Brava l'atzavara aguaita el mar,
i la feréstega roca que s'hi emmiralla,
mentre cap rellotge fa tard.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
15 comentaris:
3 versos preciosos!!!
Preciós haikú. Fa sols dos messos que sé que existeixen.per això segueixo estudiant. Anton
l'últim vers boníssim.
A. Guiu.
M'agraden els versos i la imatge.
Mai es fa tard quant es viu un moment bonic.
.. i després que florint mori
Costa Brava eterna!
Doncs sí, una preciositat, i un perfum encara de vacances.
M'encanta, em recorda els estius a la Costa Brava. Bon cap de setmana!
De ben segur que la luxúria tornarà a aparèixer a qualsevol cantonada... És així d'impredecible, sr .Jesús. Gràcies per la seva visita. Molt agraït. Espero i desitjo que li hagi agradat. Salutacions.
I tot segueix el seu curs i ens agrada de pensar que l'atzavara, el penyal i el mar continuaran allà quan nosaltres no hi siguem.
Bona vista i bones paraules. De vegades aniria bé endarrerir el rellotge...
Floreix una sola vegada a la vida i mor. Estranya i magnífica existència!
A mi la Costa Brava em té enamorada. T´envio una foto que vaig fer d´unes atzavares anant pel GR 92.
Molt maco! Coincideixo amb la resta dels comentaris: l'últim vers en magnífic. T'ho diu una empordanesa de la Costa Brava nord i una enamorada de la flor de l'atzavara.
Publica un comentari a l'entrada