
Des d'aquí agraeixo al Carlos el suport i promoció que sempre ha fet de les meves activitats i el felicito per aquesta web que porta funcionant més de 10 anys, i que és un punt de trobada virtual per a la gent que estimem Cornudella.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
De tornada a Tortosa, m'acompanyen uns quants cotxes al darrere per no perdre's una altra vegada, i la música de Jesús Fusté.
Repercussions del llibre: aquí , aquí, aquí , aquí , aquí, aquí
Més fotos de la jornada a la meva galeria d'imatges.
Sojorn a la muntanya
Assegut sojorno en un boscDescobrir nous blogs i continuar la passejada amb vells coneguts; això és el Blog degustació.
Friccions: empatx de núvols
Enkrakminen: testimonio
Molts emblocats: noure
El blog d'en Kasku: amor als llocs i als fantasmes
Al centre de la fotografia, la meva padrina, Sofia Pallejà en un carrer de Cornudella de Montsant, entre 1920-1925, aprox.
El llibre és el resultat del primer Concurs organitzat per aquest col·lectiu de blocaires ebrencs, que vaig tenir l'honor de guanyar amb aquest microconte. Per tant, aquest serà el primer llibre on col·laboro aquest 2009.
Les respostes al 85è joc literari m'han sorprès i han sobrepassat les expectatives inicials. Vaig escriure un text breu utilitzant les paraules de 8 títols de llibres. Us demanava que localitzéssiu aquests 8 títols, i regalava un punt a qui en trobés més. Aquesta persona ha estat Josep Cid, amb 40 títols, i entre totes les participacions heu localitzat la increïble xifra de 77!!! Em trec el barret davant el vostre enginy i entusiasme. Seguidament us transcric els títols localitzats, començant pels 8 que em van servir de base per crear el text:
La ciutat invisible, d'Emili Rosales; Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó; La caverna, de Saramago; Sabó moll, de Francesca Aliern; El roig i el negre, d'Stendhal; La bogeria, de Narcís Oller; Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón; Cada dia, de Jesús Renau; Cada dia, d'Israel Clarà; Cel, de V. C. Andrews; Cròniques, de Bob Dylan; Cròniques, de Manuel de Pedrolo; Cròniques, de Henrik Pontoppidan; Dins del mirall, de Pep Molist; Dins meu, de Doris Lessing; Dins meu, de Shirley Maclein; D'home a dona, de J. Borràs; El Cel, de Eduardo Banquieri; El no, Folch i Camarasa; El rostre absent, de P. Solans; El rostre, d'Anton Sala; El vespre, de Montserrat Viza; Home i dona, de Rosa Maria Arquimbau; Home i dona, de Joan Guiteras; Home, de Jaume Vidal Alcover; Home, de Xavier Casp Verger; Invisible, de Katja Kamm; La caverna, de Rodolf Sirera; La caverna, de Katherine Applegate; La caverna, de Javier Fullea; La ciutat, d'Yves Got; La ciutat, d'Anna Casalis; La ciutat, d'Assumpció Cantalozella; La ciutat, de William Faulkner; La ciutat, de Herman Hesse; La ciutat, de Maria Rius; La dona, de Maria Aurèlia Capmany; La dona de negre, de Susan Hill; La dona oculta, de Sidone Gabrielle Colette; La invisible, de Stella d’Rimington; La mirada oculta, de Abelardo Sánchez León; La mirada oculta, de Charles Mc Carry; La mirada oculta, de Dean Koontz; La mirada, de Blai Bonet; La mirada, de Carlos Puerto; La Mirada, de L. Fernandez Villa; La mirada d'una dona, de Marc Levy; La passió, de Jeanette Winterson; L'absent, de Carles Camps; L'absent, de J.N.Santaeulàlia; L'absent, de Xavier Benguerel; L'absent, de Patrick Rambaud; Les mans, de Maria Àngels Ollé; Les mans, de Maria Roma; L'home dins el mirall, de Xavier Berenguel; L'home és el tot, d'Agustí Calvet; L'home invisible, de H.G.Wells; L'home invisible, de Jules Verne; L'home invisible, de Joan de Déu Prats; L'home sense rostre, Isabelle Holland; Un home, de Josep Maria Gironella; L'home, de J Rostand; Mans, de Maria Rosa Font; Mirada, d'Ada Castells; Mirall antic, d'Armand Obiols; Mirall negre, de Manel Ollé; Ningú, de Miquel Mestre; Ningú, de Toni Cabré; Res, d'Aleix Molet; Si tot és dins, Feliu Formosa; Tot d'un plegat, de Anna-Greta Winberg; Tot un home, de Tom Wolfe; Un dia més, de Mitch Albom; Un Dia, d'Alison McGhee; Un home i una dona, de Corin Tellado; Vespre, de M Viza.
I en tercer lloc una cançó d'un dels seus grups preferits.
Espero que t'agradin els regals, Robertinhos.
D'altra banda, el meu regal es pot trobar a Té la mà Maria, cosa que em fa il.lusió perquè és un dels meus blogs de referència.
Els companys de classe li feien dentetes tot passant-li per davant dels nassos les xocolatines que es prenien cada dia abans no arribés Nadal. En Joan ho tenia assumit que, sent diabètic, no en podia tastar cap i per això s'havia fet el seu propi calendari. Arreplegava la roba d'estiu que més li agradava i, havent pensat una sèrie de colors i llargades, la disposava a l'estenedor del balcó. Cada dia, la primera peça de l'esquerra passava a l'extrem dret, feia córrer les altres peces i així el tren de colors avançava lentament davant la incredulitat dels veïns. Tres voltes exactes. No us penséssiu pas que la tasca era avorrida, al contrari. Els colors s'intensificaven quan plovia i el calçó vermell era un autèntic higròmetre: es mostrava altiu i enreveixinat quan el sol imperava o esllanguit i trist quan s'anunciava tempesta.
El dia de Nadal, en Joan va poder tastar una xocolatina ben curiosa. Dins la bústia va trobar un disc compacte embolicat amb paper de seda. Algú havia fotografiat cada dia el balcó i amb algun programa informàtic havia configurat una pel.lícula on un tren de colors circulava amunt i avall davant dels seus nassos.
Autora: Marina
Sentir els primers raigs de juny acariciant-me la pell. Sentir que el planeta deixava de girar quan tancava els ulls i inspirava l’aire fresc que enyorava la resta d’any. M’encantava tornar al poble.
Diuen que a la ciutat pots sentir-te més sol que enlloc; ningú et coneix i massa coses al voltant t’impedeixen pensar. Necessitava parar, parar i pensar després en tot allò passat els últims temps. Aclarir els sentiments que es remenaven a la meua panxa. Estava confosa, potser espantada, i després de donar-li mil voltes a l’assumpte, vaig arribar a la correcta o no solució de tornar on tot havia començat un any enrere.
Qui havia de dir que les aventures estiuenques de pel·lícula romàntica per adolescents que tant odiava em passessen a mi! Aquella noia d’idees tan clares, que es creia de pedra! L’amor platònic em cercà una nit bonica i clara; no seré tonta... o sí?
Potser hagués hagut de deixar-ho com estava. Una vegada vaig sentir que els amors platònics són per ser platònics i punt; després perden la gràcia i tota la màgia que atresoren. Ara torno al poble per descobrir si, després de tancar els ulls i respirar, tenen alguna altra finalitat.
Autora: Alba
.