30 de setembre 2020

GRACIAS, QUINO, POR TANTO

 Finals dels 70, primers dels 80. Em trobo en plena eufòria d’aquella metamorfosi que transforma els xiquets en persones adultes. No sé quan finalitza aquest procés, però aquells foren anys decisius per a aquest canvi. Tot era ple d’amistats, llibres, músiques, pel·lícules i sensacions de tota mena que m’influïen amb una intensitat que després ha estat difícil o d’igualar. La llista és llarga, i crec que, en molts casos, compartida per tota una generació. Avui em dol recordar un creador, un filòsof incisiu i clarivident, de qui retallava els dibuixos amb admiració i els enganxava a les meves carpetes d’estudiant, perquè la seva manera de veure el món, i d’explicar-lo, em representava i m'inspirava. I no només la seva Mafalda, heroïna immortal que, malauradament, segueix vigent en la seva crítica forma de plorar tantes injustícies, sinó en cadascun dels seus dibuixos. 

Gracias, Quino, por tanto.

Què en saps, de Barcelona?, de Marià Veloy i David Maynar

 


Què en saps, de Barcelona?, de Marià Veloy i David Maynar 

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

El Bartomeu i l’Ona han viscut tota la vida a Barcelona, i estan molt contents perquè podran ensenyar la seva ciutat als seus amics la Cèlia i l’Alim. A mesura que passegen per Barcelona, els venen al cap moltes preguntes. Cap a on assenyala el dit de l’estàtua de Colom? Quants carrers hi ha a la ciutat? Qui va ser el Floquet de Neu? Què és la mansana de la Discòrdia?

La curiositat d’aquests quatre amics els descobrirà que Barcelona és molt més guai que no es pensaven pas.

I tu? Què en saps, de Barcelona?

28 de setembre 2020

Montse Castellà a Tens un racó dalt del món


Comença la 12a temporada de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. Després de la interrupció forçada de la passada temporada, a causa de la pandèmia, reiniciem l'emissió de programes amb alguns canvis.

Parlarem amb alguna de les persones convidades a través de videoconfència. En aquest cas, amb Ester Galindo, de La 2 de Viladrich, que ens recomanarà llibres. 

Després, des del plató, parlem amb Montse Castellà del llibre  Zoraida Burgos Matheu, que ha escrit sobre l'autora tortosina, publicat per Onada Edicions.

Abans, Montse ens cantarà una cançó És circular lo temps del propi enyor, del seu 4t disc, amb lletra de la pròpia Zoraida Burgos.

El programa passa a emetre's els dimarts a les 20.00 hores, concretament els dies 22 i 29 de setembre.

Posteriorment es podrà veure a Youtube en aquesta llista.

27 de setembre 2020

Coses del sud, de Josep Casanova Rosa


 Coses del sud, de Josep Casanova Rosa

Sinopsi

Es tracta d'un còmic a color, dibuixat pel tarragoní Ramon Sarlé i inspirat en relats de Josep Casanova.

Conté dos històries independents entre elles, però amb  Amposta i lo Delta com a nexe. Son relats de ficciò, però amb una base real partint d’experiéncies pròpies.

La primera és "Me diuen Lo Ros" i conta com un camàlic i arrosser de tota la vida, acaba treballant a la NASA després de jubilat. A la segona, "Influencers de barri" explica com les iaies d'un cèntric barri ampostí es convertixen en justicieres hipermusculades degut a la influència d'una d'elles.

26 de setembre 2020

ACABEU LA FRASE

 ACABEU LA FRASE

Tots aquells vuit mil que somiava escalar...

.

Propostes fets a twitter i facebook

24 de setembre 2020

 De vegades, quan la persona amb qui parlem fa una afirmació amb la qual estem completament d’acord, fem servir la següent contradictòria expressió:

-Sí, sí, no, no.

No té cap sentit, veritat?

La feu servir? En sabeu l’origen?

23 de setembre 2020

CONVERSES AGAFADES AL VOL

 

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Una iaia puja al volant del cotxe. 8.50 del matí. Mentre fa el gest de seure, amb la porta mig oberta, li diu al seu nét que espera assegut al seient del costat:

-Conta, conta.

No es vol perdre cap detall de les històries del xiquet.

 

22 de setembre 2020

Zoraida Burgos i Matheu, de Montse Castellà

Recordant Arbó


Avui fa deu anys d'un programa especial dedicat a Sebastià Juan Arbó, a la segona temporada de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, amb Josep Igual, Emigdi Subirats i Eduard Sánchez de convidats.
Ara som tots quatre deu anys més grans, però em plau mantenir-los com a amics meus.

21 de setembre 2020

20 de setembre 2020

Mudanzas El Pato

 De viatge per la carretera trobo un camió de l'empresa Mudanzas El Pato.

Començo a pensar quina mena de motius podem impulsar algú a decidir posar-li a la seva empresa de mudances El pato.

Quantes històries poden haver-hi al darrere?

I posats a imaginar, us proposo que vosaltres també ho feu, i escriviu la història o motivacions que hi pot haver al darrere.

19 de setembre 2020

canvi dràstic al protagonista

 

Quan vas per la pàgina 84 d'un llibre que estàs escrivint (de 100 que preveus que en tingui), decidir fer un canvi dràstic al protagonista, que de passada soluciona la seva desorientació, pobre; la del protagonista, i la de l'autor.

Haver de repassar des de l'inici tot el text, vigilant de no caure en incongruències.

16 de setembre 2020

Disposar d'una segona oportunitat;
ser igual de maldestre.

15 de setembre 2020

Col·leccionar derrotes;
tenir-ne de repetides.

14 de setembre 2020

La torre de los libros, de Víctor Canicio


Un dels plaers d'aquests mesos de confinament i de vida més reflexiva que activa ha estat deixar-se acompanyat de la mirada lúcida, divertida, intel·ligent, original i enginyosa de Víctor Canicio, com ara amb La torre de los libros, del qual us deixo algunes perles:
.

LA TORRE DE LOS LIBROS, DE VÍCTOR CANICIO

-¿Tú me querrás para siempre, Kroete? –me pregunta Manuela horas después.
Los amores bien dosificados suelen durar lo suficiente, pero nunca conceden garantías a tan exagerado plazo.
--
El portero de la fábrica de cemento, enmarcado vivo en su garita acristalada, no saluda al pasar.
-Me da envidia –dice Pastanaga-. Cobra por fijarse.
--
En los calurosos veranos de la Lápida, la cerveza bien frías cuando el sol se pone congrega las tertulias en las islas de los bares.
-Los ritos son sagrados –sentencia el camarero-. Qué va a ser?
_Lo de siempre, Manolo. No hace falta que insistas.
--
-El desnudo integral –le dice Manuela- no te favorece en absoluto.
-No me favorece, pero me recuerda mis orígenes. Vine al mundo así.
Contemplarse en exceso, sobre todo a cierta edad, también es una nostalgia.
--

-Todo es adorable en este mundo, viejo Kroete. El único problema es que te dejen elegir.
--
-¿Por qué no escribes un diario? –me pregunta Manuela.
-No vale la pena. Sabemos todos quién soy y no conviene insistir.
-Escríbelo por mí, Kroete. Para que adivine lo que piensas.
-Ya te dije que yo no sé pensar. Con un poco de suerte consigo reaccionar y me conformo.
--
El silencio, después, se hizo más profundo. para que pudiéramos oírlo de una vez.

13 de setembre 2020

Acomiada’m d’ella, d’Elena Solé



Acomiada’m d’ella, d’Elena Solé
Edicions Forment, 2020  
Sinopsi
Es una novel·la que tracta de la cerca d'una noia, la Júlia, contractada pel doctor Aiats per trobar les cartes que la seva esposa ja morta ha anat amagant entre les pàgines dels milers de llibres de la immensa biblioteca de la mansió Baró, heretada de l'Estela amb la qual no van tenir fills. La recerca els unirà en una amistat molt valuosa per a tots dos, i entre els mots i els esperits, la Júlia es troba a ella mateixa i amb algunes respostes a les preguntes que sempre s'ha plantejat.

12 de setembre 2020

Històries del bookcrossing

Fa deu anys, en un viatge a Barcelona en motiu de la Setmana del Llibre en català, vaig alliberar un exemplar de Postres de músic a l'Estació de França. En aquest enllaç explicava com el llibre va viatjar fins a Tarragona.
L'atzar va fer qu ela persona que va portar el llibre fins a Tarragona, li regalés a la mestra i conta contes Rat Cebrián, en un moment important de la seva vida, i que ella se'l llegís amb especial emotivitat.
Fruit d'aquest viatge del meu llibre, la Rat em convidà a un acte de les festes de la Tecla de Tarragon on explicava precisament algun dels contes de Postres de músic, i desprès ja ens ha unit un lligam d'amistat.

10 de setembre 2020

Les línies rectes es relaxen mai, o sempre van tan tibades?

09 de setembre 2020

retirada d'andròmines


L'expresident truca al servei gratuït de retirada d'andròmines com a últim acte de servei al país. Demà a quarts de nou li va bé.
#nanocontes

08 de setembre 2020

Així mengen els animals, de Petra Bartíková


Il·lustracions de: Katarína Macurová
Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
Sembla ben bé una barreja d’un castor, un ànec i una llúdriga; i, a més a més, no té estómac. Pobre ornitorrinc! Què deu menjar? Sigui el que sigui, no consumeix tant —ni de lluny!— com l’elefant, que pot arribar a endrapar fins a tres-cents quilos de menjar en un dia.
Ostres, i quant deu pesar una cria d’elefant quan neix? I quant deu menjar? El món de la manduca dels animals és, de debò, una cosa ben extraordinària.
I ara en podràs saber més amb el teu primer llibre il·lustrat sobre els animals.
Descobriràs com mengen i què mengen.
Un llibre sorprenent amb TIPOGRAFIA juganera

07 de setembre 2020

Tens un racó dalt del món, a Canal 21, 12a temporada

Després de la interrupció de la gravació de programes de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, el passat mes de març, tornem a gravar aquest setembre, amb l'inici de la 12a temporada.
Amb el bagatge de més de 250 programes emesos, i més de 380 persones convidades, recomencem amb la mateixa il·lusió.

06 de setembre 2020

Les vides excepcionals dels passatgers, de Xavier Lluís



Edicions Balèria, 2020  
Sinopsi
Una de les situacions més excitants i efímeres que podem experimentar és la de coincidir amb algun desconegut a bord d’un tren i, sense que se n’adoni, poder-li confeccionar una història a mida. Aquella vida que ens agradaria que tingués.
Partint d’aquestes trobades casuals, l’autor relata les possibles vides d’aquells passatgers amb qui ha coincidit, vides intenses, tristes, fantasioses, interessants, curioses o comunes, com potser la teva.

05 de setembre 2020

Gerard Vergés, memòria, llengua i identitat

Felicitats a Marina Pallás per aquest article sobre Gerard Vergés al Diari de Tarragona, i gràcies per esmentar el col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn, i a mi mateix.
Gerard Vergés: memòria, llengua i identitat

04 de setembre 2020

El so de les campanes



El Jaume i l’Agustí tenen dos trossos veïns i sempre es troben per dinar a la figuera que fa de partió. La tradició ve de lluny, dels seus avis o més enrere encara; forma part d’aquelles coses que els acompanyen dia a dia i que ni es plantegen. No queden a cap hora en concret, perquè la gana i el cansament els arriba a tots dos a la vegada. Ja tenen instal·lades unes pedres que els fan de confortable seient a la vora del tronc de l’arbre. Des d’aquest mirador de privilegi, dalt de tot del coster, admiren els turons i les serres que s’estenen al davant, i en parlen amb orgull, i comparteixen tupí i cansalada.
.
Aquest és un fragment del conte El so de les campanes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
Qui em segueixi de fa temps sap que la meva infantesa a Cornudella és una font constant d'inspiració. El poble apareix sovint de forma explícita als meus llibres, però altres vegades, ambiento els relats en ambients rurals, no necessàriament a Cornudella, tot i que sí hi afegeixo imatges i records de la infantesa o, com en el cas de El so de les campanes, de les vivències quan anava al tros. o de les històries que m'explicaven mons pares. En aquest conte, dos pagesos comparteixen humil esmorzar a la partió dels seus trossos. Els uneixen emocions molt similars, tot i ser de pobles diferents; els separarà la guerra.

03 de setembre 2020

desengany



A l’hostal on s’allotja no hi resten habitacions, com a tota la ciutat, convertida en centre turístic de primera magnitud. Segur que els carrers són plens de viatgers com ells, i li ha semblat reconèixer una parella que viuen a Les Borges del Camp; però no gosa donar-se a conèixer, cal anar amb cura i passar completament desapercebut, perquè les conseqüències són imprevisibles. Corre el rumor que en una taverna egípcia del s. X a.C., un turista despistat intentà pagar les cerveses amb un bitllet de 10 euros, i que això va estar a punt de revolucionar l’economia mundial abans d’hora, si algú de l’organització no ho arriba a evitar a l’últim moment; però potser només es tracta d’una llegenda.
.
Aquest és un fragment del conte Desengany, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
La immensa majoria dels contes d'aquest recull tenen un tel de tristesa, o de nostàlgia, o fins i tot de fatalitat. Comenci com comenci un relat, inspirat per l'objecte o el gest que sigui, quasi sempre m'acaba tendint cap a la tendresa que em desperten els perdedors. Però no sempre. De tant en tant m'agrada buscar el somriure, divertir-me escrivint i, alhora, normalment, aprofitar per a estirar les orelles a algú o altre, sense fer gaire mal. A mig camí de la incertesa no és una excepció, i hi he inclòs algun conte així, que serveixi per a agafar una mica d'aire. En aquest cas, Desengany és una mena de conte de ciència ficció, inspirat en futurs viatges en el temps, més o menys dirigits.

02 de setembre 2020

Don Tomàs



Era auster en paraules i gestos, però d’una precisió mil·limètrica. De vegades em quedava embadalit observant els moviments metòdics amb què escrivia una divisió a la pissarra, la perfecció dels sisos, la gràcia dels cincs, la bellesa d’uns tresos impossible d’igualar. Enmig d’un reverencial silenci, dibuixava amb guixos de colors les parts d’una flor, que mai més no he oblidat (pistils, estams, corol·la, calze...), i intuïa en aquelles línies un amor de sobrietat exquisida.
.
Aquest és un fragment del conte Don Tomàs, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
En aquest recull, i també en els anteriors, hi ha diversos contes inspirats en una de les professions que més admiro, la de mestre. En aquest cas es tracta de Don Tomàs, un professor de l'antiga EGB, inventat, inspirat més o menys en records propis o, més ben dit, en sensacions, amb molta més ficció que realitat. Un nou personatge secundari de la vida que em desperta tendresa. 

01 de setembre 2020

Un matí de novembre



Amb el cap cot i el nas a un centímetre del terra, rastreja pam a pam cada racó del jardí. Busca un os. No sé si deu flairar gaire cosa, perquè darrerament ha perdut molt. La pota dreta del darrere li fa mal; no pot recolzar-la al terra i fa que la seva manera de moure’s sigui ridícula i trista.
.
Aquest és un fragment del conte Un matí de novembre, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
A la gent que no és gaire amant dels contes, no els agraden sovint els relats on aparentment no passa res, on simplement s'explica una breu seqüència de moviments, gairebé una fotografia. Volen saber més detalls, el què, el per què, el com i, sobretot, el final. En aquest conte descric simplement un gos que rastreja el seu jardí, i tot allò que hi vulgui trobar el lector.