31 de maig 2007

Els meus fragments: El mestre

El fragment que avui he triat potser no és el més representatiu de la meva obra, ja que probablement forma part del conte més trist dels que he escrit. De totes maneres es tracta d’un dels meus preferits i, en un primer moment, vaig estar temptat de reduir tot el relat a aquestes breus línies:

"El mestre (perquè és mestre tot i jubilar-se fa deu anys) passa per davant del que un dia va ser l’escola, en silenci, com ho ha fet sempre. Si pogués, sentiria com els records se li fan presents, sortint d’un arxiu polsós de la memòria, però no pot, perquè és mort, i va dins d’un taüt de fusta morta."

Fragment del conte "El mestre" del recull Postres de músic, d’editorial Empúries.

29 de maig 2007

6è Joc literari: el fragment desordenat.

Aquest és el tercer i últim dels jocs d’aquesta tongada, que tindrà com a premi un lot de llibres cedit per Edicions Cossetània. Però cal afegir un premi d’última hora: 4 entrades per a l’obra El malo de la película, que tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el 16 de juny, cedides per l’IMACT. Alber Pla protagonitza aquest espectacle multidisciplinari que tracta amb grans dosis d’hunor negre el tema de l’especulació immobiliària.

Abans de continuar demano perdó per la gosadia de desordenar el següent fragment d’una de les obres més representatives de la literatura catalana (no calen més pistes). Es tracta de dir quina és aquesta obra i retornar-li l’ordre correcte al fragment.

"Va venir a dir-me que la rifarien expressament, la toia Julieta, abans de rifar cafeteres a la pastisseria."
Com sempre, heu d’enviar un correu amb les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com . Encara sou a temps d’enviar les solucions del 4t i 5è Jocs Literaris.

28 de maig 2007

DesdefinicionsV

accent diacrític. Síl·labà tònica que té un d’aquells dies tan dolents.

bufada. Figuradament, ésser fantàstic en forma de dona que apareix en molts contes, i que ha begut més del compte.

carpa. Peix d'aigua dolça, virtuós d'un dolç instrument de corda, molt apreciat pels artistes del circ, especialment quan plou.

golafre. Davanter centre que, amb l’ànsia de ser pichichi, no li passa la pilota al company desmarcat i xuta sempre a porteria.

27 de maig 2007

IV Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs

El proper 3 de juny tindrà lloc la IV Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs a Móra d’Ebre, tot i que ja iniciarà els actes la nit anterior. Aquesta fira és una bona mostra de la gran activitat literària que es viu a les comarques de les Terres de l’Ebre, Priorat, Maestrat i Matarranya, com ho demostra el gran nombre de llibres i autors que participaran de les seves activitats:
Miquel À. Pradilla · Amposta (Onada Edicions)
Javier Caballero · Bouesia 2006 (Arola Editors)
Viqui Carles i Carme Julià · La cara de la reina (Graëllsia, Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental)
Emigdi Subirats · Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (Consell Comarcal del Baix Ebre)
Núria Menasanch · Contalles i cançons ebrenques de la iaia velleta. Peret i Marieta (Cinctorres Club)
Fina Font · Xirolet o el beneit (Fundació El Solà)
Alex Ferré · L’estiu a l’Ebre (Aeditors)
Glòria Fandos · Porta a l’horitzó (autor editor)
M. José Fernandez · Amb els cinc sentits (autor editor)
Jesús M. Tibau · Contes coordinats (Editorial Montflorit)
Xavier Garcia · Empaitant gent a París, 1974 (CCG Edicions)
Cinta Curto, Clara Segura i altres · La cuina senzilla (Cinctorres Club)
Teresa Bertran · Terres de salabror (autor editor
Francesca Aliern · Camins (Cossetània Edicions)
Ramon Miravall · El Camí de Sant Jaume. Ruta per l’Ebre català (L’Estel)
Josep Igual · Poemes escollits (Onada Edicions)
Josep Sànchez Cervelló · El republicanisme a les Terres de l’Ebre (Fundació Josep Irla)
Elena Espuny · La terrissa del iaios (Aeditors)
Albert Curto · Vides aixorejades (La Veu de l’Ebre)
Elisenda Berenguer · Neus Català, memòria i lluita (Fundació Pere Ardiaca)
Cinta Massip · Amurada (Lleonard Muntaner Editor
Joan Todó · Los fòssils (al ras) (La Breu Edicions)
Remei Franch · Contes de Marta i Arnau (Edicions del Pirata)
Biel Pubill i Josep M. Raduà · Quan anàvem a estudi (Associació Cultural Lo Llaüt)
Albert Guiu · De la mà de la meva filla (Aeditors)
Andreu Carranza i Estevan Martín · La clau Gaudí (Edicions de la Rosa dels Vents)
Xavier Garcia · Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, vol. 1 i 2 (Cossetània Edicions)
Josep de Flix · Formigues ( Viena Edicions)
Josep Ramon Suñé · La Germandat (1904-2006). Perspectives i mirades (Centre Cultural Sant Isidre de Batea)
Miquel Biarnés · Dosis para el éxito (Maikalili Ediciones)
Rafael López-Monné · A peu per les comarques de Tarragona IV (Arola Editors)

D’altra banda, l’èxit de la Fira és indubtable, atès el nombre creixent d’assistents. Les entitats que enguany disposaran d’un estand són: Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs; Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre; Editorial AEditors, d’El Perelló; Centre d'Estudis del Priorat; Llibreria Serret de Vall-de-roures; Cossetània Edicions de Valls; Bassa, La Papereria, de Móra d’Ebre; Associació Cultural del Matarranya de Calaceit; Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa; Arola Editors de Tarragona; Fundació El Solà de La Fatarella; Pagès Editors de Lleida; Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre; Centre d'Estudis Històrics Comarcal del Baix Ebre; Onada Edicions de Benicarló; Associació Cultural La Riuada de Móra d'Ebre; Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó; EMD de Jesús; Institut Ramon Muntaner.

Aquesta Fira, així com el seu portal d’Internet www.llibresebrencs.org , ha estat un dels elements claus per a la difusió de tot aquest moviment literari. L’empenta dels seus organitzadors no es conforma amb la celebració d’aquesta Fira, sinó que també fomenta i col·labora en l’organització d’actes al llarg de l’any, dins i fora de les Terres de l’Ebre.
Particularment, com a escriptor, no puc fer altra cosa que posar-me a la seva disposició per tot allò que vulguis, i agrair-los tot el seu esforç.

26 de maig 2007

La clau Gaudí

L’Esteban Martín i l’Andreu Carranza ens regalen una novel·la trepidant. S’aprofiten de la curiositat que tots duem dintre i, amb un ritme que no li permet al lector separar-se del llibre gaire estona, juguen amb la intriga fins al darrer moment. De vegades el talent només es tracta en saber observar allò que per a tota la resta era invisible.
Després de llegir La clau Gaudí, em sembla increïble que a ningú se li hagi acudit abans fer una novel·la de misteri ambientada en l’obra d’aquest arquitecte genial, admirat a tot el món. De tota aquesta trama de dos mil anys que culmina a Barcelona, un dels fragments on he trobat més temperament ha estat el protagonitzat per Ramon Cabrera a Miravet, potser per tractar-se d’un dels personatges preferits del Carranza, on se’ns compara el Tigre del Maestrat amb un heroi de llegenda, Aquiles.
Si sou lectors d’hàbits nocturs aneu en compte; podeu passar la nit en vetlla.

25 de maig 2007

El camí de casa

Treballar a l'Ajuntament, com qualsevol activitat on entres en contacte amb molta gent, et regala milers d'anècdotes petites que pots mimar i incloure un dia en un conte. Fa pocs dies, una senyora bastant gran, riallera i eixerida, va venir a demanar que li arreglessin els clots del camí. Per tal de prendre'n bona nota, com sempre, li vam preguntar el nom del camí. Ens va mirar una mica estranyada, amb cara de sorpresa, i va respondre tota convençuda: "el camí de casa meva!"
No sé quina és més òbvia, si la pregunta o la resposta. Va intentar descriure com es va a casa seva amb un repertori de gestos amb els braços, i donant referències que, nosaltres, pobres ignorants que desconeixem el camí de casa seva, no enteníem amb un plànol a la mà. Va tornar l'endemà tota somrient amb el nom oficial ben apuntat, i vam sortir de dubtes. Sigui com sigui, ella ho té ben clar, i coneix perfectament un camí tan important per a tothom: el que duu a casa seva.
Espero que siguem prou eficients i que aviat pugui anar-hi sense esquivar cap clot.

24 de maig 2007

Joc literari: més pistes

He detectat una mica de confusió, i la pluja de solucions encertades de l'anterior joc s'ha reduït dràsticament, però estic segur que podreu trobar la solució al darrer enigma que us he proposat. Us repeteixo que estic parlant del món dels llibres (o "d'un" llibre) ebrenc, i que el nombre total d'inicials és quinze.

Ànim, no defalliu, que segur que trobareu les respostes. El premi s'ho val: un lot de llibres per al guanyador i la satisfacció personal.

23 de maig 2007

5è Joc literari: falta la darrera inicial

Aquest és el segon dels tres jocs d’aquesta tongada, que tindrà com a premi un lot de llibres cedits per Cossetània Edicions. Penso que l’anterior joc era bastant fàcil, però no dirè quina és la solució per si vol partipar algú més. El joc d’avui potser és més difícil, especialment si no coneixeu el món del llibre a les Terres de l’Ebre els darrers anys, tot i que sou prou espavilats per trobar la solució. Ja us he donat pistes.

L’enigma consisteix, sabent que parlem de llibres, en respondre les següents preguntes:
Quina és la quinzena i última lletra que completa la següent relació? Per què?

A B B C G L M M O P P P R T ?

Com sempre cal enviar la solució a jesusimaite(arrova)gmail.com

22 de maig 2007

Un món amb "feres", afortunadament

El pessimisme i el desencant acostumen a sortir a la llum quan es parla dels hàbits de lectura i de la venda de llibres. No tinc dades comparatives a la mà, i no sé si aquesta sensació és fruit de la inèrcia on estem instal·lats de veure l’ampolla mig buida o és una realitat. Sovint es parla de la necessitat de fomentar la lectura, cosa que sóc el primer en defensar , però no s’acaba de trobar la vareta màgica per aconseguir-ho, i potser a base d’insistir massa en el tema ens tornem carregosos i feixucs. Per això, com a coordinador del Club de Lectura de Tortosa, ja he deixat d’explicar que aquesta és la seva màxima prioritat; he decidit que la nostra finalitat principal és xalar amb la lectura de llibres i amb el seu comentari posterior en una tertúlia NO virtual. És millor predicar amb l’exemple.

El derrotisme que molts cops flota en l’ambient és el pitjor dels perills. Malgrat tot, afortunadament, podem comptar amb diversos personatges que, carinyosament, anomeno "feres". Es tracta de persones engrescadores, positives, carregades de projectes i il·lusions encomanadisses i que, contràriament a la sensació general, obtenen fruits sucosos. Em sap greu dir noms i deixar-me’n algun, cosa que lamento i demano disculpes, però me’n sabria encara més no fer-los un petit homenatge. Segur que n’hi ha més, i us prego que me’ls doneu a conèixer, però avui voldria fer esment als següents: Emigdi Subirats, escriptor campredonenc, articulista i estudiós infatigable de la literatura ebrenca; Albert Pujol, ànima del portal llibresebrencs.org i de la Fira del Llibre i de l’Autor Ebrenc de Móra d’Ebre; i Octavi Serret, espectacular propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-Roures.

Repeteixo que lamento deixar-me algú nom, perquè n’hi ha més. Això no és cap crítica als qui encara no han vist la llum d’un futur esperançador, o als que l’experiència de molts anys ha fet caure en el desànim. Jo mateix, durant un temps, he tingut una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col·laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert que, amb voluntat, es pot aprendre a ser "fera".

21 de maig 2007

Fragments de contes: El tren que passa

"A estones, rera un avís fet per megafonia, una multitud excitada s’acumula vora la via anunciada, com un eixam d’abelles esperant la flor de les cinc. El xivarri d’aquesta munió de gent queda ofegat per l’estrèpit del tren quan s’atansa. Els passatgers que baixen han d’obrir-se pas entre la gentada que, neguitosa, mira de trobar la posició idònia per a l’assalt al vagó. L’admira la tècnica d’una senyora d’uns setanta anys a l’hora de moure els colzes, mentre utilitza la maleta amb habilitat per a impedir un imprudent avançament per la dreta. Es fixa amb algunes cares, a l’atzar, tant dels que pugen com dels que baixen."

Fragment del conte "El tren que passa" del recull Postres de músic, d’editorial Empúries

20 de maig 2007

Desdefinicions IV

humil.- Val més que nou-cents noranta-nou, però s'ho calla.

incoherència.- Dit del que es produeix quan una persona deix en testament els seus béns a un familiar que no suportava, amb la natural sorpresa de tots els seus parents.

poliesportiu.- Membre de la seguretat pública amant de practicar diversos esports.

salamandra.- Petit amfibi a qui no hi ha manera de fer-li entrar ganes de treballar.

19 de maig 2007

Patrimonio de Philip Roth al Club de Lectura de Tortosa

El passat 26 de març, els membres del Club de Lectura de Tortosa ens vam reunir a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per a comentar un llibre extraordinari: Patrimonio, de Philip Roth.
Philip Roth (1933) és l’autor estatunidenc més premiat de la seva generació i un dels més prestigiosos. The New York Times Book Review, anuncia el 2006 els resultats d’un estudi sobre els millors llibres de ficció dels últims 25 anys a EEUU on es troben sis de les seves novel·les.
La seva obra es caracteritza per analitzar amb humor fi les desesperances i fantasies dels jueus nord-americans, encara que també pinta d’una manera sarcàstica i despullada la classe mitja en general.
En aquest llibre, l’escriptor és testimoni de la història veritable de la malaltia, degradació física i mort del seu pare, i la narra amb fragments plens de cruesa i tendresa alhora. Però en aquesta decadència del seu pare hi retroba sentiments perduts, i un contacte físic que no els unia des de la infància. El fill es transforma en pare, ha de carregar amb una memòria que és l’autèntic patrimoni. El llibre posseeix aquella bellesa tràgica, sublim i nostàlgica que sentim quan recordem els nostres avantpassats.

Tot i la tragèdia que s’hi narra, el llibre no està exempt de moments d’humor: "Agarré la dentadura postiza y me la metí en el bolsillo. Me dejó sorprendidísimo el hecho de que me produjera tanta satisfacción tenerla en la mano. No tuve ningún escrúpulo, ni me dio ningún asco, y seguí tan tranquilo, conduciendo a mi padre del brazo, hacia la acera y encontrándolo todo la mar de justificado e incluso divertido, porque ahora ya era oficial, ahora ya integrábamos una pareja cómica, como si yo hubiera asumido el papel del payaso augusto junto a un payaso a quien siempre se le caía la dentadura."

O moments de tendresa: "Era demasiada información para un anciano cuya energía, aquella noche, habría podido medirse en cucharaditas de café."

O de desesperança final: "Mientras lo miraba esforzarse en seguir viviendo, traté de concentrarme en los daños que el tumor ya le había hecho. No era difícil, porque ahí, en la camilla, era como si acabaran de traerlo de una pelea a cien asaltos con Joe Louis….. Lo vi todo, todo, pero seguí ahí sentado, durante muy largo rato, hasta que me incliné para acercarme a él cuando pude y, con los labios muy cerca de su hundido rostro en ruinas, alcancé finalmente a decirle: Voy a tener que dejarte ir, papá."

Els comentaris sobre el llibre van servir als membres del Club de Lectura assistents per a iniciar una amena tertúlia sobre temes diversos, deixant-nos portar pels camins on ens duia la xerrada, i vam intercanviar experiències i sensacions que ens enriquiren mútuament. Compartir el plaer íntim per la lectura i, al mateix temps, el del contacte humà directe a través de la paraula, sense intermediaris informàtics ni telefònics, potser no està de moda, però continua sent tan enriquidor com sempre.

La propera trobada del Club de Lectura de Tortosa, el 18 de juny, on comentarem El moliner udolaire, d’Arto Paasilinna. Els interessats en participar del Club de Lectura poden informar-se a l’adreça electrònica clubdelectura@tortosa.altanet.org o a la mateixa Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Jesús M. Tibau
Coordinador del Club de Lectura de Tortosa

18 de maig 2007

Sorpreses sota el paper pintat

Temps era temps (exactament fa 18 anys), la meua dona i jo vam començar a fer reformes en un pis per tal de casar-nos. Mon pare i mon germà ens van ajudar a arranjar el pis, que estava tot decorat amb un paper pintat dels anys setanta, molt passat de moda. El van anar arrencant tot, i en una habitació es van trobar una sorpresa: van aparèixer pintats a la paret uns dibuixos del conte de la Blancaneus. La vida ja les té aquestes coses, que de sobte agafa l’aparença de conte. Només cal estar atent, saber gaudir-les i anar amb compte de no espatllar-ho tot.

Mon germà, amb molta paciència, va repintar les parets amb cura de no fer malbé els dibuixos. Avui encara em pregunten qui els va pintar aquests nans, però jo més m’estimo viure amb el misteri, i donar-li una capa de blanc al perfil, de tant en tant.

16 de maig 2007

4t Joc literari: l'anagrama d'un escriptor

Inicio una nova tongada de tres jocs literaris que tindran aquest cop un únic premi material: un lot de llibres cedit per Cossetània Edicions. Per a poder participar caldrà enviar un correu amb la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com .

Qui encerti els tres jocs, tindrà més possibilitats de guanyar, tot i que com a bons esportitstes de les paraules, en tenim prou en participar.

En aquest Joc que us proposo avui, cal endevinar quin escriptor s’amaga darrere del següent anagrama: ÉS RAR; US MIRA?

Animeu-vos a participar!

Fragments de contes: Autoestima

"No li cal sentir els murmuris ni rialles dels seus germans per tenir-ho ben clar: és un aneguet lleig. Recorda a la perfecció el rostre d’ensurt de sa mare en veure’l sortir de l’ou; no és que desitgés una rebuda amb banda de música i confetti, però, després de tot aquell esforç, després d’aquella claustrofòbica experiència, esperava com a mínim una mostra d’afecte. Tot i això, és cert que, recuperada de la primera impressió, sa mare va oferir-li de seguida les primeres manyagueries, ajudant-lo a treure’s un tros d’ou enganxat a la cua."

Fragment del conte "Autoestima" del recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit

15 de maig 2007

Esperançador resultat de la 1ª Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús

En motiu del centenari del naixement de Joan Cid i Mulet i en commemoració del setanta aniversari de la Fira del llibre que va organitzar el 1937 a Tortosa, en plena guerra civil, l’EMD de Jesús ha organitzat el 24 i 25 de febrer la 1ª Fira literària Joan Cid i Mulet, coincidint amb la XII Fira de l’Oli.

En tractar-se de la primera edició d’aquesta Fira, el resultat es pot considerar molt esperançador, i la prova ha estat que, avui mateix, ja han sorgit idees i propostes per a la Fira de l’any vinent. Diverses entitats i llibreries han apostat per col·laborar en aquesta primera edició, aplegades sota un mateix envelat a la plaça de la Verdura de Jesús: Associació Cultural de la Matarranya, Poetes de l’Ebre, Associació Civil Dianética, Biblioteca Marcel·lí Domingo, EMD de Jesús, L’Estel, Associació Cultural Soldevila, Aeditors, Poetes de l’Ebre, Institut Ramon Muntaner, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, així com les llibreries Serret de Vall-de-roures i Mallen de Jesús, la primera amb el seu entusiasme habitual i la segona amb il·lusió i interès d’oferir als visitants una bona mostra de llibres ebrencs.

Durant la fira es van organitzar diversos actes com ara la presentació de punts de llibre del centenari per part d’Òmnium Cultural, una conferència sobre vivències de l’exili, a càrrec d’Artur Bladé, la presentació del Club de Lectura de Tortosa i la lectura de fragments de les novel·les de Joan Cid i Mulet, la presentació de diversos llibres d’autors ebrencs.

Una altra activitat molt interessant durant la Fira, i que en part és la responsable de l’existència d’aquest bloc, va ser la xerrada-col·loqui sobre el fenomen creixent dels blogs.

Activitats d’aquesta mena a les nostres terres, entre les que destaca la Fira del Llibres i de l’Autor Ebrencs a Móra d’Ebre, que el proper 3 de juny arribarà a la quarta edició, comencen a proliferar i ens omplen d’esperança i, com a mínim (que no és poc) ens permeten compartir vivències i passions als amants dels llibres.
Tot i que ja fa dies d'aquesta activitat, en volia deixar constància al meu bloc i felicitar als impulsors i organitzadors d’aquesta Fira.

Joc literari: ja tenim guanyadora

Ja tenim la primera guanyadora dels meus jocs literaris; es tracta d'Ester Baiges Miró, ja que el número que li vaig assignar coincideix amb les dues darreres xifres de l'ONCE d'ahir. Em satisfà molt una cosa; l'Ester és una dels membres del Club de Lectura de Tortosa.
Esteu atents i atentes, perquè aviat començaré una segona tongada de jocs que, aquesta vegada, tindran un premi material: un lot de llibres cedit per Cossetània edicions, tot i que el més important és participar.

14 de maig 2007

Paquet certificat amb músiques de fons

Fa tot just 20 minuts he enviat un paquet especial per correu certificat, per tal de participar en un premi literari. Espero tindre sort, perquè al paquet l’acompanya una petita anècdota de les moltes que ens regala la vida, a ports pagats.

L’ordinador que utlitzen per a tramitar tots els enviaments no funciona gaire bé ("és dilluns", diuen les treballadores de Correus) i cal reiniciar-lo, amb la coneguda música que sona cada cop que s’engega un d’aquests aparells. Breus segons després, com esperant el senyal d’un director d’orquestra, sona una altra melodia de les lleixes del darrere. "Són les set i mitja", diuen. Ja fa dies que a la mateixa hora, puntual com un rellotge, surt aquesta música d’un dels paquets abandonats a la lleixa, sense que cap client el vingui a recollir.
N’hi ha que no tenen respecte pels pobres paquets, ansiosos d’arribar als seus amos.

Desdefinicions III


ajupit.- Referent a certa glàndula mamària que, amb el pas dels anys, ha perdut la batalla contra la gravetat.

caritativa. - Que denota generositat envers la Hisensa Pública pagant gustosament un 16% de la base imponible.

fragància.- Perfum que envaeix la capital del Baix Cinca.

madura.- Dit de la fruita que necessita una mica de disciplina.

13 de maig 2007

Amanida d'animals, de Marc Romera

En aquest recull de contes aflora la vena càustica i poètica de l’autor, i la vida és un joc d’enganys i desenganys, d’atzars i apostes, de malentesos acumulats i ridículs.

A Simbiosi, un noi i una noia s’intercanvien mirades furtives a la terrassa d’un bar, sense gosar cap dels dos a donar el primer pas, fins que els seus camins es separaran, potser per sempre. Sense mans comença d’una forma tan pertorbadora com "La dona de l’Aureli s’ha trencat les mans a l’aigüera". A Esborrar, un escriptor novell publica la seva primera novel·la, i aquest fet li planteja tants dubtes morals que acaba preguntant a l’editor quant li costaria destruir tots els exemplars. A Justícia, el protagonista té "aquelles ganes de matar tothom", perquè tot un seguit de males conductes, com ara les dones que s’intenten colar a les cues, el treuen de polleguera. A Deriva, el seu personatge naufraga enmig del mar, i pren consciència de la poca transcendència de la majoria de les coses que ha deixat enrera. Un altres dels personatges té una "llarguíssima i involuntària col·lecció de katiuskes noves"
En definitiva, una galeria de personatges perturbadors (o pertorbats), inquiets (o inquietants), perduts (o perdedors), lúcids (o al·lucinats).

12 de maig 2007

Jocs literaris: sorteig

Com vaig prometre, entre tots els participants als tres jocs que he proposat fins ara sortejaré un premi de poc (o gens) valor material, però que té certa originalitat i que, a més, a mi em fa gràcia regalar: convertir-se en personatge d’un conte.
Agraeixo molt tota la participació i estic satisfet del resultat, atès el poc temps que es troba en funcionament el meu bloc, ja que fins i tot Cossetània Edicions ha ofert el seu fons editorial per als propers jocs que, sense dubte, proposaré aviat.
Tot i que m’invento les normes sobre la marxa, en absència absoluta de notaris, vull fer transparent el sorteig, i donar més oportunitats als més ràpids en contestar i als més constants. D’aquesta manera, cada participació en un joc obtindrà dos números. Els participants més ràpids de cada joc han estat, respectivament, Judit Ortiz, Ramon A. Garcia i Tomàs Camacho, i s’emporten tres números més suplementaris. D’altra banda, Tomàs Camacho, Enric Carbó i Tere Giné, que els han encertat tots, n’obtenen tres més de regal. Els números que he repartit són els següents:

RB (01, 02), AC (03, 04), CF (05, 06, 07, 08), ES (09, 10), EG (11, 12), EC (13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21), EF (22, 23, 24, 25), EBM (26, 27, 28, 29), JMV (30, 31), JJL (32, 33), JO (34, 35, 36, 37, 38), LOG (39, 40, 41, 42), LMS (43, 44), MZ (45, 46), MTR (47, 48, 49, 50), MR (51, 52, 53, 54), OV (55, 55), PGP (57, 58), PG (59, 60, 61, 62), RD (63, 64), RAG (65, 66, 67, 68, 69, 70, 71), RBG (72, 73, 74, 75), TG (76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84), TC (85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96).

Guanyarà qui tingui el número coincident amb les dues darreres xifres del sorteig de la ONCE del dia 14 de maig, o de l’endemà si el premi resulta vacant.
Sort, i fins al proper joc.

Un lector a La Fatarella va fer volar un conte

Els actes on els lectors entren en contacte amb els escriptors ens enriquixen mútuament: els primers satisfan la curiositat que desperta conèixer el creador de frases que els han emocionat o divertit; els segons senten plaer en el plaer que han ajudat a sentir, en un 50%, i troben nous motius i idees per a escriure.

El 9 de setembre de 2006, acompanyat de l’Emigdi Subirats i la seva dona, vam presentar els meus Postres de músic a La Fatarella, convidat per la Fundació El Solà. Tothom ens van tractar molt bé, però un assistent a l’acte em va fer un regal que no esperava. Va comentar que, després de llegir el meu conte "A l’ombra dels ametllers", del recull Tens un racó dalt del món, on el protagonista és un marge de pedra, en va transcriure un fragment i el va enviar via Internet a la seva filla. Ella viu lluny de La Fatarella, on són famosos i abundants els marges i altres construccions rurals de pedra, i va pensar que aquell fragment l’ajudaria a recordar el seu poble.

És màgic comprovar com allò que has escrit cobra noves vides als ulls dels lectors.

10 de maig 2007

Imma Monsó al Club de Lectura de Tortosa

Aquest 10 de maig, l’escriptora Imma Monsó ha obsequiat el Club de Lectura de Tortosa amb la seva presència, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. Els comentaris s’han centrat en l’obra seleccionada pel Club, Tot un caràcter, però l’autora ha fer un breu repàs a la seva trajectòria, tot i que gran part del temps s’ha esfumat ràpidament en una tertúlia sobre els diversos temes que anaven sorgint arran dels seus llibres.

Tot un caràcter és potser la novel·la que va servir a l’Imma Monsó per a sobresortir a la narrativa catalana. Publicada el 2001, narra les relacions entre una mare i una filla, a mig camí entre l’amor i l’odi, entre la dependència mútua i la necessitat de viure nous camins. La filla viu aclaparada pel caràcter de sa mare, impetuosa, capaç de portar-se la contrària a si mateixa segons les seves conveniències, inepta per a ser feliç, per a viure el present. Com diu al llibre, "La mamà era temible quan disposava d’energia, que era gairebé sempre, i si te la volia dedicar tota ja podies començar a córrer". La seva convivència comporta conflictes, teixits hàbilment amb humor per l’Imma Monsó, fins que cadascuna d’elles aprèn que el paper que juga en aquesta relació no és ben bé el que desitjava.

L’autora ens ha comentat multitud d’anècdotes al voltant de la creació de l’obra. La idea va sorgir quan algú va preguntar-li com era sa mare. La resposta no era fàcil, calia una llarga reflexió el fruit de la qual ha estat Tot un caràcter, tot i que no es tracta d’una novel·la autobiogràfica, almenys totalment.

Ha estat inevitable comentar també la seva darrera novel·la, la premiada Un home de paraula, basada en un fet real tan traumàtic com la mort del seu home. L’obra no cau en un sentimentalisme fàcil, al contrari, fins i tot es pot gaudir dels tocs d’humor que acompanyen sempre l’autora, que ha fet servir la seva escriptura, en certa forma, com a teràpia: "utilitzo constantment una arma poderosíssima per conjurar l’enyor de la mort: la paraula."

El Club de Lectura de Tortosa es tornarà a reunir el 18 de juny per comentar una divertida i original novel·la El moliner udolaire, de l’autor finlandès de més èxit, Arto Paasilinna. Els interessats poden posar-se en contacte al correu clubdelectura@tortosa.altanet.org o a la mateixa Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Jesús M. Tibau
Coordinador del Club de Lectura de Tortosa

09 de maig 2007

Fragments de contes: Mestressa de l’aigua

Avui és el Jubileu de Siurana i els cornudellencs, tot i ser lluny del poble, ens en recordem d’aquest dia. Per a mi, Siurana és el lloc més màgic del món i un dels més bells. Aquesta afirmació és totalment subjectiva, en sóc conscient, i precisament per això té tant de valor. En homenatge a aquest dia, avui transcric un fragment del meu conte "Mestressa de l’aigua", del recull Postres de músic.

"Tot i la discreció de les formes, destaca en el seu mirador de privilegi, amb el riu Siurana més avall dels seus peus, lliscant a la vora dels cingles, sense pressa per anar a descansar a l’embassament que l’acarona. Tot el voltant és ple de turons i muntanyes velles, com vaixells en plena batalla, però que ara reposen a l’espera d’un flautista que els desperti. De totes elles, destaca el Montsant, com un gegant cansat i adormit que amb la dolçor del seu rostre ja no espanta cap nen."

08 de maig 2007

Lectura dels Col·loquis

El pati renaixentista dels Reials Col·legis és un dels meus llocs preferits de Tortosa, i no és un excés d’amor per la ciutat que m’ha acollit, si afirmo que és un dels principals edificis catalans de l’època. Per això, entre altres coses, li agraeixo a l’Albert Curto, director de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, que em convidés a participar de la lectura del cinquè de "Els Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa", de Cristòfol Despuig, que va tenir lloc el 21 d’abril, juntament amb l’Emeteri Fabregat i el Josep Alañà.

Les paraules escrites al segle XVI retornaven al seu temps, i s’hi trobaven bé a l’ombra plàcida dels arcs del pati. A les paraules, els agrada ser dites; i ser escoltades, també.

Desdefinicions II


Aviat comunicaré el sorteig del premi que vaig prometre dels Jocs literaris, que convertirà a qui el guanyi en un personatge dels meus contes. Teniu pocs dies per a participar: animeu-vos! Mentre tant, us regalo unes quantes desdefinicions; segur que se us en passa alguna més pel cap:

fúnebre. -Relatiu al riu més cabalós de Catalunya, que podria acabar morint-se si s'emporten tota l'aigua.

indiferent-. Personatge que, injustament, a fet el paper de dolent en moltes pel.lícules de l'oest, i que ara ja passa de tot.

melodrama-. Fruit de polpa carnosa que ve molt de gust a l’estiu, a qui la ingrata vida no li ha donat més que desgràcies.

perdiu.- Nom de diverses gallinàcies de potes vermelles que utilitza un conegut mètode anticonceptiu.

05 de maig 2007

Sensacions

Sovint em pregunten en què em baso per fer els meus contes, o elogien la meva originalitat; però, de fet, la vida tot t’ho regala i n’és molt més, d’original.

Primer exemple. Avui he visitat la nova Biblioteca de Roquetes, situada al Centre cívic, un edifici rehabilitat que representarà una magnífica infraestructura cultural per a aquesta ciutat. Els amants dels llibres d’aquestes terres ens hem de felicitar per aquest nou equipament que se suma a la recent inaugurada Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, que ja s’ha comprovat que dinamitzarà amb força el barri vell, que bona falta feia. Amb molta amabilitat m’han ensenyat les instal·lacions, les prestatgeries encara assedegades dels molts llibres que han de vindre, i una sala plena de llum equipada per a fer tota mena d’actes. S’hi està tan bé, que un moixó s’hi havia colat per vés a saber quin foradet. A l’ampit de la finestra, gaudint de l’escalfor del sol i de la bona vista que es contempla de Roquetes i Tortosa, es negava a sortir quan li hem obert la finestra, fins i tot s’hi resistia amb indignació. Finalment, les mans destres del bibliotecari l’han fet volar.

Segon exemple. Entre moltes altres coses, el Servei de l’Ajuntament on treballo s’encarrega de les fires setmanals de venda ambulant del dilluns i del dissabte. Ahir van venir a veure’ns, amb certa preocupació, una parella de nuvis que es casen el proper dissabte. Ella viu en ple carrer on s’instal·la la fira, i vol que un cotxe, engalanat per a l’ocasió, vingui a recollir-la a casa per dur-la a la cerimònia. Caldrà estudiar el millor itinerari perquè el vehicle pugui accedir sense dificultats. Tant de bo no hi hagi problemes (per si de cas, he demanat el suport de la Policia Local per a eliminar entrebancs a un dia tan feliç). Malgrat tot, a una mala, desitjo que d’aquí molts anys els nuvis recordin amb tendresa el dia que ella, vestida de núvia, hagué de sortir de casa esquivant parades de roba, sabates, i calces i sostens, i una gitana amb un nen als braços li va augurar amor etern.

04 de maig 2007

Joc literari III i anunci de premi

En aquest tercer joc que us proposo heu de relacionar cadascun dels següents escriptors, lligats estretament a diversos trams del riu Ebre, amb el seu text corresponent. A més a més, heu de dir a quina de les seves obres emblemàtiques pertany cada un dels fragments.

Artur Bladé i Desumvila
Jesús Moncada
Sebastià Juan Arbó

Text 1
"Ells es queden allí baix a la barraca, i treballen fins més tard: treballen l’un prop de l’altre —pare i fill—, dues figures diminutes, corbades sobre la terra en la deserta soledat."

Text 2
"De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera."

Text 3
"… pel fet d’haver estat durant anys i anys un poble feliç, no pot tenir molta història, almenys en el sentit que hom dóna correntment a aquesta paraula, evocadora de guerres, combats, desfetes i altres desgràcies, de les quals, paradoxalment, tots els pobles es lloen. Però potser per això seria interessant d’escriure la història d’una vila que no en té."

Us demano que m’envieu la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com per tal de participar al premi que us he promès i que ja puc dir de què es tracta.

Quin és el premi?
Els participants en qualsevol dels jocs que he proposat al bloc tindran l’oportunitat de ser elegit per sorteig com a personatge d’un dels meus contes. L’argument no es basarà en fets reals (o sí, tot depèn) i el premiat, que llegirà prèviament el conte, donarà la seva conformitat a la publicació. Qui participi en tots els jocs tindrà més probabilitats, així com els primers en resoldre’ls.
Animeu-vos!

Fragments de contes: A l'ombra dels ametllers

"Jo, tot i no ser un gran marge, d'aquells on els infants i els rosers juguen a fer el cim, feia goig en aquest racó de coster on no sol bufar-hi gaire el vent. Sé, i tinc ben assumit, que sóc una obra humil, de poques pretensions, feta a la justa mida de les funcions que em són demanades. Des d'aquí, la vista és esplèndida: gairebé tota Cornudella amb la seva església de dos campanars i, al fons, vigilant l'horitzó, Siurana, sentada i segura sobre el seu vell llit de cingles. Seguint coster amunt es pot veure un alzinar que m'omple d'olor fresca a bosc i, quan n'és el temps, de farigola. De matí, els ocells que allí hi tenen el seu niu, m’omplen l’aire dels seus cants, i amb els seus vols, el pinten de colors. Als meus peus s'estèn un exèrcit d'avellaners disposats per a les batalles del temps, dels que sobresurt amb fermesa una omnipotent figuera."

Fragment del meu conte "A l’ombra dels ametllers" del recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit (2001)

02 de maig 2007

Desdefinicions I


Jugar amb les paraules sempre m’ha agradat, i si regires el seu significat, n’apareixen d’altres que, de vegades, s’assemblen més a la realitat:

ajunta-ment.- Capacitat "d’ajuntar-se" o aliar-se que mostren després d’unes eleccions municipals els grups polítics, aparentment allunyats ideològicament, per tal d’obtenir una porció del govern, sempre amb l’objecte lícit d'oferir un benefici als ciutadans.

cantim-plora.- Recipient molt pràctic quan es va d'excursió per a guardar-hi aigua, i a qui la motxilla li ha donat un disgust tan gran que no pot reprimir les llàgrimes.

car-gol.- Dit dels gols que marca un davanter, el fitxatge del qual puja xifres astronòmiques.

his-pànic.- Tipus de por malaltissa que envaeix certs habitants de la península ibèrica quan veuen perillar la integritat territorial.

indepen-dentista.- Odontòleg que vol anar a la seua, fart que no l’entenguin a Madrid.
Jo penjaré més desdefinicions properament, però, si voleu, me'n podeu suggerir alguna.
(Aviat us proposaré el Joc literari III i us diré quin és el "premi". Mentre, intenteu encertar els altres dos per tal de tenir més opcions).