Dijous passat, 1 de març, vaig assistit a la trobada del Club de lectura de Gandesa, per tal de comentar El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).
Ja és el tercer Club on es comenta aquest llibre, després d'Amposta i Deltebre, i les sensacions que em transmeten els lectors i lectores són similars.
Escriure la meva primera novel·la fou una lluita contínua entre el contista empedreït que sóc, amant de reduir el màxim possible l'extensió dels relats, amb el novel·lista inexpert que explorava nous terrenys. Tenia molts dubtes i temors que m'assetjaven a cada frase, i després de rebre el premi de narrativa Ribera d'Ebre i de parlar amb la gent que l'ha llegit, em sento molt més tranquil.
Sóc conscient que la lectura no és fàcil, que requereix un esforç al lector quasi similar al que em va comportar escriure-la, a la recerca de la bellesa i l'emoció, que molts valoren. Fins i tot, de vegades, dubto de no haver escrit una novel·la, sinó el més llargs dels meus contes, o un poema narratiu.
Espero que personatges com el comandant siguin més visibles, i que els pugi l'autoestima.
És màgic comprovar com una història sense noms propis, ambientada enlloc i en cap temps concret, aconsegueixi que una lectora s'hi senti identificada, o que pugui arribar als sentiments.
Gràcies, Gandesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada