Una preciosa cançó d'aquest entremaliat Robbie Williams.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
Jo en les meves aventures adolescents (aquelles que fan vergonya de recordar) vaig escapar-me de l'institut per anar-lo a veure a Barcelona quan estava amb els Take That. I em vaig poder fer una foto amb ell!jeje!Eren altres temps, ara no correria darrera de ningú. Bon cap de setmana!
Molt bon tema.
Son coses que les tinc a les algolfes i allí es guarden soles.
Gaudeixo amb tot i de tot i més encara quan altres hi gaudeixen, sigui el que sigui.L'avi Anton.
Bona musica tot prenent el cafe.
Bona tria, sí senyor! Tot i que veu ovnis i coses d'aquestes, en Williams és un bon intèrpret. Jo recomano les seves versions de Sinatra i d'altres del seu disc "Swing when you're winning".
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada