A la cua del supermercat, un dona gran em demana si la puc deixar passar, que ella només porta “això”. I això és una sola cosa, i jo només en porto dues, no hi ha gaire diferència, però suposo que ni se n’ha adonat, d’aquest matís, i ara mateix no em costa gaire ser amable amb ella. Inverteix uns llarguíssims vint segons en buscar al moneder els cèntims exactes, perquè sigui més fàcil tornar el canvi, ajudant-se del palmell de la mà, mentre la caixera i jo observem els seus moviments de dits i l’ajudem mentalment a fer els càlculs. A la bossa transparent que porta, s’endevina un assortit de dolçaines embolicades amb papers lluents de colors, possiblement de xocolate, i en casos així, en determinades circumstàncies, potser jo també tindria pressa.
L'atovat i la Bíblia
Fa 1 hora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada