Polpa, de Jordi MasóRahola.
«La polpa era el material
amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular.
El volum explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes
de quiosc, per anar un pas més enllà. Amb un estil elèctric tan efectiu com la
ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga
amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i
els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona
com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la
naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada