La meva evolució creativa m'ha portat d'inventar contes breus, cada cop més inspirats en petites vivències quotidianes, a descriure aquestes vivències tal com són, sense afegir-hi altra cosa que la meva mirada, sempre subjectiva.
I escriure aquesta mena de dietari de petites coses, gestos, i escenes que capto al vol, converteix la vida en un espectacle gratuït.
Tinc com una mena de necessitat de retornar a la vida aquestes mirades a la vida que m'envolta, en forma de tuits o apunts al facebook i al meu blog, de forma, de vegades, instantània, i també d'evitar que es perdin pels laberints de les xarxes socials donant-los format de llibre. I axí van sorgir els dietaris Molles per no perdre'm i Per no perdre'm les molles (el tercer va de camí, encara sense títol: algun suggeriment?)
Una altra forma de retornar a la vida aquestes mirades a la vida mateixa, és llegir fragments en públic, preferiblement en petit comité, i dijous passat ho vaig fer a un local deliciós del nucli antic de Tortosa, envoltat de pedres i llibres: Lo portal de Tamarit. Poca gent, però molt atenta, molt a prop, a la llum d'una espelma, intercanviant vivències i aquest espectacle de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada