28 de juny 2016

escoltant Pedro Alférez


Dissabte passat al vespre, gaudim en família d’un concert de proximitat del cantautor, dibuixant i picapedrer de la música, Pedro Alférez, a Lo portal de Tamarit, de Tortosa.
Tot i que coincidim en el fet d’haver treballat per a l’Ajuntament, fou un amic comú quin ens va unir de forma casual, Jordi Cantavella. Pedro és un artesà de la cançó, un romàntic amant de la música armat d’una tossuda guitarra, d’una invencible passió i d’un humil talent.
Escoltem les seves cançons de proximitat i des de la proximitat, llançades amb veu avesada a disparar a les emocions. Ja me’n conec alguna.
Trapella, em convida a recitar alguns dels meus nanocontes, i sort que me’n sé uns pocs de memòria (mon fill em diu que ho he fet molt bé), i em dedica Les dames del passeig de Gràcia, en què musica un poema de Josep Carner.

Vivim una època en què la cultura ha de lluitar amb ungles, dents i cor per sobreviure. Necessitem molts pedros alférez per a defensar-nos.

Cap comentari: