Els vostres comentaris

Una de les essències i una de les claus de l'èxit d'això que anomenem blogs és la possibilitat que les persones que els visiten puguin expressar la seva opinió mitjançant comentaris. Com que avui és l'últim dia de l'any, m'he entretingut a localitzar els posts més comentats de l'any (d'un total de 782), i he situat en un rànquing els que han superat els 20 comentaris. Això no vol dir que siguin els millors, ni de bon tros, però deixo al vostre criteri perquè analitzeu perquè han estat aquests i no altres els més comentats. Pel que veieu, potser m'hauria de dedicar exclusivament a parlar d'Eurovisió, no? Trobo especialment simpàtic que un post dedicat a un personatge de còmic, que ocupa la segona posició, us hagi motivat tant. Si voleu, també podeu dir quin d'aquests posts us motiva més.

MOLT BON ANY!!!

Juguem a Eurovisió (2) 36
Un personatge que us fascini 33
Juguem a Eurovisió III 31
Guanyador del Premis Cat Literatura 27
Bloc o blog; una polèmica que ja cansa. 26
Bons desitjos 24
5 duros? Què és això? 22
La nova companya d'oficina desperta expectació 21
El verb escriure 21
Blogs literaris? 21
Fotografiat amb El vertigen del trapezista 21

89è joc literari: l'home dels nassos

Avui arriba el darrer joc literari d'aquest mes i, evidentment, també de l'any. Aprofitant que és un dia especial, també proposaré un joc una mica diferent. El protagonista del joc literari d'avui no podia ser un altre que l'home dels nassos.

El repte d'aquest joc consisteix en trobar títols de llibres que incloguin la paraula nas o nassos en qualsevol idioma.

Compte, que el funcionament d'aquest joc serà una mica diferent, i els més ràpids tindran facilitats: haureu de posar el títol d'un sol llibre i el nom del seu autor/a en un comentari en aquest post, a més d'enviar-me'l en un correu a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població si és el primer cop que participeu. Compte, que hi ha una dificultat, no es poden repetir títols ni utilitzar els que ja s'hagin esmentat participants anteriors.


Ànims i aconseguiu més punts per al sorteig dels premis del mes:

- Una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç.

- Un dibuix a l'estil còmic de la persona guanyadora, realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.

El termini per a participar als jocs de desembre acaba el 6 de gener. Mentre, podeu participar a la resta de jocs del mes:

85è joc literari

86è joc literari

87è joc literari

88è joc literari

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Po-e-ma recordant Brossa

Un grup de blocaires ha tingut la feliç idea de commemorar el desè aniversari del traspàs de Joan Brossa amb la creació d'un blog específic, l'Ablogcedari Brossa, i proposar al món blocaire que avui posem un post dedicat a l'efemèride.

La meva participació, imitant l'estil Brossa, consisteix en aquesta imatge que ve a resumir l'argument d'un conte on una E amb ganes d'investigar es posa enmig d'una poma per crear un bonic poema.

Fragments recomanats: El consol

Carme Rosanas s'afegeix aquest dimarts a la secció de fragments recomanats amb la proposta d'un fragmetn del llibre El consol, d'Anna Gavaldà. Animeu-vos a participar en aquesta secció que construïu entre tots i totes.

.

"Ella seduïa, s'entregava, s'extenuava i tornava a mi.

Tornava a mi i em parlava en la foscor. Allisava els llençols, s'incorporava una mica, m'acariciava l'esquena, les espatlles, la cara, sense pressa, amb tendresa, i sempre acabava xiuxiuejant-me a cau d'orella frases com ara: "Ets el millor, saps?..." o "No n'hi ha dos com tu..." . Jo callava, m'estava immòbil i mai no intentava contrariar els meandres de la seva mà.

Perquè, encara que fos la meva pell, sovint em feia l'efecte, durant aquestes nits de recolliment, que eren les seves cicatrius les que intentava localitzar i alleujar amb un dolç massatge."

Juguem a Eurovisió III

Com ja he fet en un parell d'ocasions, de tant en tant m'agrada sotmetre a votació popular les cançons que proposo els dissabtes. Avui us torno a convidar a votar les vostres cançons preferides. Tres punts a la primera; dos a la segona, i un a la tercera. Ho podeu fer amb un comentari al post o un correu a jesusimaite@gmail.com. Aquestes són les cançons candidates:


Mahna Mahna - The Muppets
Quan es faci fosc, de Sopa de Cabra
Petite Marie, d'Umberto Tozzi
El jorn dels miserables, de Lluís Llach
Diamonds on the soles of her shoes, de Paul Simon
Alegria, del Cirque du soleil
Illes dins d'un riu, de Tomeu Penya
The River, de Bruce Springsteen
Meravigliosa creatura, de Gianna Nannini
Lletres d'aigua, de Jesús Fusté
Ull per ull, d'Adrià Puntí
Humility, de Wim Mertens
Hide in Your Shell, de Supertramp
Love Profusion, de Madonna
Advertising Space, de Robbie Williams
Wa yeah! d'Antònia Font
Agua, de Jarabe de palo
L'home dibuixat, de Jaume Sisa
YMCA, de Village people



La guanyadora del primer festival va ser Pink Floyd

I la guanyadora del segon, The Police

Desdefinicions (87)

L'últim dilluns de l'any no us deixaré sense Desdefinicions (i ja en van 348):
.
ONUmatopeia. Sorolls, paraules sense sentit, que es pronuncien a l’ONU, perquè ningú no en fa cas.

Messi-es. Jugador salvador del poble blaugrana, descendent del déu Maradona.

estrangerd. Fruit del bosc que ve d’un altre país.

estrany. Període de temps de dotze mesos en el qual han passat fets de difícil explicació.

Blogs degustació

A l'últim diumenge de l'any no hi podia faltar la passejadeta pels blogs degustació:

El cafè d'en Litus: pausa
Nàufragiobrer: conte de Nadal
Pessigant núvols a estones: Divagacions nadalenques
Jo escric, tu interpretes: 2

L'atribolada vida d'un Tibau (2)

Vist l'èxit que va tenir l'any passat el primer episodi de l'atribolada vida d'un Tibau, enguany continuo explicant-vos algunes de les experiències i viatges que he anat acumulant al llarg de la meva vida. Tants que de vegades no sé a quina distància em trobo de mi mateix.

Aquest estat de confusió va arribar al punt de portar-me fins a l'exèrcit, d'on vaig sortir bastant tocat. Això sí, em vaig posar en forma i ho vaig aprofitar convertint-me en boxejador professional durant una temporada amb el nom artístic de Gleison Tibau.

El meu ganxo d'esquerra es va fer famós i em va donar força diners, suficients per comprar-me un bonic xalet a Praia de Tibau, un petit però digne poble fundat al meu honor a Brasil.

Però no podia acabar aquest breu repàs a la meva vida sense un record per a la meva "germaneta" Els Tibau, que tant èxit va tenir l'any passat.

Carxofes i maragdes, de Tohito Hakami

La literatura japonesa ha entrat amb força al nostre país darrerament. Potser es tracta d'una moda (el temps ho dirà), que sense dubte superarà amb solvència aquesta jove promesa nipona, Tohito Hakami, que amb la seva novel·la Carxofes i maragdes augura un futur brillant.

Com gran part dels japonesos, va fixar-se en el nostre país atret per la figura de Gaudí, que en certa forma, inevitablement, apareixerà a la novel·la, però cal agrair-li a l'autor la voluntat de no centrar-se a la ciutat de Barcelona i ambientar gran part de la trama al Delta de l'Ebre.

Un estudiant d'art que prepara la seva tesi sobre l'arquitectura modernista dels cellers cooperatius del Priorat i la Terra Alta es veu enredat en la misteriosa desaparació d'unes maragdes, propietat d'un templer que ha anar a menys. La investigació el porta a recórrer els enigmes que s'amaguen al call jueu de Tortosa i a viure unes oníriques escenes eròtiques amb l'ex-amant d'un torero. Tot es resoldrà finalment en una carxofada que té lloc a pocs metres de la desembocadura de l'Ebre, la qual cosa és una metàfora de l'existència humana.

Com sempre, us deixo alguns fragments:

"Ja fa tres quarts d'hora que bull la cassola, però abstret en l'intent de desxifrar el missatge de la seva mirada, no s'adona que es cremen els macarrons. El sentiment de culpa el corca per dintre, salvatgement."

"-No et moguis- li digué amb aquell to de veu tan característic; però no li feu cas i va sortir mogut a la foto. Aquest incident, en aparença insignificant, el salvà a la roda de reconeixement."

"L'habitació estava envaïda per l'olor de les carxofes, tot just retirades de les flames. Treure'ls la pell, una a una, i tacar-se els dits d'oli i de cendra, tenia quelcom d'eròtic."

Continua el repte del 85è joc literari

El dia 3 de desembre us vaig proposar un repte al 85è joc literari.
Es tracta de trobar títols de llibres barrejats pel mig d'un text.
Donaré 1 punt a qui trobi 4 títols i 2 punts a qui en trobi 8. De fet, a l'hora de crear el text em vaig basar en 8 títols de llibre concrets, però per casualitat n'hi ha molts més. Per a motivar la seva búsqueda regalaré un punt extra per al sorteig del premi del mes a la persona que trobi més títols.
Obtenir aquest tercer punt serà molt difícil, ja que la gent que està participant m'està sorprenent agradablement. De moment, el rècord ja està en 40 títols localitzats, però entre tothom ja n'heu vist 77!
Ànims!
Us recordo que cal trobar el títol de llibres i dir-me el nom de l'autor/a. Val a dir que alguns panticipants han tingut molt enginy.
El termini per a participar en aquest i a la resta de jocs del mes de desembre acaba el 6 de gener. L'últim dia de l'any proposaré el darrer joc, en certa manera especial.
86è joc literari
87è joc literari
88è joc literari

Sumertime, de Miguel Chiclé

Tenint en compte el dia de demà que s'aproxima, és un bon moment per a proposar-vos recordar aquesta divertida i transformada versió de la cançó Summertime que va interpretar el personatge Miguel Chiclé al programa Buenafuente.
Bones festes i bon any!!!

De paper de plata

.
"Els peixos no piquen perquè l’aigua del riu, en el fons, no és més que una capa fina de paper de plata, una mica arrugat. Però més val això que res, pensa el pescador, perquè les figuretes del pessebre són de mentida i, com el Nadal, un cop s’acaben les vacances, s’emboliquen amb paper fi, i es desen."
.

"The fish don’t bite because the river is no more than a thin slightly-wrinkled layer of aluminium foil. “Better than nothing”, thinks the fisherman to himself, because the nativity scene is a pretend one and, like Christmas itself, once the holidays are over, the figures will be wrapped in tissue paper and put away once more."
.
Fragment final del conte "De paper de plata", inclòs a El vertigen del trapezista, i la seva traducció a l'anglès, regal de Sílvia Panisello i Brian Cutts.
.

Cares del món (78)

En una excursió al Pedraforca, una amiga blocaire a qui li agrada mirar el paisatge des d'un altre angle, ha descobert un indi o un vell en aquesta mítica muntanya catalana, que s'afegeix a la col·lecció de Cares del món.

Gràcies.

Felicitats petites(76)

Passeges per un parc i un desig irracional que surt del fons dels anys et fa mirar cap a tots els costats. No et veu ningú, estàs sol, i aprofites el moment per anar corrents cap al gronxador, pujar-hi i donar-te un fort impuls. Agafes velocitat i el vent et despentina.
Sentir-te xiquet per uns segons és un val per a la botiga de felicitats petites.
.

.

88è joc literari: les 7 diferències

Aprofitant que els més petits de la casa estan de vacances, els podeu demanar que us ajudin a resoldre el joc literari d'avui. Es tracta d'un joc tan clàssic com les 7 diferències, que haureu de descobrir en la portada d'aquest llibre de Tintin, Les 7 boles de cristall. Per a evitar confusions, no us fixeu en els colors, ja que poden diferir lleugerament segons les edicions, ni en els detalls que són propis d'aquesta edició concreta per al Cercle de lectors; centreu-vos en l'escena central.
A jugar tota la família!


Cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població, i obtindreu un punt per al sorteig dels premis del mes:

- Una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç.
- Un dibuix a l'estil còmic de la persona guanyadora, realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.


El termini per a participar als jocs de desembre acaba el 6 de gener. Bones festes.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà quart joc literari de desembre

Tot i ser vacances per a molta gent, demà arribarà el quart joc literari d'aquest mes, especialment pensat perquè busqueu la solució amb els més petits de la famíla.

Animeu-vos a obtenir més números per al sorteig dels premis del mes:

- Una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç.

- Un dibuix a l'estil còmic de la persona guanyadora, realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.

Mentre, podeu participar a la resta de jocs del mes:

85è joc literari

86è joc literari

87è joc literari

.

Bons desitjos

Fragments recomanats: Balzac i la petita modista xinesa

Cada dimarts algú de vosaltres pot recomanar un fragment de llibre que us hagi cridat l'atenció o que vulgueu compartir. Espero les vostres propostes.

Aquesta setmana, Laura Dalmau ens suggereix un fragment de Balzac i la petita modista xinesa, de de Dai Sijie:

.

"La Petita Modista va arrencar a córrer a l'instant quan vaig tornar-la a cridar, va apressar el pas. En cridar-la per tercera vegada, es va convertir en un ocell i es va enlairar sense concedir-se un moment de descans, cada vegada es feia més petit, i va desaparèixer.
Luo va venir amb mi al costat del foc. Es va asseure, pàl·lid, sense lamentar-se ni protestar. Faltaven unes hores per a la bogeria de l'acte de fe.
- Se n'ha anat- li vaig dir.
- Vol anar a una gran ciutat -em va dir-. M'ha parlat de Balzac.
- ¿De Balzac?
- M'ha dit que Balzac li havia fet entendre una cosa: la bellesa d'una dona és un tresor que no té preu."

El vertigen del trapezista, vist pel veí de dalt

El veí de dalt, un amic del tot visible, ha estat el darrer blocaire en fer-me un regal en forma de comentari sobre El vertigen del trapezista, un més que afegir a la llista. No sé què faria sense vosaltres, que heu mantingut mínimament viu el llibre.

Gràcies.

Un pany a la nit

Qui voldria posar-li un pany a la nit?

Per a tancar-la?

Per a obrir-la?

.

(Foto feta al casal de Cultura de Móra la Nova)

Desdefinicions (86)

Si no us ha tocat la loteria, almenys espero que us quedi la salut i les Desdefinicions dels dilluns:
.
RENFErèndum. Sotmetre a votació popular el funcionament dels trens que circulen (o que no circulen) per les nostres vies.

deficiència. Ciència que no dóna abast.

llitigi. Disputa, discussió entre una parella que es resolt satisfactòriament entre llençols.

estadítstica. Ciència que s’inventa les dades a dit.
.

Homenatge a Joan Brossa

Uns quants blocaires han tingut la iniciativa d'homenatjar la figura de Joan Brossa, en motiu del desè aniversari de la seva mort. Trobareu informació al blog creat per a l'ocasió.

Afehiu-vos-hi, encara hi sou a temps!

Blogs degustació

I al setè dia, va postejar:
.
Dipofiloporsiflex II: Panem et futbolenses
Diari de la meva escola: L'arbre dels bons propòsits
Ucronies: De la felicitat
Col.lecció de moments: microregals

Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies

Sergi Pàmies és un dels meus escriptors preferits (a la Tere Giné de la Plana Ràdio li fa gràcia quan dic això) i com a lector em sento molt proper a l'estil dels seus contes. Si menges una llimona sense fer ganyotes no n'ha estat una excepció, com la resta de reculls de relats, i per això el vaig proposar per al Club de Lectura de Tortosa que es reunirà demà.

Els protagonistes d'aquests relats, aproximadament tots de la mateixa edat, pateixen sovint crisis interiors, i se senten perduts amb les cartes a la mà que el destí ha repartit, sense tenitr gaire en compte les seves opinions. Quan tot just acabo de rellegir-lo, noto encara cert sentiment de resignació en els seus cors, certa acceptació de la part àcida del destí i algun renec com el que llença el soldat rus moribund. Menjar una llimona sense fer ganyotes pot fer possibles els nostres desitjos, diu l'autor, però resulta bastant improbable.

"La ficció pot arribar a ser el somnífer més efectiu", diu en un dels contes, però aquests relats ens mantindran desperts, seduïts per l'aparent normalitat de les seves històries, o per la seva real apariència de ficció.

Entrevista a Llengua nacional

Al número 65 de la revista Llengua nacional apareix en 4 pàgines l'entrevista que Agnès Toda em va fer a Reus el passat setembre, en la qual parlem de les meves dues vessants d'escriptor i bloguer.
A la foto, recolzat en un fanal de la plaça Mercadal.

Minifestival de cançons retro

Avui, per començar les vacances, tot un minifestival de cançons retro, no apte per a menors de 40 anys. Trieu la vostra preferida o la que us porti més records:


No sucederà más, de Claudia Mori.


Estoy bailando, de les Germanes Goggi.


Y te amaré, de Ana y Jhonny.



I love you baby, de Tony Ronald, un altre cantant que em transporta a la infantesa i que, no sé per quin motiu, em queia molt bé i em sabia quasi totes les seves cançons.

El riu que parla a L'hora del lector

Al programa d'ahir de L'hora del lector, del canal 33, Víctor Amela va triar entre els llibres recomanats de l'any El riu que parla, sobre el qual ja n'he parlat algunes vegades en aquest blog, i que hem escrit entre una trentena d'autors/es vinculats a les Terres de l'Ebre, seguint la iniciativa d'Aeditors i de la Llibreria Serret.

Podeu escoltar el comentari de Víctor Amela a partir del minut 49.28 del programa, que es pot veure en aquest vídeo.

2487,60 %

Segons els índexs oficials, des de que vaig nèixer fins l'actualitat, els preus han pujat un 2.487,60%.

Jo també m'he incrementat tant de valor, o estic en recessió?

Cares del món (77)

Al mig d'un lloc tan despersonalitzat com l'autopista, a la zona d'aparcaments dels cotxes, descobreixo diverses cares del món que ens observen. Aquesta bastant espantada, per cert.

Tancar els ulls i seguir

De tant en tant m'agrada regalar-vos petits pessics dels meus contes. En aquest cas li toca a un fragment del conte "tancar els ulls i seguir", inclòs a El vertigen del trapezista. Segur que tothom té algun record similar:
.

"Avui, per sort, ha de sortir a la força, a fer unes gestions personalment. Un cop és a fora i comprova el bon temps que fa, una sensació llunyana el transporta anys enrere. Quan anava al col·legi al seu poble i feia un dia així de maco, tots els xiquets i xiquetes es conxorxaven i, després de dinar, tornaven de casa carregats amb cantimplores i pilotes; llavors, començava una pressió ferotge als mestres perquè els portessin d’excursió. Sovint els mestres cedien davant la insistència dels alumnes i, poc després, s’iniciava el trajecte, en fila de dos, fins al camp de futbol. Si era tardor, era inevitable, en passar pel parc, la fressa de cent peus contra les fulles seques, aixecant pols i un soroll divertit que el posa de bon humor quan el recorda."

Felicitats petites(75)

A la feina, de tant en tant, algun company o companya em demana ajuda per resoldre dubtes amb determinats programes o sobre algun procediment concret. Solucionar aquests petits problemes no forma part de les meves funcions i, de vegades, aquest crit d'auxili m'arriba en un moment que vaig atabalat de feina, però jo ho intento de bona gana, deixant-me portar per la meva vocació docent i per un esperit de col·laboració que ens hauria d'impregnar a tots. A canvi, la meva nòmina creix en somriures que trobo pels passadissos de l'Ajuntament, i en felicitats petites.

87è joc literari

Al joc literari d'avui us deixo com a pista un fragment del llibre que cal buscar, concretament l'inici del a 9a part, però amb una petita malifeta per part meva: he posat amb interrogants l'any que apareix al text:


"Cap a últims de 1??? començà l'armament intensiu i la concentració de forces de l'Europa Occidental."


Com a pistes, us diré que l'autor és l'home de la foto superior, i que una de les paraules que formen el títol, en l'idioma original és мир.


Entre tot em sembla que pot ser fàcil.


Cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població, i obtindreu un punt per al sorteig dels premis del mes:

- Una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç.
- Un dibuix a l'estil còmic de la persona guanyadora, realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.
El termini per a participar als jocs de desembre acaba el 6 de gener. Mentre, podeu participar a la resta de jocs del mes:
85è joc literari
86è joc literari


Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

El vertigen del trapezista a La Sénia

Aquest dimecres, 17 de desembre, aniré cap a La Sénia acompanyat del meu petit trapezista, a un acte tindrà lloc a les 20.15 a la Sala Rosa de la Casas de Cultura, organitzat per L'IES La Sénia.

Aquesta serà la primera de les activitats que duré a terme dins del programa Itineraris de lectura de la Institució de les Lletres Catalanes, cosa que em fa molta il·lusió, ja que crec fermament en la conveniència i la necessitat de reduir les distàncies entre escriptors/es i alumnat.

Fragments recomanats: William Faulkner

Ricard Garcia s'afegeix a aquesta secció dels dimarts recomanant el poema A Green Bough de William Faulkner, en la seva versió original i en la seva traducció al castellà de Javier Marías. Potser algú s'atreveix a traduir-lo al català.

Envieu-me els vostres fragments recomanats de qualsevol llibre per tal de compartir-los amb tothom.

.
IF THERE BE GRIEF, THEN LET IT BE BUT RAIN,
And this but silver grief for grieving's sake,
If these green woods be dreaming here to wake
Within my heart, if I should rouse again.
But I shall sleep, for where is any death
While in these blue hills slumbrous overhead
I'm rooted like a tree? Though I be dead,
This earth that holds me fast will fin me breath
.
SI HAY DOLOR, QUE SEA SÓLO LLUVIA,
y ésta sólo dolor de plata por el dolor en sí,
si estos verdes bosques sueñan aquí para despertar
en mi corazón, si yo amaneciera otra vez.
Pero dormiré, pues ¿dónde hay muerte
mientras en estas azules y soñolientas colinas de lo alto
tenga yo como el árbol mi raíz? Aunque esté muerto,
esta tierra que se agarra a mí me encontrará el aliento.
.

Un personatge que us fascini

En una d'aquestes bateries de preguntes ràpides que et fan de vegades en una entrevista, em van demanar el nom d'un personatge que m'hagués fascinat. En podria haver dit molts, però el primer que em va venir al cap és el capità Haddock. No sé per què però des de ben petit vaig sentir una simpatia especial per aquest malparlat capità enamorat del vi i, després, fins i tot el vaig fer sortir en algun conte. Un fragment d'aquest conte apareix en un article de la revista de Tintincat, l'Associació Catalana de Tintinaires.

.
I a vosaltres, quin personatge us ha fascinat?

Desdefinicions (85)

Quatre Desdefinicions a la setmana és una dosi que no pot fer mal a ningú:
.
decoraDIU. Dispositiu intrauterí que, oblidat damunt la tauleta de nit, només serveix per fer bonic.

debutà. Començar a treballar carregant bombones de butà.

ensetat. 7 de segona mà.

estavellar. Rompre violentament una vella contra una altra (una cosa molt lletja i poc nadalenca, vaja).
.

Blogs degustació

Per no perdre el costum, una passejada de blogs més:



Vui8ena: L'escola dels somiatruites
Així ho penso
La Lluna en un cove: Frase del dia (7)
El rocar de Tiana: Rèquiem pel meu ratolí
Espai claudàtor: El perquè d'un blog

Elegia, de Philip Roth

A Elegia, Philip Roth tornar a tarctar el tema de la lluita d’un home contra la mort. En molts aspectes em recorda el seu llibre Patrimoni, el meu preferit fins ara. En un moment del llibre, el protagonista recorda quan era petit i va estar ingressat en una habitació d’hospital, juntament amb un altre nen, que es va morir. Anys després, escriu: es va despertar i va veure el seu llit voltat de metges i d’infermeres, igual com el llit d’aquell nen amb qui va compartir habitació quan tenia nou anys. Tots aquests anys ell havia pogut viure, mentre que aquell nen era mort —i ara ell era aquell nen.
El pitjor de sentir-se insuportablement sol és que has de suportar-ho.

Mahna Mahna - The Muppets

Una divertida, genial, inoblidable i tendra cançó que ens transporta a la nostra infantesa:

Les 7 diferències

Trobeu les 7 diferències? Quines?

.

Cares del món (76)

Repassant les fotos del seu viatge a Argentina, Joan Pinyol ha trobat aquesta cara del món de la fàbrica de caramels ARCOR, situada a Arroyito, a la província de Córdoba.

Canvis a Jesús

A l'ordinador tinc un arxiu de text on escric anotacions diverses, recordatoris, idees, etc. Aquest arxiu heterogeni té un nom fàcil de recordar: Jesús. El motiu és obvi.

Quan vaig a tancar l'arxiu i no he desat les modificacions que hi he fet, apareix un missatge que pregunta: "¿desea guardar los cambios efectuados en Jesús?".

.

De vegades l'ordinador et fa preguntes molt existencials.

Felicitats petites (74): quan se'n van algunes visites

Sovint, quan tens convidats, esperes la seva arribada amb il·lusió i procures tenir la casa ben arreglada i desitges demostrar les teves dots d'amfitrió.

De vegades, aquestes visites duren més del compte i, dissimuladament, mires el rellotge. Tot està desordenat i tens ganes d'estirar-te ben còmode al sofà.

Pèro en el pitjor dels casos, la visita no és benvinguda i el somriure hipòcrita que llueixes als llavis et fa sentir ridícul, i les adulacions excessives, patètic.

Per sort, sempre arriba el moment d'anar-se'n, recuperar el domini de casa teva i de sentir una d'aquestes felicitats petites.

.

NOTA: Qualsevol relació que pugueu establir entre aquest post i les visites que, per casualitat, tinguin lloc avui a Tortosa, serà conseqüència de la vostra ment perversa.

86è joc literari

Gairebé des del principi, un dels jocs literaris de cada mes és de tipus creatiu, i avui li arriba el torn al del desembre. Per això us demano que em feu arribar un text entre 100 i 200 paraules inspirat en la imatge. Si voleu aprofitar per escriure'l de temàtica nadalenca, no m'hi oposo, però no és imprescindible, ni tan sols aconsellable, perquè ja en quedarem prou embafats els propers dies. Ho deixo al vostre gust.

Com sempre, heu d'enviar els textos a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població. Al col·lectiu blocaire us proposo que també poseu el text al vostre blog, i demano especialment als professors i professores de català i literatura que difonguin aquesta iniciativa entre l'alumnat.

Tots els textos ontindran punts per al sorteig dels premis d'aquest mes: una subscripció durant un any a la revista L'Avenç i un dibuix realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.

Per a tots els jocs del mes, el termini per a participar és el 6 de gener de 2009.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

No em turmenta el cel

No em turmenta el cel,
ni un bosc de núvols m’amenaça
amb posat de remugaire incert;
l’aigua de massa pluges m’ha esbandit
el temor que ja no em glaça.
.
I si d’alguna plaça sóc captiu,
i si em commou alguna flama,
és per l’amor que encara et tinc
i la tendresa que m’empara.

.

Fragments recomanats: Crist de 200.000 braços

En aquesta secció de fragments recomanats, l'Helènic Glauc ens regala la lectura d'un fragment de la novel·la d'Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços, que narra l'exili dels republicans espanyols i el seu empresonament al camp de concentració d'Argelers.

Us convido a enviar-me els vostres suggeriments.

.

"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d'ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l'amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura per bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. La ventúria coneix l'escarritx dels penells; el mur, el bes diàfan de les pluges que el van ennegrint."

.

La festa a Cinema-clàssics

Fa un parell de dies vaig fer una nova contribució al blog comunitari Cinema-clàssics, comentant una pel·lícula dels anys seixanta: La festa, amb Peter Sellers.

Per cert, en castellà es va traduir com El guateque, penso que de manera bastant desafortunada, ja que la festa del film no té res a veure amb els anomentas guateques que es feien en aquella època.

Desdefinicions (84)

Avui les Desdefinicions del dilluns arriben molt musicals.

MIsogin. Nota musical que no sap què es fa.

FAtalitat. Nota musical amb final tràgic.

SIcari. Nota musical assassina.

DOmèstica. Nota musical d’anar per casa.

Blogs degustació

Hola! Que hi ha algú? Si no heu marxat de cap de setmana llarg, us convido a una ronda de posts:


Armonia: Una dona
Petits i grans artistes
De res, massa: Pack anticrisi
Més content que un gínjol: A la punta de la llengua 13
Bé i avant: No costa res

La porta, de Magda Szabo

Som a Hongria als anys cinquanta. Una escriptora contracta com a dona de fer feines la portera d’un edifici del costat, Emerence Szeredas, una dona molt vella, aspra i silenciosa, autoritària i misteriosa. Malgrat el fossar cultural i social que separa les dues dones, neix una relació molt intensa, i l’escriptora serà l’única que recollirà finalment el seu secret; malgrat les dificultats mútues per comprendre’s serà l’única que travessarà la porta de casa seva, prohibida a tothom.
Emerence té algunes peculiaritats que la fan especial: no permet que ningú entri a casa seva, no deixa sortir el gat, li fan por les tempestes, no accepta regals, no li agraden les paraules inútils...

“… s’hauria pogur mesurar amb una cinta mètrica el marge de seguretat amb què ens permetia acostar-nos-hi"

“quan es tractava de coses serioses, l’Emerence no parlava, feia declaracions. …L’Emerence és com Jehovà, castiga en set tongades”.

Quan es faci fosc, de Sopa de Cabra

Dissabte toca proposar una cançó. Avui una de les que més m'agraden de Sopa de Cabra: Quan es faci fosc.

Guanyador i solucions dels jocs literaris de novembre

El guanyador del premi dels jocs literaris del mes de novembre és un dels participants més fidels i antics, Josep Santacreu, que properament rebrà el lot de llibres cedit per Edicions Bromera.

I ara, com cada mes, us diré les solucions dels jocs:

81è joc literari : Tot un caràcter d'Imma Monsó
82è joc literari : totes correctes
83è joc literari : Els set contra Tebes, d'Esquil
84è joc literari : l'anagrama és de Montserrat Roig

Microcontes: Amor platònic

El futur és incert i les probabilitats de compartir-lo, nul·les. L’amor entre línies paral·leles té molt de platònic, a la força.

.

Cares del món (75)

Del blog baldana em van enviar fa temps aquesta cara del món, un de tants rostres que ens observen i que s'han quedat de pedra.

Un cop més repeteixo el meu agraïment a tothom que col·labora en aquesta secció.

Contes de Nadal a la bajoqueta

Si teniu ganes d'escriure i el Nadal representa una motivació extra, us podeu presentar al 2n. Concurs històries curtes a l'Hortet de Bajoqueta - A NADAL CAP OVELLA AL SEU CORRAL.

Animeu-vos. Teniu temps fins el 26 de desembre.

Colors escorten un riu de tardor (bis)

La Carme Rosanas, seguin l'estil del seu blog Nova col·lecció de moments, ha fet una reinterpretació del poema i de la imatge que vaig mostrar el 25 de novembre.

M'agrada rebre regals sorpresa abans d'hora.

Moltes gràcies.

.

Felicitats petites(73)

Algunes de les seccions d'aquest blog van prenent vida pròpia, i de vegades em vénen a buscar quan menys m'ho espero. Per exemple, la setmana passada, quan vaig arribar a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre per fer la lectura de contes, la Maria Josep, una assídua visitant del blog, em va dir: "t'està esperant una felicitat petita". I tenia tota la raó, perquè des de la taula del seu despatx em mirava, provocadorament, un deliciós coc fet per ella mateixa.

Bibliotecàries i bibliotecaris del món, uniu-vos en aquesta lloable tasca d'alimentar els escriptors i escriptores!

.

85è joc literari

Avui és el primer joc literari del mes de desembre, i haureu de perdonar-me que ahir us fes ballar el cap amb el post Un text sense títol?

La veritat és que aquest text forma part del joc literari d'avui. Concretament, si sou observadors/es, us adonareu que barrejades pel mig del text es poden trobar paraules que formen diversos títols de llibres que he desordenat. Jo he amagat premeditadament, amb alevosia i de forma desordenada, el títol de 8 llibres en aquest text, i el repte és tornar a ordenar les paraules per tal que apareguin de nou els títols dels llibres. Repeteixo, jo n'he amagat 8, però en poden sortir molts més. Segons el vostre encert obtindreu la següent puntuació:

.

- Si trobeu el nom complet de 4 llibres, obtindreu un punt.

- Si trobeu el nom complet de 8 o més llibres, obtindreu dos punts.

- A més a més, regalaré un punt extra a la persona que trobi més títols correctes (de moment el rècord és 40, però entre tothom ja n'heu localitzat 77).

.

Llavors heu d'enviar el nom dels llibres i els seus autors/es a jesusimaite(arrova)gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

.

D'aquesta manera aconseguireu els primers punts per al sorteig dels premis d'aquest mes: una subscripció durant un any a la revista L'Avenç i un dibuix realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.

Per a tots els jocs del mes, el termini per a participar és el 6 de gener de 2009.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premis jocs literaris de desembre

Comença l'últim mes de l'any i el desembre no ens porta un, sinó dos premis per qui guanyi els jocs literaris.

- Una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç; una mirada històrica sobre l'actualitat, una contribució crítica al debat cultural del país. Informació, opinió i reflexió per comprendre el present a partir del coneixement i la reconstrucció crítica del passat.

- Un dibuix a l'estil còmic de la persona guanyadora, realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle, que també realitza dibuixos per encàrrec.



Ja us podeu preparar a participar de valent tots els dimecres, que aquest mes en té 5 i l'últim, que no us perdonaré, caurà el 31 de desembre mateix.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre serà el 6 de gener.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Un text sense títol?

"Tot plegat és una bogeria invisible de la qual ningú no en vol saber res, com si un riure trencat i negre ens visités. Masses de rostre absent es renten les mans, sense conèixer el sabó ni la tovallola, mentre llegeixen mancades de passió les cròniques que la ciutat vomita, plenes d'una agressivitat de caverna. A les terres llunyanes, on l'home i la dona fugen de l'oculta mirada, l'ample baixar d'un Ebre antic, cada cop més meu, deixa moll el dia, tot just pintat pel cel roig del vespre com dins d'un mirall."

.

Potser us preguntareu quin és el sentit d'aquest text. Imagino que tothom pot buscar el seu propi significat i posar-li el títol que li escaigui més, i us convido a fer-ho, però properament entendreu els meus motius.

Fragments recomanats: El cant de la joventut, de Montserrat Roig

Com cada dimarts, us convdio que m'envieu per correu a jesusimaite@gmail.com els vostres fragments preferits de qualsevol llibre per tal de compartir-los amb tothom. Avui li toca el torn a El cant de la joventut, de Montserrat Roig, enviat per l'Anna Solé.

"La Maria no sabia que somniava fins que la marta no li va explicar els seus somnis. la Maria era allò que diuen una dona feliç i tothom la trobava amable, però els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les pedres."

.

Cercabloc

Cada mes, el rànquing Cercabloc s'actualitza.

Ja som 933.

Quan la llum tasta el matí

Quan la llum tasta el matí i tot just fumegen els primers cafès, no deixa d'admirar la nostra capacitat per començar de nou.

.

Desdefinicions (83)

I quina és la desdefinició de les Desdefinicions? Mentre penseu, aqueí en teniu quatre més:


bancdera. Tros de tela de colors diversos, tots amb regust de diners.

INGresar. Pregar que no volin els estalvis dipositats en certes comptes bancaris.

ESOterisme. Conjunt de pràctiques misterioses i ocultes per fer funcionar l’ensenyament secundari obligatori.

intrèpit. Mamella agosarada.

S'acaba el termini per als jocs de novembre

Us recodro que el dia 2 de desembre acaba el termini per participar als jocs literaris del mes de novembre i aconseguir números per al sorteig del premi mensual: un lot de llibres d'Edicions Bromera.

Animeu-vos! Com més participacions, més oportunitats.

Aquests són els jocs d'aquest mes:

81è joc literari

82è joc literari

83è joc literari

84è joc literari

Escriptors llegeixen al riu

Aquest divendres, 28 de novembre, vaig participar a l'acte organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, Els escriptors llegeixen al riu. Tal com vaig anunciar, jo substituïa a l'Andreu Carranza, llegint el seu poema "L'auliver bord", inclòs al recull A mum pare. Després tothom va poder gaudir de la interpretació del mateix poema musicat per Jesús Fusté.

L'acte va estar introduït per unes paraules d'Azael Fabregat, director del Canmpus Terres de l'Ebre de la URV, Pere Panisello, vice-president de la Diputació de Tarragona, i Lluís Martín Santos, que va fer un resum de la trajectòria dels autors ebrencs, centrada en la publicació d'antologies.

Després van venir les lectures de fragments d'obres per part de Lluís Martín, Jordi Andreu, jo mateix com a mutació d'Andreu Carranza, Àngela Buj en el paper de Zoraida Burgos, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés.

Seria llarg intentar resumir cada una de les actuacions, només us deixaré amb unes de les paraules que més em van impactar. Manuel Pérez Bonfill, recordant la seva infantesa en plena guerra, va dir, aproximadament: "Sabíem més de sexe que de Blancaneus; no coneixíem el Patufet, però sabíem el nom de tots els avions, metralladores, bombes de mà..."

Blogs degustació

Novembre s'acaba, però la postmania, no. Avui us proposo aquesta passejada:


Batecs del temps: El penjador
Poeta per un dia: Clorur de sodi
Friccions: Papallona
Amotacions al marge: Coses que s'han de fer sense pensar
Fresas y melocotones: La vida y el sexo
Secundària memòria: Els no aniversaris

Blocs de ciència, de Daniel Closa

Avui comento i recomano el primer llibre que no és estrictament de literatura. Però, què vol dir literatura? Què vol dir estrictament?

Blocs de ciència és el primer llibre de Daniel Closa on recull els posts del seu excel·lent blog Centpeus. El nom del llibre ja ens dóna certa idea del seu contingut. Daniel Closa ens explica de forma senzilla, didàctica i amena, amb píndoles d'humor incloses, curiositats del món de la ciència i ens demostra dia a dia que la ciència i l'entreteniment no estan renyits.

Llegir cadascun dels capítols del llibre ens reconcilia amb la humanitat, ens fa més savis i ens posa un somriure al rostre. I ens regala un bon tema de conversa, molt millor que el darrer afer sentimental de l'ex-amant d'un futbolista.

Ciència, cultura i humor al poder!

Llegint contes a Móra d'Ebre

Aprofitant que aquests dies vaig sovint a la Ribera d'Ebre en motiu d'uns tallers d'escriptura, el passat dimecres vaig passar una bona estona llegint alguns dels meus contes a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre.

És el primer cop que faig un acte així, en solitari, basat completament en la lectura de contes. Després dels nervis inicials m'ho vaig passar força bé, alternant relats on els protagonistes eren l'humor i la tendresa, i observant la reacció del públic (més d'una vintena) que va desafiar el fred d'aquell vespre i es va perdre l'inici del partit de la Champions.

Cada cop m'agrada més llegir els contes en veu alta, com un acte molt més amè a les presentacions tradicionals, i estic obert a qualsevol proposta en aquest sentit. Val a dir que intento millorar a poc a poc, tot i que em trobo a anys llum de gent que s'hi dedica amb molt més talent, com ara L'espina de la sardina, que el dijous vaig poder conèixer desrpés de deleitar-nos a Tortosa amb la seva interpretació de relats de Mercè Rodoreda (no hi ha comparació).

El proper acte serà una xerrada sobre El vertigen del trapezista organitzada per l'IES La Sènia, el 17 de desembre a les 20.15 hores, a la Sala de Cultura. Serà el primer acte inclòs al programa Itineraris de Lectura on participo.

Petite Marie, d'Umberto Tozzi

Petite Marie és l'última cançó d'Umberto Tozzi, aquest cantant italià que va tenir tant èxit arreu del món fa 30 anys però que no ha parat de treure discs a Itàlia. És tracta de la versió d'una cançó de Francis Cabrel de 1974, i em fa una gràcia especial aquesta coincidència, ja que els dos primers discs que vaig comprar, cap allà l'any 1980, van ser tot just d'aquests dos cantautors.

La transformació d'un escriptor

Com ja vaig anunciar el dimecres, avui a les 20.00, al Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa, tindrà lloc un acte de narrativa, poesia i música organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Lluís Martín i Jordi Andreu.

Doncs bé, resulta que durant aquest acte tindrà lloc la mutació d'un escriptor que finalment no podrà assistir. A la part superior del post podeu veure una imatge a mig procés de transformació. A la part inferior, l'escriptor original a l'esquerra, i el que farà el que podrà per substituir-lo, a la dreta, recitant un poema del primer, L'auliver bord, musicat per Jesús Fusté.


Volia assitir també a la presentació de "Terres de llicorella" amb poemes d'August Bover i fotografies de Toni Vidal, a La 2 de Viladrich, a les 19.30, però una sobredosi d'actes m'ho impedirà.

Cares del món (74)

Passejant entre les roques de la Costa Brava, a la vora mateix del Mediterrani, descobreixo com m'empaiten aquestes cares del món, una mica sorpreses

Estranys camins

Una de les maneres d'arribar visitants al blog és per casualitat. Algú escriu unes paraules a un buscador i, de forma sorprenent, fa cap al teu blog. No sé qui dels dos es deu quedar més sorprès, perquè alguna d'aquestes paraules o frases que s'han fet servir per a arribar en aquest blog són ben curioses i divertides. De tant en tant m'agrada fer-ne un recull:

soy el que mas te ha querido y con eso tengo bastante
el cranc mes gran del mon
contes i rondalles de formigues gratis
Quan queien homes de la Lluna
escriure futur junts amor poemes
venta casas isla del padre
"cagades de colom" roba
vida nocturna en sansalvador.com
instruccions rentadora
dedicatories i frases boniques a un fill
em dic zerafina

Felicitats petites(72)

La lectura, en general, ja és una font de plaer i de felicitat antiga que m'acompanyen des de que era molt petit, però hi ha un moment especial que podem incloure en aquesta secció de felicitats petites. Es tracta de l'instant en què comencem el llibre, que iniciem la lectura d'aquella primera pàgina, plens d'il·lusió, amb desig de començar a conèixer les vides i les característiques dels personatges que ens acompanyaran els propers dies.

Actes literaris per triar

Demà dijous, 27 de novembre, a les 19.30, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, L'espina de la sardina ens explicarà alguns contes de Mercè Rodoreda. De tot l'univers literari d'aquesta autora, han triat els personatges de les senyores i les minyones per a acostar al públic la seva obra.

.

D'altra banda, aquest proper divendres, 28 de novembre, tenim dos actes literaris per triar a Tortosa. Potser caldria una mica de coordinació. O no?

.

A les 19.30, a la llibreria La 2 de Viladrich, es presentarà el llibre "Terres de llicorella" amb poemes d'August Bover i fotografies de Toni Vidal.

.

A les 20.00, al Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa tindrà lloc un acte de narrativa, poesia i música organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Lluís Martín i Jordi Andreu.

84è joc literari

Després del joc literari de la setmana passada, on el protagonista era tot un clàssic, aquest dimecres torna un dels jocs literaris més clàssics d'aquesta secció: l'anagrama.

En aquesta ocasió haureu d'endevinar quin autor/a s'amaga darrere del següent anagrama i enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població:

ART NO ET MOR GRIS

Penseu que aquest és l'últim joc de novembre i que s'acaben les oportunitats per obtenir números del sorteig del premi del mes, un lot de llibres d'Edicions Bromera.

El termini per a participar als jocs literaris del mes de novembre és el 2 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Colors escorten un riu de tardor

Colors escorten un riu de tardor.
L’hivern no gosa espantar-los
amb un fred que ja avisa,
i el sol il·lumina generós
l’espectacle de l’aigua.

.

Fragments recomanats: Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera

La recomanació d'avui ens arriba del blog En veu baixa, que ens proposa un fragment del conte Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera, afirmant que "la prosa de la mallorquina sempre és intensa i bella, una delícia per rellegir una vegada i una altra".

Us recordo que aquesta secció la construïu entre vosaltres gràcies als fragments que m'envieu. Animeu-vos a proposar els vostres textos preferits:

"Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure’s de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari enlloc d’aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l’afany amb què les escric, tradueixen amb dificultat l’enyor, la ràbia i la impotència que m’amaren, l’esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una angoixa arrelada en un passat que tampoc del tot no fou meu. Perquè el record més bell, aquell que hauria bastat per donar plenitud a la meva vida, fou un record esguerrat, incomplet, per culpa meva."

Lectura de contes a Móra d'Ebre

La propera activitat literària en què participaré tindrà lloc aquest dimecres, 26 de novembre, a les 20.00, a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, en un acte que han titulat com a Històries de Jesús M. Tibau.
Serà senzill i em limitaré a la lectura d'una selecció de contes publicats en diversos llibres, així com l'avançament d'algun dels que formaran part del proper recull que s'editarà l'any vinent.

Margarides per a la unió

La poesia i la bellesa estan sempre al nostre voltant, i només cal que oblidem els nostres importantíssims problemes un instant per prestar una mica d'atenció. És imperdonable que algunes perles de bellesa passin desapercebudes sense que ningú les culli.

Per exemple, fa uns dies, l'encarregat de l'empresa que fa el manteniment de zones verdes va portar a l'ajuntament una mostra de les margarides que s'han plantat a la plaça de la Unió. "Són les margarides per a la unió", va dir.

Aquesta expressió no va caure a terra. Vaig caçar-la al vol i me la vaig apuntar en un bloc, de paper.

Desdefinicions (82)

La dosi setmanal de desdefinicions:


irresponshabilitat. Habilitat per a espolsar-se responsabilitats, escaquejar-se.

bàndal. Futbolista que juga per la banda fent tota mena de bretolades.

sal-vatge. Clorur de sodi per domesticar, sobretot si tens la pressió alta.

es-capar. Fugir de la pèrdua traumàtica d’un parell de penjolls molt apreciats entre els mascles.

Blogs degustació

A les notícies del temps han pronosticat una baixada de les temperatures i una arribada impactant de l'hivern.

Per entrar en calor us proposo una visita als següents posts, però no us deixeu la porta oberta, que passa fred:

L'home que no sabia somriure: Amor de mare
Paraules i mots: Haikú
Dolces cadenes: L'espectacle de la intimitat
Anoharra: haikú
Olga Xirinacs: Pontificar

Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca

Pocs escriptors han tingut la capacitat de fascinar com Federico García Lorca, autor d'una obra que voldríem més extensa, per culpa d'una lamentable mort que ens va privar d'una de les personalitats més captivadores del segle XX. De tots els seus reculls de poemes, d'una influència decisiva, recordo l'impacte rebut amb la primera lectura de Poeta en Nueva York. Jo era molt jove i no havia imaginat una poesia així, capaç d'estripar emocions, de tallar sentiments i ferides, de declarar injustícies i angoixes enmig d'una ciutat que imaginàvem el centre del món. Tot un univers d'animals moribunds, de nens ferits i de negres oprimits es va dibuixar de sobte als meus ulls.

Una de les obres mestres de l'art.

LA AURORA
La aurora de Nueva York tiene

cuatro columnas de cieno

y un huracán de negras palomas

que chapotean las aguas podridas.

La aurora de Nueva York gime

por las inmensas escaleras

buscando entre las aristas

nardos de angustia dibujada.

La aurora llega y nadie la recibe en su boca

porque allí no hay mañana ni esperanza posible.

A veces las monedas en enjambres furiosos

taladran y devoran abandonados niños.

Los primeros que salen comprenden con sus huesos

que no habrá paraíso ni amores deshojados;

saben que van al cieno de números y leyes,

a los juegos sin arte, a sudores sin fruto.

La luz es sepultada por cadenas y ruidos

en impúdico reto de ciencia sin raíces.

Por los barrios hay gentes que vacilan insomnes

como recién salidas de un naufragio de sangre.

.

CIUDAD SIN SUEÑO (NOCTURNO DEL BROOKLYN BRIDGE) (fragment)
No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.

No duerme nadie.

Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas.

Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan

y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas

al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros.

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.

No duerme nadie.

Hay un muerto en el cementerio más lejano

que se queja tres años

porque tiene un paisaje seco en la rodilla;

y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase.

Diari afectiu

Jo ja he fet la meva primera aportació al Diccionari afectiu en llengua catalana.

I tu?

cireres. Rialles dolces que esquitxen de roig els arbres quan arriba el juny i en forma d'arracades ens il·luminen el rostre.

El jorn dels miserables, de Lluís Llach

Les cançons de Lluís Llach, com ara El jorn dels miserables, no ens marxaran de la memòria.

Un nou gadget

Gràcies a la petició i als consells d'un nou amic blocaire portugués, que volia llegir el blog en el seu idioma, he afegit un nou gadget a la barra lateral: el traductor de Google.

Només hi he jugat una mica, el suficicent per comprovar que és una bona eina.

Muito obrigado.

Tot és possible, almenys al món dels contes

Com ja he dit anteriorment, aquestes setmanes estic realitzant diversos tallers d'escriptura, centrats concretament en el món del conte. Un dels exercicis que he proposat es buscar noms a l'atzar i triar entre tots adjectius que els puguin qualificar. Tots els adjectius que em proposen són bastant "lògics", i aquesta unió no provoca expectació.

Després, per tal de fomentar la imaginació, ens posem a intercanviar els adjectius adjudicats als diversos noms amb resultats sorprenents, de manera que de seguida neixen històries al seu voltant. Una alumna em va dir: "Però això no és possible, això no és lògic, això no es diu". En aquell moment va començar a entendre què pot ser un conte.

Cares del món (73)

Pere de Saragatona envia aquesta cara del món, tal com diu ell: "absolutament espantada davant l'imminent atac dels becs allargassats que l'amenacen de mort. "Habitat" de la plaça de Catalunya, secció de peces de bany."