La imatge d’una ampolla amb un missatge llançada al mar no necessita gaire explicació. A tothom ens transporta unes sensacions, misteris, incerteses i esperances, similars. No n’he llançat mai cap, d’ampolla al mar, ni plena, ni buida. En el meu cas, allò que s’hi assembla més és portar a correus una obra per a presentar-la a un premi. Avui n’han estat quatre, quatre obres a quatre premis on ja m’hi he presentat altres vegades. Com m’ho anoto tot a un excel, puc concretar més la informació: entre els quatre premis m’hi he presentat quinze vegades.
I com veieu, no defalleixo. Persistir de vegades té premi, però la majoria de cops, no, i sempre hi ha períodes en què se te’n passen les ganes, fins que comproves que no persistir mai té premi. Així que aquí em teniu, a la vora de la mar, ple de sensacions, de misteris, d’incerteses, i d’esperances, mirant com s’allunya, i es fa petita , i transparent, una ampolla .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada