Natació, de Raquel Estrada
Cossetània Edicions, 2021
Sinopsi
A Natació, l’autora hi exposa una manera
d’afrontar els límits personals, sobretot a través d’una introspecció
profunda i insis· tent. Fa servir aquell ofec a la piscina, en la seva
primera infància, i hi torna diverses vegades, per veure com se’n surt i
per originar un punt de partida diferent per als poemes que segueixen,
tots vinculats d’alguna manera al medi aquàtic. Aquella por que se li
va originar, pràcticament superada després de tants anys, és, segurament,
una de les primeres de moltes que han vingut, i és la mateixa por que la
fa esperonar, buscar la mala bava i “disparar” literàriament contra el que
no li agrada.
Amb aquest poemari també ha indagat en la relació dels
poemes que ha fet amb l’aigua, i dubta que el vincle provingui tan sols
de la proximitat amb el mar. “Crec que no és el mar, i tampoc no
és l’aigua; és l’haver de nedar sempre, sigui com sigui.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada