’il·lusió i de treball. Voldria remarcar també, a més de l’esforç que hi esmerça, la seua constància a assolir els objectius que es proposa.»
(Del pròleg de Manel Ollé i Albiol)

02 de novembre 2019


Divertida foto a la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó, inspirat per un dibuix de Mentxu Pérez Llorca, amb El nou del costat del padrí.

El bosc prohibit, de Judith Rossell



El bosc prohibit, de Judith Rossell
Baula Edicions
Sinopsi
Stella és enviada a viure a la mansió del seu avantpassat, l’explorador Wilberforce Montgomery, un exòtic lloc habitat per animals i plantes estranyes. Amb els seus cosins, Strideforce i Hortense, s’haura d’enfrontar a l’amenaça d’un monstre que viu al bosc.

01 de novembre 2019

Els espectrals successos de la mansió Farrell, de David Fernández Sifres



Baula Edicions
La mansió de la baronessa Farrell està abandonada i en algun lloc d’aquesta casa sinistra hi ha un tresor amagat. Trobar-lo no serà fàcil amb un fantasma que els vigila. La lògica dels nois i noies de l’escola Avant es posa a prova. De veritat s’enfronten a una força sobrenatural? Per descobrir-ho hauran d’explorar els passadissos secrets de la mansió i resoldre un seguit de misteris que els faran posar els pèls de punta.