20 d’octubre 2018

Cites literàries


Vaig començar a pensar que potser no hi ha res segur en aquest món, ni tan sols els programes de festa major.
L'edat d'or, d’Artur Bladé i Desumvila,
 .
La veritat o la mentida són com els taxis, agafes el que passa quan en necessites un, no t'esperes que passi el que t'agrada més.
Que ningú et salvi la vida, de Flavia Company
 .
La descoberta de la inferioritat serveix per a decidir què ets.
 .
La llibertat no consisteix pas a ésser lliure entre uns límits, sinó en la possibilitat de franquejar-los, en la intenció d'enderrocar-los.
Els elefants són contagiosos, de Manuel de Pedrolo
 .
Viatjar és descobrir a cada pas la veritat de tot el que han deixat enrere.
La princesa de jade, de Coia Valls
 .
Massa coses al voltant d'un sol per què. És evident que amb un sol punt d'interrogació no te'n pots sortir.
La set, d'Andrei Gulàssimov
 .
Resultaven difícils les relacions humanes, saber on calia traçar la ratlla fronterera entre la cordialitat i la hipocresia.
Què saps de Vidal Palau?, de Vicent Borràs 

19 d’octubre 2018

Versos contra la violència, el documental





Després dels recitals a la Ràpita i a Roquetes el 7 i 8 d'octubre de 2017, després del llibre publicat amb Onada edicions, després de l'espectacle creat per Valer Gisbert, després de les desenes de presentacions i recitals... arriba VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA, EL DOCUMENTAL de la mà del grup CREA.
Ja en vam poder fer un tast la passada trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, però dimecres passat, dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, el vam poder veure per primer cop sencer.
Quan tot aquest moviment de Versos contra la violència va començar a prendre embranzida, d’aquesta forma tan espontània, generosa, i emotiva, vaig oferir al grup CREA (amics ja de múltiples col·laboracions) si volien participar de la forma que volguessin. Pensava que farien algun dels seus habituals curtmetratges, inspirats en algun dels textos del llibre, però em van sorprendre de nou, quan em van plantejar la idea de gravar un documental. És la seva primera obra de llarga durada i, com tot el que envolta aquest moviment, està carregat de profundes emocions. El documental intenta allunyar-se d’aquestes emocions i intenta descriure com va sorgir la idea, nascuda a la falda del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn i de Mar de Fora, i com ha anat creixent. Però en veure’l no ens podem abstindre de les emocions. I no tan sols de l’impacte que representà l’1 d’octubre, que segurament representarà una fita història d’aquelles que marquen un abans i un després. M’emociona la pinya que hem format, les complicitats, les abraçades, l’estima i, com a conseqüència, la força que ens regalem uns als altres.
També m’emociona veure com gent de la cultura, i sobretot ja amics, manifesten l’alegria i felicitat que els dona el simple fet de trobar-nos un cop al mes per a estar junts i compartir sensacions.
Coses senzilles, coses properes, coses que ens fan grans.
Gràcies a tothom que hi sou, amics i amigues.
Podeu veure el documental sencer aquí mateix:



17 d’octubre 2018

Mercè Falcó a Tens un racó dalt del món



Mercè Falcó és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, guanyadora del Premi Autor revelació convocat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ambientada a finals dels segle XIX, quan una noia barcelonina és casada amb un terratinent de Cuba i hi va a viure, amb el trencament que això representa per a la seva vida. 
El fil argumental del llibre és un triangle amorós, amb personatges polièdrics i una protagonista que evoluciona i creix al llarg de la trama. Però tot plegat és una excusa per a reflexionar sobre la llibertat, sobre els diversos tipus d'esclavitut, sobre la importància de l'educació, sobre el paper de la dona...  
ManuÀlvarez, estudiant de 1r de Batxillerat, ens recomana Juls, Juliette, de Toni Villalobos, i Homes i ratolins, de John Steinbeck.
Montserrat Esteve, de l'Associació d'Amics de la UNESCO, ens parla del projecte Vincles intergeneracionals, a través del qual, un grup de iaios i iaies llegeixen contes a les escoles i han escrit el seu propi conte, Per què ha vingut en Salim?
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 17 i 24 d'octubre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

16 d’octubre 2018

la llibertat



La llibertat no cap dins d'un got d'aigua?
I a l'ampit d'una finestra?
La llibertat, potser, és no oblidar aquell color que emociona, aquella carta que vessa pels ulls.
Cap barrot no ennuega la llibertat.
.
Inspirat en una pintura de Rosa Vadrí.

15 d’octubre 2018

Tendresa


Tendresa. Diumenge al matí, molt a primera hora. Partit de futbol de màxima rivalitat, categoria benjamins. Xiquets amb ànsia per créixer imiten gestos dels adults. Abans de tirar un córner, cal ajudar algun jugador a cordar-se les botes. 

14 d’octubre 2018

Impermeable


El conte Impermeable, del recull El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions), a la secció El conte del diumenge de La Veu del País Valencià.
Vist amb certa distància, potser el meu millor recull?

El calaix dels vols perduts, a La Ràpita


Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Aquest dijous, 18 d'octubre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!

13 d’octubre 2018

Cites literàries


-Mentre parlen de natros, no ho fan de ningú més. Sempre hi ha qui paga lo pato. Mira, bon profit els hi faci!
La menestrala, de Francesca Aliern
 .
Dins meu hi ha un silenci tan fort com una multitud que xiscla enmig d’un cercle de policia.
Eren ells, de Carles Rebassa
.
Sota la pell, al cap, al cor, només hi ha passat.
Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas
  .
Simmac li va ensenyar des de ben petita que la vida era difícil, que no podies aturar-te a contemplar-la sense sortir-ne esquitxat.
Etheria , de Coia Valls
  .
No demano poder moure els camins d’un món ja prou inestable. Ser-ne, simplement, l’etern espectador.
Tardets, d’Agustí Clua

No és moment de furgar, les llàgrimes sempre estan al fons dels ulls.
Xarxa prima, d’Amàlia Roig,
 .
Mirar no és un esforç, és el plaer de veure.
A pel per l’Alt Maestrat, de Josep Maria Espinàs
  .
La memòria i la imaginació són dos talls d'un ganivet ben esmolat. I qualsevol dels dos, també som nosaltres.

Versos contra la violència, el documental


Després de l'1 d'octubre de 2017, com a necessitat vital de fer alguna cosa, des del col·lectiu diLLUMs d'arts al forn i de l'Associació Mar de fora, vam organitzar uns recitals de poesia i música a La Ràpita i Roquetes els dies 7 i 8 d'octubre, sota el nom Versos contra la violència, amb molta participació i plens d'emotivitat.
D'aquests recitals en sortí el llibre publicat per Onada Edicions, un espectacle teatral, tota una corrua de presentacions i recitals on s'hi ha anat afegint més gent que formem un col·lectiu que seguim en contacte compartint emocions, idees, projectes, etc, sempre amb la cultura per bandera, la defensa de les llibertats i la pau.
I ara, el proper 17 d'octubre, dins del marc de les Jornades de les lletres ebrenques d'Amposta, i de la mà del grup CREA, arriba la presentació de Versos contra la violència, el documental.
I seguim.

12 d’octubre 2018

cites literàries


Només un home que neix o un home que mor pot estar tan sol com jo ho vaig estar aquella nit, al far.
La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol
 .
Jo no sé res de la guerra, només em fixo que l’ordi està a punt per segar.
El guardià de les trufes, de Fèlix Edo
 .
Escoltar és un hàbit que consisteix a separar-nos del xivarri obsessionat que portem dins. 
Les hores, de Josep Pla.
 .
Hi ha gent que odia els llibres, siguin com siguin. És l'odi de l'impotent, tan de plànyer.
Viatge a l'esperança, d’Artur Bladé i Desumvila
 .
Hereto els vestits del mor que aviat seré.
El doctor Rip, de Salvador Espriu
 .
Hi ha dies que no tinc l'any. Vull dir que el present (que en veritat només pot ser memòria) s'encaterina amb les imprecises dunes del futur.
Quaderns deltaics, de Josep Igual
 .
Passaria les hores contemplant les cicatrius que et delimiten: vull ser topògraf del teu cos.
Poesia a la frontera, d’Òscar Palazón Ferré
 .
Només les muntanyes eren al seu lloc de sempre i mostraven la mateixa fesomia, com guardians immutables enmig la fugacitat de les coses.
Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó

Lo color més blau, deMaria Aurèlia Capmany


Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
Lo color més blau és una novel·la epistolar, composta per les cartes que, durant dècades, s’escriuen dues dones, amigues en l’adolescència, separades per la guerra civil: una es queda a Barcelona i l’altra s’exilia. A través d’elles assistim a l’evolució de la societat catalana i a les vicissituds de l’exili durant el període franquista. El pròleg d’aquesta edició ha estat redactat per Montserrat Palau, professora de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, especialitzada en estudis de gènere i en l’obra de Maria Aurèlia Capmany.

11 d’octubre 2018

El calaix dels vols perduts, a Biblioones


Parlant d'El calaix dels vols perduts amb la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, al programa Biblioones de Ràdio Tortosa.


10 d’octubre 2018

dos millor que un


Plaça de la Pau de Tortosa, davant del Mercat. Una parella de vells esperen disciplinats a una vorera que el seu semàfor es posi verd. Una altra parella, encara més gran i de pas força feixuc, decideix no esperar (ai, aquelles presses de la vellesa!) i travessen en vermell fins a mig carrer, on s’aturen, estratègicament, esperant que passi un cotxe que ha frenat, per si de cas. La primera parella, encara immòbils, miren expectants l’arriscada maniobra i quan veuen que arriben il·lesos a l’altra banda, sense deixar de recolzar-se un en l’altra, i l’altra en l’un, l’home diu: dos millor que un.

09 d’octubre 2018

Trobada mensual dels diLLUMs d'arts al forn







El passat 1 d’octubre, com cada primer dilluns de mes, nova trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
El col·lectiu, que no requereix cap condició per formar-ne part, llevat de la passió per la cultura i l’art, no para de créixer, i aquesta trobada/sopar ha estat el més nombrós, amb gent que ve de Tortosa, d’Amposta, de La Cava, de La Ràpita, de Roquetes, de Xerta..., tothom és benvingut per a gaudir d’una bona tertúlia, menjar, beure i, sobretot, amistat. Uns ingredients que, amanits amb la il·lusió i la creativitat de tothom, no paren de donar fruits.
Després d’una breu i amena presentació de tots els assistents, a càrrec de l’intrèpid Ricardo Gascon, ell mateix va anunciar la presentació del recull de textos de Manuel Pérez Bonfill en castellà, al llibre Hemingway, publicat per Onada Edicions gràcies al patrocini de la UNED Tortosa. que es presentarà el 9 de novembre; Ernest Redó ens parla del proper concert del seu grup Obscens, el 5 d’octubre al Portal de Tamarit de Tortosa, i ens va llegir un relat inspirat en l’1 d’octubre; Gonzalo Luna, d’origen peruà, que, després de passar uns anys a Barcelona, ha fet cap a les Terres de l’Ebre per la seva voluntat de gaudir d’una vida de més qualitat i per a aprendre a parlar el català, ens ha parlat dels concerts que farà, acompanyat al piano, entre el 8 i l’11 de novembre a Tortosa, al cafè Cupuccino, el bar Tertúlia, el Forn de la Canonja el en ple riu a bord de Lo Sirgador; Marta Tena ens ha explicat el taller d’escriptura creativa que realitzarà a la Biblioteca de Tortosa el 15 de novembre; Eduardo Margaretto, en veu de Xavier Aragó, ens ha fet un tast del seu poemari Versos de ocasión; Fernando Ferré, que va enviar alguna de les seves pintures plenes de color als presos polítics, ens llegeix la carta de resposta de Josep Rull, enmig d’una gran emoció; Sisco Lahosa, com cada mes, ens havia recomanat un article per a reflexionar; Irene Prades ens ha comentat les IV Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, del 12 al 16 de novembre; i Xavier Miró i David Comuñas, del grup CREA, ens han fet un gran regal: un tast del resum del documental sobre Versos contra la violència, que s’estrenarà el 17 d’octubre a Amposta, dins de les Jornades de les Lletres Ebrenques, ja que és aquí, a la falda dels diLLUMs, que es va forjar aquest projecte que vol combatre la violència amb poesia.
I vam avançar la gala de premiats de la cultura ebrenca que tindrà lloc el mes de gener, i moltes complicitats i riures.
Més imatges, en aquest àlbum de fotos.
La propera trobada, el 5 de novembre.

08 d’octubre 2018

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

07 d’octubre 2018

El paradís a les fosques, de Vicent Usó



El paradís a les fosques, de Vicent Usó
Bormera Edicions, 2019
PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA
sinopsi
Per a Maties Passera la vida consisteix a escalar posicions. N’està convençut, l’èxit implica aconseguir a qualsevol preu totes les metes plantejades, establint una cursa sense final per a pujar cada vegada més i més amunt. De manera que si en alguna ocasió els principis ètics s’interposen en el seu camí, no dubta mai a renegar-ne. És per això que el seu afany per menys­prear els detalls quotidians i el valor de les coses intangibles posarà contra les cordes la relació amb la seua esposa i també amb la seua pròpia mare. Aquest serà el detonant que farà emergir el passat fosc de la família. Els secrets que han modelat la seua vida es materialitzaran de forma sobtada i ningú podrà controlar-ne els efectes devastadors.
El paradís a les fosques, Premi Enric Valor de Novel·la, és la història d’una família en què els silencis han pesat massa i durant massa temps, però també una crida a reflexionar sobre l’èxit i el preu que estem disposats a pagar per aconseguir-lo.



06 d’octubre 2018

Comptant núvols, de Núria Pradas



Comptant núvols, de Núria Pradas
Edebé Edicions, 2018
Sinopsi
La Maria té dinou anys i està enfonsada. Mesos enrere, en un accident de cotxe, el seu nòvio va morir i ella gairebé hi va perdre la vida; ara decideix passar l’estiu amb la seva àvia al poblet on estiuejava quan era petita, quan se sentia feliç simplement comptant núvols. Malgrat la seva tristesa, el retrobament amb els amics de la infantesa li anirà calant com un bàlsam més eficaç que totes les teràpies a les quals s’ha sotmès. I sense voler-ho, sense adonar-se’n, torna a enamorar-se. Però la vida té un estrany sentit de l’humor, i el conflicte esclata en un triangle amorós ple de ressentiments.

05 d’octubre 2018

busqueu un llibre

TRIEU UN LLIBRE QUE ESTIGUI PUBLICAT REALMENT I QUE AMB EL TÍTOL DEFINEIXI AQUESTA SITUACIÓ 
Tens gana. Gana concreta de mousse de xocolata. Recordes que en tens a la nevera. Hi vas corrents. Obres la nevera. En queda només un, caducat de fa 15 dies.

(propostes fetes a facebook i a twitter)

04 d’octubre 2018

Sobre El calaix dels vols perduts, a Tarragona



Tarragona és un dels llocs on acostumo a presentar els meus llibres, per molts motius: a) es troba al límit de la meva zona de confort, a una distància que em resulta còmoda per a desplaçar-me, b) és una ciutat que estimo, on vaig estudiar set anys, amb tot allò que comporta d’aprenentatges, de finestres que s’obrien a noves idees i emocions, a totes aquelles primeres vegades de la joventut que formen part de tu, c) presentar llibre a Tarragona és una excusa perfecta per a abraçar bons amics, part d’aquesta família de lletres que va creixent amb els anys, com el Francesc Valls Calçada, la Conxita Jiménez, la Carme López, la Lila Urbano, la Coia Valls o el Xulio Ricardo Trigo.

Per tant, presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, primer, a poc a poc, a ritme del tren que avança al seu ritme i que em permet llegir una estona, reflexionar i, sobretot, badar.
Arribo a Tarragona amb prou temps, però no massa, i em fal mal els peus, i m’abstinc, potser per primera vegada, del ritual d’aguaitar al balcó del Mediterrani. M’assec en un banc de la Rambla, i aguaito la gent que passa, l’espectacle de la vida.
De seguida, m’adreço a La Capona, mitja hora abans de la cita. Mouen estanteries i lleixes, desplacen llibres per fer lloc per a la presentació, porten aigües de colors.
I comença el degoteig de gent que arriba. Com a la majoria de presentacions que faig lluny de casa, els assistents són amics i companys de lletres, cosa que s’agraeix, i gent que em segueix per les xarxes socials, i que arriben, alguns amb un somriure a la cara, amb la il·lusió compartida de veure’ns per primer cop. Si no fos pels blogs, facebook, twitter, instagram, etc, la visibilitat de molts autors seria nul·la.
Petons, abraçades, com estàs? i tu? Mirar les agendes per trobar l’excusa d’una nova trobada. La presentació quasi que no caldria, però només quasi. De moment, en totes segueixo el mateix patró. Francesc Valls ja va presentar el llibre a Cornudella, l’estrena mundial, i no calen gaires explicacions.
Som-hi?
Som-hi.
I desgranem algunes de les emocions que comencen a vessar d'El calaix dels vols perduts, i fem treballar el públic, que les extreu del llibre de forma literal i en llegeix fragments, i en treu imatges que desperten complicitats i records comuns.
I quan s’acaba, anem a celebrar la trobada, que és més breu que no voldria, perquè el servei ferroviari condemna les Terres de l’Ebre a tornar a casa massa aviat, i em sento una Ventafocs que marxa corrents pendent del rellotge amb el cor compungit, i no sé si em deixo una sabata, però sí bons motius per tornar.
Presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, finalment, de nit, mirant els missatges a les fotos ja penjades a internet, a l’espera de les que demà penjarà el Xulio, després de revisar-les de forma molt professional, moltes en blanc i negre, d’altres en color, totes amb afecte, mentre el tren em bressola cap a l’estació final de línia.
Més fotos, a la galeria d'imatges de La Capona

03 d’octubre 2018

Genís Sinca a Tens un racó dalt del món


Genís Sinca és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la biografia de Joan B. Cendrós, El cavaller Floïd, propietari de la famosa marca d'aftershave que es trobava omnipresent a totes les llars fa uns anys, i que, sobretot, fou un extraordinari impulsor del catalanisme i de la cultura, promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent. 
També ens visita el jove lector Pablo Moreno, per a fer-nos dos recomanacions.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 3 i 10 d'octubre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

02 d’octubre 2018

cada dia

Cada dia soc més vell
Cada dia soc 
Cada dia pot ser l'últim 
Cada dia pot ser el primer 
Cada dia és cada dia 
Cada dia
Cada dia
Cada dia
I la nit?

30 de setembre 2018

Ploure


El meu relat Ploure, del llibre I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions), a El Mundo, secció Comunitat Valenciana - Arts

Literatura de prop


Llegir m'agrada tant o més que escriure, especialment llegir en veu alta. Per això, tot i que aquestes setmanes estic posat enmig de diverses presentacions del meu nou llibre, no vull deixar de fer actes com aquest a Aldover, el 5 d'octubre, on llegiré relats breus, nanocontes, fragments dels meus dietaris, explicaré com es poden trobar històries i emocions en les petites coses quotidianes que ens envolten, jugarem...

29 de setembre 2018

Amb El calaix dels vols perduts a Barcelona




Ahir, segueixo amb el el meu petit tour de presentacions d'El calaix dels vols perduts, aquest cop a La casa del llibre de Barcelona.
Després d'aprofitar el dur seient d'antic tren de rodalies que el nostre amable servei ferroviari reserva per al trajecte de més de dos hores a Tortosa, i que et dificulta la tasca d'adormir-te, després d'estar tot aquest temps badant i llegint (dues tasques prèvies imprescindibles per a un escriptor), arribo a l'estació de Gràcia segons l'horari previst.
Només baixar, un noi em saluda: que et vagi bé la presentació!
Què? Com? Ja soc famós?
No, només conegudet a les xarxes, i aquest noi, tot i la seva edat, ja és un vell amic blocaire, el Coro.
Faig cap a la llibreria, perquè tampoc em sobra tant de temps, i m'assec a la zona de presentacions, per a esperar que vagin venint els assistents, i poder-los anar saludant un a un, una a  una, perquè aquest és una de les principals motivacions de vindre a presentar el llibre a la capital, poder saludar part d'aquesta cada cop més extensa i estimada col·lecció d'amics i amigues de lletres: Sílvia Jané, Cristina Company, Pilar Garriga i el seu marit Albert, Montserrat Espallargas, Amàlia Roig, i altres seguidores de facebook i instagram que han volgut desvirtualitzar-se i, potser, aquest pesat que no para de penjar frases inacabades a les xarxes.
I Jordi Cantavella, amb qui ja he col·laborat en diverses actuacions, algunes d'elles molt propereres a la barra d'un bar, totes elles literàries, evidentment.
Un goig, vaja. Gràcies a tothom.


Zoo de paraules, de Ramon Besora



Zoo de paraules, de Ramon Besora
Il·lustracions de Sonja Wimmer
Edebé Edicions, 2018
Sinopsi
Zoo de paraules està format per 22 poemes en què els protagonistes són animals, seguint la tradició dels bestiaris catalans.
«És un bestiari deliciós i alhora màgic. L’autor juga amb les paraules d’una forma magistral. Hi ha una subtil influència de Rodari. El que emociona més és la depuració de la llengua com si l’autor hagués passat les paraules per un alambío filtre; també la bona utilització de les metàfores, no excessives, però belles. Al cérvol li creixen branques al cap i el rossinyol és músic de jardí. Són especialment aconseguides les rimes que segueix Besora, que això només es fa quan es té el geni de la poesia».
Gabriel Janer Manila, llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia, catedràtic d’Antropologia de l’Educació i escriptor.

28 de setembre 2018

Però, arribat el dia (si és que arriba),
només rates i cucs habitaran
l'oblidada bellesa del planeta.
Arrenqueu-vos els ulls si tal ocorre.
Gerard Vergés, Long play per a una ànima trista

27 de setembre 2018

Sobre El calaix dels vols perduts, a Amposta









Tercera presentació d'El calaix dels vols perduts, a un lloc de referència habitual, una més de les moltes cases de lletres on sempre és ben rebut i ben arribat: la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.
Inicien l'acte la regidora de Cultura, Inés Martí, i la infatigable Joana Serret, mestressa de la biblioteca.
Vaig demanar-li a Xavier Miró, del grup CREA, que participés a la presentació. Fa anys que col·laborem en mil iniciatives culturals, sempre amb entusiasme i bon humor, i bones dosis de professionalitat, tot i l'amateurisme que sovint comporta tot plegat. Coneix la meva forma d'escriure i la majoria dels meus llibres, i és una persona plena de sensibilitat, com el llibre, crec, com aquesta novel·la que, després d'haver-la escrit, no deixa de sorprendre'm. Xavier, entre moltes coses que comenta a mitges (com jo li vaig demanar) destaca dos punts sobre la novel·la:
a) Per a ell és el meu millor llibre
b) L'aparició de la sensualitat
Hem parlat de molts aspectes del llibre, de la tristesa, de la invisibilitat, de la culpabilitat, però d'altres aspectes han estat declarats tabú per l'autor, és a dir, jo mateix, per tal que els lectors els vagin descobrint a poc a poc.
Em moro de ganes de parlar amb la gent que ja l'ha llegit i comprovar les seves reaccions, els sentiments que els ha despertat el llibre.
Estic a la vostra disposició.
Podeu llegir la presentació de Xavier Miró al seu blog.
Properes presentacions:
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.

18 d'octubre. Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. Amb Eduardo Margaretto. 19.30 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.


26 de setembre 2018

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Tortosa


El nostre pitjor enemic serà el proper llibre que comentarem al Club de lectura de Tortosa.
Moltes ganes de comprovar les emocions que ha despertat la meva primera novel·la, tot just quan estic començant a presentar la segona, El calaix dels vols perduts; dos llibres amb molts paral·lelismes.
23 d'octubre de 2018, a les 19.30.
Ja podeu passar a recollir exemplars a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

25 de setembre 2018

ACABEU LA FRASE

ACABEU LA FRASE
.
 La cera de l'espelma no és infinita; cada cop que en rellisca una gota...
.
Podeu llegir les propostes fetes a facebook i a twitter

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

24 de setembre 2018

Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, el mestre de sempre





Divendres passat, 21 de setembre, vaig tenir l'honor de participar a un nou homenatge al mestre i escriptor Manuel Pérez Bonfill, al saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa, amb presència de la regidora de Cultura, Dolors Queralt, l'alcadessa, Meritxell Roigé, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la vídua, Anna Bel.
Fou un acte emotiu i mesurat a la vegada, en un saló on surava, sobretot, l'estima que va sembrar i collir el recordat home de cultura, i compromès de forma irreductible amb el país. No oblidarem mai la seva mirada.
Durant l'acte vam llegir fragments de la seva obra Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Ricardo Gascon, Pep Pinyol, Lluís Martín Santos, Montse Castellà, Emigdi Subirats, Pili Ibáñez, Manel Ollé, Jordi Duran, Sílvia Panisello i la mateixa consellera de Cultura, Laura Borràs.
Aquí el vídeo de l'acte de Canal 21 Ebre
A mi em tocà llegir el següent fragment de La fira de sempre:


El calaix dels vols perduts, fragment



La tapa s’aixecava solemne, a càmera lenta, mentre els dits solcaven l’interior amb delicadesa immortal, com si els tresors que custodiava es poguessin trencar en qualsevol moment sense el tacte que mereixen. El Jenis es girà mentre em somreia. Entre les dues mans hi duia, com una relíquia, una ploma que, algun dia, devia volar.
.

23 de setembre 2018

Vola, de Rafel Duran



Vola, de Rafel Duran
"Vola és una novel·la curta, gairebé un sospir per a qualsevol estona perduda en qualsevol lloc. Sembla confegida amb mentalitat de cineasta: amb un guió efectiu, els temps mesurats, l’enquadrament exacte per a cada escena, el seu estudi de color i llum, la seva pròpia banda sonora... Vint-i-cinc anys més tard, dues persones que sempre s’han necessitat es retroben; dos plànols temporals s’expliquen i es complementen simultàniament de manera impecable trobant cada detall narratiu el seu just contrapès en el seu equivalent cronològic. D’aquesta manera, ens anem endinsant en una reflexió sobre la perseverança en l’amor com a força creadora en l’art i motiu vital per assolir l’èxit i la felicitat, i com aquesta n’és, de fràgil. Tothora humana, propera i quotidiana tant pel que proposa com pels seus sentiments, l’obra no deixa de captivar per una sostinguda i rara elegància..."
Del pròleg de Joan Antoni Forcadell
El llibre es presenta a la Biblioteca d'Amposta el 28 de setembre.

El calaix dels vols perduts, a Barcelona


El proper 28 de setembre, a les 7 de la tarda, estaré a La casa del llibre (Passeig de Gràcia), de Barcelona, per parlar del meu llibre El calaix dels vols perduts, amb l'escriptor i amic Jordi Cantavella.

El calaix dels vols perduts, a Amposta


El proper 26 de setembre, presentació d'El calaix dels vols perduts, en companyia de Xavier Miró, un estimat activista cultural de la ciutat amb qui ja he compartit una bona colla de projectes, i els que queden!
Ens veiem a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, a les 19.30 hores.