12 de juny 2016

La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig


Edicions Proa, 2016  Premi Sant Jordi 2015
Sinopsi
Qui sen recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit destiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se nha sabut mai més res. L’únic, una notícia lendemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat sen recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador daquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No shi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria dalguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió duns fets inoblidables, uns dies de la vida dun poble a lestiu, dun nen obedient i enamoradís i duna nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació dun gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Comentari

Sovint repeteixo que la trama dels llibres minteressa cada cop menys, que molts cops, tot i que un llibre magradi, no els acabo (en part a causa de la gran quantitat de llibres pendents de llegir que sacumulen per totes les habitacions de casa, i també perquè no sento la necessitat de saber el final). Però en aquest cas, la història que mxplica Pep Puig mha seduït fins al final. Potser perquè no sembla a primer cop de vista una història majúscula, potent, de grans pesonatges i emocions. Potser no ho sembla, però nés, precisament per la seva senzillesa aparent. Potser perquè em sento identificat amb el protagonista, aquest noi de 12 anys, una mica tímid, indecís, poruc davant els reptes de la vida i que, malgrat tot, o potser precisament per això, és capaç dassolir grans (o petites) victòries. Els seus gestos (o la seva manca de gestos) em desperten tendresa, massec a la vora del seu llit, entre penombres, aguaito el carrer des del seu balcó, miro a través duna innocència que no ho hauria de morir mai, i estiro el braç per tocar, amb la punta dels dits, de forma gairebé imperceptible, els cabells del desig. Espero que el Club de lectura de Tortosa en gaudeixi, i el comentarem el proper 21 de juny, i lautora srà un dels primers de la propera temporada a Tens un racó dalt del món de Canal 21.  

Cap comentari: