Recordo perfectament quan vaig descobrir per un afortunat atzar L’absenta, el primer llibre d’Agustí Clua. Ja fa uns quants sants jordis, i passejava la mirada per damunt d’una taula curulla de llibres. No sé per què em va cridar l’atenció, com va demanar-me que el fullegés.
El llibre era un seguit de relats on l’autor, encarnat en una dona gran que s’ha hagut d’absentar del seu poble, Camarles. Les narracions eren plenes de
records, d’imatges, de sensacions, tractades amb tendresa
i estima. Me’n vaig enamorar de seguida. I el segon llibre
de l’Agustí,
Un sol de veritat, seguia la mateixa línia,
aquest cop premiat a Eivissa. Ara amb el tercer llibre, Tastets, finalista al
premi de Badalona, seguint la línia
dels anteriors, ha aprofundit en un estil propi, i ens regala textos on passeja
la seva mirada per la natura del delta, per un passat lligat a al terra, amb
emocions properes. Alguns relats tan sols (tan sols?) són això, una mirada, d’altres són veritables contes amb històries
plenes d’una extrema sensibilitat,
ambientats la majoria en aquesta hora màgica, el tardet, on la llum ens acarona els sentits. En molts casos, em
regalo el plaer de rellegir-los. Literatura rural? (com vam comentar al passat
Fòrum a Ulldecona); Literatura i emocions en majúscules.
Properament el tindré de convidat al programa de Canal 21. De moment, us deixo amb un parell de fragments:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada