19 de maig 2007

Patrimonio de Philip Roth al Club de Lectura de Tortosa

El passat 26 de març, els membres del Club de Lectura de Tortosa ens vam reunir a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per a comentar un llibre extraordinari: Patrimonio, de Philip Roth.
Philip Roth (1933) és l’autor estatunidenc més premiat de la seva generació i un dels més prestigiosos. The New York Times Book Review, anuncia el 2006 els resultats d’un estudi sobre els millors llibres de ficció dels últims 25 anys a EEUU on es troben sis de les seves novel·les.
La seva obra es caracteritza per analitzar amb humor fi les desesperances i fantasies dels jueus nord-americans, encara que també pinta d’una manera sarcàstica i despullada la classe mitja en general.
En aquest llibre, l’escriptor és testimoni de la història veritable de la malaltia, degradació física i mort del seu pare, i la narra amb fragments plens de cruesa i tendresa alhora. Però en aquesta decadència del seu pare hi retroba sentiments perduts, i un contacte físic que no els unia des de la infància. El fill es transforma en pare, ha de carregar amb una memòria que és l’autèntic patrimoni. El llibre posseeix aquella bellesa tràgica, sublim i nostàlgica que sentim quan recordem els nostres avantpassats.

Tot i la tragèdia que s’hi narra, el llibre no està exempt de moments d’humor: "Agarré la dentadura postiza y me la metí en el bolsillo. Me dejó sorprendidísimo el hecho de que me produjera tanta satisfacción tenerla en la mano. No tuve ningún escrúpulo, ni me dio ningún asco, y seguí tan tranquilo, conduciendo a mi padre del brazo, hacia la acera y encontrándolo todo la mar de justificado e incluso divertido, porque ahora ya era oficial, ahora ya integrábamos una pareja cómica, como si yo hubiera asumido el papel del payaso augusto junto a un payaso a quien siempre se le caía la dentadura."

O moments de tendresa: "Era demasiada información para un anciano cuya energía, aquella noche, habría podido medirse en cucharaditas de café."

O de desesperança final: "Mientras lo miraba esforzarse en seguir viviendo, traté de concentrarme en los daños que el tumor ya le había hecho. No era difícil, porque ahí, en la camilla, era como si acabaran de traerlo de una pelea a cien asaltos con Joe Louis….. Lo vi todo, todo, pero seguí ahí sentado, durante muy largo rato, hasta que me incliné para acercarme a él cuando pude y, con los labios muy cerca de su hundido rostro en ruinas, alcancé finalmente a decirle: Voy a tener que dejarte ir, papá."

Els comentaris sobre el llibre van servir als membres del Club de Lectura assistents per a iniciar una amena tertúlia sobre temes diversos, deixant-nos portar pels camins on ens duia la xerrada, i vam intercanviar experiències i sensacions que ens enriquiren mútuament. Compartir el plaer íntim per la lectura i, al mateix temps, el del contacte humà directe a través de la paraula, sense intermediaris informàtics ni telefònics, potser no està de moda, però continua sent tan enriquidor com sempre.

La propera trobada del Club de Lectura de Tortosa, el 18 de juny, on comentarem El moliner udolaire, d’Arto Paasilinna. Els interessats en participar del Club de Lectura poden informar-se a l’adreça electrònica clubdelectura@tortosa.altanet.org o a la mateixa Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Jesús M. Tibau
Coordinador del Club de Lectura de Tortosa