Aquest és el fragment inicial del conte "El meu germà preferit", inclòs a El vertigen del trapezista:
Avui arribem a l'últim dels jocs literaris del mes de gener i us faré una proposta una mica diferent, tot i que té alguna relació amb els típics anagrames amb què us torturo.
Demà arribarà el 93è joc literari, on haureu d'enfrontar-vos a un nou tipus de joc.
Ahir dissabte, 24 de gener, estaven programats els actes de presentació del llibre Ebre blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog, on hem col·laborat Francesca Aliern, Jordi Andreu, Susana Antolí, Teresa Bertran, Pere Casanovas, Glòria Fandos, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon, J. Carlos Gil, Albert Guiu, Silvestre Hernàndez, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Vicenç Sanz, Emigdi Subirats i Jesús M Tibau. Una bona colla d'aquest 17 escriptors i escriptores, desafiant les inclemències del temps, vam acudir a Vall-de-roures i Arnes atrets per la flauta de l'incansable Octavi Serret.
L'Octavi ens anuncia que properament canviarà el tamboret on s'han assegut a signar tants culs il·lustres, mentre ens avança una colla de projectes nous.De tornada a Tortosa, m'acompanyen uns quants cotxes al darrere per no perdre's una altra vegada, i la música de Jesús Fusté.
Repercussions del llibre: aquí , aquí, aquí , aquí , aquí, aquí
Més fotos de la jornada a la meva galeria d'imatges.
Sojorn a la muntanya
Assegut sojorno en un bosc
Aquesta setmana he repartit un dels dos premis dels jocs literaris del mes de desembre. Es tracta del dibuix del guanyador, Joan Todó, realitzat per l'Àlex S. Roca. Si en voleu un de semblant haureu d'adreçar-vos al seu blog El tentacle.
“Els llibres no es venen” és una frase incomprensible a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. Amb un entusiasme que s’encomana, el seu propietari, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre i la Franja especialment. Mentre no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents.
Avui es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, i m'afegeixo a la iniciativa del blog Hespèria de recordar aquest important autor nord-americà, especialment per als amants dels gèneres de terror i de ciència ficció.
Ha aparegut un nou comentari a la blogosfera sobre El vertigen del trapezista. Aquest cop al blog Llum de dona. Moltíssimes gràcies, Joana, que faig extensives de nou a tots i a totes que heu donat suport al llibre, fin si tot, abans de la seva edició. Descobrir nous blogs i continuar la passejada amb vells coneguts; això és el Blog degustació.
Friccions: empatx de núvols
Enkrakminen: testimonio
Molts emblocats: noure
El blog d'en Kasku: amor als llocs i als fantasmes
La Xina del president Mao, 1971. A dos joves de setze i disset anys, intel·lectuals considerats perillosos per al règim, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el que, a la Xina del moment, s'anomena reeducació. Allà coneixen Quatreulls, que, en un bagul, hi amaga una pila de llibres de grans autors clàssics. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta.
Al centre de la fotografia, la meva padrina, Sofia Pallejà en un carrer de Cornudella de Montsant, entre 1920-1925, aprox.
Jocs i 
ació aritmètica, en aquest cas relacionat de manera íntima amb la poesia.
El llibre és el resultat del primer Concurs organitzat per aquest col·lectiu de blocaires ebrencs, que vaig tenir l'honor de guanyar amb aquest microconte. Per tant, aquest serà el primer llibre on col·laboro aquest 2009.
Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l'any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible.
Les respostes al 85è joc literari m'han sorprès i han sobrepassat les expectatives inicials. Vaig escriure un text breu utilitzant les paraules de 8 títols de llibres. Us demanava que localitzéssiu aquests 8 títols, i regalava un punt a qui en trobés més. Aquesta persona ha estat Josep Cid, amb 40 títols, i entre totes les participacions heu localitzat la increïble xifra de 77!!! Em trec el barret davant el vostre enginy i entusiasme. Seguidament us transcric els títols localitzats, començant pels 8 que em van servir de base per crear el text:
La ciutat invisible, d'Emili Rosales; Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó; La caverna, de Saramago; Sabó moll, de Francesca Aliern; El roig i el negre, d'Stendhal; La bogeria, de Narcís Oller; Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón; Cada dia, de Jesús Renau; Cada dia, d'Israel Clarà; Cel, de V. C. Andrews; Cròniques, de Bob Dylan; Cròniques, de Manuel de Pedrolo; Cròniques, de Henrik Pontoppidan; Dins del mirall, de Pep Molist; Dins meu, de Doris Lessing; Dins meu, de Shirley Maclein; D'home a dona, de J. Borràs; El Cel, de Eduardo Banquieri; El no, Folch i Camarasa; El rostre absent, de P. Solans; El rostre, d'Anton Sala; El vespre, de Montserrat Viza; Home i dona, de Rosa Maria Arquimbau; Home i dona, de Joan Guiteras; Home, de Jaume Vidal Alcover; Home, de Xavier Casp Verger; Invisible, de Katja Kamm; La caverna, de Rodolf Sirera; La caverna, de Katherine Applegate; La caverna, de Javier Fullea; La ciutat, d'Yves Got; La ciutat, d'Anna Casalis; La ciutat, d'Assumpció Cantalozella; La ciutat, de William Faulkner; La ciutat, de Herman Hesse; La ciutat, de Maria Rius; La dona, de Maria Aurèlia Capmany; La dona de negre, de Susan Hill; La dona oculta, de Sidone Gabrielle Colette; La invisible, de Stella d’Rimington; La mirada oculta, de Abelardo Sánchez León; La mirada oculta, de Charles Mc Carry; La mirada oculta, de Dean Koontz; La mirada, de Blai Bonet; La mirada, de Carlos Puerto; La Mirada, de L. Fernandez Villa; La mirada d'una dona, de Marc Levy; La passió, de Jeanette Winterson; L'absent, de Carles Camps; L'absent, de J.N.Santaeulàlia; L'absent, de Xavier Benguerel; L'absent, de Patrick Rambaud; Les mans, de Maria Àngels Ollé; Les mans, de Maria Roma; L'home dins el mirall, de Xavier Berenguel; L'home és el tot, d'Agustí Calvet; L'home invisible, de H.G.Wells; L'home invisible, de Jules Verne; L'home invisible, de Joan de Déu Prats; L'home sense rostre, Isabelle Holland; Un home, de Josep Maria Gironella; L'home, de J Rostand; Mans, de Maria Rosa Font; Mirada, d'Ada Castells; Mirall antic, d'Armand Obiols; Mirall negre, de Manel Ollé; Ningú, de Miquel Mestre; Ningú, de Toni Cabré; Res, d'Aleix Molet; Si tot és dins, Feliu Formosa; Tot d'un plegat, de Anna-Greta Winberg; Tot un home, de Tom Wolfe; Un dia més, de Mitch Albom; Un Dia, d'Alison McGhee; Un home i una dona, de Corin Tellado; Vespre, de M Viza.
Un altre fragment d'un relat inclòs a El vertigen del trapezista. En aquest cal del conte "Buscant":
La vida sempre et té preparada alguna sorpresa, tot just quan no t'ho esperes, per exemple, mentre et endreces la casa.
Amb aparença d’infant
I en tercer lloc una cançó d'un dels seus grups preferits.
Espero que t'agradin els regals, Robertinhos.
D'altra banda, el meu regal es pot trobar a Té la mà Maria, cosa que em fa il.lusió perquè és un dels meus blogs de referència.
Després de molt de temps sense llegir cap novel·la de ciència ficció, i gràcies al premi que vaig guanyar en motiu del concurs de relats breus del blog Hesperia, he recuperat el gènere amb la lectura de Mundo anillo, de Larry Niven.Els companys de classe li feien dentetes tot passant-li per davant dels nassos les xocolatines que es prenien cada dia abans no arribés Nadal. En Joan ho tenia assumit que, sent diabètic, no en podia tastar cap i per això s'havia fet el seu propi calendari. Arreplegava la roba d'estiu que més li agradava i, havent pensat una sèrie de colors i llargades, la disposava a l'estenedor del balcó. Cada dia, la primera peça de l'esquerra passava a l'extrem dret, feia córrer les altres peces i així el tren de colors avançava lentament davant la incredulitat dels veïns. Tres voltes exactes. No us penséssiu pas que la tasca era avorrida, al contrari. Els colors s'intensificaven quan plovia i el calçó vermell era un autèntic higròmetre: es mostrava altiu i enreveixinat quan el sol imperava o esllanguit i trist quan s'anunciava tempesta.
El dia de Nadal, en Joan va poder tastar una xocolatina ben curiosa. Dins la bústia va trobar un disc compacte embolicat amb paper de seda. Algú havia fotografiat cada dia el balcó i amb algun programa informàtic havia configurat una pel.lícula on un tren de colors circulava amunt i avall davant dels seus nassos.
Autora: Marina
Sentir els primers raigs de juny acariciant-me la pell. Sentir que el planeta deixava de girar quan tancava els ulls i inspirava l’aire fresc que enyorava la resta d’any. M’encantava tornar al poble.
Diuen que a la ciutat pots sentir-te més sol que enlloc; ningú et coneix i massa coses al voltant t’impedeixen pensar. Necessitava parar, parar i pensar després en tot allò passat els últims temps. Aclarir els sentiments que es remenaven a la meua panxa. Estava confosa, potser espantada, i després de donar-li mil voltes a l’assumpte, vaig arribar a la correcta o no solució de tornar on tot havia començat un any enrere.
Qui havia de dir que les aventures estiuenques de pel·lícula romàntica per adolescents que tant odiava em passessen a mi! Aquella noia d’idees tan clares, que es creia de pedra! L’amor platònic em cercà una nit bonica i clara; no seré tonta... o sí?
Potser hagués hagut de deixar-ho com estava. Una vegada vaig sentir que els amors platònics són per ser platònics i punt; després perden la gràcia i tota la màgia que atresoren. Ara torno al poble per descobrir si, després de tancar els ulls i respirar, tenen alguna altra finalitat.
Autora: Alba
.
