L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila

L'exiliada és el dietari on Artur Bladé i Desumvila narra en primera persona i de forma immediata l'experiència dels primers anys d'exili, des del mateix moment del pas del Coll d'Ares. La seva prosa plena de bellesa i precisió com fa arribar uns sentiments difícils d'explicar, d'una manera reservada a pocs narradors. Aquest dietari, a més d'una excel·lent treball narratiu, és un document que ens fa respirar la vida d'un exiliat, la seva provisionalitat, la cursa d'obstacles constant que ha de superar i supera. Molts catalans ho van patir fa no gaires anys; cal no oblidar-ho.

Us deixo amb uns quants fragments del llibre que deixen veure la manera de pensar d'Artur Bladé:

"Avui (8 de febrer) he passat la frontera pel coll d'Ares. Encara sóc al cim del coll. En compliment de certes obligacions (impsades voluntàriament) he trepitjat, en el transcurs del dia, laratlla invisible on comença l'expatriació. Res no ho indica. Ni la terra ni el cel, que són iguals. Però el fet és cert. I ple de conseqüències..."

"Devia comprendre que en aquella hora, els fusells dels vençuts ja no eren sinó un tros de fusta per a cremar."

"En un naufragi, i ja amb l'aigua al coll, tots els nàufrags són iguals."

"Haver de pensar constantment en la guerra -i en la mort- quan s'estima tant la pau -i la vida- és un drama."

"Som insolidaris en la victòria i en la desfeta (en la desfeta sobretot, ja que fatalment esmicola i divideix)."

"...Aquest drama que no tan sols anul·la, espiritualment, els homes més representatius, en un cert temps, d'un país, sinó que els extermina en silenci."

"La realitat sempre fa curt si se la compara amb els somnis."

"Les males notícies corren sempre quan la gent no té diners."

"I que tot passi i que a l'home, malgrat tot, li resti sempre alguna esperança duen ser, possiblement, dos dels pocs encerts de la Creació."