jugar amb les paraules

Em regalo uns minuts de lectura assegut en un banc a la vora del riu, al tardet, sota el so del vent que balla entre les rames, prop del pas de l'aigua i de la gent. Un home se m'acosta i, amb to familiar, em diu que fa dies que no passo per Quatre Camins. Em confon amb algú altre, es disculpa, amb algú que fa molts encreuats. Ens devem assemblar no tan sols físicament, perquè tots dos juguem amb les paraules.

Colors, versos i llum. Retrats ebrencs.

Finals de maig. Llum. Diumenge al matí. Calma tortosina en tota la seva esplendor. M’adreço al Casal tortosí convidat per la Zoraida de Torres Burgos a la Segona trobada de Retrats Ebrencs, oberta a tothom qui vulgués practicar el retrat del natural en companyia d'altres dibuixants. El pati, mig a l’ombra, mig al sol, és ple dedibuixants i colors, de pinzells i traços ràpids, que no urgents. Miquel Àngel Marín i Javier Caballero (apassionats i divertits bouetes) la Sílvia Mayans i la Sílvia Franzoni, i jo mateix, acompanyem la seva concentrada tasca amb poesia i música. Els ulls sembla que no s’apartin de la punta dels pinzells, però ens miren de reüll, i som objecte dels sues dibuixos. I ens escolten, i riuen de tant en tant. Jo llegeixo un menú variat, amb versos dels meus dos poemaris (A la barana dels teus dits, i La pluja ha vessat milions de núvolsabans) nanocontes, anuncis per paraules i falsos proverbis; i un poema de Gerard Vergés que sempre porto damunt, curiosament amb una llimonera de protagonista, com la que presideix el pati que ens acull.

Dolç i serè matí. Medecina per als sentits i el cor. Colors, versos i llum.

Podeu veure més imatges en aquest enllaç.

Desdefinicions. Busaltres

Busaltres. Companys de viatge en autobús.

El llibre de les bèsties, de Ramon Llull

El llibre de les bèsties, de Ramon Llull

Baula Edicions, 2016   

Una faula protagonitzada per animals amb comportaments humans que tracta la lluita pel poder i les actituds irracionals que se’n deriven.

Heus aquí una adaptació del Llibre de les bèsties escrit per Ramon Llull fa més de set-cents anys, presentat en aquest volum il·lustrat per a lectors de totes les edats.

L’efecte Calders, de Santi Baró

L’efecte Calders, de Santi Baró

La Galera Editorial, 2016

Sinopsi

L'any 1977 en Cruyff triomfa al Barça. Està de moda demanar Dràcules i fa poc que s'ha fundat un diari català on escriu un escriptor famós: en Pere Calders. Però a Llançà, i a l'agost, això li queda molt lluny al Xavier. A ell només li agrada llegir còmics i evitar els seus pares, que regenten la petita llibreria i són àvids lectors. I també ha de gestionar la seva dificultat de fer amics. O de conservar-los. La inesperada amistat amb l'excèntric Pere Calders, que estiueja al poble, pot canviar aquesta dinàmica.
Un relat meravellós que transporta els lectors a un passat molt recent i ideal; i que ens fa conèixer una figura de la literatura com Calders.

A la Fira del llibre ebrec

Aquest divendres passat enceto la tanda de presentacions de llibres de la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, parlant de No és la derrota, sinó el vent. Tretzena edició de la Fira, tretzena vegada en què hi sóc present. Estimo aquesta trobada anual que ha marcat una fita per a la literatura ebrenca, sobretot, per a la seva autoestima i per a la projecció exterior.

De fet, des de l'any passat, ja no es realitzen bateries de micropresentacions, sinó petites entrevistes consuïdes per Ràdio Móra d'Ebre, que li donen més dinamisme. En aquesta ocasió, i crec que l'any passat també ho van fer, l'entrevistadora em llança un repte: improvisar un nanoconte. I jo no deixo passar mai de llarg un repte. Aprofito per a inspirar-me que m'acompanya a la tanda de presentacions Mercè Biosca, amb el seu llibre Apotacions catalanes de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, i, al final, llegeixo el nanoconte que he escrit: "Escriptor ebrenc que intenta viure del "cuento", a la vora de Moncada i els seus contes vius".

I, com sempre, com xalo més és amb la trobada amb amics i amigues de lletres, alguns amb qui coincideixo sovint al llarg de l'any, altres només en aquesta data. 

El divendres també es fa la inauguració de la Fira, a càrrec de la incombustible Laura Borràs, directora de la ILC. Com tants d'altres, em declaro fan del seu entusiasme, energia, i del la forma en què sap transmetre passió per la literatura. No em perdo el seu discurs, que ella mateixa m'avança quan ens trobem, en una mena de clicada d'ulls, perquè relata una anècdota que sap que m'agrada molt. Com sempre que l'he escoltat, la gent aplaudeix admirada. Ens fem una foto acompanyats del Tomàs Camacho, un altre irreductible omnipresent d'actes culturals. 

I comparteixo conversa aquest tardet amb Agustí Clua, i parlem del seu llibre Tardets, i li declaro l'emoció que em desperten la seves narracions (en parlarem divendres vinent, quan l'entrevisti al programa de Canal 21). I encaixo amb l'Albert Pujol, eufòric, dinàmic, i parlo amb els llibreters de La 2 de Viladrich i La Bassa (els explico un nou projecte d'activitat que orgianitzo per al setembre que m'il·lusiona), i Jordi Duran, i Montse Castellà...  i molts més d'aquesta família de lletres que creix.

Els diables, de Roger Roig i Hugo Prades

Els diables, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2016

L’estiu ha tornat de nou, i en aquesta festa major hi tenen un protagonisme especial els diables, amb els seus animats correfocs i els seus atrevits versots. El Patufet aprofita aquesta tradició tan explosiva per explicar als nens i nenes de la seva colla les eternes lluites entre el bé i el mal. Pim, pam, pum!

SOBRE ANELLS, HISTÒRIES D’AMOR I MONUMENTS CLAVATS AL RIU

Imaginem una història d’amor. Imaginem que el nostre protagonista, Paco, per exemple, Ts’enamora d’una tal Carme. Per segellar el seu amor i la ferma voluntat que la relació sigui eterna, li regala un anell. No entrem el gustos, l’anell pot ser més o menys bonic, d’or o plata, amb diamants o sense, tant se val; el que importa és la seva simbologia.

Però no totes les històries d’amor són eternes. Contra la voluntat del Paco, la seva relació amb la Carme arriba al final. Però la vida continua, i ara troba un nou amor, a qui li podem dir Maria, per exemple. Paco és un home pràctic, i troba que canviant la dedicatòria que hi havia gravada a l’anell, es convertirà en un regal perfecte per segellar el nou amor. Un nou anell que no és nou, que Maria sempre portarà amb recança al dit, fins que no podrà més i se l’arrencarà.

I és que els monuments clavats als rius per a commemorar victòries o, pitjor encara, per a subratllar derrotes, no es poden tunejar.

Què vull dir quan dic que t’estimo?

Què vull dir quan dic que t’estimo?

Que sense tu no respiro? Mentida;

l’aire m’entra al cos de totes formes,

i en surt segons després, encara que no hi siguis;

però quan hi ets,

i quan hi ets tota, ai, quan hi ets!

Imaginar el teu riure no és igual a besar-lo,

a vessar-lo.

Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat

Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat

Cossetània Edicions, 2016

Sinopsi

Els mites i la descripció científica de la realitat són dues cares de la mateixa moneda. La contraposició d’aquests dos codis dóna pas a un univers viu, vital i en moviment continu en la concreció figurativa i conceptual de la poètica. Un univers que habita l’ésser humà experimentant-lo, investigant-lo, patint- lo, descobrint-lo, donant-li forma. Un univers que convida al viatge a través del temps i de l’espai, de la reflexió externa i la interna, de l’evocació profunda i sentida del jo poètic que completa la metàfora. La poesia conté una mirada polièdrica sobre l’experiència més essencialment humana.

Joan Pinyol a Tens un racó dalt del món

Joan Pinyol és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Amb aquest escriptor de Capellades, especialitsa en microcontes i en narrativa juvenil, parlarem dels seus llibres Ningú no mor, i, sobretot, del darrer, El mar de les ombres, que narra les aventures d'un noi de 19 anys que l'any 1909 fuig de la guerra del Marroc i s'embarca en un vaixell en direcció a l'Argentina sense que, malgrat tot, escapi del perill.
Sobretot parlarem del seu nou llibre Cafè París, en què una noia de la postguerra, atreta pel seu desig de triomfar en el món de la cançó abandona el seu petit poble natal, amb tot el que això representa.
Una dona forta protagonista un cop més de les novel·les de Francesca Aliern, com les anteriors que també comentarem: Cullerades de via, i Les passions de la menestrala. 

També ens farem ressò de les novetats literàries: El símbolo de la Hermandad, de Pere Perellón; Accident d’amor, de Ramon Llull; Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú; Zona wi-fi, de Raimond Aguiló; L’altre, Joaquim Biendicho; La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas.

A la secció de Microliteratura i art, una obra de Leonardo Escoda.

El programa es podrà veure en directe els dimecres 25 de maig i 1 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

Llegint Gèminis

Llegint l'editorial del primer número de la revista Gèminis, juliol de 1952, en un obligat castellà.
Una declaració d'intencions que signo ara mateix. Un intent de portar aire fresc a la cultura tortosina de l'època.

A la Fira del Llibre Ebrenc

No sóc supersticiós, i enguany no faltaré per tretzena vegada a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, una Fira que ha estat transcendental per al rellançament de la literatura ebrenca, no tans sols Terres del'Ebre enfora, sinó sobretot, Terres de l'Ebre endins, per a fer pinya, per a conèixer.nos, per a pujar l'autoestima.
Pràcticament sempre he fet alguna activitat. Enguany presentaré el meu nou recull de contes, No és la derrota, sinó el vent, el divendres 27 de maig a la tarda.

Desdefinicions (restourant)

restourant. Restaurant especialitzat en menjar light.

Zona wi-fi, de Raimond Aguiló

Zona wi-fi, de Raimond Aguiló

Editorial Fonoll, 2016

19è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart

Zona Wi-Fi és una immersió en la ment d'una persona reclosa en un sanatori. Al llarg dels poemes de l'obra, emmarcats sempre en una habitació tancada, el protagonista es debat entre un ordre imposat hipòcritament “per al seu bé", i la seva veritat interna, que no pot ser constreta o controlada de cap manera i que posa en dubte amb ironia la frontera entre correcte i incorrecte, seguretat i control, real i irreal, bo i dolent. Una crítica necessària al sanatori social que ens hem fet a mida.

La persistència de la llum

Haru, de Flavia Company

Haru, de Flavia Company

Sinopsi

Haru és una jove oriental que, després de la mort de la seva mare, és enviada a aprendre a un dojo, una petita escola en la qual són admesos només un grapat d'alumnes i on viuran durant cinc anys. Mitjançant la pràctica del shodo (l'escriptura clàssica), el tir amb arc, el tai-txi i la meditació, Haru anirà aprenent una filosofia de vida contra la qual la seva pròpia edat l'empeny a rebel·lar-se. Passats cinc anys arriba el moment d'abandonar el dojo i Haru es trobarà amb la realitat.

Les coses no són evidents, bones o dolentes, blanques o negres, i és difícil distingir-les quan un es troba en situacions crítiques. Haru haurà d'aprendre a distingir entre el bé i el mal, la riquesa interior i l'exterior, l'amistat i la conveniència. No obstant això, tot el que conscient o inconscientment va aprendre en el dojo es fa molt present, i serà la base per intentar remuntar. "Viure aquí i ara serà la gran lliçó d'Haru".

Fals proverbi asteca

La pell de les iguanes també és dolça, si la iguana vol. O si vols tu.

Fals proverbi asteca,

A Ràdio Gandesa

Dissabte passat, en companyia de l'escriptor a mic, Joan Pinyol, vam presentar els nostre llibres, El mar de les ombres, i No és la derrota, sinño el vent,  a la Biblioteca de Gandesa i, de passada, ens van entrevistar per al programa de Ràdio Ones de lectura.
Ens podeu escoltar al minut 42, aproximadament, d'aquest enllaç

Polpa, de Jordi Masó Rahola.

Polpa, de Jordi MasóRahola.

«La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. El volum explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà. Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges».

L’arena del desert és més eixuta, quan deixes l’oasi enrere. 

Llegint el Premi Crexells

Des del Club de Lectura de Tortosa col·laborem en l'elecció del llibre guanyador del premi Crexells 2016. Amb aquesta excusa, dedico aquestes tres lectures dels llibres finalistes a les persones del nostre Club, en concret, i a totes les prsones de tots els clubs de lectura, en general, que amb entusiasme, passió, constància i il·lusió, són tot un regal per als escriptors que els visitem, no tan sols per la seva actitud, sinó també pels magnífics comentaris que sovint ens regalen.
Aquí van les lectures de: Formentera Lady, de Jordi Cussà; Hollister 5320, de Daniel Palomeras; Gegants de gel, de Joan Benesiu.

 

Fals proverbi thailandès

“La Lluna mai no minva cara al vent; i el sol encara menys”. 

Fals proverbi thailandès.

Sobre categories emocionals

Un nou article he escrit al diari Cop d'ull, aquest cop amb el títol Sobre categories emocionals, on reflexiono com ens impacten segons quines notícies, en funció de la distància física i emocional del seu lloc d'origen.

Desdefinicions. Netejazzdor

Netejazzdor. Qui s’estalvia notes innecessàries.

al Festival de Literatura Internacional Breu

Vist ahir al twiter de Laura Borràs, en relació amb la intervenció d'Anna Maria Villalonga al Festival de Literatura Internacional Breu.

Tardets, d'Agustí Clua

Recordo perfectament quan vaig descobrir per un afortunat atzar L’absenta, el primer llibre d’Agustí Clua. Ja fa uns quants sants jordis, i passejava la mirada per damunt d’una taula curulla de llibres. No sé per què em va cridar l’atenció, com va demanar-me que el fullegés. El llibre era un seguit de relats on l’autor, encarnat en una dona gran que s’ha hagut d’absentar del seu poble, Camarles. Les narracions eren plenes de records, d’imatges, de sensacions, tractades amb tendresa i estima. Me’n vaig enamorar de seguida. I el segon llibre de l’Agustí, Un sol de veritat, seguia la mateixa línia, aquest cop premiat a Eivissa. Ara amb el tercer llibre, Tastets, finalista al premi de Badalona, seguint la línia dels anteriors, ha aprofundit en un estil propi, i ens regala textos on passeja la seva mirada per la natura del delta, per un passat lligat a al terra, amb emocions properes. Alguns relats tan sols (tan sols?) són això, una mirada, d’altres són veritables contes amb històries plenes d’una extrema sensibilitat, ambientats la majoria en aquesta hora màgica, el tardet, on la llum ens acarona els sentits. En molts casos, em regalo el plaer de rellegir-los. Literatura rural? (com vam comentar al passat Fòrum a Ulldecona); Literatura i emocions en majúscules.

Properament el tindré de convidat al programa de Canal 21. De moment, us deixo amb un parell de fragments:

Literatura glocal

Setmana intensa de promoció del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent.
Els dies 10 i 11 vaig participar en activitats dirigides estratègicament al professorat de secundària, en actes realitzats a Tortosa i a Tarragona( Institut Pere Martell), on es va donar a conèixer el projecte de literatura km 0 d'Onada Edicions, materialitzat en la seva col·lecció Maremàgnum.
A Tortosa, com ja vaig explicar, es va donar el tret de sortida a l'ampliació d'aquest projecte amb autors de les Terres de l'Ebre. L'acte fou precedit d'una xerrada de Joan Veny, que ens feu un aclasse magistral sobre la variant tortosina de la llengua.
El dia 11, acollits a l'Institut Pere Martell de Tarragona, es va fer una bateria de presentacions, com podeu veure al programa, amb ànim de seduir el públic assistent, professors de secundària, i el desig que considerin els llibres adequats per al seu alumnat.
Abans, Màrius Serra va fer una xerrada sobre Literatura glocal. Va parlar dels beneficis de la presència dels autors a les aules, de l'impacte que podem represetnar per als alumnes, no tant pel missatge que poguem dir, sinó per la nostra sola presència, per fer-nos visibles, propers, reals, possibles. També parlà de la inconveniència de les lectures obligatòries, de la necessitat de mostrar la literatura com un fet lúdic, que tingui més de Carnaval que de Quaresma, que cal ser ferms en el contingut i flexibles en la forma.

L’altre, Joaquim Biendicho

L’altre, Joaquim Biendicho
Arola Edicions, 2016
Sinopsis

Una trucada comunica a Marcel Vidal que el seu amic, l’escriptor Ernest Érmer, ha obtingut un important premi literari. Però Érmer, antagonista de la seva pròpia existència, fa temps que va fugir del seu país i va desaparèixer al nord d’Àfrica cercant un lloc on poder escriure amb tranquil•litat i amb la desassossegant esperança de retrobar la Diana, la seva exdona. L’altre ens presenta amb audàcia compositiva i enginy narratiu, un joc de miralls entre els personatges a qui la recerca els portarà a extraviar la seva identitat.
Comentari
El que em crida més l'atenció en un primer moment, del nou llibre de Biendicho, és el seu estil audaç, àgil, trepidant, gràcies a frases curtes, contundents... I la pregunta que em faig de seguida és: podrà mantenir aquest ritme tot el llibre? Arribar fins al final en pocs dies és la resposta.
Però l'important no és tan sols el ritme, sinó l'impacte que et provoca a l'ànim, la manera en què els personatges, o personatge, et porten de la mà i els acompanyes en la seva mirada al paisatge eixut, decadent, perdut; un paisatge construït, sobretot, de persones i emocions. Un viatge de recerca, o de pèrdua d'un mateix.

mestressa de la nit

La manca de llum no és una excusa; la pell, mestressa de la nit.
.
Inspirat en una obra de Pili Lanau

Accident d’amor, de Ramon Llull

Accident d’amor, de Ramon Llull

Versió de Pere Antoni Pons

Edicions Barcino, 2016

sinopsi

Escrita segons els patrons literaris de les novel·les de cavalleria, i potser influïda pel "Roman de la Rose", un poema al·legòric sobre l'amor profà que gaudia d'un èxit esclatant en el París de l'època, "Accidents d'amor" té dos protagonistes claríssims, l'Amic i l'Amat, això és, el fidel cristià i Déu. Al seu voltant, hi orbita tota una galàxia de personatges secundaris -els donzells d'amor, el metge d'amor, Vida d'amor, Mort d'amor, Dona d'amor, etcètera-, cadascun dels quals es correspon amb un dels diversos continguts presentats a l'Arbre de Filosofia

Francesca Aliern a Tens un racó dalt del món

Francesca Aliern torna a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Sobretot parlarem del seu nou llibre Cafè París, en què una noia de la postguerra, atreta pel seu desig de triomfar en el món de la cançó abandona el seu petit poble natal, amb tot el que això representa.
Una dona forta protagonista un cop més de les novel·les de Francesca Aliern, com les anteriors que també comentarem: Cullerades de via, i Les passions de la menestrala. 

També ens farem ressò de les novetats literàries: El temps és mentida, de Joanjo Garcia; Ànimes de vidre, d’Elena Solé; Animalari, de Sílvia Mayans; Paraules de Júlia, de Joan Bustos; El món de la Itaí, d’Asha Miró
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Fernando Ferré.

El programa es podrà veure en directe els dimecres 11 i 18 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

L'ordre dels factors

L'ordre dels factors sí altera el resultat.
Imatges preses durant la bella coreografia de Josep Ahumada i el seu grup de dansa a la presentació del projecte EL TEMPS (que passa).

Dos llibres amics

Dos llibres amics que arriben de la mà, tots dos de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions. El mar de les ombres, de Jordi Pinyol, i No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau.
En parlarem a la Biblioteca de Tortosa, el 13 de maig, a les 19.30, i a la Biblioteca de Gandesa, el 14 de maig, a les 11.30.
Us deixo amb un fragment d'ambdós.

Literatura km 0 d'Onada Edicions

Ahir, amb Miquel Àngel Pradilla, a Tortosa durant la presentació del projecte Literatura km 0 d'Onada Edicions, en què a través de la seva col·lecció Maremàgnum vol fer arribar literatura als centres d'ensenyament, a través d'escriptors del territori.
La col·lecció ja fa temps que avança amb pas fort amb autors del Camp de Tarragona, i amb el meu recull No és la derrota, sinó el vent, comença a incorporar les Terres de l'Ebre.
Els llibres de la col·lecció estan aconmpanyats d'una guia educativa que pot ser molt útil per treballar-los a les aules.
Amb moltes ganes de trepitjar els instituts i intentar encomanar als alumnes allò que més m'agrada de la literatura: l'emoció, la passió, la riquesa que amaga cadascuna de les paraules.
Demà, un acte similar a l'Institut Pere Martell de Tarragona, parlant de literatura glocal.

llàgrimes artificals

Aturada estratègica a mig matí per prendre la dosi de cafeïna. Comento anb un company de feina, mig en broma, que l’Ajuntament hauria de pagar els cafès, perquè amb la cafeïna al cos sóc més rendible. “Ho haurem d’incloure al conveni”, riu. Vam coincidir fa molts (massa) anys estudiant; és a dir, que tenim una edat, i les diverses dolències físiques ja s’intercalen a les nostres converses de la meva generació. Diu que a les nits s’ha de posar llàgrimes artificals als ulls. Quin contrasentit! Amb la de motius que hi ha per fer sortir les naturals! Per plorar de riure, preferiblement, és clar.

Literatura km 0 a les Terres de l'Ebre

Demà, a Tortosa, presentació del projecte Literatura km 0 a les Terrres de l'Ebre.
El meu recull No és la derrota, sinó el vent, enceta aquest projecte d'Onada Edicions a l'Ebre.

Al Forum de literatura rural

Dissabte passat, a Ulldecona, vaig assistir al Fòrum de Literatura del Món Rural, organitzat per Terra de Cruïlla, la Llibreria Serret i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, amb col·laboració també de l’Ajuntament d’Ulldecona i Maestrat Viu.

En aquest enllaç podreu troba rel programa d’actes complet 

Jo vaig participar a la taula rodona final, moderada per Jordi Llavina, en companyia de Pep Coll, Joan Todó, Emigdi Subirats i Amàlia Roig.  Vam reflexionar al voltant de diverses idees, com ara l’existència real o no d’una literatura rural, els seus continguts, el seu sentit en un món on les diferències entre la vida en un poble i en una ciutat s’han llimat notòriament, sobre què converteix un llibre en literatura rural (el contingut, els personatges..., la mirada).

És difícil això de definir en què consisteix la “mirada” rural de la vida. Potser les seves pàgines viuen d’una forma més directa i propera (terrenal) les emocions? Potser la vida i la mort són més tangibles a la literatura rural? La investigació d’un cas d’assasinats en sèrie en un poble del Priorat, seria literatura rural?

Us convido que manifesteu la vostra opinió i continueu aquí el debat.

Com a punt final de la Jornada, vam fer una lectura de textos més o menys improvisada al bell i vell pati de l’Ajuntament. Ja vaig escollir unpoema de Gerard Vergés que sempre porto damunt.

I després, un dinar on continuarem el debat, les coneixences, refermarem complicitats, i (molt important) posarem la pedra de la següent trobada.

Quan es fan aquestes trobades, algú hauria de gravar les converses of the record; soviet són més interessants i profitoses.

Tornant a casa, a mitja tarda, em vaig aturar entre les gotes de pluja i els camps acolorits de primavera, per fer boniques fotos del Montsià: literatura rural en estat pur.

Desdefinicions. Rodalios

Rodalios. Embolics ferroviaris que pateixen els usuaris propers a Barcelona.

Literatura glocal, autors de proximitat, a Tarragona

El dimecres 11 de maig, a les 17:00, es durà a terme la jornada “Literatura glocal. Autors de proximitat”! (dimecres 11 de maig a les 17.00 h). Es tracta d’una activitat coorganitzada pel Departament de Filologia Catalana de la URV i el Servei Educatiu del Tarragonès (Departament d’Ensenyament). Aquesta jornada, presentada per Miquel Àngel Pradilla, s’ha organitzat en el marc del Pla de Formació de Zona del Tarragonès, tanmateix és oberta a tota persona interessada en la temàtica que s’hi desenvoluparà.

L’objectiu és reivindicar els autors del territori i potenciar la lectura de les seves obres entre l’alumnat de secundària i batxillerat. La jornada comptarà amb la participació del gros dels escriptors/es que han participat en el projecte Literatura Km0, impulsat per Onada Edicions, entre els quals es troba el meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent. D’altra banda, Màrius Serra oferirà una xerrada sobre la literatura glocal

No és la derrota, sinó el vent, de tourné (Tortosa, Tarragona, Gandesa)

Aquesta serà una setmana intensa de promoció del llibre No és la derrota, sinó el vent.
Dimarts 10 de maig, presentació del llibre dins de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions al la URV de Tortosa.
Dimecres, 11 de maig, micropresentació del llibre dins de l'acte Literatura glocal, autors de proximitat, a Tarragona
Divendres, 13 de maig, a les 19.30, a la Biblioteca de Tortosa, presetnació del llibre juntament amb El mar de les ombres, de l'amic Joan Pinyol, en companyia d'Emigdi Subirats
Dissabte, 14 de maig, a les 11.30, a la Biblioteca de Gandesa, presetnació del llibre juntament amb El mar de les ombres, de l'amic Joan Pinyol,

Llegint Lladres, de Joan Todó

Llegint Lladres, de Joan Todó

El símbolo de la Hermandad, de Pere Perellón

El símbolo de la Hermandad, de PerePerellón

Sinopsis

Un vaixell templer transporta des de Terra Santa

fins a la ciutat de Tortosa un misteriós símbol molt cobejat per l'Orde del Temple el qual, per infortuni, arriba a les mans de l'Ordre Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusatlem instal·lada a la Castellania d'Amposta.

Perseguit des de Jerusatlem, un califa i els seus mamelucs també intenten fer-se amb ell. Important símbol de culte, que arriben al Regne Catalano-Aragonès despertarà la cobdícia i picabaralles entre les diferents ordres religioses militars de la regió, els musulmans i senyors feudals, que veuen, amb la seva possessió, un important objecte que els farà augmentar el seu poder i riquesa. Tumults socials, entre ells els protagonitzats pels musulmans que volen recuperar el monestir fortalesa de la Ràpita, assassinats i traïcions confeccionen la trama d'una obra que ens farà tornar al turbulent passat de finals del segle XIII, protagonitzada per templers, hospitalers i un estrany expert en accions violentes de la secreta secta nizarí dels Hashashin.

Aspre el pas dels anys