03 de març 2018

Sensacions de Set de sang, el tuitrelat






Fa pocs mesos vaig rebre un enigmàtic missatge d’Albert Pujol, de la Fira del llibre ebrenc, on m’adjuntava articles sobre tuitliteratura, i deixava entendre, sense més pistes, que tenia un projecte entre mans. L’Albert em coneix de fa molts anys, el punyetero, i sabia que amb aquestes poques dades cauria de ple a la seva xarxa. De fet, durant aquests 15 anys de Fira, tot allò que em proposi l’Albert ja té un sí gairebé assegurat.
I amb aquest horitzó que alguna cosa interessant estava a punt de coure’s, vam tenir una primera reunió a Tortosa, a meitat de gener, juntament amb Jaume Boldú, l’altra pota del triangle, encarregada de la vessant més tècnica i, important, de la imatge. Mentre Albert concretava els termes del projecte, un conte que aniria penjant d’un fil a terminis de twitter, el meu cervell començava a funcionar. Dos dies després, els enviava ja el primer esborrany de conte en format de tuits a l’antiga, és a dir, no superiors a 140 caràcters.
S’iniciava el procés de treball conjunt, on cadascú aportava la seva visió. Se sol dir que l’escriptor és un animal solitari, acostumat a treballar sense interferències, però en aquest cas no era així. A banda del plaer que em proporciona escriure, i més si la brevetat és imprescindible, en aquest cas s’hi afegia el valor de l’intercanvi d’idees i, per tant, del creixement.
A primers de febrer em citen a una nova reunió a Móra d’Ebre, concretament a una pastisseria; Albert ja no pot fer que el projecte sigui més llaminer. Allí acabem de concretar els detalls, i comprovem com creix l’entusiasme a mesura que posem en comú les nostres idees sobre el projecte.
El 14 de febrer quedo amb Jaume a Tortosa per a fer gran part de les fotografies que il·lustraran els tuits. És una jornada diferent i divertida, per diversos motius: els personatges que jo he creat per al conte es tornaran de carn i ossos, amb noms i cognoms, i això és una experiència curiosa per a un escriptor. Algunes de les persones que participaran a les fotografies ja estaven avisades, i altres les fitxem in situ, després d’explicar-los el projecte sobre el terreny. En tots dos casos, la col·laboració és simpàtica i ens donen tota classe de facilitats, tot i que som conscients que no acaben d’entendre bé de què va el tema, però és meravellós comprovar com es presten al joc, xiquets, xiquetes i mares de l’Escola Sant Llàtzer, mon fill inclòs, agents de la Policia Local de Tortosa, o clientela de La 2 de Viladrich a qui els convidem a fer d’hostatges i els posem mans enlaire sense cap problema (la gent, en general, és fantàstica). Jo mateix he fet de model encarnant el paper del protagonista del relat, ja que Pau no es deixava retratar, en una mena de doble joc que potser confonia, o que potser volia confondre; en tot cas, jugar.
En pocs dies Jaume ens envia les magnífiques imatges seleccionades per a il·lustrar cada tuit, i ja estem a punt de començar en 3, 2, 1... 0.
El 17 de febrer penjo un primer tuit “amenaçant” que alguna cosa està a punt de passar a twiter, i l’endemà diumenge, comença #setdesang amb el tuit número 1 on s’anuncia la notícia d’una presa d’hostatges a Tortosa.
I ja ha començat el fil on estem enganxats ( i que podeu llegir en aquest enllaç) a veure com reacciona la gent, quins comentaris ens escriuen, quina repercussió té tot plegat.
Com a curiositat, una de les persones que més comenta els tuits és Pau (@PauTortosa7S), l’escriptor protagonista del relat, que dies abans havia creat un compte a tuiter i que ja compta amb una bona colla de seguidors. En aquest compte del nostre Pau, dies abans ja hi havia penjat fotografies de Jaume Boldú que li havien inspirat algun petit text poètic o reflexiu (Pau és viciós de la literatura breu, i és coneguda la seva tossuda intenció de viure del “cuento”).
Entre la gent que comenta els fets, es troben col·legues i amics escriptors del protagonista, com Miquel Esteve, Fede Cortés, Marta Pérez Sierra, o Brian Cutts, o els membres del Club de Lectura de Tortosa, i alguns fins i tot li envien fotos i vídeos amb la seva reacció, entre la sorpresa i la solidaritat, com Vicent Pellicer, Andreu Carranza, Jesús Fusté, Pilar Romera, Sílvia Mayans, Baltasar Casanova, Josep Igual, Valer Gisbert, Eduardo Margaretto i Miquel Reverté. La Policia Local fa un tuit per a avisar la població que no s’espanti si sent parlar d’hostatges a Tortosa, i un veí del davant, envia una foto nocturna de La 2 de Viladrich, la llibreria on tenen lloc els fets.
El projecte és experimental i lúdic, i els comentaris de la gent que ha participat han modificat el text d’algun dels tuits que estaven previstos, i fins i tot ens han motivat a crear-ne de nous.
En total, 24 tuits a mig camí entre l’humor i el gènere negre, una certa crítica a la nostra societat, a la necessitat de crear notícies, de recrear-se en detalls morbosos a la recerca d’audiència, i una mirada irònica al món literari, per on han desfilat llibreries, editorials, crítics, l’associació d’escriptors, lectors i, també, una forma de riure’m de mi mateix.
I ara? Mantindrà viu Pau el seu compte de twitter? Tindrà seqüel·les #setdesang ?
.
Més informació:
Galeria de fotos de #setdesang