20 d’octubre 2021

Cada día escribo un libro. Microrelats

 A Cada día escribo un libro, de Ràdio La Ràpita, produït per l'associació Mar de fora, i conduït per Ricardo Margaretto i Miquel Esteve, dediquen un programa als microrelats, que acaben amb dos mostres dels meus nanocontes.

El podeu escoltar en aquest enllaç

19 d’octubre 2021

L'espectacle de la vida, presentació a Tarragona



 Presentació del llibre L'espectacle de la vida, de Jesús M. Tibau, a càrrec de Francesc Valls-Calçada

Dia: Divendres 29 d'octubre a les 19 h.
Lloc: Llibreria Adserà de Tarratona
Inscripcions:  977235815    web@adsera.com

Cristian Porres a Tens un racó dalt del món






Cristian Porres és el convidat aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.

Tortosí resident a Barcelona, es defineix com a poeta visual, músic i grafista.

Comentarem algunes de les seves poesies visuals que són tota una invitació a la reflexió, a mirar el món des d'un altre punt de vista, i que tenen moltes interpretacions.

També comentarem la revista on participa La dona dels nassos

Abans, llegiré uns fragments del Llibre d'hores, amb gravats de Frederic Mauri i textos de Jesús Massip, en homenatge a l'escriptor tortosí que ens ha deixat recentment.

Ester Galindo de La 2 de Viladrich ens recomana el llibre Pantera, de Coia Valls.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Rafael Ricote.

El programa es podrà veure en directe el 19 d'octubre, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.


A la Cadena SER Ebre




 Entrevista a la Cadena SER Ebre, amb Sílvia Tejedor, parlant dels llibres L'espectacle de la vida, i de Josep Igual i els dies.

18 d’octubre 2021

L'espectacle de la vida, a Tortosa







 L'espectacle de la vida, el meu nou llibre, ja es troba a Tortosa, a les llibreries la 2 de Viladrich i a La Irreal. 


17 d’octubre 2021

A mesura que avanço

A mesura que avanço, m'invento punts de vista que improviso. Camino.

Inspirat en una obra de Pere Planells

 Opus 33. Encolatge i tècnica mixta sobre cartró de capes, 105 x 60 cm. Pere Planells 2021. LO FATO ART FACTORY. Carrer del clavell, 78-80, 43514 Mas de Barberans.

http://www.pereplanells.com
http://www.lofato.cat

16 d’octubre 2021

Josep Igual i els dies



 De vegades et sents orgullós i satisfet de les coses que fas, de la gent amb què las fas.

Amb Ricardo Gascón i el llibre col·lectiu Josep Igual i els dies (Editorial Petròpolis): un dietari des del record, l'estima i l'admiració.

Foto de Domingo Ramos, durant l'homenatge a Josep Igual a les XVI Jornades de les Lletres Ebrenques.

Si voleu exemplars, podeu escriure a numenEbre@gmail.com 


14 d’octubre 2021

L'espectacle de la vida, vídeo lectures

 Un parell de lectures de fragments del dietari L'espectacle de la via. 


Quan el temps sembla un cercle


 

Quan el temps sembla un cercle, i és una espiral.
Cap on viatges? Cap al centre o cap al final?

Inspirat en una imatge de Maria José Piorno

13 d’octubre 2021

L'espectacle de la vida, el primer comprador'



 Rebre notícies de la primera venda d'un nou llibre.

L'espectacle de la vida arriba a les primeres mans lectores, acompanyat del llibre d'un company de lletres

11 d’octubre 2021

L'espectacle de la vida arriba a Tarragona i a Reus




 L'espectacle de la vida, el meu nou llibre publicat en col·laboració entre Ganzell Ediciosn i Editorial Petròpolis, ja ha arribat a Tarragona i a Reus.

Es pot trobar a les llibreris La Capona, Adserà i Gaudí.

Josep Igual, a prendre a mirar els dies amb tota la seva esplendor

Tot just el passat 9 d'octubre, es publica a La Veu del País Valencià un article meu sobre Josep Igual.

Tant de bo fos un altre el motiu, però trobo necessari col·labora amb mitjans del País Valencià, i lluitar per llimar la distància a què ens volen sotmetre.



10 d’octubre 2021

Presentació del llibre Josep Igual i els dies



 El proper 15 d'octubre, dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta, es du a terme un merescut homenatge a Josep Igual, coordinat per Rafael Haro, on intervendrem autors i amics que el vam admirar i estimar, a banda d'altres activitats.

En aquest enllaç podeu veure el programa de les Jornades.

A més, en una breu intervenció, aprofitaré per a donar a conèixer el llibre col·lectiu Josep Igual i els dies, del qual farem una primera presentació al seu Benicarló natal molt aviat. 


08 d’octubre 2021

L'espectacle de la vida, el meu primer exemplar



Aquest matí m'han portat a Tortosa, arribat de Tarragona, un exemplar de L'espectacle de la vida, a través de la també escriptora Mercè Falcó.

Tot plegat ha estat com una mena d'entremaliadura de la vida. Fa uns anys, va arribar a les meves mans un exemplar de L'illa de Bembé, el primer llibre de la Mercè, abans que ella mateix el tingués. I ara, el karma ens ha tornat a l'inrevés l'experiència.

I ara el llibre ja està a casa, i el fotografio a la mateixa finestra que apareix a la portada, perquè el llibre és ben bé això, una mirada des de dins.





La vida darrere de l'aparador



 A punt de distribuir-se el meu nou llibre, L'espectacle de la vida, em ve de gust recordar un altre llibre amb la mirada posada a la realitat, i amb la paraula "vida" al títol. Es tracta de La vida darrere de l'aparador, publicat amb Onada Edicions, una mena de llibre de viatges per comerços de Tortosa.

En transcric el primer capítol, ambientat en una merceria:

ISA FANLO (SEGARRA)

14 de maig de 2014. Intento entrar a la botiga per a proposar participar en aquest projecte, però està plena de gent; nou persones respectant, amb diferents matisos d’impaciència, el seu torn d’espera.

Quan em vaig plantejar aquesta idea, de seguida vaig decidir incloure-hi una merceria, per diversos motius. En part, perquè m’agraden les botigues amb l’atractiu visual que representa una diversitat tan gran de productes, petits, de colors, distribuïts en capsetes, lleixetes, prestatges..., en aquest cas canuts de fils, vetes, botons... Però també hi ha un ingredient emocional lligat al record de la meva infantesa. Ma mare és modista (sempre ho ha estat i sempre ho serà), i casa nostra estava plena de fils i botons. De tant en tant, em feia anar a comprar a una merceria del poble, a ca la Catalina, i jo portava anotada en un paper la llista dels encàrrecs. Sovint m’havia d’esperar una bona estona, perquè atendre a cada clienta requeria de temps generós dedicat a triar, buscar, remenar el botó adequat o el color de roba precís.

Quan al moment d’entrar a la botiga d’Isa Fanlo m’he vist aquell munt de gent esperant-se, m’ha vingut a la ment aquella impressió. Llàstima que hagi tingut pressa, perquè segur que esperant-me hauria tret bon material pel llibre.

Però més tard sí que hi torno, cap al vespre. Aprofito per comprar cordills que faig servir per lligar els meus contes a la carta de regal. M’ensenyen les prestatgeries correderes on n’hi ha un mostraris de tot tipus, gruixos i colors, un bé de déu que col·lapsa una persona indecisa com jo; en trio de granate, de blau marí i de groc fosc. Mentrestant, una mare compra betes per al vestit de sa filla, que l’acompanya, que serà pubilla infantil les properes festes de la Cinta. Després, els explico el projecte, i s’hi avenen de seguida, i ja m’avisen que si escolto la seva clientela en trauré tantes històries que no me les acabaré.

I ja decidit a emprendre aquesta aventura, dos dies després, un divendres a la tarda, hi torno armat amb un bloc de notes, la càmera de fotografiar, i grans dosis de discreta xafarderia.

Avui, la botiga també és plena de gent. Sincerament, no imaginava que aquesta mena de botigues tinguessin tant d’èxit encara; i me n’alegro. No sempre havia estat ubicada en aquests baixos de l’avinguda Generalitat. Abans (tota la vida), ocupava el local del costat, més petit i encaixonat, però aprofitaren el trasllat d’una botiga de roba per conquerir més territori. La merceria es diu ISA FANLO, com la propietària, però tothom li diu Segarra, com sempre, com tota la vida. Ella fa més de quaranta anys qui hi treballa, abans de dependenta, i de fa un temps, de propietària. Ara està enfeinada, atenent la clientela amb ajuda de sa filla, i pràcticament ni em veuen entrar, però sí, segur que m’han vist. De moment, em quedo enrere, discretament; avui  inicio aquesta aventura i encara no he dissenyat cap estratègia concreta. Improviso.

Davant meu, sis clientes esperen disciplinades el seu torn. N’entra una altra per la porta, la setena, i demana tanda; però no, jo no sóc l’últim, jo sóc de sucre, només bado, i prenc nota, imagino que sospitosament.

Em fascina, a un costat de la botiga, un mostrari de fils marca Güterman, tot un mostrari de colors perfectament ordenats en ordre decreixent de tonalitat. Calculo, una mica a ull, que n’hi ha més de mil.

Fora, a l’aparador, destaca un vestit d’època que se sorteja per a la Festa del Renaixement, i dins, damunt d’un taulell, hi ha un catàleg de vestits que fan a la casa d’acollida de Càrites. “Tot confeccionat a mà; cuidem el detall”, hi diu. M’encanten els detalls, a mi.

Però em disposo a parar atenció a l’autèntic objectiu, a les meves preses (carinyosament parlant): la gent. Com ja imaginava, la majoria de clientela són dones i, concretament, dones de certa edat. Són majoria absoluta, sense dubte, però no unanimitat.

Abunden les parelles mare-filla. Qui ara juga el paper de mare, segur que el seu dia va encarnar el paper de filla, i així generació rere generació. No sé si aquesta roda girarà gaires generacions més; tant de bo m’equivoqui. Intento no perdre detalls d’algunes converses o comentaris.

Una parella mare/filla fullegen el catàleg de vestits del Renaixement. “Són les mamelles; no està gorda, ella”, comenta la filla.

Una altra parella mare/filla demanen uns pantis color carn “antilliscants”.

-Talla mitjana o gran?- pregunta la dependenta.

-Mitjana!- respon la filla de seguida, amb certa indignació davant del dubte.

Pregunten pels tons de color dels pantis. “Si ets moreneta, color natural; si ets blanqueta, amb una mica de color.”

També entren unes quantes parelles home/dona, d’edats diverses, però la dona sempre porta la veu cantant, i ells, es queden en un segon terme, incòmodes, inadaptats en un medi que els és hostil.

Una dona gran, després de sentir bufar el seu home, li diu, li suggereix o li ordena: “seu a la cadira, home!”

I les dependentes, mare i filla, no paren de moure, obrir i tancar capses i capsetes. I si les parets de la botiga són plenes de lleixes, elles encara no paren d’entrar a buscar més capses a dins, el misteriós “dins”, que ja imagino com un univers paral·lel on s’hi deuen trobar restes de civilitzacions que es creien perdudes, o els secrets de l’eterna joventut. Però, tot i el tràfec que porten, estan en tot.

“Asunción!”, crida l’ama a una clienta a qui li toca el torn. Se saben el nom de la majoria, i també si n’hi ha alguna que sordeja més del compte, o si coixegen d’algun peu. Són petites enciclopèdies amb noms, mides, colors, gruixos... a la memòria.

A una altra clienta que veu vindre, i que devia fer una compra fa pocs dies, li pregunta: “de perletes, has fet curt? Doncs en buscarem més, no?”

Jo també busco perletes.

Una altra clienta, quan passa la porta i veu tanta gent, davant la perspectiva d’haver d’esperar-se una bona estona, bufa. “No tremolis”, li diu l’ama.

Una noia jove ve acompanyada del seu marit i porten un cotxet amb una xiqueta petita, o, almenys, vestida de rosa. La família, a tot arreu unida. Demana un producte, però sense gaire seguretat, sense gaire convicció d’haver-ne encertat el nom. “Ai, no sé, m’ho ha dit ma mare”, s’excusa. Però l’ama l’ha entès de seguida, i assenyala una capsa qui hi dalt de tot d’unes lleixes: Bordados Tergal. Exacte! La dependenta jove diu que mentre ho entengui la jefa, rai.

I jo, pel mig, a estones assegut, a estones recolzat en un taulell, faig una mica de nosa, provoco dubtes, incerteses, malentesos. “No, no; no em toca a mi, poden passar, jo m’espero”. Sóc un intrús acceptat sense gaires preguntes.

Una dona entre cinquanta i seixanta anys entra tota decidida, i tot just passar la porta, li sona el mòbil, i hauria escoltat la conversa encara que no hagués volgut. Però com que sí volia, doncs mira. “Sí, mare, he baixat a Tortosa. La xiqueta està al podòleg. Al que arregla els peus. Clar que hi ha anat a peu; que no hi vas tu, a peu? Té setze anys! Ara estic aquí, a Segarra, s’estan esperant per a despatxar-me i tu anant parlant!”

Una dona pregunta si tenen algun sistema per marcar la roba de presseta. L’ama contesta que n’hi ha per fer-ho de presseta, lento i de tota manera.

“Els imperdibles? A seixanta cèntims la dotzena”. Quasi tot es calcula a cèntims, aquí. Quasi tot és petit, senzill. Imprescindible.

Una dona, amoïnada, no para de fer viatges a la porta mirant el carrer: “Ai, mon fill! Que li he dit: pega la volta, que de seguida acabo.” La relativitat del temps.

Entren dos noies molt joves, que fan baixar la mitjana d’edat uns quants anys, acompanyades de dos xiquetes petites. Dedueixo que les noies són germanes, i que una és la mare, i l’altra la tieta.

-Vols dir que en tindran, de diademes?- pregunta una en veu baixa.

-De les que a tu t’agraden, no.

-Quines m’agraden, a mi?

-Modernetes.

Decideixen preguntar, per si de cas, per a estalviar-se haver d’esperar. “I tant que en tenim, tenim de tot!”, exclama l’ama. I sí, tenen de tot i variat, tot un mostrari de colors, textures i vida.


06 d’octubre 2021

Arriba L'espectacle de la vida



Arriben les capses amb els exemplars del meu nou llibre L'espectacle de la vida, amb la col·laboració editorial de Ganzell i Petròpolis.

Àviat s'iniciarà la distribució. Que comenci l'espectable, doncs, no?

En breu aniré dient dates de presentacions.

Guerra a les estrelles

 


05 d’octubre 2021

La llum sembla fàcil

 


Xavier Lluís a Tens un racó dalt del món


 Nova temporada del programa Tens un racó dalt del món , l'espai que Canal 21 Ebre  dedica a la literatura.

Reprenem la gravació després de l'aturada per la pandèmia amb el convidat a qui teníem previst entrevistar al moment de l'aturada, el tortosí Xavier Lluís. Amb ell parlarem del llibre Les vides excepcionals dels passatgers, amb què guanyà el III Premi Vila de Porreres. 

Es tracta de dotze contes en què els protagonistes viatgen en sentit literal o metafòric, on es contradiuen, on pateixen o gaudeixen transformacions, i on alguns tenen un especial vincle amb les Terres de l'Ebre.

Abans, Ester Galindo de La 2 de Viladrich ens recomana El bosc dels germans, de Yukiko Noritake.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Marta Escolà.

El programa es podrà veure en directe el 5 d'octubre, i  posteriorment Youtube en aquesta llista.



04 d’octubre 2021

Rebel·lia blaugrana d'un xiquet


 Trobo en un llibre de lectura de quan feia EGB, a primers dels setanta, aquesta petita rebel·lia blaugrana.

Ho penjo a twitter, amb l'encert i la il·lusió que el propi Asensi em fa un comentari. Quan era un xiquet a Cornudella no em podria imaginar una cosa així.



02 d’octubre 2021

Pantera, de Coia Valls

 


Pantera, de Coia Valls

Ànima llibres, 2021

Poc després de perdre els pares en un accident de cotxe, l’Enma Ambrose rep la visita de l’inspector Vázquez, segons el qual la mort dels Ambrose ha estat un assassinat. Una carta procedent de Mali sembla que li ha de confirmar aquesta sospita, i l’Enma decideix viatjar al Sahel amb l’esperança de descobrir la veritat i, potser, també, de desvelar el misteri de la seva naturalesa. Perquè l’Enma té un secret: algunes nits desapareix i, quan es desperta, no sap què ha fet ni on ha estat.

«L’Enma sap que la nit no és un bon auguri. Quan el sol es pon, té una lluita contradictòria amb la seva naturalesa canviant.»

Coia Valls ens fa viatjar des de Salamanca fins a l’Àfrica més fascinant per explorar el mite de la dona pantera.


01 d’octubre 2021

MEMÒRIA 1O








 Publiart ofereix diversos productes a partir del meu poema visual per a no oblidar l'1 d'Octubre.

Els podeu aconseguir en aquest enllaç.

28 de setembre 2021

Amb la temor dins del cos

 

El nostre fill de dotze anys, per a un treball sobre la Guerra Civil, fa una entrevista a sa iaia. Entre altres coses, li explica que escoltaven la Pirenaica. Després li ensenya el resultat a l’ordinador, en un powerpoint amb fotografies que ha tret d’internet, algunes de Tortosa bombardejada. Sa iaia, una mica alarmada en veure les seves paraules escrites, em pregunta si podem tenir algun problema per parlar de la Pirenaica. Aprofito l’anècdota per a fer-li entendre a mon fill les dimensions de la terrible temor que devien passar aquells anys, si vuit dècades després encara la porta dins del cos.

(interessant llegir els comentaris posats al mateix apunt a facebook)

27 de setembre 2021

Jesús Massip

 En homenatge a Jesús Massip que ens ha deixat avui, recupero l'entrevista que li vaig fer l'any 2012 al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre


Constància