07 de març 2021

Estrella de mar, de Vicent Sanz

 


Estrella de mar, de Vicent Sanz

Onada Edicions, 2021

Sinopsi

S'ha acabat el darrer curs d'ESO i l'Arnau està disposat a viure totes les possibilitats de l'estiu encara que a casa les coses s'estiguin complicant. Ell i els seus amics ho tenen tot organitzat per passar-s'ho de meravella just quan arriben les festes. L'Arnau està fent molts descobriments, també l'amor, però hi ha forces que arrosseguen tant o més, perquè són molt difícils de controlar. La vida el portarà a lluitar contra les circumstàncies per un tresor en forma d'estrella de mar i a descobrir que només la voluntat de sortir endavant i la sort et valen per a viure.

Canción bajo el agua, de Fàtima Beltran

 


Canción bajo el agua, de Fàtima Beltran

Un amor mágico, un sueño sin espejos y dos amigos separados por una desafortunada bala.

Una saga familiar repleta de seres de buen corazón en busca de un mundo que se les escapa.

En mayo de 1939 el oficial Eladio Ferlosio regresa a su pequeño pueblo perdido en las montañas mineras con la vana ilusión de que la guerra recién terminada haya respetado a su familia, a sus paisanos y a Eleonora Cardenal, la hija de un médico que llegó al pueblo huyendo de la gripe española, y a la que ama desde que era poco más que un niño. El reclutamiento obligatorio lo había sacado a la fuerza de su tierra cuando entre sus planes lo último que cabía era ser soldado.

En febrero de 1935 Teodoro Sacristán también vuelve a su pueblo tras haber abandonado el seminario. No quiere ser cura, sino pintor, para poder reflejar los colores intensos de la vida. Pero, como Eladio, acabará siendo soldado, como tantos otros que nunca quisieron ser tales.

Las vidas vividas –y no vividas– de Eladio y Teodoro se entrecruzan con maestría en esta novela llena de ese realismo mágico que construye personajes inolvidables, como un pastor de una sola oveja, un fantasma insidioso, un ingeniero cobarde, una amada impedida, una beata y sus treinta y siete santos o un agapornis lujurioso; que se detiene en el color y la alegría con la misma maestría que en el dolor y la muerte para señalar, una vez más, la insensatez de la guerra.

06 de març 2021

Dietari ebrenc d’un bipolar, d’Albert Fabà

 


Dietari ebrenc d’un bipolar, d’Albert Fabà

Quorum Llibres

A «Dietari ebrenc d’un bipolar», l’autor detalla amb precisió l’evolució dels cicles emotius associats a la malaltia bipolar que pateix, entre el maig del 2018 i el juliol del 2020. Cicles d’eufòria, però també de tristor, són els propis d’aquesta síndrome que, des del punt de vista tècnic, s’anomena «maniacodepressiva».
Però el dietari és, sobretot, un llibre ebrenc. L’autor, nascut a Tortosa, encara que ara viu a Barcelona, fa un repàs exhaustiu dels paisatges ebrencs. Les planes inacabables, els horitzons llunyans, els pobles allargassats, els paisatges deltaics. Els tarongerars i les hortes que voregen el riu. Les barrancades pregones de les aspres contrades del Port. L’estesa d’oliveres a les planes situades entre la vall de l’Ebre i els primers contraforts calcaris. O la serenor paisatgística de les terres altes.
Hi trobareu, a més, alguns dels seus records infantils i juvenils, i també els de la guerra civil del seu pare. Així mateix, es fa un recorregut literari per clàssics universals com «Guerra i pau», Shakespeare, «Camí de sirga», «El Decameró» o «El quadern gris», que són lectures que s’esdevenen en ple confinament. I és que el dietari es pot interpretar també com un recull dels sentiments que es produeixen en plena reclusió, ja que acaba, precisament, en el moment que l’autor torna cap a Tortosa per cuidar la seva mare, després de quatre mesos sense poder-ho fer.

Camí de la Mussara, de Glòria Llobet



 Camí de la Mussara, de Glòria Llobet

Aquesta novel·la ens endinsa en una galeria de personatges diversos, les vides dels quals s'entrellacen dia a dia. Cada una de les cases ens mostra, nu, el seu interior i la intimitat de les persones que l'habiten. Com pensen, què fan, què diuen, com es relacionen, quins són els seus somnis, on han anat a parar les seves il·lusions... Es desplega als nostres ulls un ventall ampli d'individualitats que fan bategar a diferents ritmes la vida del carrer de la Mussara.

Glòria Llobet, amb la seva narrativa sempre àgil i directa, ens ofereix una visió polièdrica i realista de la societat. Endinsar-nos en les emocions que viuen els seus personatges ens aporta un xic més de coneixement dels éssers humans que ens envolten.
És una escriptora versàtil que ha escrit tant novel·la infantil i juvenil com per a adults. Entre d'altres, ha obtingut el Premi Enric Valor de novel·la juvenil, El Joanot Martorell de narrativa, el Premi Pere Calders de Literatura Catalana, el Premi Ciutat de Mollerussa de novel·la breu i el Premi Pollença de Narrativa.

Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó, de Pep Carcellé

 


Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó, de Pep Carcellé

Onada Edicions, 2021

L'anàlisi de les tres novel les de Sebastià Juan Arbó (Entre la tierra y el mar, La tempestad i La masia) no és sinó un estudi de relació que presenta mostres de gradació, tant en fets com en personatges; estructura, d'altra banda, que permet observar connexió, continuïtat, evolució, progressió i regressió en tot aquest segon cicle de novel les de l'Ebre.

05 de març 2021

A l'ombra de les raons, de Raimond Aguiló




 A l'ombra de les raons, de Raimond Aguiló

XXVI Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell

Quan un amic poeta et dedica una poesia, juntament a l'amic Ricardo Gascón, i a Numen, potser.




roba un poema

 #robaunpoema

#escriptoresdelaTerraAlta



04 de març 2021

Vells i estimats jocs de colors vius

 


L’Ajuntament aviat iniciarà les obres de renovació de l’àrea de jocs infantils del parc municipal Teodor Gonzàlez. Substituirà els vells, malmesos i amortitzats, per altres de nous, i afegirà una nova àrea.

S’emportaran aquests gronxadors i tobogans que tant estimo.

Ja fa uns pocs anys que no els usem diàriament. Els tinc fotografiats des de tots els angles, amb el nostre fill pujant, el nostre fill baixant, el nostre fill rient...

Prenc nota mental de vindre una d’aquestes tardes amb ell i fer-nos un selfie de comiat.

Alguns han perdut color, d’altres, alguna de les barres. En un s’hi deixà un tros de dent de llet una tarda. No va plorar aquell dia.

Vells i estimats jocs de colors vius.

03 de març 2021

cor trencat

 L'amic Rafael Ricote ha penjat aquesta fotografia a facebook, on es veu un cor pintat a les escales del pont, davant l'església del Roser, a Tortosa.

L'amic Ricardo Gascón, provocador de mena, suggereix que la foto mereix un conte.

Ricote recull la idea i escriu un relat al seu blog

I jo no em puc mantenir impertèrrit davant d'un repte així.

Era un cor a la gallega; mai sabies si pujava o baixava. Que s'acabés trencant era qüestió de temps. Tenia un to de roig als llavis que sempre enyoraré.


02 de març 2021

Lluny de qualsevol altre lloc, de Fèlix Edo

 


 Lluny dequalsevol altre lloc,  de Fèlix Edo

Onada edicions, 2021

Sinopsi

Castelló de la Plana, dècada del 2010. Joan ha deixat la seua vida de professor, ha tallat amb els orígens familiars i s’ha convertit en un vagabund desencantat que sobreviu amb treballs ocasionals, fent de pescador o de temporer. D’aquesta manera, uneix el seu destí al dels marginats de la societat, mentre que viu la vida com un solitari, víctima d’un aïllament que no s’acaba d’entendre. El seu contrapés és Mamadou, un immigrant de Gàmbia que ha travessat deserts i oceans fugint de la misèria i que està decidit a millorar el seu futur. Tots dos, malgrat tindre posicions vitals molt diferents, estableixen una forta amistat.

Amb una estructura molt simple construïda a partir de seqüències curtes, Lluny de qualsevol altre lloc es presenta com un croquis desordenat del que és una ciutat en els temps postindustrials i líquids de la globalització, en els quals, però, els vells fantasmes de l’autoritarisme i de la repressió continuen molt presents. Alhora, en l’exploració de l’existència en les seues formes més rudes hi ha una clara voluntat de destil·lar cert lirisme, algun valor que compense la innegable futilitat que tot ho envolta. Aquest ideal pren cos de manera deliberada en l’intent del protagonista de reviure l’extingida vida rural dels seus avantpassats, cosa que suposa una pensada extravagant però vàlida com qualsevol altra.

01 de març 2021

al límit de l’esforç

 


Rampa de pujada al Pont Roig, sovint transitada per gent que passeja o fa esport. Quan començo la baixada, em creuo amb un pare i el seu fill d’uns  vuit anys, tots dos en bicicleta. El xiquet, al límit de l’esforç, intenta finalitzar amb èxit una pedalada més. Son pare l’anima al darrere, sense oferir-li cap mena d’impuls que no sigui emocional. A manca d’un parell de metres per a arribar dalt de la rampa, el xiquet posa un peu al terra, i la bicicleta cau cap a un costat. Son pare l’aplaudeix sense deixar d’animar-lo, li diu que quasi ho aconsegueix.

Segur que ho aconsegueixen aviat; només depèn d’ells i, en certa manera, ja ho han aconseguit.

28 de febrer 2021

Magnetisme. 10 anys!

 Recordant una de les activitats al voltant dels meus llibres que recordo amb més estima. I ja fa 10 anys! 


Finalment, després de parlar-ne diverses vegades durant el procés de creació, us presento ple d'il·lusió el curtmetratge Magnetisme, realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en un conte homònim inclòs al llibre I un cop de vent els despentina. Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

27 de febrer 2021

Coses que trobo

 


En sortir de casa trobo aquesta estrella cridant-me l'atenció des del terra. Sense assenyalar cap direcció concreta.
En tornar a casa ja no hi és.
Algú, a més de la sort de trobar-la, ha sentit el desig de posseir-la .

(desitjo que l'estrella segueixi el seu camí plena de llum.

dedicat a Isabel Herrada)

Recordant 2a jornada massiva de bookcrossing

 Recordant coses que feia fa 10 anys: la 2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa


26 de febrer 2021

A mig camí de la incertesa, a Bibliones


 

Al programa Biblioones de Ràdio Tortosa, conduït per la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, parlant del meu recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).

A la Biblioteca vaig fer la primera i única presentació del llibre el 5 de març de 2020, pocs dies abans de tot plegat.

Gràcies per aquesta oportunitat de donar una mica de vida a aquest llibre, tan ple d'incerteses entre la incertesa.

Ho podeu escoltar al podcast d'aquest enllaç, a partir del minut 6.50

25 de febrer 2021

dibuixa fantasmes

La boira a mitja llum dibuixa fantasmes entre les branques. No m'espanta allò que amaga, no m'inquieta el dol que despulla. A manca de valentia, m'invento colors.

Inspirat en una foto de Joan Rodó.

24 de febrer 2021

gargots?

Lliures de l'esclavitud de les formes, els teus gargots són indesxifrables, afortunadament.
(repetició d'un apunt de fa 10 anys)
.
Us proposo que canvieu l'adjectiu "indesxifrables" per un altre.

23 de febrer 2021

Resum d'una vida literària, o donar gràcies per tants amics

 En una trajectòria literària, o de qualsevol altra classe, pots anar acumulant mèrits que s'acostumen a afegir de forma resumida en un currículum. 

Jo atresoro quelcom més valuós; una llarga i estimada colla d'amics i amigues, de família de lletres, que no se cita al currículum, sinó que es desa prop del cor per a escalfar-te, que no pot resumir-se en poques paraules, sinó que en caldrien moltes, o que simplement pot resumir-se en un majúscul GRÀCIES.

Bona mostra d'aquesta estimada família de lletres és aquest vídeo de regal que han organitzat els amics Ricardo Gascón i Rafael Ricote, còmplices d'altres muntatges, acompanyants d'una bona colla d'amics. 

GRÀCIES.  



 Els diuen rellotges de sol, però qui marca les hores és l'ombra.

22 de febrer 2021

Coses que trobo

 Trobo aquest paper al terra mentre passejo per la vora del riu. 

Algú em pot ajudar a desxifrar el missatge?



21 de febrer 2021

Fragilitat ,10 anys

 Se'm fa passar que el mes passat va fer deu anys d'aquest vídeo poema: 


20 de febrer 2021

Enmig d'aquesta plaça quasi buida

 Matí d’hivern. El fred es manté amarat de vapor d’aigua. En poques hores es dissoldrà la boira que ara s’endinsa pels carrers més propers al riu.

La figura d’un vell travessa la plaça. Du a la mà una barra de pa, potser de quart, potser ja en té prou per passar tot el dia. El seu cos balanceja. No doblega una cama, èrtiga, i el seu pas vacil·la, tremolós, sense perdre un ritme propi a què està avesat. El seu caminar sembla irregular als meus ulls, només, enmig d’aquesta plaça quasi buida.

18 de febrer 2021

Parlar en temps de covid

 


Avui dijous, a les 20h i 23h en redifussió, des de Constantí ràdio 97.9fm, tindrem el plaer d'escoltar les aportacions que ens han fet arribar Sílvia G. Ferrater Món Santó,  Marisol Nogues Jordi Prenafeta Franc Guinart , els germans Axeran i Àlex Pascual, Jesús M Tibau Pili Cugat  i  Carlos Lupprian, en l'especial "Parlar en temps de covid" a l'Arran de vers a frec de llavi. No us ho perdeu! També per TDT i streaming. 

Ho podeu escoltar en aquest enllaç.

16 de febrer 2021

No miraràs el rellotge endebades

 Us convido a proposar una revisió dels 10 manaments (o dels 100, vosaltres maneu).

Proposo el primer:
-No miraràs el rellotge endebades.
.
Propostes fetes a facebook i twitter

Polsims de mi

-Polsims de mi et regalo. -Amb avarícia i tendresa els acullo. . Inspirat en una foto de Vicenç Dorsé.

15 de febrer 2021

xiqueta per dintre

L'aire que em peta a la cara, que em fa pessigolles, que em porta olor de flors, que em fa sentir una xiqueta per dintre i, n'estic segura, també per fora. Ja he oblidat que ahir vaig fer cinquanta anys.
Una altra participació als Contes divers.

14 de febrer 2021

Vocabulari de boca, 10 anys



Ja fa 10 anys que Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu, els autors de Vocabulari de boca, van dipositar en mi la confiança d'encarregar-me un text per a la contraportada de la segona edició revisada d'aquest diccionari especial, potser poc normatiu, però ple de vida, d'imatges i de paraules del Delta. En aquest enllaç podeu llegir el text de  la contraportada.

Després he tingut moltes i molt bones ocasions de coincidir amb l'amic Baltasar Casanova, que forma part de la meva estimada família de lletres.

13 de febrer 2021

A petites engrunes

A petites engrunes em mostro. No em fa por el que veig, sinó que em mirin. El pànic només m'assetja quan penso que el forat pot ser un parany definitiu.
.
Escrit a proposta de la Laura T. Marcel.

12 de febrer 2021

10 anys de lectures a youtube

 Ja fa més de 10 anys que vaig penjar la meva primera lectura a youtube. Va ser un fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada Després n'han arribat més de 500 més, que recullo al blog De lector a escriptor, perquè llegir és el pas previ a escriure.


Virus. Tot el que sempre has volgut saber sobre els virus!

 


Virus. Tot el que sempre has volgut saber sobre els virus!

Dra. Anna Estapé

Cossetània Edicions, 2021

Vols conèixer-ho tot sobre els virus?

La pediatra Anna Estapé et convida a descobrir un munt de curiositats sobre els virus! També entendràs com funciona el nostre sistema immunitari i com combatre les infeccions. Fins i tot, trobaràs una guia per conèixer 11 tipus de virus diferents i molt comuns!

Una guia sobre els virus completa, rigorosa i àgil amb divertides il·lustracions de l’Ariadna Reyes. Recomanada per a lectors de +9 anys.

09 de febrer 2021

0000

Trobo un cotxe amb matrícula 0000, i tres lletres més. No existeixen arguments per a acreditar que aquesta troballa mereixi cap mèrit per part meva, ni motius raonables que justifiquin que aquest fet m’alegri aquest tram del dia; però, mira.

08 de febrer 2021

la clau de la felicitat

 Dos dones grans, presumptament veïnes, coincideixen al portal d’un edifici: l’una entra, l’altra es troba en ple procés de baixar els últims esglaons, a poc a poc.

-Que et trobes bé? –s’interessa la primera.

-Avui sí! –exclama la segona-. És el primer dia que no m’ha agarrat res –afegeix.

Potser la clau de la felicitat és ser poc ambiciós, i simplement (que no és poca cosa) tenir prou força per baixar al carrer.

07 de febrer 2021

 

Aquelles persianes a mig caure, tortes, com un ull de la casa a punt de tancar-se.

Aquell color sense nom que unifica la façana, que la fa invisible.

La indiferència del món a la vorera, que no mira cap a dalt.

06 de febrer 2021

Se m'acaba l'aire



 Se m'acaba l'aire.

L'intent de fugir del meu dintre
m'ofega un crit desesperat.
Impotència disfressada de rauxa.
.
Paraules inspirades per la foto de Montse Argerich

05 de febrer 2021

Criada a l’illa de Buda, de Cinta Pérez Llatse

 


Criada a l’illa de Buda, de Cinta Pérez Llatse

Sinopsi

Criada a l’illa de Buda és un homenatge al poble que va donar vida a l’illa als anys quaranta i cinquanta, en un marc de postguerra, repressió i fam. Les famílies d’aquesta novel·la van tenir la sort de poder abandonar les seves llars per anar a viure a un lloc idíl·lic: un bell paratge natural on hi abundaven tots els recursos necessaris per ser feliç.

En masos i barraques, entre camps d’arròs, horts, angules i fotges, els buderos i les buderes van viure allí el que segurament van ser els seus millors anys. Buda es va convertir, sens dubte, en un dels pobles més lliures de tot Catalunya, on la gent vivia i treballava lliurement, mantenint una molt bona

relació amb els propietaris de l’illa, els germans Borés.

La protagonista d’aquesta novel·la, la Josefina, va ser enviada pels seus pares a Buda a servir a una família amb només 8 anys. De la seva mà coneixerem a molts personatges, descobrirem els racons més bonics de Buda,  l’església i l’escola, la casa dels amos... Una vida plena de vivències, moltes impròpies per a una nena del seu temps. Injustícies i abusos en una època clarament masclista on la dona tenia un paper més que secundari.

Criada a l’illa de Buda és el retrat d’un poble català extingit i gran desconegut per a tothom. De la mà dels últims colons, amb fets històrics i verídics, podrem apropar-nos a una Buda esplèndida, gran i plena de vida.

31 de gener 2021

Eduardo Margaretto llegeix El nostre pitjor enemic



 L'escriptor i amic Eduardo Margaretto llegeix un fragment d'El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), la meva primera novel·la, on el protagonista es troba al límit i, al mateix temps, a un pas d'un dignitat  potser inútil. 

Un altres dels bons amics que em regalen la lectura dels meus textos. Ganes d'abraçar-los a totes i a tots.


Completeu amb la paraula que hi falta

 La servitud dels termòstats:

la xxxxxxx dels termòmetres.

.

En aquests enllaços podeu veure les propostes a twitter i facebook.

30 de gener 2021

Joana Serret llegeix No és la derrota, sinó el vent



Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, llegeix un fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Moltes gràcies i espero que fins aviat.

29 de gener 2021

Ana Maria Franco llegeix Postres de músic


Ana Maria Franco llegeix una mica de Postres de músics per a berenar. Moltes gràcies, per la lectura i sobretot per les seues paraules que m'emocionen i justifiquen per si soles tot el temps, energia i il·lusions que dedico a escriure i a posar-me en embolics culturals. 

28 de gener 2021

Baltasar Casanova llegeix A mig camí de la incertesa




 L'escriptor, mestre i amic, Baltasar Casanova, llegeix un breu i emotiu conte del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions). Home ferm en conviccions i amistat.

Té altres llibres meus damunt la taula, mostra d'amistat i fidelitat. Gràcies.

26 de gener 2021

Johnson & Johnson llegint microcontes


Gràcies als mítics Johnson&Johnson i al seu entranyable creador, per llegir alguns dels meus contes, i en confiar que sí, que es pot viure de cuento (i matar).

25 de gener 2021

Joan Maria Romaní llegeix Per no perdre'm les molles




Gràcies a Joan Maria Romaní per llegir un fragment del llibre Per no perdre'm les molles, en què en certa manera es veu reflectit. Un dels meus llibre que més m'estimo, sinó el que més, on la realitat, sense cap altre artifici, és suficient per a emocionar o fer reflexionar.  


24 de gener 2021

Fàtima Beltran llegeix El calaix dels vols perduts


 Fàtima Beltran llegeix el fragment inicial d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)


Ús de la paraula, de Gabriel Guasch Secall

 


Ús de la paraula, de Gabriel Guasch Secall

Cossetània Edicions, 2021 

Sinopsi

Amb Ús de la paraula, de Gabriel Guasch, tenim accés a un nou capítol del dietari en vers d’un poeta reflexiu, profund, sever, concís, auster, intens i fidel a unes idees.

          No vull ser més que la closca de nou,

          buit que sosté l’aventura

          dintre les mans plegades.

23 de gener 2021

Anna Maria Ulldemolins llegeix Gestes innecessàries



 Anna Maria Ulldemolins, amb qui algun cop he coincidit a la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, llegeix un dels poemes amb què vaig participar un any: Gestes inecessàries.

MOltes gràcies

Conxita Jiménez llegeix El noi del costat del padrí




 L'amiga i escriptora Conxita Jiménez llegeix els nancontes finals del recull El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions).

Aquests últims anys hem compartit molts actes on hem recitat un al costat de l'altre. Hi tornarem.

Un crit d'auxili

 Passejant per la via verda em desvio i em trobo aquesta desferra; prop lluny perquè no representi cap perill a qui no s'aparti del camí, i prou a prop perquè m'hagi cridat d'atenció.

És un crit d'auxili? De desesperació? De llibertat?

Segur que a l'amic i artista Adolfo Comes també li hauria cridat l'atenció.

22 de gener 2021

el món pot mirar-se des d’un altre punt de vista

 

Espero el meu torn a l’oficina de correus. Per tal de mantenir la distància de seguretat, estic tot just al primer esglaó de l’entrada, a un pas del carrer, mentre suporto, estoicament, el fred: porto a les mans dos sobres per a enviar a dos premis literaris, a qui desitjo sort, i observo una mare i una filla menudeta, que passen l’estona jugant a la sala de bústies dels apartats de correus.

-On hi ha un cinc? I un vuit? I un nou?– pregunta la mare.

La xiqueta va assenyalant els números. És un joc d’anada i tornada. La xiqueta també posa a prova la mare.

-On hi ha un u? I un dos? I una o?

-De os no n’hi ha –diu en primera instància la mare.

Per sort, la mare recapacita a temps i assenyala un zero.

-Però ho podria ser això – diu.

Totes dues juguen i aprenen l’una de l’altra: la petita, a reconèixer els números; la gran, a recordar que el món pot mirar-se des d’un altre punt de vista.

21 de gener 2021

20 de gener 2021

Pili Alegria llegeix Postres de músic




 Sé que els meus llibres no reben l'atenció dels grans mitjans de comunicació, de les més poderoses editorials, però sí són capaços d'arribar a la sensibilitat d'una colla de fidels lectors i, sobretot, lectores, com la Pili Alegria, que em regala la lectura d'un fragment del conte Sense més temps, del recull Postres de músic. Moltes gràcies.