Al passadís d’una clínica dental, tot just damunt del sòcol, una porteta amb escaletes. Un xiquet se la mira fa estona, l'assenyala amb el dit mentre intenta cridar l'atenció, discretament, a son pare, que està fent papers al taulell de recepció. El xiquet s'acotxa, i truca a la porta amb els dits diverses vegades, sense resultat; no en surt cap ratólí, potser enfeinat a la recerca de dents caigudes. Algunes portes causen certa decepció, si no s'obren, per petites que siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada