el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades
Jo sóc dels estranys no fans de la Madonna. De joveneta em posava molt nerviosa, ara li reconec el merit de la intel·ligència...però pot començar a respirar i no ho fa gaire... què ha de demostrar?
Cèlia, ja som dos estranys. Mai m'ha agradat. Crec que és un excel·lent producte de màrqueting, però com a artista no la suporto. Excepció (i tampoc no gaire): en la pel·lícula Evita.
Si fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
Si fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
Tots els artistes mostren els seus mèrits. I a uns agrada i a d'altre... Es l'etern somriure. Sigui com sigui, pujar i mantenir-se és d'admirar les girigonces que han tingut de fer. Però... la butxaca...LaviAnton
Si jo tingues els seu cirurgià, el seu entrenador personal, el seu assessor de màrqueting, legal, financer i tot un llarg etcètera; jo seria Madonna. Seria indòmita,origina, valenta, evolucionaria, seria sensual i intel·ligent, provocadora però sense caure en la barroeria. Una reina del pop.
A mi m´agrada però no m´entusiasma. Li reconec el mèrit de ser una estrella que brilla amb llum pròpia. Té cançons que ja són un clàssic. Evidentment és una artista que s´ha reinventat a sí mateixa. Entrenador personal, cirurgia, estil.lisme. Vull dir que això és una part del seu èxit però té una classe que no tenen molts artistes.
12 comentaris:
Jo sóc dels estranys no fans de la Madonna. De joveneta em posava molt nerviosa, ara li reconec el merit de la intel·ligència...però pot començar a respirar i no ho fa gaire... què ha de demostrar?
Cèlia, ja som dos estranys. Mai m'ha agradat. Crec que és un excel·lent producte de màrqueting, però com a artista no la suporto. Excepció (i tampoc no gaire): en la pel·lícula Evita.
Tota una reina del pop..
Si fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
Si fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
Tots els artistes mostren els seus mèrits. I a uns agrada i a d'altre... Es l'etern somriure. Sigui com sigui, pujar i mantenir-se és d'admirar les girigonces que han tingut de fer. Però... la butxaca...LaviAnton
Si jo tingues els seu cirurgià, el seu entrenador personal, el seu assessor de màrqueting, legal, financer i tot un llarg etcètera; jo seria Madonna.
Seria indòmita,origina, valenta, evolucionaria, seria sensual i intel·ligent, provocadora però sense caure en la barroeria. Una reina del pop.
Um, aquesta conjunció de mar i flors... em resulta molt familiar... :)
Maco el vestit. I les sabates.
Hola Jesús,
Sí verdaderamente buenos Robby y Madonna,más que buenos..dos controversiales genios!
Un abrazo.Felíz finde.
A mi m´agrada però no m´entusiasma. Li reconec el mèrit de ser una estrella que brilla amb llum pròpia. Té cançons que ja són un clàssic. Evidentment és una artista que s´ha reinventat a sí mateixa. Entrenador personal, cirurgia, estil.lisme. Vull dir que això és una part del seu èxit però té una classe que no tenen molts artistes.
Deu ser genial veure a aquesta dona en concert, encara que sigui fent playback (com a València) :)
Publica un comentari a l'entrada