30 de juliol 2021

que revisqui la il·lusió, per duplicat

 Treballant en paral·lel en els últims retocs de l'edició de dos llibres, un individual i un altre col·lectiu, que veuran la llum properament. Revisar galerades, triar la imatge de la coberta, corregir errades, escoltar els consells d'editors amics, posar-li el toc personal, deixar que la il·lusió revisqui encara.

29 de juliol 2021

Inevitablement, una nova primavera, de Mireia Ibáñez

 



"Inevitablement, una nova primavera és un recull de poemes escrits per Mireia Ibañez (Santa Bàrbara, 1994) i il·lustrats per Marta Plana (Barcelona, 1992). Són 16 poemes i 16 il·lustracions que dialoguen sobre la ciclicitat dels processos emocionals que transitem, sobre cors que s'esberlen i que es reconstrueixen, sobre ànimes que cerquen i cossos que desitgen. Tot això en un format completament artesanal, imprès i enquadernat a mà. I és que Inevitablement, una nova primavera no és només un recull de poemes, és també un projecte que pretén reivindicar el valor de l'artesania, de l'art sense presses i km 0."

Els exemplars es poden adquirir a la llibreria la Romàntica a Amposta o bé enviant un missatge a través d'Instagram a @nuvolambpantalons o @martapjansana.

Pròxims esdeveniments:
- Presentació Dissabte 21 agost Llibreria la Romàntica

- Ruta amb kayak i presentació del llibre Diumenge 22 agost (amb @poesia_surf_i_kaiak)

28 de juliol 2021

Guia sentimental del Maestrat, d'Amàlia Roig


Guia sentimental del Maestrat, d’Amàlia Roig

Onada Edicions, 2021  

Sinopsi

Aquest libre vol acompanyar-te a seguir el camí pel Maestrat, que el conegues, que el trepitges, potser que te l’arribes a estimar. De totes maneres, al final, seràs tu qui faràs o no el teu recorregut. Els viatges són els viatgers una vegada més.
El Maestrat no és un lloc remot, ni exòtic; aquí no hi ha lleons ni tribus, no calen vacunes ni passaports. Tot i així, o per això mateix, mereix ser divulgat. És una manera de fer país, és una manera de salvar alguns llocs de l’oblit, potser una garantia que en algun moment determinats indrets van existir i potser serà una manera de concedir-los un cert futur.


22 de juliol 2021

Coses que trobo

 


Si em seguiu només una mica a les xarxes, coneixereu el meu hàbit, mania o vici, de fixar-me en les #cosesquetrobo al carrer. Ho recomano, descobrireu un món fascinant de petits objectes que atresoren milers d’històries. A banda dels tradicionals mitjons desaparellats que apareixen a Tortosa els dies de vent, hi ha un subgrup d’elements també molt freqüent, l’origen dels quals és fàcil de deduir, sobretot si heu tingut xiquets petits. Podem imaginar l’escena, la mare, pare, àvia o avi, distrets una dècima de segon, una fracció minúscula de temps en què baixen la guàrdia, suficient perquè el seu tendre plançó, potser jugant o experimentant, faci saltar del cotxet, en trajectòria parabòlica, un mitjonet, una sabateta, un xumet, un juguet, o aquesta mena de nino drapet de la imatge, que els agrada tan esprémer amb els ditets. La seva vida, abans d’aquest instant transcendental, ha estat farcida de carícietes, grapejadetes, llepadetes, xucladetes, i mossegadetes amb dents de llet. Tot plegat, molta pressió i responsabilitat per a un humil nino, a jornada completa, amb periòdics i breus moments de descans. Uns temps que, de ben segur, poques hores després, ja deu enyorar.

Ara es troba estés contra l’aspra i dura calçada, tot just sobre l’esborrada línia que separa els dos carrils del carrer. Li han passat pel damunt cotxes, furgonetes, tractors, bicicletes, patinets... i la indiferència. No li veig el rostre, fa temor imaginar-lo. Deuen quedar restes d’un somriure de rateta, l’olor de colònia fresca que s’esvaeix.

D’una puntada de peu l’acosto a la vorera.

16 de juliol 2021

les coses importants

 

Com a treballador de l'Ajuntament sovint atenc persones que ens transmeten queixes o peticions, i com a escriptor, tinc el costum de fixar-me en certs gestos o hàbits humans. En aquestes peticions que ens fa la gent, especialment quan són  de forma oral, sovint noto una mena de necessitat de justificar la petició amb dades que no aporten cap informació rellevant. Per exemple, una persona truca per dir que no funciona bé l'aixeta de l'aigua de l'àrea d'autocaravanes, i afegeix, amb accent clarament valencià, que és un usuari habitual perquè sa filla viu a la ciutat. Aquesta dada ens fa invertir a ell i a mi uns segons que, en principi no són imprescindibles per a la tasca objecte de la trucada, però deuen estar lligats a alguna altra mena de necessitat humana. Les coses realment importants de vegades s’escolen entre la quotidianitat.

15 de juliol 2021

Amistat i llibres: Carme Cruelles i Jesús M. Tibau

Desena conversa de la sèrie Amistat i llibres, en què parlo de forma distesa i les seves amistats del món de les lletres.

Aquest cop, amb l'escriptora Carme Cruelles , parlem, entre altres coses de docència i literatura, de poesia, de Víctor Canicio. Podeu veure la resta de converses a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu canal de youtube

14 de juliol 2021

Así en la tierra como en el suelo, de José Antonio Floría Martínez

 


Así en la tierra como en el suelo, de José Antonio Floría Martínez

Sinopsi

Así en la Tierra como en el suelo ofrece al lector un ramillete de divertidos relatos en los que, en torno a la figura del narrador, van apareciendo una serie de personajes entrañables que destilan ironía y humanidad a partes iguales. Con un fino sentido del humor, se van sucediendo las anécdotas y los hechos más relevantes que jalonaron la infancia y la adolescencia del autor del libro.

Converses amb l’arbre de Júpiter, de Fe Ferré


 

Converses amb l’arbre de Júpiter, de Fe Ferré

Editorial Comte d’Aure, 2021

Sinopsi

Aquesta és la història d’una conversa ininterrompuda amb la Vida ; els seus cicles  de vida-mort-vida; les seves  llums i  ombres.

Un arbre de jardí ; l’arbre de Júpiter; esdevé l’ interlocutor, el mirall i l’alter ego, per conduir-nos a un viatge vital , entre terra i cel, entre el tu i el jo, tant cap el món interior  a la recerca de  l’essència   ,  com  al  món on vivim, la terra que habitem, les experiències, somnis ,  sensacions sentiments, i tot allò que ens transcendeix.

«Entre la terra i el cel em fas entendre la força absoluta de la vida»

Així l’arbre esdevé escolta activa, eco, pregunta, enigma i també mestre, impuls i  temple per al record .

“Potser el somni, sovint, és florir”

Les sis fulles rosades de la flor de l’arbre s’obriran per nosaltres al llarg de sis capítols amb sis alternances de relats en  prosa poètica i poesia, harmonitzats per  il·lustracions que ens parlaran directes al cor,   per anar desgranant aquesta conversa que ens porta a  deixar-nos  seduir, emocionar, transportar per la vida mateixa .

Conversem?

12 de juliol 2021

treure del mig

 

Camí del súper, enmig d’una vorera, trobo un moixó mort; sembla una oroneta. La seva fragilitat es veu total, aquí al terra, lluny del cel que solca a velocitat precisa a la recerca d’aliment i per fugir dels perills. La meva forma de cobrir les necessitats essencials és més còmoda, i es limita a passejar per lleixes atapeïdes amb un carro amb rodetes i passar la targeta per un màgic aparell.

De tornada, passo pel mateix lloc, però l’oroneta ja no és on era, sinó a un costat, a la vora d’un parterre. Dedueixo que algú li ha donat una puntada de peu, potser per a apartar de la nostra mirada la seva derrota. Temo que sovint és aquesta la tàctica humana, arraconar allò que molesta, fer veure els cadàvers no hi són.

11 de juliol 2021

Arran de cel

Quan la teva ferida m'assenyala,

quan s'alcen records que he heretat

per a cridar-me en silenci,

i també alguna carícia del temps.


 Inspirat en l'exposició de fotografia de Josep Maria Balagué, que es pot visitar al Museu de l'Ebre de Tortosa fins el 29 d'agost.


A l'entrada de l'exposició hi ha aquest text explicatiu:

Que el temps s'endú la força de la vida és una veritat indiscutible, però, s'endú també la bellesa?

El paisatge ebrenc ofereix una llarga constel·lació d'edificacions abandonades, que han esdevingut motiu de contemplació per l'ull de la càmera. Aquesta exposició mostra a l'espectador una sèrie de llocs on el temps ha deixat la seva empremta destructiva, però també ha transformat en una imatge bella.

La intempèrie i el clima han anat desfent les cases, enfonsant-les, fins a integrar-les a la pols i a la terra. El temps ha desgastat els materials, deixant imprès el pas abstracte de la vida: els metalls s'oxiden, les pedres agafen una pàtina de molsa i líquens, les fustes ennegrides per les humitats s'inflen i exposades al sol intens, s'esquerden, esmicolant-se a poc a poc fins que la mateixa naturalesa les devora.

La càmera, plantada davant dels edificis s'interroga pels vestigis antics: estances abans plenes de vida, d'objectes domèstics i estris, ara, amb el pas del temps resten buides, inertes.

Per què les construccions no s'han pogut salvar?

Potser degut a l'infortuni dels propietaris o per la manca de mitjans dels descendents per conservar-las, o per l'èxode rural cap a la ciutat. Sigui la que sigui la circumstància, el lloc ha envellit solitari fins a tornar-se inhòspit i l'antiga calidesa de la llar és ara un escenari fantasmagòric.

Però també bell.

Potser l'espectador trobarà l'evocació de l'últim alè de dignitat d'aquelles llars que van cremar fa temps per donar escalfor a una família, sostre a la nit, tancat al ramat, esplendor a l'horta, i que, ara, abandonades a la seva sort, han volgut recuperar el seu orgull servint de motiu a aquesta mostra fotogràfica.

Tant de bo sigui també ocasió per una reflexió sobre una identitat familiar i social que s'ha anat perdent entre les ruïnes. 



06 de juliol 2021

Raffaella

 

 Hi havia un temps en què jo tenia al voltant de quinze anys, en què descobrim que la música de la germana Itàlia és quelcom més cantants amb la veu rogallosa que xulegen més d’un cop les dones. Arriba com una tempesta Raffaella Carrà. No, ella no és l’objecte d’amor o desig del galant de torn, no és la figura decorativa que accepta resignada les floretes de ningú. Ella és molt més que noia maca i rossa, de físic envejable que balla bé. Ella és tot poder, i agafa la vida amb les dues mans, cara a cara, enfundada a unes malles impossibles aquells anys, i els ballarins es mouen a cop de zoom al voltant, titelles al seu servei, oferint-li els seus braços perquè pugui volar. Ella és l’alegria, la festa desacomplexada, el moviment elèctric que la posa al centre de tot, protagonista, i ningú no gosa discutir el seu reialme.

Llavors no era una de les meves cantants preferides, però les seves cançons formaven part inevitable del meu panorama, sempre associades a un somriure energètic, i la seva pèrdua és una fulla més que cau del temps de la vida.

Què fantàstica aquella festa en què vaig descobrir l’amor!

05 de juliol 2021

Petjades i repòs

Petjades i repòs,
la dansa fugissera,
les emocions al record.

.

 Inspirat en una fotografia de Rafael Ricote , en motiu del doble espectacle "2 mirades creatives" de Marta Viladrich i Valer Gisbert, que va tenir lloc al Campus de la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa el 26 de juny

04 de juliol 2021

A este lado del mundo, de David Trueba



  Avui a la secció de pel·lícula, un fragment del guió de A este lado del mundo, vista al al festival de cinema Mónfilmat, fins el 4 de juliol.

La desesperación es un trampolín de tres pares de cojones.

Muchos creen en Dios, pero, ¿cree Dios en ellos?

03 de juliol 2021

Línia blava, de Ramon Solsona

 

Línia blava, de Ramon Solsona, s’està convertint en un llibre a què acudeixo amb regularitat perquè m’acompanyi quan vaig de viatge. En tinc una versió de butxaca que facilita el seu transport, però sobretot me l’emporto perquè és una delícia.

Em va agradar el primer cop que el vaig llegir, però després, cada cop que hi acudeixo, m’enamora encara més.

No sé si per l’edat o pels meus hàbits lectors, les trames dels llibres em fatiguen cada cop més, em costen de seguir o, simplement les considero accessòries. En un viatge em desentenc del trajecte, del rumb, i m’agrada fixar-.me en els petits detalls. I Línia blava n’és ple a cadascuna de les pàgines.

Quan inicies la lectura d’un llibre de ficció signes una mena de pacte amb l’autor en què et compromets a creure tot allò que t’explica. En uns llibres funciona bé el joc, i en altres costa més. A Línia blava, Ramon Solsona eleva al quadrat aquesta dificultat, ja que al llibre el narrador ens avisa que s’imagina la vida de la resta de viatgers del metro. Tot i això, tot i saber d’antuvi que tot és una doble invenció,  t’endinses en unes inventades vides dels personatges que et fan emocionar.

Un exercici deliciós, una companyia de per vida.

02 de juliol 2021

Armugan, de Jo Sol


 Avui a la secció de pel·lícula, un fragment del guió d'Armugan, vista al al festival de cinema Mónfilmat, fins el 4 de juliol.

Odio la vida por lo que es, por lo que nos hace. la vida pesa sobre los cuerpos. la resignación de los pies fatigados gime a su paso. Soportamos un sol de ceniza mientras ella, la vida, nos pasa revista.


01 de juliol 2021

Tenir cura

 

Assegut a un banc mentre llegeixo, admiro com una dona cobreix el seu cotxe amb una mena de drap gran. No és una funda que el protegeixi completament, sinó sols gran part del sostre. Fa joc amb el color granate del vehicle. Em crida l’atenció la cura i paciència amb què el col·loca. Es nota que té un mètode. Primer n’enganxa un extrem amb la porta esquerra del davant, després la de la dreta, i després respectivament les del darrere. En cada moviment apamat i meticulós comprova que quedi perfecte, sense arrugues: estira d’una punta, estira de l’altra, passa la mà per damunt., obri i tanca alguna porta de nou... Quan ha acabat, es queda mirant el resultat uns segons, des d’un mig metre de distància. Es mossega una ungla, concentrada. Quan sembla que està a punt de marxar, torna a comprovar que una porta estigui ben tancada. N’està. Quan ja està convençuda, entra a casa seva.

Suposo que tot aquest procés deu tenir l’objectiu de mantenir net el cotxe que, per cert, brilla molt. El deu deixar aparcat sempre al mateix lloc, sota l’arbre, a l’espai reservat per a discapacitats.

Quan acabo de llegir passo pel costat i no puc evitar mirar-me bé el cotxe. Comprovo que al davant hi ha un part del drap doblegada, i aquest descuit em sorprèn, però no, és la forma de deixar visible, a través del vidre del parabrisa, l’autorització d’aparcament.

30 de juny 2021

Límits

 

Una parella gran camina agafada del bracet pel passeig de Ribera. Ell, amb pas insegur, s’agafa més a ella, que ella a ell. S’aturen en un punt en concret. Miren endavant un moment, intercanvien impressions. Després d’un breu instant de dubte, es giren se’n tornen. Potser perquè havien arribat on s’acaba l’ombra dels arbres, o al límit on s’acaben les forces que calculen necessàries per a tornar. Els límits de vegades són tan tirànics com imprecisos.

25 de juny 2021

Reflexos en un ull daurat, de Carson McCullers

 Llegint Reflexos en un ull daurat, de Carson McCullers, traducció d'Alba Dedeu, que afegeixo a la meva col·lecció de vídeo lectures que recullo al blog De lector a escriptor.



Malgrat els coneixements que tenia de fets puntuals, el capità no havia tingut mai ni una sola idea. La formació d'una idea exigeix que es fonguin dos o més elements coneguts. I això, el capità no tenia el coratge de fer-ho.

24 de juny 2021

Emprenent el vol

 



21 de juny de 2021. Festa fi de curs i fi de Primària de la primera promoció de l’Escola Sant Llàtzer del nostre fill; una tarda plena d’emocions que es vessen pels ulls, perquè és una classe molt especial. En aquest mateix dietari, nou anys enrere, explicava l’entrada a l’escola del nostre fill, aquell primer dia que era seu, que era nostre i que era també d’una Escola que naixia, amb tot el que això comporta d’incertesa i d’il·lusió. Encara no existia l’edifici definitiu, i només disposàvem un mòdul prefabricat. L’Escola naixia aquell 2012 amb només una classe, la nostra, que ha esdevingut fundacional, i ja des de l’inici, amb tres anyets,  han estat els “grans”. Aquell any eren els únics, una escola gairebé familiar, que va facilitar que els vincles fossin més estrets. Després s’han anat incorporant classes, fins a completar aquest 2020-2021 tot el cicle de Primària. L’inici fou especial, amb càmeres de televisió i autoritats incloses, per a deixar constància del moment històric. I el final no ha estat menys especial, amb tota la problemàtica de la covid que han hagut de superar.

I ara, aquells primers xiquets i xiquetes emprenen el vol. Aquest cúmul especial de sensacions plana durant tot l’acte, i circula entre les famílies –a qui fins pocs dies abans no ens havien autoritzat a assistir a l’acte, amb la tristor que això comportava-, assegudes rere els protagonistes de l’acte, a distància reglamentària.

Les xiquetes i xiquets ho viuen com una festa; comencen les vacances, i no tenen perspectiva encara del canvi que avui s’inicia. Però les mestres, treballadors del centre i famílies, no podem evitar l’embat de les emocions. Records i agraïments centren gairebé totes les intervencions. El nostre fill explica micròfon en mà –sé com li agrada fer-lo anar- el projecte de la seva tribu, i després participa en una molt emotiva cadena d’agraïments. I el futur també, en forma d’arbre que es plantarà al centre en record d’aquesta promoció, i una enorme “damajuana” que avui s’estrena, que s’anirà omplint de pedres que representen a cadascun dels xiquets i xiquetes que aniran passant per l’Escola.

A mi em toca parlar en representació de les famílies. És difícil retenir el plor. Entre altrs coses parlo de la velocitat amb què passa el temps, de la relació especial i única que s’estableix amb les companyes i companys de Primària, que es manté per molts anys que passin, i del paper de baula vital que assumim els pares i mares, a mig camí entre ser “el fill de” quan érem petits, fins a “el pare de” que som ara.

L’endemà encara queda un últim dia de classe. El vaig a buscar amb la meva dona. Mentre surten, els faig una foto als dos, que després poso al costat d’aquella primera foto de fa nou anys, per fer evidents les similituds i diferències. Aquell dia, el nostre fill es va deixar anar de la mà per a pujar la rampa provisional, il·lusionat d’entrar a l’escola dels “grans”. Avui, més gran i carregat amb un sac ple de memòries, surt decidit a l’espera de l’Institut, cap al futur que ens espera.





21 de juny 2021

Arran de vers


 Durant aquest temps de pandèmia he col·laborat alguna vegada al programa Arran de vers, a frec de llavi, de Constantí Ràdio, convidat per Isabel Ribera.

A l'últim programa, llegeixo un poema de Gerard Vergés. Ho poden escoltar al minut 32.15 del pod cast.

20 de juny 2021

Amb Georgie Dann a Aldover

 










19 de juny de 2021

Convidats per Valer Gisbert, diLLUMs d’arts al Forn participa en la 1a Festa dels Solstici que s’organitza a Aldover. Valer ens ofereix que la possibilitat que fem el que vulguem, i vista la idea general d’un acte festiu, estiuen, lúdic, entre arbres a la vora del riu, sumat a la necessitat de riure que tenim després dels mesos de pandèmia, proposem dur a la pràctica el recital possiblement més original que hem fet: Dillums Dann al Forn, inspirat en lletres de cançons de Georgie Dann.

Es tracta d’un recital que ja vam organitzar els primers mesos de confinament en format vídeo, que podeu veure a youtube, i del quan ja en vam explicar les motivacions.

El planeta, que davant d’aquesta perspectiva no ho veu clar, amenaça tota la setmana en fer ploure tot just aquest dia. Dies abans, i fins i tot hores, els pronòstics varien constantment; es veu que aquest recital genera dubtes a les altures. Durant la tarda, cauen gotes insuficients per a anul·lar l’acte de forma decidida. A les nou del vespre l’amenaça s’atura, la llum del sol ponent prepara els seus millors colors, i els dels diLLUMs ens posem a jugar.

Introduïts per l’honorable president, Ricardo Gascón, comencem a recitar Jesús M. Tibau, Màrius Pont, Tomàs Camacho, Joan Maria Romaní, Domingo Ramos, Meritxell Sabaté i Cinta Villamón, i completem el recital amb fragments en vídeo que projecta Rafael Ricote, avui ajudat per la seva família.

Esperem que el públic s’hagi divertit tan con nosaltres, que hem aprofitat el vespre per a recuperar sensacions i somriures, encara amagats sota la mascareta, esquitxats per gotes de pluja, però invencibles.

Com sempre, més imatges a l'àlbum on les recollim.

Comentari i fotos al blog de Rafael Ricote.

19 de juny 2021

Guia per un dia.

 

De vegades –o sovint- la gent de la cultura ens lamentem de la poca repercussió que obtenen les nostres activitats, que es venen pocs llibres o discs, que assisteix poca gent a alguns actes que tenen poc o nul ressò mediàtic.






Però tots aquests laments queden oblidats i superats amb escreix quan passen coses com la que avui explico.

Fa uns dies l’amic, músic, escriptor i mestre, Ernest Redó, m’envia la invitació a un acte acompanyada d’un àudio on diu, entre altres coses: “és un projecte molt, molt guapo, ens faria goig i il·lusió comptar amb la teva presència, perquè sé que t’estimes l’escola”.

L’activitat es diu “Guia per un dia”, un projecte que ha permès l’alumnat de l’Escola Remolins, segons exposa al tríptic que ens donen “aprendre i gaudir de la història treballant dins del nostre municipi. Mitjançant el teatre es converteixen en personatges de tres èpoques diferents (prehistòria, edat antiga i edat medieval) que guiaran els espectadors per la fascinant línia del temps de la nostra estimada ciutat”.

I jo sóc un dels privilegiats espectadors.

En arribar a l’edifici de l’antic Escorxador, veig a Ernest parlant amb Ricardo Gascón, i de lluny, tot i les mascaretes, endevino els seus somriures.

Ernest, neguitós, ens deixa, perquè ha de preparar els últims detalls.

I comença la guia teatralitzada, en què les xiquetes i xiquets de Remolins, després de donar-los les instruccions que cal seguir de prevenció contra la covid, i posar-nos un gomet de color roig o de color blau, ens passegen per diverses escenes de la nostra història, que també és la seva. S’han après molt bé cada paper, i només de tant en tant, Ernest, acostumant a moure’s entre escenaris, els fa alguna indicació sobre el to de veu i la velocitat en què reciten, amb moviments precisos de braços i mans. No és fàcil, ni tan sols per a un adult, parlar de forma clara i entenedora, amb públic davant, en un espai com el Museu. Ho fan molt bé. Certament potser alguna paraula es perd, però tranquil, Ernest, tranquil, s’entén tot perfectament; s’entén el missatge, s’entén el treball, s’entén la lliçó magnífica que ens donen aquestes xiquetes i xiquets d’orígens ben diversos, tortosines i tortosins tots, hereus d’aquesta història esquitxada massa sovint de lluites i intolerància.

“Tant de bo els homes i dones del futur facin de Tortosa una ciutat on es pugui viure i conviure”, acaben dient.

I jo estic agraït i orgullós de tenir amics com l’Ernest Redó.

Història, educació, cultura, implicació, emoció, amistat...

Felicitats, amic, i a Gemma Aragonès i la resta de mestres implicats, i a Eva Castellanos, tècnica del Museu, i a l’Escola Remolins.

18 de juny 2021

Amistat i llibres: Sílvia Mayans i Jesús M. Tibau

Novena conversa de la sèrie Amistat i llibres, en què parlo de forma distesa i les seves amistats del món de les lletres.

Aquest cop, amb l'escriptora Sílvia Mayans, parlem, entre altres coses de la nostraarribada a les Terres de l'Ebre i dels nostres llibres.
En aquest enllaç podeu veure una de les entrevistes a Canal 21.
Podeu veure la resta de converses a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu canal de youtube

15 de juny 2021

SCHUMACHER

 

Fan obres a la plaça de davant la Catedral, i el carrer Felip Pedrell té tallat un dels dos carrils que ocupa una enorme grua que es veu des de ben lluny. El personal que hi treball dona pas alternatiu als vehicles d’un i altre sentit. És prou evident el motiu de la retenció d’una desena de vehicles. Tot i això, una furgoneta toca el claxon repetidament, insistentment, de forma tan inútil com irritant. Potser creu que així resoldrà per art de màgia aquest embossament controlat i relativament breu. A la part interior del parabrisa duu una matrícula amb el nom d’SCHUMACHER. Potser és malalt de la velocitat, i no entén els beneficis d’aturar-se de tant en tant.

14 de juny 2021

Amistat i llibres: Joan Pinyol

Vuitena conversa de la sèrie Amistat i llibres, en què parlo de forma distesa i les meves amistats del món de les lletres. Aquest cop, amb l'escriptor Joan Pinyol, parlem de records compartits, especialment des de 2008 en què van coincidir les promocions dels postres llibres Pilota de set i El vertigen del trapezista, de la seva vinculació amb les Terres de l’Ebre, de al seva lluita per a treure el seu avi del Valle de los Caídos, de la seva relació amb Pere Calders, i moltes altres coses.

Podeu veure la resta de converses a la llista de reproducció del meu canal de Youtube.



13 de juny 2021

peras al olmo

 

Esperant tanda en una botiga de fotografia. Es nota que és època de matriculacions. Moltes mares amb els fills o filles, avui especialment ben vestits, retocant el pentinat a última hora. I jo amb el meu. També es fa fotos de carnet una dona gran. La dependenta li ensenya a la càmera abans d'imprimir-les, i la dona diu textualment amb un somriure: “No es poden demanar peras al olmo".

De vegades, els catalans estem tan mancats a la pràctica de frases fetes, com sobrats de resignació.

12 de juny 2021

Paràsits

 


A la secció de pel·lícula, un fragment del guió de Paràsits:

Pes això la gent no ha de fer plans. Sense un pla, res pot sortir malament. I si alguna cosa surt de control, no importa. 

11 de juny 2021

El vertigen del trapezista, a l'Escola d'Adults




 De tots els setze llibre que he publicat fins ara, sense cap mena de dubte, el que més he treballat, el més comentat, el que més quilòmetres m'ha fet fer amb activitats des de L'Escala fins a Alcúdia de Crespins, és El vertigen del trapezista.

El meu tercer llibre i tercer recull de contes, publicat el 2008, en plena eufòria blocaire, ha estat protagonista de gairebé una vintena de clubs de lectura, n'he parlat en escoles, i algun dels seus relats són un clàssic dels meus recitals.

I el trapezista continua actiu. El passat 3 de juny va ser el protagonista del club de lectura de l'Escola d'Adults de Tortosa, amb qui em vaig reunir a la Biblioteca de Tortosa.

Per a mi fou tot un regal, Vaig recuperar sensacions, vaig recordar relats que tenia al fons de la memòria, i molts anys després, es continuen repetint algun dels comentaris i preguntes que em fan als clubs de lectura.

I és que els llibres no caduquen mai.

Moltes gràcies.


10 de juny 2021

Converses agafades al vol

 

Converses agafades al vol. Dues dones parlen aturades a la vorera. L’una, que es creu amb la necessitat d’aconsellar l’altra, li recomana: “Tu, a veure què et demana el cos”.

Potser és així de senzill, escoltar el cos, i els consells a peu de carrer.

09 de juny 2021

Afectes secundaris

 Descobrir una vacuna contra la intolerància, amb afectes secundaris.

08 de juny 2021

Desdefinicions (dictatdura)

 

dictatdura. Tirania que pateixen alguns escriptors i periodistes d’haver d’escriure allò que els manen.

07 de juny 2021

I de sobte, la vida fa un gran salt

 

Al costat de l’skate park hi ha un muret d’uns dos metres d’alçària on les mares i pares ens hi acostumem a seure per no perdre detall de les evolucions dels nostres fills.

-Jo salto de dalt fins allí! –li diu orgullós un xiquet d’uns vuit o nou anys a son pare, mentre recrea la trajectòria amb el braç.

-Ho has fet abans? –pregunta el pare amb gest a mig camí entre la incredulitat, l’admiració i la por.

-Sí! –respon el xiquet, ofès, que pensa desfer qualsevol dubte ara mateix.

Sense perdre un segon, puja al muret, es posa dempeus, flexiona una parell de vegades els genolls, es concentra i fa el salt, que acaba rodolant pel terra i espolsant-se els pantalons de forma una mica exagerada.

Recordo quan jo era petit i saltava els esglaons de casa (dos, quatre, set....), quan saltàvem marges pels trossos veïns... I de sobre, la vida fa un gran salt.

06 de juny 2021

Amistat i llibres: Agustí Masip i Jesús M. Tibau

 Setena conversa de la sèrie Amistat i lletres, en què parlo amb amistats sobre llibres, emocions, projectes... sobre literatura i vida, en unes xerrades que, com a la vida mateixa, van d'un tema a l'altre sense saber ben bé com. 

Una forma de transmetre la nostra passió per la literatura i tot allò que ens aporta. Es poden veure la resta de converses a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu canal de youtube.

Aquest cop, amb l'escriptor Agustí Masip, parlen, entre altres coses, dels seus llibres, del Priorat, del Montsant, dels records, de projectes...


05 de juny 2021



Etiquetes, de Joan Turu

Hindi Books, 2021 

Sinopsi

El tema que tracta Etiquetes (els estereotips i prejudicis) és clau i constant en el seu discurs i és la primera obra on ho tracta d’una manera central i directe.

A la Neus li diuen que és una nena petita, mentidera, de pell blanca, campiona… li pengen cada dia un munt d’etiquetes. Algunes li agraden, d’altres la incomoden, però se n’adona que totes s’hi queden per sempre i n’acaba ben farta, de tantes etiquetes!

I és que la Neus, només voldria… SER.

En Joan Turu, un dels il·lustradors més destacats del nostre país, ens convida a pensar6. Ens limiten, ens acomoden, ens separen i ens dificulten canviar? Una reflexió extraordinària i necessària per compartir petits i grans!

Un àlbum il·lustrat on la potència de la imatge pren el protagonisme per ajudar-nos a reflexionar sobre LES ETIQUETES, un dels temes més representatius de l’obra d’en Joan Turu i que està de plena actualitat.

04 de juny 2021

a Optimot


 Torna a aparèixer el fragment d'un llibre meu a la web Rodamots, per tal d'il·lustrar una paraula.

Aquest cop es tracta del mot amorosir, que apareix al llibre I un cop de vent els despentina.

En aquest enllaç estan totes les que han aparegut.

03 de juny 2021

el ritual de fer-se grans.

 

A l’skate park. Mon fill parla amb un xiquet que no conec; un amic nou, em dirà després. Des de la distància interpreto que comenten alguna jugada..

Mon fill prova una pirueta o, més ben dit, un truc, segons l’argot que estic començant a conèixer. Li surt mig bé, i aquest nou amic el felicita; encaixen primer les mans i, després d’uns segons d’incertesa i descoordinació, xoquen els punys. Es veu que els quedava aquest segon gest per completar el ritual de fer-se grans.

02 de juny 2021

Dos mons, una flor


Hi ha móns que sempre es troben,

hi ha flors que esperen la llum.

.

 Inspirat en una fotografia de Xulio Ricardo Trigo

01 de juny 2021

Arran de vers, a frec de llavi



Al programa Arran de vers, a frec de llavi, de Constantí ràdio 97.9fm, conduït per Isabel Ribera, escoltarem les aportacions dels convidats al programa, ens parlaran de les seves publicacions i també coneixerem quins han estat els llibres o autors que els han copsat, amb Emi Privat, , Marisol Nogues, els germans Àlex i Axeran Pascual, Marta FabregatAdela FilbàMón Santó, i un servidor, que recomano l’obra de Josep Igual.

Es pot escoltar en aquest enllaç.

31 de maig 2021

Desdefinicions (somnipresència)

 

somnipresència. Fenomen consistent en ensopegar amb el mateix somni a tot arreu.

30 de maig 2021

Piscolabis, de Miracle Sala

Piscolabis, de Miracle Sala

Edicions de L'Albí, 2021 

Sinopsi

 Piscolabis conté una vuitantena llarga de textos que van de les tres línies a les quatre pàgines, amb històries que parlen de la condició de viure, les relacions humanes, la llibertat, la lluita dels pobles, la supervivència del món i la natura, la mort i la llengua. Com diu Llorenç Capdevila, en el pròleg, "Miracle Sala hi imprimeix el seu estil particular: el protagonisme dels animals (i de vegades els objectes) d'alguns dels relats és marca de la casa, com ho és la cura en el llenguatge, la ironia intel·ligent, la importància dels records, la capacitat evocadora o les referències als clàssics"


29 de maig 2021

Amistat i llibres: Coia Valls i Jesús M. Tibau

 
Sisena conversa de la sèrie Amistat i lletres, en què parlo amb amistats sobre llibres, emocions, projectes... sobre literatura i vida, en unes xerrades que, com a la vida mateixa, van d'un tema a l'altre sense saber ben bé com. 

Una forma de transmetre la nostra passió per la literatura i tot allò que ens aporta. Es poden veure la resta de converses a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu canal de youtube.

Ens ha passat volant aquesta hora amb Coia Valls, i més després de tant de temps sense veure'ns (el confinament i la pandèmia s'ha ficat pel mig de totes les converses, inevitablement). Hem parlat dels nostres llibres, de propers projectes, del procés d'escriure que la vida modifica, com no podria ser d'altra manera, del paper dels personatges femenins a les novel·les, de camins, de mirades...


28 de maig 2021

La pesta

 Les rates moren al carrer, i els homes a les seves cambres; i els periòdics no s'ocupen sinó del carrer.

La pesta, d'Albert Camus

27 de maig 2021

El osito Winnie Pu i la casita de Igore, de A. A. Milne.

 Rellegint un fragment d'un dels llibres que llegia de petit. Crec que ara m'agrada més que llavors.


26 de maig 2021

seguretats

 De xiquet creia que no sabia res de la vida; però amb els anys i l'experiència acumulada ara ja no ho crec, ara n'estic segur.

25 de maig 2021

Comença el dia


  Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

24 de maig 2021

Ddesdefinicions (parecaigudista)

 

parecaigudista. Progenitor que procura no estavellar-se en l’intent de ser un bon exemple als seus fills.

23 de maig 2021

De todo un poco

 


Una de les seccions d'aquells TBOs que llegíem de xiquets era DE TODO UN POCO. No era la que més em cridava l'atenció de petit, però amb el pas del temps em va anar agradant cada cop més. El seu nom ja la defineix. Acudits, anècdotes, efemèrides, curiositats... tot molt breu i divers. Com el twitter actual, però menys irascible; com el facebook, però menys xafarder. Potser una influència més per a un futur autor obsessionat amb la brevetat.

22 de maig 2021

Cafarnaum



 Quan el cinema ens explica la realitat millor que qualsevol telenotícies, quan ens emociona i ens recorda que tots som humans, quan ens avisa que tots som culpables i innocents, quan ens esgarrapa i ens fa impossible restar indiferents, ni que sigui un parell d’hores, quan ens alerta de la cara més terrible de la vida i, alhora, ens fa valorar cada petit detall, quan intenta fer-nos millors persones.


21 de maig 2021

Catàleg



  Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

19 de maig 2021

Aquella nit, aquell port



  Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.