Fragment del conte "Ni a mà ni a màquina", inclòs al recull Postres de músic.
"Efectivament, troba les instruccions de la rentadora i les comença a fullejar amb tanta impaciència que n’estripa els primers fulls. Rentat en fred, mitja càrrega, centrifugat, selector de temperatures, pre-rentat, aclarit, colors delicats, suavitzant, llana, perfumat... “Merda!”, crida. Ja s’ho pensava, però encara volia arrapar-se a una petita esperança. No diu res de cap programa per a rentar l’ànima, i això que van triar la millor del mercat."
Quina mena de personatge penseu que és el protagonista d'aquest conte?
11 comentaris:
Home! d'entrada un atabalat... estripar els fulls per llegir les instruccions... després, jo què sé! Ingenu, torturat, desesperat, o no!
Potser és un home brut interiorment, algú que necessita confessar-se (no necessàriament davant d'un capellà).
Algú molt impacient que busca la manera de netejar algun pecat.
Un dolentarro que comença a tenir una guspira de consciència...
Als confesonari sembla que estem d'acord qua havia d'anar a buscar instruccions i tornar-hi i tornar-hi...Rentar l'ànima, que bó!L'avi Anton.
L'ànima de tant en tant precisa d'una bona bugada on netejar les taques que em embrutat ,té la seva pròpia roba interior.
Encara que jo crec que la rentadora no és el millor lloc on rentar-la.
Aques home es una mica despistat no creus?
una abraçada
un consumidor compulsiu que se'n vol sortir d'aquest centrifugat de la societat!
Un malvat ingenu d'ànima bruta i mirada lasciva.
un optimista (jove) que tot ho fia en el progrés... abans ja se sabia que hi ha peces que no es fan mai netes!
Aquest post son per min com un recordatiri del llibre.
No tothom pot rentar l'ànima, perquè se li ha embrutit tant que cap programa de rentada hi pot fer miracles. Ho he "vist" de persones que semblaven molt netes de fora i, de dintre, eren un autèntic pou de fems.
Salutacions i disculpeu la confessió.
Publica un comentari a l'entrada