Una breu informació sobres els participants a la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del 16 de juliol, de 2016. Més informació en aquest enllaç.
.
EMILI GIL. (La Sénia,
1969), és autor de París, una guia màgica (2016), Perfum de tenebres (2001),
Misteris fascinants (2002) i La
Sénia extraordinària (2015). Coedità la revista Lovecraft
magazine i redactà articles a l’entorn de la tènue línia que separa el món real
de l’irreal. Ha traduït a Edgar Poe, Bram Stoker, Charles Baudelaire,
Lovecraft, i Arthur Conan Doyle, entre altres. S’ha capbussat en el llegendari
i fets fantàstics, paranormals, dels Països Catalans i fruit d’aquestes
investigacions ha publicat Catalunya encantada (2016), coescrit amb Jordi
Ardanuy. Amb Tenebra guanya el Premi Ictineu 2015 a la millor novel·la
fantàstica en català i ens convida a visitar la vessant més desconeguda
de l’ésser humà. A través d’un escriptor que s’endinsa al món subterrani i
ocult de París, ens condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser
infinit.
.
FE
FERRÉ. Neix a Barcelona i viu entre la ciutat i
Cabacés, el seu poble d’arrel i cor. Metgessa de professió, comparteix la
passió per l’ésser humà i la vida, amb la que sent per les arts. L’escriptura,
i principalment la poesia, esdevé expressió vital i connexió de tots els seus
mons.
Publica els poemaris “Alquímia d’aigua” el 2010 i “Alquímia de foc” el
2012, “En clau de lluna” el 2014. Amb “Alquímia de Paraules”, ens porta a un
viatge transcendental pel viarany conductor del mot com un tot, com a esperit
que es comunica i mixtura; passant per l’acció del verb, el moviment i la vida;
i arribant en l’esclat del vers a esdevenir poema. Així és com la bellesa de la
lletra es transforma en Essència. Així és com parla l’emotivitat i el sentir
del poeta, els mots ballen per crear i els versos s’abracen per esclatar en
poema.
.
VÍCTOR
AMELA. Periodista i escriptor.
Nascut a Barcelona però molt lligat a la Franja i
les comarques dle Port. Conegut com a crític televisiu i per les més de 1800
entrevistes a la Vanguardia, i també per la
seva faceta de lector i escriptor. Entre altres ha rebut el premi Ondas i
darrament el premi Ramon Llull per la seva nova novel·la La filla del capità groc, amb
força èxit el darrer Sant Jordi.
També ha publicat les
novel·les El càtar imperfecte, i Tots els meus secrets, o gairebé. A La filla del capità groc evoca la primera guerra carlina i les seves
seqüeles al Maestrat . Retrata a un paisà llegendari -el tal Groc , romàntic
defensor d'una causa perduda- ; conjura també a un coetani besavi Amela perquè
li faci contrapunt , i amb tot això aixeca una microgeografía tan realista com
mítica , la del seu poble , Forcall, i comarques veïnes, un territori tan
detallat com vívid.
.
ANNA
MONER. (Vila-real, 1967) és artista i llicenciada en
Història de l’Art. Des de 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà.
L’any 2006, va obtenir amb La Venus i el lliri el
Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, certamen que ha
tornat a guanyar en 2010 amb Les
finestres de l’ànima. És coautora de l’obra
teatral La morta enamorada.
Amb Les mans de la deixebla, la seua primera novel·la, ha guanyat el Premi Enric Valor de novel·la
de la Diputació
d’Alacant 2010. Amb El retorn de l’hongarès, barreja sensualitat, màgia i
misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de
Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la
ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle XIX amb
l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca
investigació criminal.
.
JOAQUIM BIENDICHO. (Tarragona) Llicenciat en Geografia i Història, és professor a
l'institut Martí Franquès de Tarragona. Amb la seva primera novel·la 1937, va
guanyar el Premi Pere Calders de Literatura Catalana, i amb la segona, Els
embolics dels Hoover, obté el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2010. La
tercera novel·la, L’altre, fou finalista del premi Josep Pla. Una trucada comunica a Marcel Vidal que el seu amic,
l’escriptor Ernest Érmer, ha obtingut un premi literari. Però Érmer,
antagonista de la seva pròpia existència, va desaparèixer al nord d’Àfrica
cercant un lloc on poder escriure i amb l’esperança de retrobar la Diana, la seva exdona.
L’altre ens presenta amb audàcia compositiva i enginy narratiu, un joc de
miralls entre els personatges a qui la recerca els portarà a extraviar la seva
identitat.
.
JESÚS M. TIBAU. Cornudella
de Montsant (1964) i tortosí per amor, fa anys que inicià un idili amb la
narrativa breu, amb la qual ha publicat set reculls, l’últim No és la derrota,
sinó el vent, 35 contes on planteja diverses causes que expliquin la presència
d’un mitjó al carrer (ha caigut, l’han llençat, s’ha tirat?) i les possibles
conseqüències (el miraran, el plegaran, sentiran indiferència?); en certa
manera és un joc i un cant a la vida . Ha guanyat el premi Marian Vayreda, El
Premi de Narrativa Ribera d’Ebre i l’accèssit al Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, a més del
Premi Blocs Catalunya de Literatura i el Mèrit de les Lletres Ebrenques.
.
GERARD MARSAL. Saxofonista
resident a Rojals relacionat amb projectes creatius d’ arrel tradicional.
Beu de fonts nombroses: el jazz
nord-americà, la música clàssica europea i tradicional Indú, flamenc, música africana... Alhora produïnt i
acompanyant la dança, tant en projectes contemporànis com de fusió de danses i
actualment en creacions de videodança per a ballarins d'arreu del món.
.
ALHAZAR. Imparteix
classes de Dansa del Ventre i Tribal Fusió a Reus, on ha creat el coneixement i
l'afició d'aquest ball. És membre de la companyia de Illan Riviere (França ),
amb la qual actua en diferents ciutats del món, i va ser
guanyadora del tercer premi de Tribal Sol professional al Festival
Internacional de Berlín 2011.