tens un racó dalt del món: Si t'allunyes

01 de setembre 2008

Tinc por que la distància que t'allunya

es torni ampla a cada pas,

i vigilo poruc la imatge fonent-se

i estic a punt de recordar-te,

amb un trist lladruc,

de tant que m'enyoro.

Òscar Cavero 100% ha dit...: vaya versos mes bonics!!!; 1 de setembre del 2008, a les 13:15
rebaixes ha dit...: Tantes coses se'ns allunyen i sols amb el record poden tornar.Anton; 1 de setembre del 2008, a les 15:11
Striper ha dit...: Preciosos els versos. Aixo es el trabucador?; 1 de setembre del 2008, a les 15:20
Cèlia ha dit...: Només els gossos poden ser tan fidels...; 1 de setembre del 2008, a les 15:57
mar ha dit...: sovint quan fem passes endavant deixem enrera éssers estimats... només cal aturar-se i deixar que ens atrapin per caminar acompanyats...; 1 de setembre del 2008, a les 16:52
Mireia ha dit...: Si hi poses una mica més de desesperació era el que pensava la nostra gossa als primers temps després d'adoptar-la cada vegada que marxàvem. Angoixa per separació deia el veterinari; 1 de setembre del 2008, a les 17:43
aigua ha dit...: Segur que molts hem sentit aquesta por i aquest enyor alguna vegada.....melancòliques però boniques paraules.; 1 de setembre del 2008, a les 23:12
Joana ha dit...: Els gossos ho oloren abans que nosaltres. A vegades som babaus!!!; 1 de setembre del 2008, a les 23:14