El passat 23 d’octubre de 2019, vaig iniciar un joc poètic a través de whatsapp. Vaig enviar un vers a l'amic Emigdi Subirats a través d’un missatge per whatsapp, amb les instruccions següents: afegir un vers al final, acompanyat del seu nom entre parèntesi), i reenviar-ho tot a una altra persona, per tal d’anar seguint la cadena.
A les indicacions afegia que en arribar al vers número 10, 20, 30, etc, enviessin el resultat per correu electrònic.
Amb gran il·lusió, el passat 26 d’octubre, tres dies després, vaig rebre un correu de la també amiga Marta Pérez Sierra amb els 10 primers versos, que tot seguit transcric.
Fa goig comprovar l’itinerari que ha seguit aquesta mena de joc, del tot imprevisible, i que el resultat és força interessant.
Amb moltes ganes que arribin els 20 primers versos.
.
Cap fulla no cau en dejú, (Jesús M. Tibau)
ens nodrim d'anhels perennes.(Emigdi Subirats)
La tardor es despulla amb tu (Josep Sancho)
i no puc ni comptar el fum. (Joan Vigó)
Les hores s'estavellen contra el gris (Albert Gener M.)
de les corbelles drogoaddictes (Joan Deusa)
dels déus que no són tu. (Josep Lluís Roig)
Si el vincle es dissol com aquesta llum, (Alba Camarasa)
i no escriure cap vers si no t'hi va la vida, (Sònia Moll)
creuàvem la línia, ens hi deixàvem la pell, la que ens llegíem. (Marta Pérez i Sierra)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada