Premi jocs literaris d'octubre

Com molts i moltes sabeu, cada mes sortejo premis entre els participants als jocs literaris que proposo cada dimecres. Aquest octubre tindré una especial satisfacció en el moment d'enviar-vos el regal. Es tracta d'un lot de música creada per autors ebrencs, que escolto sovint i que us recomano sincerament:

L'escriptor inexistent, de Montse Castellà

Cançons de mandràgora, de Robert Faltus

Sort de tu, de Josep Igual

Vine amb mi, de Jesús Fusté

Lletres d'aigua, de Jesús Fusté

O sigui que ja podeu començar a participar a partir de demà.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'octubre, que proposo tots els dimecres, serà el 4 de novembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Bookcrossing: L'arbre sense tronc

Avui tornaré a practicar això d'alliberar llibres (allibrerar) al meu estic, a la brava, aprofitant la meva visita al Club de Lectura de Tarragona. On ho faré? No ho sé exactament, en algun lloc inconcret, a resguard de les possibles inclemències del temps, entre el pàrquing (possiblement la plaça del mercat) i la Biblioteca (carrer Fortuny).

A quin ahora? Abans de les 18.30, evidentment, ja que no voldria fer esperar els assistents del Club de Lectura.

Quin llibre? L'arbre sense tronc, de Francesc Serés.

Lletres d'aigua, ja en CD

Ja tins a les mans l'esperat nou CD Lletres d'aigua, del meu músic de capçalera Jesús Fusté, amb les cançons que va composar per a l'espectacle del mateix nou que va estrenar a la Fira del Llibre ebrenc de 2007.

Feu-vos un regal i demaneu-lo, i assistiu a l'espectacle si el fan aprop de casa vostra. A Reus, podeu escoltar-lo els primers diumenges de mes, a les 19.00 al local Momentum, al carrer de la Font.

La tendresa del cantautor amara tot el disc, i si això fos poca cosa, trobareu la seva veu, una emotiva música amb ritmes diversos i unes lletres especials extretes d'autors ebrencs.

Aquestes són les cançons i els autors de les lletres. La música tota és de Jesús Fusté:

Dels trenta anys. Artur Bladé i Desumvila.

Maig d’amor. Gerard Vergés.

La promesa. Manel Ollé Albiol.

Home al bell mig del llac. Manel Garcia Grau.

Barca. Artur Bladé i Desumvila.

Cançó de Pàndols. Josep Amorós / Albert Guiu.

Estimada. Xavier Amorós.

L’auliver bord. Andreu Carranza.

Nit de Sant Llorenç. Jesús Fusté.
Tinc un boci de sol. Jesús Fusté.
Encara no saps. Cinta Mulet.
Venus. Yannick Garcia.
Tant de bo. Jesús Fusté

El petit trapezista a Tarragona el 30 de SETEMBRE

El petit trapezista es prepara per a anar a Tarragona, ja que el 30 de SETEMBRE, a les 18.30, m'acompanyarà a la Biblioteca Pública de Tarragona per a comentar amb el seu Club de Lectura El vertigen del trapezista.

En tinc moltes ganes perquè Tarragona és una ciutat important i decisiva per a mi. Allí hi vaig estudiar durant set anys (BUP, COU i Magisteri), allí em vaig comprar els primers llibres amb els meus propis diners, allí passejava amb les llibreries com a punt de referència, allí em vaig enamorar de la meva dona... Plaça Imperial Tarraco, residència Sant Jordi, cinema (excinema) Metropol, Rambla Nova, Rambla Vella, balcó del Mediterrani, bar Alhambra, Normal, Simago, Poetes...

Tornar-hi ara com a escriptor convidat del Club de Lectura és molt especial.

Desdefinicions (74)

Indicacions: poseu les Desdefinicions sota la llengua i deixeu que es desfacin lentament.

excrement. Ment plena de residus.

avitació. La cambra on dorm el iaio.

gentussa. Gen malparit que transmet el pitjoret dels nostres caràcters hereditaris.

DIUmenge. Festa setmanal de cert mètode anticonceptiu.

Sensacions de l'homenatge a Gerard Vergés

No estic nerviós; nomès ple d’il·lusió per la proximitat de l’acte. Poden fallar coses a última hora, però això no em neguiteja gens, perquè, com sempre dic, si ens posem en aquests embolics és per passar-ho bé, per xalar. Només em fa certa recança la possibilitat que la sala gran de l’Auditori es vegi buida; no per mi, sinó perquè no s’ho mereixeria la figura de Gerard Vergés a qui avui dediquem un sentit homentage literari impulsat pel Club de Lectura de Tortosa, amb participació de l'Ajuntament de Tortosa i la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre..
Arribo a l’Auditori dues hores abans. Hem quedat amb Jesús Fusté, amic i músic de capçalera. Fem un entrepà acompanyats de Toni Just a la guitarra i la seva xicota. Coincidim amb dos blocaires de pro (sempre trobo blocaires allà on vaig).

A les 21.00 fem cap a l'Auditori. Ja estan muntant els instruments els músics de Robert Faltus . Presento a Robert i a Jesús Fusté; dos talents musicals en contacte. Els escriptors/es que participaran a la lectura van arribant. Abraçades, petons, encaixades de mans, mil coses per compartir i soroll de fons in crescendo. Jo floto per l'avantsala de l'Auditori, ple d'il·lusió, col·leccionant signatures que estampen al cartell de l'acte que regalarem a Gerard Vergés. A la butxaca de l'americana porto una eina poc literària; el tornavís per tornar emmarcar el cartell un cop caçades totes signatures, dos minuts abans de començar l'acte. Pico de mans i el murmuri de l'avantsala de l'Auditori es torna silenci. Els escriptors, molt disciplinats, es posen en rotllana i escolten les instruccions de com funcionarà l'acte (són tots bons xiquets). Tot a punt; només dos petits detalls sense importància: falten Gerard Vergés i l'alcalde. Però no patiu, arriben amb tota puntualitat. Últims retocs, no d'última hora, sinó del darrer segon, amb els presentadors que guiaran perfectament l'acte: Núria Grau i Albert Pujol, de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre.

A les 22.10 comença la funció amb l'entrega per part de l'alcalde del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig a un mamífer destacat de la literatura ebrenca, Josep Igual, per la seva obra Quaderns deltaics. Tots dos, alcalde i Igual són breus en el discurs.

A un lateral de l'escenari, entre ombres, cortinatges i emocions, un magnífic (per què no dir-ho?) grup d'escriptors/es, músics i gent de la cultura compartim en silenci uns moments de comunió especial, íntima, mentre esperem el torn d'entrada a l'escenari. Sortim en grups de sis i mentre un llegeix el fragment escollit, la resta, tímids i humils, es manté a una distància més que prudencial, tot just més enllà d'on arriba la llum del focus. Intervenim per aquest ordre: Tomàs Camacho, Josep Igual, Rosa Sánchez, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Lo faro dels bous (Miguel Àngel Marín, Paco Morales i Javier Caballero), Lluís Martín Santos, Glòria Fandos, Josepa Vilurbina, Emili Rosales, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Jesús Fusté i Toni Just, Laura Mur, Jordi Andreu, Xavier Aragó, Jaume Llambrich, Jesús M. Tibau i Vicent Pellicer. En podrien haver estat molts més, i espero que ningú es disgusti, però calia ser prudents amb la durada de tot plegat. Hi haurà més ocasions.

Després, el moment més emotiu. Els presentadors fan pujar a l'escenari a Gerard Vergés. Com a coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i en representació de tothom que ha participat li entrego el cartell de l'acte amb la nostra signatura. L'Auditori en ple (ara em puc fixar que registra una molt bona entrada) regala dempeus una llarga ovació a Gerard Vergés, i és impossible no emocionar-se. En aquest precís instant m'embriaga una gran felicitat, satisfacció, agraïment a tothom que ha col·laborat i orgull.

Acaba l'esdeveniment de forma brillant amb l'espectacle Cançons de Mandràgora, amb el qual Robert Faltus va traduir en música els versos de Gerard Vergés.

Després, per acabar el cercle, més abraçades, més petons, més encaixades de mans i mil i una coses per compartir.

Aquest matí, com quasi sempre, la força treballadora de l'Emigdi Subirats se m'ha avançat en una crònica al seu blog que us recomano.

Les dues últimes fotos són cedides per Joan Panisello.

Blogs degustació

Aquesta setmana, amb l'orhanització de l'homenatge a Gerard Vergés no he tingut gaire temps per visitar blogs, per això perdoneu que avui aquesta secció sigui una mica endogàmica ja que us proposo un recorregut pels poemes de Gerard Vergés que han penjat una quarentena de blocaires. Podeu trobar la relació en aquest post.

Tretze tristos tràngols, d'Albert Sánchez Piñol

Tretze tristos tràngols és un recull de contes de l'Albert Sánchez Piñol, que ens ha arribat quan tothom esperava la tercera novel·la de la seva trilogia sobre "monstres" . Sigui con sigui, benvinguts contes. En aquests tretze relats, l'autor ens passeja de forma fantàstica i amb humor per diverses situacions que ens cal assumir a desgrat nostre, per realitats que sovint volem obviar i que ell ens presenta amb el seu ull clínic d'antropòleg.

"Quan queien homes de la Lluna", ens parla d'un tema tan vigent com la immigració i denuncia l'oblit voluntari dels nostres tràngols passats.

Al segon conte posa de manifest una llei dura i dramàtica, però real, de la natura i de la nostra societat: "Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra".

A "La nau dels bojos" descobrim (si no ho sabíem) que som cecs davant les nostres pròpies bogeries.

"La solidaritat que va venir de les estrelles" ens presenta les nostra incapacitat per a superar les mesquines diferències que ens separen i la impotència i por que tenim de fer realitat els nostres desitjos.

"La llei de la selva" és un dels meus preferits, on un home suporta de forma figurada, real i terrible la seva culpabilitat, carregant a l'esquena el cadàver de la seva dona.

A "De petit, tos de gos; de gran, pota d'elefant", el protagonista comprova astorat que se li ha tornat mig braç d'elefant.

"Entre el cel i l'infern" ens presenta la incerta glòria d'un personatge molt conegut de certes llegendes urbanes.

A un altre dels meus preferits, "Titus", ambientat a l'època romana, el protagonista s'inventa un passat gloriós: "I tant cert és que els diners poden comprar el temps dels vius com que no poden comprar el temps dels morts". "La paternitat és l'istant en què deixem de ser un punt per convertir-nos en un pont entre els que han marxat i els que vénen."

"Ja no puc més" està ambientat a l'Àrtic: "En un món tan petit només pots odiar qui estimes".

"L'espantaocells que s'estimava els ocells" ens presenta un duel psicològic entre un espantaocells i un corb.

"Mai no compris xurros en diumenge", un altre dels meus preferits, ens parla de la culpabilitat de bou, i de la fatalitat també, i del poder que sobre nosaltres exerceixes policies i metges: "Allò són els dominis del doctor. Fora de l'hospital seria un home que rep cops de colze al metro, com tothom. Però a l'hospital és Deú. Més, molt més. Si Déu hi ingressés, aquell metge amb ulleres de cul d'ampolla seria el seu superior fins que li donés l'alta."

"El rei de reis i les dues ciutats" té el format d'un conte típic o al final venç el més llest.

Finalment, a "Només digues si encara m'estimes", l'autor reflexiona sobre l'amor verdader. "Les paraules només eren una cortina per ocultar el que realment es deien.""L'amor no és allò que descobrim en els altres, sinó allò que descobrim en nosaltres"."Els amors mal païts segresten el passat i el futur". "L'edat madura, una època que essencialment consisteix a assumir que hi ha preguntes que no mereixen resposta".

Més propostes al 74è joc literari

Fa un parell de dimecres us vaig proposta un nou repte al 74è joc literari. La setmana passada vaig publicar les primeres propostes, però n'han arribat més. Teniu temps d'enviar textos fins el 30 de setembre:

"Una fiblada. Al bell mig del ventre. Aferro en Pere amb força, sort que els segons tot just estan començant a pujar! Les cames han aguantat ferm, . Ismael em somriu. Es nou, a la colla. No dels de tota la vida, com jo i en Pere. Fills de castellers, nets de castellers, Ell no, es dels nouvinguts. Però jo ja ho trobo bé, que ens “obrim”. Aquesta gent interessada en les nostres costums, en la nostra cultura, en tot lo nostre... Potser massa i tot ! Si fins sembla que estigui interessat en la Roser....No, no, va, no pensis bajanades, no pot pas ser, es un bon noi en l'Isamael... Ep! Que m'agafen el turmell! Ja pugen!
Ai! Una altra fiblada. Forta, molt forta. L'Andreu m'engrapa, s'enfila. I els budells em cremen. Que em passa? Miro en L'Ismael amb llàgrimes als ulls. Somriu, un somriure estrany. L'Andreu ja té els peus a les meves espatlles, com pesa avui! Les cames em fan figa. Aguanta noi! Aaaarg! La cremor m'oprimeix fins el pit. Sort dels companys. En Pere em diu alguna cosa.... deu voler animar-me, Somriu, .... Els ulls se m'entelen.... Que diu?
La Roser? Seva? Que?....
El castell fa llenya."

El domador de formigues

Ahir al migdia, durant l’exhibició castellera al Raval de Montserrat en motiu de la festa major de Terrassa, es van produir uns aldarulls de ca l’ample. Mentre, enmig de la gentada, s’aixecava amb fermesa el pilar de set amb folre dels Minyons, la bandera espanyola de l’Ajuntament va començar a inflamar-se. Però no d’orgull, sinó per l’acció del foc. Cridòria i aplaudiments. Arribant al capdamunt del pilar, l’enxaneta va aixecar el braç i desplegà una pancarta on es podia llegir “Franki Llibertat”. Més cridòria arreu de la plaça i aprovació per part del respectable. La plana major del consistori, dalt del balcó de la Casa de la Vila, igual d’encesa que la finada estanquera. Aleshores, es produí un atac combinat de les forces de la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra que vigilaven la plaça, que provocà la caiguda del pilar de set, del folre i de la senyora Pepeta de cal Labòria, que tingué un cobriment de cor. A la plana major també els van caure els collons per terra. De resultes de l’estampida de gent amunt i avall del raval, una veritable allau humana que maldava per escapolir-se per les exigües sortides d’aquell infern sobre la terra, el resultat foren onze morts i setanta-tres ferits de consideració. No calen investigacions policíaques ni judicials per saber quin serà el veredicte: culpables, els Minyons. Qui, si no?

Enric Fontvila

Amb motiu de la Festa Major s'organitzava anualment la jornada castellera. La penúltima edició, estranyament, va estar marcada per la caiguda de l'anxaneta tot just després de fer l'aleta. Les autoritats van comunicar que una distracció havia sobresaltat la petita que va fer un sobtat moviment fatal.
En l'actuació d'enguany, amb la Senyera de l'Ajuntament a mitja asta, es va repetir el succés, cosa que va fer posar en marxa una profunda investigació. Van exhumar el cadàver de la primera finada per a fer-li una nova autòpsia que ha confirmat que les causes de la defunció es corresponen amb la nova víctima; en ambdós cadàvers han trobat una bala del mateix calibre.
El batlle, ja sense recursos per a ocultar la matança, ha confessat que havia contractat un franctirador perquè no li agrada aquesta tradició i s'avorreix passant calor al balcó. Ara roman en presó preventiva a l'espera d'una resolució judicial que no es preveu inferior a quaranta anys.
Els regidors, abans no es formi un nou govern, ja han aprovat en un ple especial suspendre indefinidament les jornades castelleres a la Vila com a mostra de dol i per esborrar els fets de la nefasta memòria.

Jordi Mogas

Hide in Your Shell, de Supertramp

Ja és la segona vegada que arriba a aquesta secció Supertramp, un dels meus grups preferits, un grup únic, memorable.

La clau al pany, la taula parada

La clau al pany, la taula parada,

i el sol que s'escampa, lluminós,

pels clivells de la basarda.

.

Cares del món (65)

La setmana passada arribava una Cara del món africana, però també a casa nostra en podem trobar, com aquesta que m'envia la bajoqueta d'un conegut monument català. El coneixeu?

Posa un poema de Vergés al teu bloc

L'Emigdi Subirats ha propostat una campanya per a penjar als nostres blogs fragments de l'obra de Gerard Vergés, l'escriptor tortosí que serà el centre de l'acte literari que tindrà lloc demà al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. El basar de les espècies ens facilita la feina i ens proporciona enllaços on trobar la seva obra.
Jo ja en vaig penjar diversos fragment al post de comentari de la reunió del Club de Lectura. Animeu-vos. Si m'ho feu saber, afegiré aquí els enllaços:
Emigdi Subirats
El basar de les espècies
Tens un racó dalt del món
Bé i avant
La garrofa de Mont-roig
Terra del Delta
Lo rogle de Josep M.
Poemes i lletres
Bloc de Pere Muñoz
Més content que un gínjol
Un que passava
El cau del plany i del dolor
Un lloc per nosaltres
La panxa del bou
Ventet del sud
Rondalles a la vora del foc
Lo barber
La Marfanta
Articles i reflexions
Meo quidem animo
Sobre llibres
El bloc de la Jaka
De res, massa
Joan Pinyol
L'hort de la bajoqueta
Alego
Lo sifó
Nessie School of Languages
El bloc de Carme
Roquet
Prendre la paraula
Àngel Canet Català
Caracteres ocultos
Bauen blog
Remote viewers
La maleta sarda
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Saragatona
Bruixa de sol
Rebaixes
El gra de la palla
Bloc de Josep M. Saez
Anoharra
A la brasa i al caliu

Espectacle literari i musical

Us recordo que demà, dins de l'acte impulsat pel Club de Lectura com a homenatge a Gerard Vergés (aquí podeu veure el programa complet) es podrà gaudir a Tortosa d'un magnífici espectacle literari i musical: Cançons de Mandràgora, de Robert Faltus.
La cita és demà 26 de setembre, a les 22.00, al Teatre Auditori Felip Pedrell.

A la imatge es pot veure un moment de l'actuació fa un parell d'anys a Tarragona.

I aquí podeu escoltar una peça de l'espectacle: Par que sia la mar.

Felicitats petites(63)

Avui les Felicitats petites van de préstec, concretament d'un post que vaig llegir a Cal Seixanta i que expressa perfectament el sentit d'aquesta secció. Podem trobar felicitat en petits detalls de cada dia i aquest post se centra en el plaer que ens regala estrenar coses senzilles.

Quines són les coses petites que us proporciona felicitat estrenar a vosaltres?

75è joc literari

Com cada dimecres tornen els jocs literaris que arriben a una xifra important: la 75a edició.
Aquesta setmana torna una modalitat que es fa ballar el cap: el joc matemàtico-literari. Com veieu la imatge mostra una sezilla operació artimètica amb fotos enigmàtiques que corresponen a dos autors que han escrit llibres que contenen xifres. El joc consisteix en endevinar el nom dels autors i d'aquestes obres.

Si trobeu que és difícil, podeu trobar pistes relacionades amb els autors als següents blogs a qui agraexio la seva col·laboració:

Col·lecció de moments
És hora d'hissar els somnis

Heu d'enviar les vostres propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i població.

Animeu-vos a participar i a obtenir números pel premi de setembre: un lot de llibres cedit per Edicions La Campana

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes serà el 30 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Aquest dimecres un nou joc literari

Aquest dimecres proposaré un nou joc literari, el quart i últim d'aquest mes, amb el qual podreu obtenir números per al sorteig del premi de setembre: un lot de llibres d'Editorial La Campana.

Podeu participar a la resta de jocs del mes fins el 30 de setembre com a màxim.

72è joc literari
73è joc literari

74è joc literari

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Gerard Vergés al Club de Lectura de Tortosa

La sala múltiple de la Biblioteca Marcel·lí Domingo es va omplir el dilluns passat per a rebre a Gerard Vergès, en la primera trobada d'aquesta temporada en què vam comentar La raíz de la mandrágora, l'edició bilingüe català-castellà que recull la seva obra poètica traduïda per Ramon García Mateos.

L'autor va compartir tertúlia amb els assistents, que van llegir algun dels poemes que els havien cridat l'atenció, i ens va il·lustrar amb comentaris, sensacions i anècdotes sobre la seva obra, en una mena de classe magistral sobre la poesia i sobre l'art en general, que va definir com una manera d'endolcir la vida. Un autèntic plaer escoltar parlar un escriptor que ha guanyat el premi Josep Pla de narrativa, el Carles Riba de poesia, i la Creu de Sant Jordi, a més, sobretot, del reconeixement general.

El Club de Lectura de Tortosa ha començat fort, doncs, i el proper divendres 26 continuaran els actes relacionats amb Gerard Vergés amb l'homenatge literari que tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell, on es llegiran fragments de la seva obra i es podrà gaudir de l'excel·lent espectacle musical Cançons de mandrágora de Robert Faltus.
Podeu veure més fotos de l'acte al blog de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Com a petit tast, us deixo uns fragments de la seva obra.

“Escric sense nostàlgia. Aquell temps
va ser bell i feliç. I el mot nostàlgia
en puritat vol dir tornar al dolor”
Del poema Explicació inicial.


“Recordo tantes coses. I m’adono
que dins el cos tinc més records que vísceres.
De cop comprenc que l’home és la memòria.”
Del poema Fràgil com el vidre és la memòria



“aquell riu ample, amb tarongers florits,
i, més amunt, la terra roja i dura
d’oliveres i vinya, el cel d’estiu
com la fulla esmolada d’una espasa.
I a prop la mar, la mar que tant estimo”
De L'ombra rogenca de la lloba


“Talment un sol incandescent, talment
una flama que inflama el moll de l’òs,
així aquell que a l’amor està amatent
no dóna al desig treva ni repòs.”
Del poema Torneig d'amor

La propera trobada del Club de Lectura serà el 27 d'octubre per comentar El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez.

Normalment el passeig per la vora del riu

Fragment del conte "Monedes", inclòs a El vertigen del trapezista.

"Normalment el passeig per la vora del riu és tranquil, amarat de silenci quan tothom torna a casa i ha cessat el trànsit dels cotxes fins l’endemà; però unes quantes atraccions, instal·lades al parc per les festes de la Cinta, encara funcionen per tal d’allargar uns quants dies l’estada a la ciutat i fer una mica més de calaix. Les llums de colors i el garbuix d’una dotzena de músiques diferents, massa fortes totes, no deixen sentir els crits dels joves que xalen mentre tot al seu voltant puja, baixa i gira en totes direccions, entre una disbauxa de riures i llepolies."

Homenatge literari a Gerard Vergés

El dia 26 de setembre tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell l'acte literari sobre la figura de Gerard Vergés impulsat pel Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb participació de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa i la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre.

L'acte s'iniciarà a les 22.00, i constarà de tres parts:

Primer: Entrega del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig que va recaure en un altre escriptor ebrenc, Josep Igual, amb l'obra “Quaderns deltaics”.

Segon: Lectura de fragments de l'obra de Gerard Vergés per part dels escriptors/es ebrencs i gent de la cultura com Tomàs Camacho, Josep Igual, Rosa Sánchez, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Lluís Martín Santos, Glòria Fandos, Àlex Ferré, Emili Rosales, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Laura Mur, Jordi Andreu, Xavier Aragó, Jaume Llambrich, Jesús M. Tibau i Vicent Pellicer, així com les intervencions musicades de Jesús Fusté amb Toni Just, i del grup Lo faro dels bous. Agraeixo la rapidesa i entusiasme amb què han acceptat participar i cal dir que la llista podria haver estat més extensa, però s'ha valorat no allargar en excés l'acte.

Tercer: Espectacle Cançons de Mandràgora, de Robert Faltus, que va musicar diversos poemes de Gerard Vergés. Faltus, un compositor d'origen eslovac que actualment viu i treballa a Móra d'Ebre, tocarà el violoncel i tindrà la participació de la soprano Isabel Cañas i dels pianistes Josep Catellví i Alba Roca. Aquest espectacle fou estrenat en motiu de la Fira del Llibre Ebrenc de 2006.

Desdefinicions (73)

Aquí teniu les quatre cullerades de Desdefinicions setmanals:

hindústria. Fàbriques índies.

veícle. El cotxe del nostre veí, que sempre és millor que el nostre.

concretar. Dir exactament en quin lloc de Creta et trobes.

estratagemma. Tàctica per a aconseguir determinat tipus de pedra preciosa.

blogs degustacio

Aquesta ronda de posts la pago jo.

El pèndol de les petites oscil·lacions: Paraules com hams
Eva i les petites coses: He tornat a casa
Nausica: Ella
El submarí terrestre: conte d'uns cinc segons i mig
El cau del plany i el dolor: Haikus tardorencs

L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila

L'exiliada és el dietari on Artur Bladé i Desumvila narra en primera persona i de forma immediata l'experiència dels primers anys d'exili, des del mateix moment del pas del Coll d'Ares. La seva prosa plena de bellesa i precisió com fa arribar uns sentiments difícils d'explicar, d'una manera reservada a pocs narradors. Aquest dietari, a més d'una excel·lent treball narratiu, és un document que ens fa respirar la vida d'un exiliat, la seva provisionalitat, la cursa d'obstacles constant que ha de superar i supera. Molts catalans ho van patir fa no gaires anys; cal no oblidar-ho.

Us deixo amb uns quants fragments del llibre que deixen veure la manera de pensar d'Artur Bladé:

"Avui (8 de febrer) he passat la frontera pel coll d'Ares. Encara sóc al cim del coll. En compliment de certes obligacions (impsades voluntàriament) he trepitjat, en el transcurs del dia, laratlla invisible on comença l'expatriació. Res no ho indica. Ni la terra ni el cel, que són iguals. Però el fet és cert. I ple de conseqüències..."

"Devia comprendre que en aquella hora, els fusells dels vençuts ja no eren sinó un tros de fusta per a cremar."

"En un naufragi, i ja amb l'aigua al coll, tots els nàufrags són iguals."

"Haver de pensar constantment en la guerra -i en la mort- quan s'estima tant la pau -i la vida- és un drama."

"Som insolidaris en la victòria i en la desfeta (en la desfeta sobretot, ja que fatalment esmicola i divideix)."

"...Aquest drama que no tan sols anul·la, espiritualment, els homes més representatius, en un cert temps, d'un país, sinó que els extermina en silenci."

"La realitat sempre fa curt si se la compara amb els somnis."

"Les males notícies corren sempre quan la gent no té diners."

"I que tot passi i que a l'home, malgrat tot, li resti sempre alguna esperança duen ser, possiblement, dos dels pocs encerts de la Creació."

Propostes al 74è joc literari

Aquest dimecres passat us vaig proposta un nou repte al 74è joc literari. Podeu llegir les primeres propostes aquí mateix a als següents blogs: Des res, massa; Fresas y melocotones; Cap a la A.

MANCA DE TRADICIO
Els castellers aixecaven el tres de nou i el Miquel se’ls mirava amb nostàlgia. De petit havia estat enxaneta de la colla castellera del poble i sabia el que era grimpar fins el cim, mentre les gralles gemegaven i una munió de gent esclatava emocionada en crits i aplaudiments. Si no hagués estat per aquell desgraciat accident que el deixà coix... Be, ben mirat no va ser un accident normal. Pot ser va ser la manca de tradició castellera d’aquell poble on van ser convidats per la festa major. Quan el castell va fer llenya a baix no hi havia ningú per esmorteir la caiguda. La gent que envoltava el castell restaren indiferents. No és que ningú no va fer pinya, sinó que, inexplicablement, es van apartar. Va ser per por a prendre mal o, potser per provocar-lo? No ho sabré mai, però coses d’aquestes passaven en aquella època fosca quan dissidents del règim intentaven actes de simbolisme patriòtic que solien incomodar als botxins.
Josep Cid


L'ASSUMPTE DE L'ASSASSINAT A L'ASSAIG DELS XITXAREL·LOS DE CAN XIXANTAEn obrir-se la pinya una de les crosses semblava morta. El detectiu Magre, segones mans alt magristó, de bigoti afuat, cabells curts i principi d'alopècia, s'avançà fumant, elegant, fulles verdes embolicades i embriagadores, que perfumaven d'hort d'avi americà el local d'assaig. Ert. Hieràtic. Magre impertèrrit es col·locà el monocle i sentencià:
—Algú ha mort la Maria.
El desori fou instantani i fins el cloquer batallà embogit, castellers amunt i avall esparverats corrien topant mútuament fotent-se de lloros adesiara; Zeus alhora enfurí i fremí els núvols irescuts —bàratre!—Poc us alarméssiu —Magre exhortà—. Encara la crossa camina!, tant que ara tresca pel sostre, constreta pel pànic. Dedueixo, infal·lible, que la perspiració hiperhidròtica del segon, que com la ciència catalana demostra pot provocar podobromhidrosi, l'havia estassada com la lleu papallona una tona de DDT.
I afegí parsimoniós amb ulls tanmateix ablamats d'odi a la tàrtara:

—Però s'ha comès un crim, i no dormiré fins a trobar l'assassí que m'ha mort la maria —perquè aquest porro no té gust de res.
Josep d'Esplugues

Havia desenvolupat aquesta aptitud, a la força, sinó volia que el món acabés en mans de quatre fanàtics. Any rere any perfeccionava el mètode, inventava tàctiques de coacció i maniobres. L'últim succés havia sortit perfecte. Al soterrani de casa havia instal.lat una taula amb cadires, una perxa on tenia la indumentària que utilitzava. Es tractava d'uns pantalons discrets, grisos i una americana a conjunt. El més singular era un guant negre que sempre duia a la butxaca i que era el seu aliat a l'hora d'executar l'acció, ja que gràcies a ell no l'havien pogut enxampar. Avui estava especialment excitat perquè, demà seria el gran dia, en el que es farien molts castells humans a les places de la vila. Estava ultimant els preparatius i estudiant l'emplaçament que havia d'agafar per tenir una posició òptima. En ser el moment: zas! Llançaria les boles de gas que tan curosament havia elaborat, una darrera l'altra a tots els castells humans que s'aixecarien. D'aquesta manera es produiria el caos en sentir l'explosió i el gas s'escamparia arreu i conclouria la celebració. Calia acabar amb aquest Nacionalisme i les colles castelleres eren una entitat catalana prou important per tenir-la com a enemiga.
Maria Perelló

LA MILLOR ACTUACIÓ
La colla vella estava assajant el quatre de nou amb folre quan de la plaça els arriba un enrenou de xiscles i crits. En Ramonet, l'anxaneta, que sempre fa tard, entra corrents i diu alguna cosa sobre un foc en una casa. Encuriosits tots els de la colla surten a veure què és el que passa. A fora veuen una columna de fum enlairant-se des del bloc de pisos del xamfrà. Una dona envoltada de curiosos crida desesperada alguna cosa sobre el seu home que la volia matar, i durant la baralla s'ha calant foc al pis, segurament l'home és mort, però hi ha una criatura que ha quedat atrapada al pis i la pobra dona vol tornar a entrar-hi. Però és massa tard, l'escala és plena de fum. Llavors algú crida:
-Al balcó, mireu al balcó!
Efectivament, un nen d'uns tres anys, plora agafat a la barana amb el foc gairebé llepant-li l'esquena. No hi ha temps per esperar els bombers. El cap de colla fa un crit i tots entenen què han de fer. Munten un pilar de sis i aconsegueixen baixar, sa i estalvi, la criatura. Sens dubte és la millor actuació que han fet mai.
Ricard Bertran

THE CATALAN STING
Buscava el cap, encara que sabia que algú del mon de la televisió també estava involucrat – algú que podia causar el retard en el senyal. No calia gaire, només uns segons, i les apostes volaven per l’ADSL abans que la pagina Aposti-Guanyi tanquis.

Mentre sentia el murmuri de les preparacions, mirava per la plaça. Qui era?

Començaven a pujar els pisos i el nerviosisme es podia respirar. Encara que era un castell bastant fàcil per a aquesta colla, la gent mai estava tranquil·la fins que l’enxaneta aixeques la mà, i era precisament durant aquesta pausa quan ell havia de trobar qui estava fent l’aposta.

Tot semblava perfecte, però de sobte, un crit d’esglai en veure com l’enxaneta trontolla – tal com havien acordat – li cau el casc, i un dels pilars crida “Compte, que fem llenya”.

Allí. Entreveu un home tancant un portàtil. Miraculosament “l’enxaneta” es torna a ficar recte, continua pujant; l’home, ara amb ulls com a taronges, intenta infructuosament obrir el portàtil. El detectiu, amb quatre grans passos ja està allí, li fica la mà a l’espatlla. “Ja ...” – comença a dir, mentre veu l’ombra de un camera de televisió per darrere seu. La Nostra.

Brian Cutts

Love Profusion, de Madonna

Auca de Mercè Rodoreda

Aprofitant que encara ens trobem a l'any Rodoreda, us recomano que aneu a la web La paret de les auques i que visiteu la dedicada a Mercè Rodoreda.

Cares del món (64)

Gràcies als viatges de companys blocaires com Alego les Cares del món arriben a altres continents, com aquesta captada a Egipte.

No amaga el sol

No amaga el sol;
fa més tendra la llum
densa la rama.
Filtre màgic dels ulls,
reflex tebi de vida.

.

Felicitats petites(62)

De bon matí, sobretot si es va a treballar, no tothom està de gaire bon humor, però n'hi ha que, fins i tot en aquelles hores, et reben amb un somriure i et regalen una felicitat petita que t'alegra el dia.

Algunes fins i tot t'envien per correu electrònic un somriure de petxines.

Aventures amb el petit trapezista

Si voleu veure imatges de les diverses aventures que he viscut amb El vertigen del trapezista, podeu anar a la següent galeria de fotos.

Entre les imatges, trobareu reiterades vegades al petit trapezista que sempre m'acompanya, però també a l'autèntic; a veure si sabeu qui és.

Un dels moments més emotius d'aquestes aventures va ser durant la 1a Jornada Literària a Cornudella de Montsant. Jesús Fusté volia que aquell dia féssim alguna col·laboració especial, així que em va fer pujar a l'escenari durant el seu concert i va triar un dels contes que, pel to i l'argument, s'ajustava a una de les seves cançons: Espantant gavines. El vaig llegir amb el fons de la guitarra de Toni Just, dalt de La Renaixença, el local que ha aparegut a tots els meus llibres.

Regals així no se'n venen.

74è joc literari

Avui toca el joc literari mensual de tipus creatiu. Com que s'aproxima el concurs de castells de Tarragona, us proposo la creació d'un text que ha de complir les següents condicions:

-Extensió: entre 100 i 200 paraules

-Basat en el món dels castells humans

-El text ha de ser del gènere negre (o sigui, assassinats, crims, lladres i serenos, etc)

Heu d'enviar les vostres propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i població, i jo aniré mostrant els textos, si no em dieu el contrari. Si teniu un blog, us proposo que també hi pengeu els textos, i jo afegiré un enllaç. En aquest enllaç podeu veure les primeres.

Acaba de començar el nou curs escolar i demano a professors i professores que promoguin la participació entre el seu alumnat. En aquest sentit, aprofito per agrair que la web EDU365 inclogui aquests jocs literaris als enllaços d'interès de llengua catalana.

El fet de participar representarà obtenir números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres cedit per Edicions La Campana.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes serà el 30 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Llibreria renovada

Fa uns tres anys a Tortosa vam rebre amb tristor el tancament d'una llibreria històrica, Viladrich. Per sort, algunes de les seves treballadores van tornar-la a obrir mesos després en un nou emplaçament, rebatejada com La 2 de Viladrich.


L'any passat tancava definitivament la Llibreria del Temple i fa poc vam sentir una nova decepció en veure que tancava les portes per obres la Llibreria Voltes, i temíem que l'establiment, situat a un lloc estratègic de la ciutat, canviaria d'activitat. Però sorpresa! Acabades les obres podem admirar la cara renovada de la llibreria, molt més oberta al públic i amb més espai dedicat estrictament al món del llibre.


Sabem que la continuïtat de les llibreries penja d'un fil, i potser la seva supervivència passa obligatòriament per convertir-se en centres d'activitats literàries, en una metamorfosi com la que han viscut les biblioteques.

Sigui com sigui, felicitats i sort a la renovada Llibreria Voltes.

Ni a mà ni a màquina

Fragment del conte "Ni a mà ni a màquina", inclòs al recull Postres de músic.

"Efectivament, troba les instruccions de la rentadora i les comença a fullejar amb tanta impaciència que n’estripa els primers fulls. Rentat en fred, mitja càrrega, centrifugat, selector de temperatures, pre-rentat, aclarit, colors delicats, suavitzant, llana, perfumat... “Merda!”, crida. Ja s’ho pensava, però encara volia arrapar-se a una petita esperança. No diu res de cap programa per a rentar l’ànima, i això que van triar la millor del mercat."

Quina mena de personatge penseu que és el protagonista d'aquest conte?

Minicontes de la biblioteca

Bauen blog ha organitzat un Concurs de Biblio-arquitectura on es pot participar enviant Desdefinicions a l'estil de les que proposo els dilluns, o un microrelat de 140 caràcter com a màxim, tot sobre la temàtica del seu blog.

Animeu-vos a participar; jo ja ho he fet amb aquest microrelat:

"Perdut a la lleixa que no toca, en un desesperat intent de cridar l’atenció del bibliotecari, plora en silenci un llibre de desamor."

Desdefinicions (72)

Per a molta gent avui és un dilluns molt més cru que la resta, ja que és la tornada al cole. Cal prendre-s'ho amb humor; penseu que les Desdefinicions no han fet vacances.

llençaria. Conjunt de roba interior amb tan mal estat, que val més tirar-la per evitar passar vergonya si ens trobem en situacions íntimes.

ABBArícia. Desig excessiu d’acumular discs d’un famós quartet suec.

tradicioanal. Anus típic.

tassació. Fixar el preu d’una tassa (de cafè, per exemple, que ja estan pels núvols).

Mamífer lector

Mamífer endinsat en la lectura, moments abans de la gravació d'un dels anuncis de El riu que parla. Properament a totes les pantalles ebrenques (planes o no).

Blogs degustació

En petites dosis els posts es paeixen millor:

Hespéria: Podcasts de terror i ciència-ficció
Diccitionari
Llegeixes o què?: 1 conte a 1 euro
Coca de recapte: Frases de Jaume Perich

El baró rampant, d'Italo Calvino

Quan té dotze anys, Cosimo Piovasco, baró de Rondó, fa un original gest de rebel·lia contra la seva família, puja dalt d'un arbre i promet que mai més no tornarà a tocar els peus a terra. Complirà la seva promesa, i la novel·la, narrada pel seu germà petit, ens explica el seguit d'aventures, situacions estrafolàries i còmiques, que viurà aquest curiós personatge, a cavall del segle XVIII i XIX. En un primer moment tothom el pren per boig, però amb el temps, la família i el poble s'acostumen a les estravagàncies del petit baró, pujat dalt del seu reialme de branques i fulles, on gaudeix d'un punt de vista privilegiat de la societat. Aconseguirà a fer-se famós a tota Europa, es cartejarà amb intel·lectuals de gran prestigi de l'època i fins i tot anirà a visitar-lo el mateix Napoleó. Malgrat la seva estranya ubicació física dalt dels arbres, Cosimo no s'allunya de la societat, sinó que hi col·labora de manera decidida.

Un bon exercici d'imaginació i un personatge inoblidable que, des de la seva aparent follia, ens recoda en certa manera el Quixot.

"La nena rossa va esclatar en una riallada que va durar tot un vol del gronxador, amunt i avall."

"La figuera t'adopta, t'impregna del seu humor gomós, del botzinar dels abellots."

"La gentada, quan el cos va deixar de debatre's, va anar-se'n. Cosimo s'hi va quedar fins a la nit, a cavall de la branca on es gronxava el penjat. Cada vegada que un corb s'acostava per mossegar els ulls o el nas del cadàver, Cosimo l'allunyava movent el barret."

"Després d'una vida entera dedicada a la fe, va morir sense haver entès en què creia, però mirant de creure fermament fins a l'últim extrem."



"Així va començar l'amor, el xicot feliç i esbalaït, ella feliç i no massa sorpresa (a les noies no els passa res per sorpresa)."



"Anaven arribant uns temps potser més tolerants, però més hipòcrites."

Acte literari a Arnes

Ahir dia de pont, va tenir lloc un acte literari a Arnes, al bonic espai Molí de l'Oli, organitzat per l'Associació Cultural la Bresca. Des d'aquí els felicito, així com a la resta d'associacions d'aquest tipus que treballen amb molta il·lusió i poc pressupost per a difondre la cultura als seus pobles. L'acte d'ahir, amb assistència de més de 60 persones, és la prova que amb pocs diners es poden dur a terme activitats d'aquesta mena, amb qualitat i sensibilitat. I d'ahir, una cosa important: també hi havia públic jove.

L'acte va començar amb la presentació de El vertigen del trapezista, a càrrec de Teresa Pallarès. La seva germana Neus no va poder intervenir ja que, en motiu d'una recent intervenció als ulls, no pot gaudir de la seva passió per la lectura durant una temporada. De totes maneres, Teresa va saber transmetre el caràcter del llibre, així com el plaer de llegir-lo, amb el seu estil directe, sincer i divertit que tant em va agradar durant la 3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya .

En segon lloc, va tenir lloc la presentació del recull col·lectiu El riu que parla, introduïda per Pepa Nogués, de l'Associació Cultural Matarranya, que va explicar l'origen de la creació d'aquest llibre en un metre quadrat de la llibreria del seu impulsor, l'Octavi Serret. El llibre possiblement ha batut algun record. L'Octavi va llençar la idea que els autors/es enviessin textos sobre el tema del paisatge ebrenc durant la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre el 8 de juny, amb la intenció de publicar-los al seu blog. Immediatament, Àlex Ferré d'Aeditors va proposar la seva edició, i el 10 d'agost ja es va poder presentar el llibre a Vall-de-roures, amb la participació de 30 autors/es. La Neus Pallarès i jo mateix vam parlar en representació dels autors/es del llibre.

Finalment, les germanes Pallarès van explicar la seva experiència com a lectores entusiastes i amigues personals de Jesús Moncada, amb la sorpresa de la presència a l'acte de la germana de l'autor. Ens van explicar moltes anècdotes, algunes de les quals seran motiu d'un altre post.

Ah! I com sempre, allà on vas hi trobes algú del món blocaire que també comenta l'acte.

Advertising Space, de Robbie Williams

Una preciosa cançó d'aquest entremaliat Robbie Williams.

Amb el petit trapezista cap a Arnes

Acompanyat del petit trapezista, avui vaig cap a Arnes per a viure una nova jornada literària.

Ja us ho explicaré.

Cares del món (63)

Aquestes Cares del món les envia el trapezista, captades a Orleans. La foto és un muntatge, normalment estan més separades una de l'altra. Sabeu a què corresponen?

Dos cosetes d'avui

Com tenia previst, a les 14 hores he alliberat la novel·la Adéu suau a la plaça del Prim de Reus. L'he deixat damunt d'una bústia, sota uns porxos per tal que no es mullés si plovia.

Després he anat a dinar i he triat un menú especial com a petit homenatge a la nostra Diada: amanida catalana de primer, i llm a la catalana de segon. No, no havia crema catalana de postre.

A les 14.45 he tornar a la plaça del Prim i el llibre ja no hi era.

Bookcrossing: Adéu suau

Avui tornaré a practicar el bookcrossing i alliberaré un nou llibre. El títol és molt suggerent, especialment si es tracta d'acomiadar-se d'un llibre d'una manera tendra: Adéu suau, d'Isabel Clarà Simó.

El deixaré anar a Reus, aproximadament a les 14.00, per alguna zona propera a la plaça del Prim o el passeig de Sant Joan.

A veure si aviat rebo notícies del seu viatge.

Felicitats petites (61)

Aprofitant que avui és l'11 de setembre he buscat una felicitat petita relacionada amb la diada i el primer que m'ha vingut a la ment és un record de fa uns quants anys, exactament 23. Llavors jo estava suportant el servei militar a Melilla i enmig de tantes desfilades, himnes, etc, jo cantava per al meu dintre Els Segadors i altres cançons, sobretot de Lluís Llach. Aquesta senzilla revolta no sé si em proporcionava una felicitat petita, però sí almenys una mica de consol.

Ni els himnes ni les bandes no s'haurien d'imposar mai.

73è joc literari

El 73è joc literari recupera un clàssic d'aquesta secció: els anagrames.

En aquest cas haureu d'endevinar el nom de l'escriptor/a que s'amaga darrere d'aquest anagrama:

A JOCS ENS MUDA

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i població.

Us recordo que un anagrama consisteix en canviar l'ordre de les lletres per tal que aparegui un altre text, sense que en sobri ni el falti cap.

Si encerteu el joc obtindreu números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres cedit per Edicions La Campana.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes serà el 30 de setembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Tanka de la Cucafera

Ferotge, dius,

per dins Tortosa brama

la Cucafera?

Pell d'escata i ulls vius,

foc de joguina mansa.

No li agrada ser rancorosa

Fragment del contes "No li agrada ser rancorosa", inclòs a El vertigen del trapezista.

"Per tot això, el fet d’haver-li retirat la paraula la fa sentir tan malament. Ha de passar al seu costat cada dia, i mantenir-se ferma li va gran, com una disfressa comprada a última hora quan la botiga ja tancava. De bona gana tornaria a les carícies perdudes, a les paraules tendres; li costaria tan poc fer net i tornar a començar de zero! El zero és un número bonic, rodó. Ningú sap on comença, ni si mai acaba i, de vegades, si et sents trista o avorrida, pots donar-li voltes i més voltes sense parar, fins que el traç del llapis es cansi de córrer."

Presentació a Arnes

El proper 12 de setembre al Molí de l'Oli d'Arnes, a les 8 del vespre, l'Associació Cultural d'Arnes La Bresca ha organitzat una activitat literària amb els següents actes:

- Presentació de El vertigen del trapezista, de Cossetània Edicions,

- L'Univers de Jesus Moncada, acàrrec de les germanes Neus i Teresa Pallarès.

- Presentació del llibre conjunt El riu que parla d'Aeditors.

Després del parèntesi estival, El vertigen del trapezista torna a la càrrega, amb ganes de gaudir del contacte amb els lectors. La presentació del vertigen anirà a càrrec de les germanes Pallarès, amb la qual cosa hauré complert un dels meus desitjos, sorgits de la 3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya.

Desdefinicions (71)

Continuen les particulars Desdefinicions dedicades a les lletres, com en anteriors setmanes:

gemegaire. “G” que sempre s’està queixant.

cerimoniosa. “C” fanàtica dels rituals.

elàstica. “L” que es doblega fàcilment.

perillosa. “P” amb la que cal anar en compte.

Blogs degustació

Bloguejar no dóna la felicitat, però ajuda. Us proposo una nova passejada:

Les cabòries de Montilla: Perles de la publicitat

D'això, d'allò i del que vulgui explicar: Eeecss!!

Raons que rimen: Dites geolocalitzades

Bauen blog: Concurs de Biblio-Arquitectura (5)

Més content que un gínjol: A la punta de la llengua /Prejudicis 1

Aigua bruta, de Pau Vidal

Aquest llibre, guanyador del Premi de Literatura Científica 2006, està definit a la contraportada com "la primera novel·la d'intriga etimològica en català". No ho discutiré, perquè no conec a fons aquest gènere. Bromes a part, el protagonista és un lingüista que treballa recollint argot, la passió del qual és un projecte secret: actualitzar el Diccionari etimològic de Joan Coromines. La novel·la narra les peripècies que passa quan la seva feina es barreja amb certs abocaments perillosos d'una empresa farmacèutica sense escrúpols i l'aprofitament i transport en camions cisterna d'aigua no potable per a úsos domèstics en pobles amb problemes de subministrament. Un tema d'actualitat, tot i que el llibre ja fa un parell d'anys, com a mínim, que està escrit. Tot aquest entramat detectivesc està narrat d'una manera fresca, divertida i urbana, amb personatges tan distants com una padrina de 100 anys, una jove becària i un guàdia urbà amb certs antecedents. La problemàtica de l'empobriment progressiu de la nostra llengua fa de decorat de fons del llibre.

Si teniu curiositat, podeu trobar una entrevista a l'autor al blog Calamars a la catalana.

Wa yeah! d'Antònia Font

El proper dissate 13 de setembre, a les Festes de la Cinta de Tortosa, podreu escoltar en directe a Antònia Font. Com a bestreta us proposo la seva cançó Wa yeah!
El dia 10, a les festes de la Cinta, Jarabe de palo.

Brava l'atzavara

Brava l'atzavara aguaita el mar,

i la feréstega roca que s'hi emmiralla,

mentre cap rellotge fa tard.

.

Cares del món (62)

Els amics blocaires de Té la mà Maria m'han enviat una simpàtica Cara del món molt viatgera.

Solucions i guanyador jocs literaris d'agost

El dia 2 es va acabar el termini per a participar als jocs literaris del mes d'agost i ja puc dir les solucions:



68è joc literari: 1r fragment, Sebastià Juan Arbó; 2n fragment, Artur Bladé i Desumvila; 3r fragment, Jesús Moncada.
69è joc literari : totes correctes.
70è joc literari : Wilt, de Tom Sharpe.

71è joc literari : El baró rampant, d'Italo Calvino.



Després del sorteig, la guanyadora dels premis d'agost és Clara Mauri.

Quan el gosset se’n va

Mon pare tenia una furgoneta blanca. S’ha anat fent vell i els metges no el deixen conduir. Per tot això, la furgoneta, als baixos de casa, li feia més nosa que servei. Em va demanar que me l’emportés i em va explicar unes simples instruccions sobre el seu funcionament. En el moment d’engegar-la, abans d’acabar de donar el contacte, havia d’esperar que el gosset se n’anés. Aquest petit detall no l’acabava d’entendre:

—El gosset?
—Sí, sí, quan poses la clau surt un gosset i has d’esperar que se’n vagi per a acabar d’engegar el cotxe.

Una mica intrigat vaig anar cap a la furgoneta i, en posar la clau al contacte, efectivament, va aparèixer el famós gosset de mon pare que veieu a la foto.

NOTA: Aquest post ja el vaig publicar el 28 d'agost de 2007, i avui el repeteixo en homenatge al meu pare, que està ingressat a l'hospital. Per aquest motiu aquests dies no visito ni comento tots els blogs que voldria, i aquest blog es manté actiu gràcies als posts que tenia programats.

Felicitats petites (60)

Moltes familíes estan fent la compra dels llibres de text del proper curs i, com cada any, apareix la polèmica sobre el seu cost elevat i la necessitat que l'administració es doni més ajudes per a assumir aquesta despesa.

D'aquest moment inicial del curs jo recordo el moment màgic d'obrir els llibres per primera vegada, tan nous, recent sortits de la impremta, de sentir la seva olor, de mirar una a una les imatges, de veure si els temes que vindrien serien fàcils o difícils.

Tot i deixar enrere el temps de les vacances, aquest moment d'obrir per primer cop els llibres era una Felicitat petita.

Ara em dol al cor veure com sovint els maltracten.

La meitat d'una vida al teu costat

En un altre post ja em vaig referir a la meva dona com el meu 50%. Aquesta afirmació és més certa que mai, matemàtiques en mà. Avui, exactament, es compleix una mena d'aniversari especial. Avui ja puc dir que he compartit la meitat de la meva vida al seu costat, des d'aquell vespre amb gust de moscatell als llavis. L'altra meitat va ser el camí que m'ha portat fins a ella.

Esclau voluntari de viure
pendent del teu somriure em declaro.
Atrafegat traductor dels gestos,
de les petjades tendres del teu cos,
professional d’assaborir encara
el tacte dolç i tímid
del primer petó.

72è joc literari

Per a participar al 72è joc literari haureu d'encertar el títol d'un llibre i el nom del seu autor i enviar-lo a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població, basant-vos amb la imatge-pista d'aquest post.

Animeu-vos a participar i obtenir números per al sorteig del premi del mes.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 30 de setembre.

Premi joc literaris de setembre

El mes de setembre porta un nou premi per als joc literaris: un lot de llibres cedit per l'Editorial Campana:

Memòries d'un espectador, de Carles Sentís

La cua del mestre, d'Albert Mas Griera

Auxili Perdó, de Frédéric Beigbeder

Dues rulots, de Marina Lewycka

Ben educats, de Salvador Cardús

El cavaller de Sainte-Hermine, d'Alexandre Dumas

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de setembre, que proposo tots els dimecres, serà el 30 de setembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.