A la vorera em creuo amb un noi d’uns trenta anys que ve de cara. Alt,
prim, amb barba. Veig que mou els llavis, i no sé si pensa en veu alta o parla
pel mòbil -no distingeixo cap auricular a les orelles. Amb una mà arrossega una
petita maleta de rodes que provoca un rítmic soroll contra el panot de la
vorera, molest si tens un dia especialment irritable. A l’altra porta la capsa
d’una cafetera amb càpsules. Podria ser l’inici d’una història, o el final.
(Us convido a continuar-la, o a inventar la preqüela)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada