Dissabte passat al vespre, gaudim en família d’un
concert de proximitat del cantautor, dibuixant i picapedrer de la música, Pedro Alférez, a Lo portal de Tamarit, de Tortosa.
Tot i que coincidim en el fet d’haver treballat per a
l’Ajuntament, fou un amic comú quin ens va unir de forma casual, Jordi
Cantavella. Pedro és un artesà de la cançó, un romàntic amant de la música
armat d’una tossuda guitarra, d’una invencible passió i d’un humil talent.
Escoltem les seves cançons de proximitat i des de la
proximitat, llançades amb veu avesada a disparar a les emocions. Ja me’n conec
alguna.
Trapella, em convida a recitar alguns dels meus
nanocontes, i sort que me’n sé uns pocs de memòria (mon fill em diu que ho he
fet molt bé), i em dedica
Les dames del passeig de Gràcia, en què musica un poema de
Josep Carner.
Vivim una època en què la cultura ha de lluitar amb
ungles, dents i cor per sobreviure. Necessitem molts pedros alférez per a defensar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada