L’Esteban Martín i l’Andreu Carranza ens regalen una novel·la trepidant. S’aprofiten de la curiositat que tots duem dintre i, amb un ritme que no li permet al lector separar-se del llibre gaire estona, juguen amb la intriga fins al darrer moment. De vegades el talent només es tracta en saber observar allò que per a tota la resta era invisible.Després de llegir La clau Gaudí, em sembla increïble que a ningú se li hagi acudit abans fer una novel·la de misteri ambientada en l’obra d’aquest arquitecte genial, admirat a tot el món. De tota aquesta trama de dos mil anys que culmina a Barcelona, un dels fragments on he trobat més temperament ha estat el protagonitzat per Ramon Cabrera a Miravet, potser per tractar-se d’un dels personatges preferits del Carranza, on se’ns compara el Tigre del Maestrat amb un heroi de llegenda, Aquiles.
Si sou lectors d’hàbits nocturs aneu en compte; podeu passar la nit en vetlla.
Si sou lectors d’hàbits nocturs aneu en compte; podeu passar la nit en vetlla.
5 comentaris:
Gràcies Jesús.
Ens llegim idò!
Les gràcies són pe la invitació que has deixat al meu blog.
:)
Em va tenir enganxada hores i hores. Felicitats als autors.
"La clau Gaudí" és una novel.la que cerca lectors des de les paraules i la història, i ho assoleix prou bé, és un camí que cerca ulls atents i neguitosos d'una aventura que vol desenmascarar un misteri, i ho assoleix, és un modus operandi doble (dificilíssim en litertura) i ho assoleix amb escreix.
Andreu i Esteban de la mà de la tinta i amb el suport de les petjades de Gaudi fan de profetes humanístics i aritmètics, i, arriben on volen arribar al mercat dels ulls delerosos per comprendre allò que la gran majoria pot comprendre.
Molt bona novel.la, però cracks com Borges, Juan Rmón Jiménez o Unamuno haguessin fracassat amb aquest intent de mercadeig de la paraula.
"La clau Gaudí" hem té "enganxadíssima i penso que és una magnífica interpretació simbòlica de moltes engrunes que Gaudí ens van deixar a tots els que les vulguin veure
Publica un comentari a l'entrada