En un altre post ja em vaig referir a la meva dona com el meu 50%. Aquesta afirmació és més certa que mai, matemàtiques en mà. Avui, exactament, es compleix una mena d'aniversari especial. Avui ja puc dir que he compartit la meitat de la meva vida al seu costat, des d'aquell vespre amb gust de moscatell als llavis. L'altra meitat va ser el camí que m'ha portat fins a ella.
Esclau voluntari de viure
pendent del teu somriure em declaro.
Atrafegat traductor dels gestos,
de les petjades tendres del teu cos,
professional d’assaborir encara
el tacte dolç i tímid
del primer petó.
pendent del teu somriure em declaro.
Atrafegat traductor dels gestos,
de les petjades tendres del teu cos,
professional d’assaborir encara
el tacte dolç i tímid
del primer petó.
18 comentaris:
Moltes felicitats a tots dos i que sigui per molts anys més! :-)
FELICITATS A TOS DOS I A CELEBRAR-HO
Felicitats a tots dos per aquesta gran fortuna de tenir-vos l'un a l'altre!
enhorabona als 2 moltes felicitats!!!
Enhorabona! és una "felicitat gran" trobar el teu 50%!!! per molts anys més.
M'afegeixo a les felicitacions per a tots dos.
Un poema molt tendre.
aix... que bunik!!! enhorabona de tot cor!
La sort no només rau a trobar el 50%, sinó a conservar-lo! Moltes felicitats i que sigui per molts anys!!
Moltes felicitats i que dure!
Moltes felicitats!
Bones!! Ja tornem a ser per aquí!! La normalitat ja torna a ser entre nosaltres!! Moltes felicitats i és una gran sort que puguis dir això!!
Felicitats!!!
D’aquest blog en sóc lectora habitual, però apart de participacions esporàdiques en els jocs literaris (pel just de jugar), mai no havia ni saludat. Davant d’aquest post i la seva tendresa no puc resistir-me a treure el nas per afegir-me a les felicitacions.
Per molts anys, parella !
Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra, i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.
Felicitats als dos
La felicitat compartida és doble felicitat. Seguiu que camí és ple de còdols, d'esbazers, de sots...
Mans d'amor que és tornen tendres
i aparten còdols, tallen esbarzers i tapen sots.
Jesùs i... os ho mereixeu.Que continui fins que la lluna arribi a la plenitud.Els millors desitjos d'àquest prioratí i riberenc.Anton
Ostres m'he emocionat amb aquest poema....per mooooolts anys!
Quina bellesa. Enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada