31 de juliol 2009

tercera foto pendent

Als peus de la creu del Calvari s'estén tota Cornudella, les cases amb teules velles, els dos campanars de l'Església, el carrer Sant Isidre que endevinem. Davant, la serra del Montsant senyoreja el paisatge i els records; al fons, les Gritelles i Siurana tanquen una abraçada eterna.
1986; deus anys després rememoren una imatge que ens sembla antiga, de colors tènues, de faldilles i pantalons curts, de dies intensos i futur llunyà.
2009; una ventada trenca la creu del Calvari. Repetir la imatge per tercer cop amb el mateix decorat sembla impossible. Tot canvia, nosaltres també; però quelcol d'immutable resta sota el pas dels anys.
Per a les meves Annes preferides.

Cares del món (109)


Fa uns dies, mirant per enèssima vegada una de les meves pel·lícules preferides vaig captar aquesta Cara del món que em mirava des de la pantalla. Algú sap de quina pel·lícula es tracta?
A la cara sembla que li caiguin llàgrimes per la mort del gladiador, però més aviat plora de riure.

30 de juliol 2009

Entrada lliure



Una porta oberta on tothom és benvingut, on tothom és necessari. D'entrada lliure. Benvinguts/es al món dels llibres.

.Dedicat a la llibreria La 2 de Viladrich, que avui inaugura la seva ampliació, cosa que ens omple de satisfacció en moments com aquest.
Ja de tornada, u spuc explicar que he participat amb la lectura d'un conte a la inauguració de l'ampliació de la llibreria. Hi havia molta gent: polítics, escriptors, músics, i artistes diversos. També han participat a l'acte Vicent Pellicer, Xavier Aragó, Irene López i Montse Castellà. Entre el públic, Manuel Pérez Bonfill, Josep Igual, Tomàs Camacho, Sílvia Favà, l'editor Àlex Ferré, el ceramista Joan Panisello, etc.

Malgrat tot, al riu, no pot guardar-li rancor.

"Malgrat tot, al riu, no pot guardar-li rancor. Fins i tot, quan el veu baixar amb tan poca aigua, té por que no se li mori als braços, i voldria sentir-lo ben gros i potent, amb la força que a ella li manca."
Fragment del conte "La vida i el riu", inclòs a El vertigen del trapezista.

29 de juliol 2009

Galeria ebrenca


Aquest diumenge, durant la IV Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya, tindrà lloc la presentació d'un nou llibre col·lectiu fruit de la col·laboració d'Aeditors i la llibreria Serret. Es tracta de Galeria ebrenca, on el fil conductor dels relats són els personatges d'aquesta terra. Em plau participar de nou en aquesta iniciativa. Aquí teniu la relació d'autors/es participants: Cinta Mulet, Lluís Rajadell, Josep Igual, Albert Guiu, Laura Mur, Jesús M. Tibau, Vicent Sanz, Tomàs Camacho, Núria Menasanch, Joan Pijoan, Susanna Antolí, Cinta, Arasa, M. Lluïsa Gascon, Carles Gil, José Miguel Gràcia, Carles Sancho, Xavier Garcia, Francesca Aliern, Maria-Josep Margalef, Jordi Pijoan-López, Josep Gironès, Alfred Sala, Àngel Solé Borrull, Regina Bladé, Ester Suñé, Judit Ortiz, Josfin (Josefina Motis), Anna Maria Canalda, Neus Pallarès i Marta Momblant Ribas.
.
No sé si aquesta proliferació de llibres col·lectius que estan vivint les Terres de l'Ebre té precedents:
El brogit de l'Ebre, de Cossetània (2003)
Terres d'aigua, de Cossetània (2004)
Blanc sobre negre, de Cossetània (2006)
L'altre Nadal, d'Aeditors (2006)
Estius a l'Ebre, d'Aeditors (2007)
El riu que parla, d'Aeditors (2008)
Ebre blook, de Cossetània, (2009)
Lletres de casa, de March Editors (2009)
Galeria ebrenca, d'Aeditors (2009)
.
I segur que me'n deixo algun (si és així demano perdó; podeu completar la informació als comentaris). A més cal tenir en compte el gran nombre d'autors/es novells apareguts els darrers anys.
Potser alguns diran que quantitat no és sinònim de qualitat, i és cert, però tampoc són antònims i, en tot cas, és molt millor quantitat que no quantitat. Jo no sóc cap entès en literatura, només un lector empedreït i un continu aprenent d'escriptor, però em satisfà veure el gran nombre de novetats que darrerement apareixen a les Terres de l'Ebre.

119è joc literari

I arribem al cinquè i últim joc literari de juliol. La imatge pista possiblement no sigui suficient per a encertar el joc, tot i que estic segur que molts i moltes de vosaltres en tindríeu prou, malgrat que el llibre que heu de buscar no és conegut. Però com que és estiu i acostumo a ser generós, us diré que el joc d'avui està molt relacionat amb la comarca que aquest diumenge acollirà els autors ebrencs per 4t any consecutiu. Aquí podeu veure el programa d'actes on precisament hi seran presents els meus jocs literaris.
Envieu-me la solució a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.
Així podreu acumular els últims punst per al sorteig del premi del mes de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres o discs per a futurs lots).
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

28 de juliol 2009

Demà nou joc literari de tipus creatiu


Demà arriba l'últim dels jocs literaris d'aquest mes i podreu acumular més números per al sorteig del premi de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres per a futurs lots).
Mentre espereu, podeu anar participant als jocs anteriors:
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Armat de blog


Quan surto al carrer m'agrada anar amb les mans lliures, però aquest desig de llibertat s'ha vist mermat especialment des de que estic malalt de blog. Abans només portava la cartera i les claus, i des de no fa gaires anys, el mòbil; però ara sempre m'acompanya el petit bloc i un bolígraf on anotar qualsevol idea o ximpleria que pugui ser objecte d'un post, o també una idea per a un conte. I clar, per tal d'il·lustrar un post, res millor que una imatge, per la qual cosa també m'acompanya quasi sempre una càmera digital; no se sap mai on ni quan pots trobar qualsevol cosa que et suggereixi un post, com ara aquest, aquest, aquest, o aquest . I això sense comptar les imatges de Cares del món que em saluden o les de portes, trucadors, rellotges, etc que capto per a altres blogs. I de tant en tant encara m'emporto la càmera de vídeo. O sigui, que vaig pel món armat amb tots aquests gadgets que em fan esclau i que em fan mirar el món d'una altra manera (amb més atenció i sensibilitat), tot alhora.

Aquest post està inspirat per un altre del Josep Maria Sansalvador, que té un bloc igual que el meu.


No és el roig, sinó la mirada


No és el roig, sinó la mirada, qui desterra el negre a l'oblit.
.
Imatge que he trobat a la web Bloc de fotos i que m'ha cedit Mercè Rocadembosc. Gràcies.

27 de juliol 2009

Humil sota el pes dels anys


Humil sota el pes dels anys
ens mostres
l'esquerpa carn antiga.
La fusta, malmesa,
conviu silent.

Desdefinicions (117)

117 dilluns consecutius de feina mereixen unes vacances de Desdefinicions? No sé, no sé.
.
borrossa. Noia tintada de ros defectuosament.
transparent. Familiar que no es deixa veure mai, sobretot quan hi ha problemes.
popstacle. Pop entorpint el pas al mig del camí.

26 de juliol 2009

Escriptors/es als carrers


Fa temps que tinc una idea al cap: esbrinar quants carrers amb nom d'escriptors/es hi ha als nostres pobles i ciutats.

Per aquest motiu m'he decidit a promoure la següent iniciativa: feu una foto als carrers amb nom d'escriptors/es dels vostres pobles i ciutats, o els que trobeu en els vostres viatges, i poseu-los als vostres blogs, indicant la ubicació. Us demano també que m'enviueu un enllaç per tal d'anar-los recollint en aquest post, que serà itinerant que s'anirà actualitzant, espero, amb les vostres contribucions.
Si no teniu blog, em podeu enviar les imatges igualment.

Per començar, jo us mostro el carrer Sebastià Juan Arbó, a Tortosa.
Inventem-nos una ciutat literària!
La Sanda D. Roig ens envia a la rue Voltaire de Carcassone.
Gustau Moreno ha creat un enllaç a Google map amb tots els carrers amb nom d'escriptors a Tortosa
I la Gemma ens envia al Google map del carrer Josep Carner de Sant Cugat del Vallès
Lluís Gil ens ensenya la plaça Salvador Espriu de Girona.
Al blog La meva ombra trobareu el carrer Agustí Calvet i Pascual, de Sant Feliu de Guíxols.
Rafel Cases ens porta als carrers Demóstenes i Ciceró de Sants.
A Xarel-10 ens passegen per uns quants carrers de Vila-seca.
Des del Semàfor arribem als carrers Maragall, Cervantes i Verdaguer, de Palamós. I aquí en teniu una segona tongada.
I la segona i tercera entrega de carrers de Vila-seca de Xarel-10.
.
NOTA: veient en nombre de comentaris i de correus rebuts en motiu d'aquesta iniciativa, cada cop veis més clar que mereix un blog independent. Però jo ja no disposo de més temps per a poder-lo gestionar com cal, i per això faig una crida pública per si algú ho vol dur a terme, comptatn amb la meva col·laboració.

Haikú

Absurda nau,
recer buit de missatge,
plora a l'arena.
.
M'afegeixo amb aquest haikú a una nova proposta que arriba del món blocaire.

Blogs degustació

Un petit tast dominical:
.
Brevis coniuratione: algunes gàrgoles de la catedral de Tortosa (vídeo)
M'ho estic pensant: un conte
L'Avi: són tan espavilats...
La cullerada: escorça de plataner
Uendos, Greixets i Maremortes: un convit estiuen

Us convido a participar a la darrera proposta de fer un haikú basada en una imatge

Qui té crinera?


Qui té crinera? és un llibre d'Edicions Beascoa, SA que ens mostra les diferents textures de la pell d'animals diversos per a estimular els sentits dels més menuts: pèl suau i esponjós, llis i càlid, pell freda i lliscosa, rugosa i dura. La lectura és amena. Els animals tenen sempre un somriure a la boca i, de moment, han aparcat antigues rivalitats i tot allò de que el gran es menja al petit, etc, etc.

A la contraporda no el recomanen per a menors de 3 anys, però entenc (tot i que no ho especifiqui) que vol dir en absència d'adults. Sigui com sigui, al meu fill de mesos li agrada, els personatges li provoquen un somriure, i la trama no l'avorreix gens.

Les il.lustracions són de Rebecca Elgar i la traducció de Sílvia Márquez.



25 de juliol 2009

Amistat

Espectacular anunci de la Marató de TV3 de fa uns anys.

It's A Heartache, de Bonnie Tyler

A finals dels setanta ens deixàvem esgarrapar els sentiments per la veu de Bonnie Tyler i It's A Heartache. El 1984 ho feia amb Total Eclipse of the Heart.

24 de juliol 2009

Dues propostes blocaires que m'omplen d'il·lusió

Em plau informar-vos de dues propostes blocaires que m'han fet molta il·lusió i que demostren l'esperit col·laboracionista i participatiu d'aquest món que estem creant entre tots i totes.
.
La primera proposta arriba del blog Des res, massa, que ens convida a crear anagrames a partir del títol del meu llibre Postres de músic. Gràcies Josep Maria. Val a dir que ell és el participant número 1 dels meus jocs literaris, amb 112 jocs encertats consecutivament.
.
D'altra banda, el blog Antaviana ha iniciat una nova sèrie de jocs en què cal reconèixer la identitat d'algun blocaire, amb una foto de la seva infantesa com a pista. Aquí teniu la primera identitat i, si us fa mandra jugar, la solució.
Gràcies, Roser.
.
Animeu-vos a participar. Coses com aquestes em carreguen d'il·lusió per a continuar tossudament.
I fa u nmoment acabo de descobrir aquesta guerxada que m'ha fet el company blocaire Salvador Macip.

Els camins de la vida


Que els camins que t'ofereix la vida siguin correctes, recomanats, idonis, només depén de tu. Però no et quedis quiet.
Foto de la senyalització de la Festa del Renaixement de Tortosa que va començar ahir.

Cares del món (108)


Aquesta Cara del món cada dia està més cara. Potser ara omplireu el dipòsit amb un somriure.

23 de juliol 2009

Bookcrossing


Avui he continuat amb la meva dèria d'alliberar llibres. Concretament, en un racó de Tortosa hi he deixat un exemplar del llibre Deu poemes universals, editat per la URV.

Ha estat testimoni de l'acte, i n'ha deixat constància fotogràfica, l'eminent blocaire Jesús Ferré, amb qui he compartit tertúlia i gestions institucionals.

Treure palla



De tant en tant faig l'exercici de rellegir els contes que tinc pendents d'editar i gairebé sempre, en aquests casos, la conseqüència és eliminar síl·labes, paraules, frases.

És curiós ja que als inicis tenia cert complex d'inferioritat a causa de la meva característica brevetat. Sovint tenia problemes per a presentar-me a premis literaris perquè no arribava al mínim exigit, i havia de fer esforços per a engreixar els textos, amb més o menys encert. Sempre he tendit a ser breu, tant en el llenguatge oral com escrit, en preguntes als exàmens, a les oposicions i també en els relats. Potser per això m'he adaptat bé al món dels blogs.

Amb els anys he assumit la meva brevetat, o simplement he après a conviure amb ella, i a les contínues relectures dels meus contes intento treure la palla sobrant. Això no és bo ni dolent, només la meva manera de fer.
.
Foto agafada de alasdeplomo.

L'escorça es bada


L'escorça es bada, cruix i fuig sota el pes dels anys.
El cor del tronc es fa gran.
.
Foto cedida per Joan Nualart. Gràcies.

XIV Festa del Renaixement

Del 23 al 26 de juliol, viu la Festa del Renaixement a Tortosa. Podeu veure'n fotos d'altres anys a la meva galeria d'imatges.

22 de juliol 2009

Ja tinc portada!

Fa un parell de dies em va arribar per correu electrònic la proposta de portada del proper llibre. Quina il·lusió!
He de reconèixer que tenia molta curiositat, i també certa por, tenint en compte el fil argumental que unirà els diversos relats del recull. Però, un cop més, Cossetània se n'ha sortit molt bé, i felicito públicament a Marc Volpini, que ja va dissenyar també la portada de El vertigen del trapezista.
Encara no puc dir gaire cosa, però avanço que a la portada hi tindàn protagonisme el verd esperança i el roig passió.

Tens un racó dalt del món A Rac1

Avui aquest blog ha estat recomanat al programa El món a RAC1. Gràcies als blocaires que m'he avisat. Sobretot han comentat el Concurs quasi més breu de la història, que és el post que ha rebut més comentaris.

118è joc literari


El quart dels jocs literaris de juliol vol fer un homenatge al 40è aniversari de l'arribada a la Lluna, i per aquest motiu us proposo un joc del tipus en què la rapidesa és un avantatge.

Heu de buscar el títol de dos llibres que incloguin la paraula Lluna, juntament amb el nom de l'autor, i posar-los en un comentari en aquest mateix post. Però compte, no es podran repetir. Un cop algú hagi enunciat un títol no es podrà tornar a fer servir.

Per tal de facilitar-me la tasca, us demano que simultàniament també m'envieu un correu electrònic a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.

Així podreu acumular més punts per al sorteig del premi del mes de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres o discs per a futurs lots).

.El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

21 de juliol 2009

Manel Ollé llegeix Gerard Vergés

L'abril de 2009 vam organitzar una sèrie de gravacions en vídeo de lectors/es i escriptors/es llegint fragments de les seves obres o d'altres, que va realitzar la UOC per a l'espai Lletra a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Podeu veure aquestes i altres gravacions a la pàgina http://www.youtube.com/user/literaturacatalana
Avui us mostro la lectura d'un fragment de Tretze biografies imperfectes, de Gerard Vergés, realitzada per l'escriptor i professor Manel Ollé. Ja va llegir aquest fragment durant l'homenatge que vam organitzar el setembre de 2008, i cada cop que escolto el final se'm posa la carn de gallina:


Sense forces declino l’esperança

Negreta
La cadira, disfressada de consol,
m’allunya de l’anhel de trobar-te,
i fa de la incerta reixa d’una gàbia
un obstacle pervers.
Sense forces declino l’esperança.
.
Poema basat en la il·lustració cedida per Xavier Salomó. Gràcies.

20 de juliol 2009

Malalts de blog de viatge

Si durant aquest estiu veieu pels vostres pobles i ciutats algú amb aparença de turista, armat com manen els cànons amb una càmera digital, però que estranyament no fotografia esglésies ni monuments, sinó que dirigeix els seu objectiu cap a rellotges, portes obertes, trucadors , objectes diversos que, segons ell o ella, tenen aparença de cara, plaques de carrers, etc, no us preocupeu, podeu atansar-vos-hi sense perill, és un malalt/a de blogs.

Amagatall sincer contra el món


Amagatall sincer contra el món
que ens vol estafar un dia,
no vaig a dormir de buit,
ni em fa basarda l’alba,
a la barana dels teus dits.
.
Aquest i els altres llibres meus es poden aconseguir dedicats aquí.

Desdefinicions (116)

Tres Desdefinicions són fàcils d'aprendre i d'explicar-les a la platja:

. hambiciós. Útil de pesca que no es conforma en capturar uns quants peixos.
llaminer. Treballador d’una mina fanàtic dels dolços.
penistència. Càstig consistent en l’abstinència sexual.

19 de juliol 2009

Un podcast A la barana dels teus dits


Avui Jacme m'ha deixat un preciós regal al seu blog El basar de les espècies: un podcast sobre un dels poemes de A la barana dels teus dits. És tot un privilegi i una satisfacció trobar-me a la seva col·lecció de podcasts.

Moltes gràcies.

Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog


El 14 de juliol es va presentar a la Casa Ametller de Barcelona el llibre Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog, de March Editors. Es tracta d'una nova iniciativa impulsada des de la llibreria Serret de Vall-de-roures. Aquest, de moment, és el tercer llibre col·lectiu d'enguany on participo. Emigdi Subirats n'ha fet el pròleg i la compilació, i podeu trobar més informació sobre l'acte al seu blog.

Els autors/es són:

Joan-Elies Adell, Jordi Andreu, Susanna Antolí, Albert Aragonès, German Bernús, Regina Bladé, Zoraida Burgos, Tomàs Camacho, Glòria Fandós, Maria José Fernández, Jesús Fusté, José Miguel Gràcia, Josep Guàrdia, Albert Guiu, Rafel Haro, Pili Ibáñez, Josep Igual, Gemma Lleixà, Maria Josep Margalef, Jordi Martí, Núria Martín, Lluís Martín Santos, Juli Nicolau, Héctor Muret, Maria Cinta Moreso, Cinta Mulet, Judith Ortiz, Vicent Pellicer, Manuel Pérez Bonfill, Joan Pinyol, Albert Roig, Andreu Subirats, Emigdi Subirats, Jesús M. Tibau, Joan Todó.

Lligall trobat a la Cabana, d'Eduard Roure

El protagonista de Lligall trobat a la Cabana, d'Eduard Roure, ens narra en primera persona el seu intent de fugir d'un sentiment de culpabilitat que el turmenta. Aquest intent inútil el porta a buscar refugi a un lloc on sempre s'hi havia sentit a gust, la Natura, concretament una Cabana enmig de la muntanya. Però quan els fantasmes són interiors, no hi ha escapatòria.
La novel·la ens posa en la pell d'un personatge turmentat, d'un personatge a qui sovint li toca el paper de secundari en els nostres drames diaris: el familiar d'una persona malalta.

En aquest cas, la dona del protagonista pateix depressió i ell, després de molts anys, sent la necessitat de trobar el seu espai propi, encara que només siguin uns dies, lluny de la malaltia que aclapara tota la vida de la parella. Això li crea un sentiment de culpa que s'agreuja després de la desaparició de la seva dona, presumptament per suïcidi.

Llavors, el seu intent de trobar refugi a la muntanya, acompanyat només de dos animals de temperaments diferents i decisius en la història, un gat i un gos, el posa davant dels seus fantasmes, materialitzats en la foscor d'un bosc on no gosa entrar.

Us deixo amb uns fragments d'aques llibre, finalista del Premi Pere Calders 2007.

"El retorn llargament meditat es consumava. Un cop recobrés la soledat reconfortant i salvatge de la Cabana, creia que podria tornar a viure sense la rèmora que em corcava. No era conscient de l'abast de la meva equivocació."

"Fos el que fos el que s'amagués allà, intangible o físic, imaginat o real, no em podria atrapar mentre restés ajupit al fons de la seva impermeabilitat i jo no en traspassés el llindar. El bosc era un gegant temible estès al meu costat, però atordit i immòbil."

"La soledat és poderosa, la irrealitat hi senyoreja."

També em fa gràcia comprovar que en molts llibres que llegeixo darrerament, apareix el vertigen: "Sentia el vertigen que provoca la consciència de trobar-se davant la consumació d'un anhel llargament acaronat."

18 de juliol 2009

Resultat del 4t Festival com si fos Eurovisió

F aun parell de setmanes us vaig proposar el 4t Festival com si fos Eurovisió, i atès que fa dies que no rebo cap més vot, el dono per enllestit. Les cançons més votades han estat:

24 vots Noia de porcellana, de Pau Riba
19 vots More than words, d'Extreme
18 vots No m'estiris del fil, de Marc Parrot
18 vots Ma liberté, de Georges Moustaki
14 vots Wild World, de Cat Stevens
.
Gràcies a tothom per col·laborar. D'aquesta manera, Pau Riba s'afegeix a la prestigiosa llista de guanyadors d'aquest Festival, juntament amb:
Primer festival , Pink Floyd
Segon Festival, The Police
Tercer Festival, Bruce Springsteen

Entrega de part de premi dels jocs literaris de juny


El passat 16 de juliol es va fer entrega de part dels premis del mes de juny, per part del pallasso Muniatto i les germanes Besolçi en persona, tal com podeu veure al seu blog.

Ha estat tot un detall que us agraeixo.

Love, de John Lenon

On són les cançons que no va poder compondre J0hn Lenon?

17 de juliol 2009

Curs de literatura ebrenca actual

La programació de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili compta enguany amb un Curs de lileratura ebrenca actual, que s'impartirà a Jesús els dies 20, 21 i 22 de juliol.
En un dels blogs de l'Emigdi podeu trobar el programa.
Més dades sobre la matriculació aquí.

El sol i el pas dels dies són implacables


El sol i el pas dels dies són implacables amb els calamars a la romana, els ous ferrats, els bistecs a la planxa, les patates fregides...

Amb el temps tot es difumina en una apàtica manca de color, gens seductora a la vista.

Potser nosaltres tampoc en sortim gaire ben parats.

Cares del món (107)


Vés per on, en una de les meves sèries preferides he trobat una Cara del món. Potser ha fet d'ajudat a l'inoblidable Colombo.

16 de juliol 2009

Sorra als peus nus que s'abracen

Sorra als peus nus que s'abracen.
Rastre de petjades que esborren temps i distàncies.
.
Foto cedida per Mercè

15 de juliol 2009

Nit de sant Llorenç

Qui segueixi habitualment aquest blog sabrà la bona relació que m'uneix amb el cantautor Jesús Fusté.
El primer dia que el vaig visitar al Pradell, el seu poble, va fer-me el regal de tocar al piano en exclusiva una cançó que acabava de compondre, Nit de sant Llorenç, que després inclouria al seu disc Lletres d'aigua.

La notra relació ha crescut de forma ràpida i intensa, i han estat diverses les col·laboracions. Ja feia temps que tenia al cap una idea estranya, convertir una de les seves cançons en conte, concretament la Nit de sant Llorenç, i fa poc aquest projecte es va dur a terme. Divendres passat, durant el seu concert a Tortosa, vaig llegir aquest petit relat.

Com que la qualitat de la meva càmera de vídeo no és gaire alta (no fa justícia a la interpretació de Jesús Fusté i la seva banda), us transcric el relat:

LA NIT DE SANT LLORENÇ

Cada mes d’agost, quan arriba el vespre, puja a un turó qualsevol a relativa distància de la ciutat. No cal que sigui gaire alt. És un caminador mandrós, gens amant de cims escarpats, sinó de senderes tranquil·les properes a una font o, millor encara, a una carretera. Els cims de les muntanyes l’impressionen, però s’estima més paisatges a mesura humana, amb boscos no gaire densos, camps llaurats i, lluny, una caseta amb parets de pedra.
En aquesta hora fosca, quan ja s’ha amagat el rastre del sol d’agost, s’ajeu a la primera clariana que troba. Sotja el firmament sense impaciència; és un observador expert i coneix el valor de l’espera. Mentre rastreja el cel, somia estius passats. Imatges de llavis empeltats de saliva tendra i jocs de dits trenats mentre els cossos fiten, ajaçats, la pluja d’estels; pètals florits s’encenen i enrogeix la galta, i un batec tremola sota la pell, i es desfà en braços d’un petó.
Ara, sol, espera amb calma l’arribada del primer desig de la nit. Sempre demana el mateix, any rere any, amb tossuderia de golafre i constància d’esclau. Ha imaginat l’escena amb tanta precisió que, de vegades, gairebé sembla que hagi estat real. Potser aquest anhel traurà fruit un dia, i una veu que estima li dirà a cau d’orella: tornem a casa?





Durant l'esmentat concert, organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la URV, Emigdi Subirats i Vicent Pellicer van llegir poemes de Gerard Vergés.

117è joc literari

El tercer dels jocs literaris de juliol recupera un clàssic d'aquesta secció.
Es tracta de trobar l'escriptor que s'amaga al següent anagrama, canviant d'ordre les lletres sense que en sobri ni en falti cap:
.
LLEGINT A MORIR
.
Envieu la solució a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu. Així podreu acumular els primers punts per al sorteig del premi del mes de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres per a futurs lots).
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

14 de juliol 2009

500 blogs enllaçats

Ara mateix acabo d'arribar a la xifra de 500 blogs enllaçats. L'últim ha estat el blog de la Biblioteca Pública de Sau, que ha tingut la gentilesa d'afegir-me a la seva llista de recursos.
Potser direu que 500 blogs és massa, que és impossible fer-ne el seguiment, i teniu raó en això últim; però m'agrada correspondre amb els enllaços que trobo per la blocosfera, i crec fermament en la força que ens dóna a tots plegats la xarxa que estem construint. Els enllaços ajuden a teixir-la i, poc o molt, intento visitar-los tots de tant en tant.
Només tinc un problema que encara no sé com resoldre: la meva llista no funciona perfectament a l'hora de mostrar els blogs per ordre d'actualització, i molts blogs es queden, aleatòriament i sense motiu ni criteri aparent, al fons de la llista.

Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret


Ahir vaig escoltar assabentar-me'n d'una notícia que em va alegrar moltíssim: el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha ataorgat el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret, «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Llibreria Serret, des d'on promou escriptors catalans, i fomenta l'edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l'Ebre i a l'Aragó catalanòfon».


He parlat diverses vegades d'aquest especial llibreter que es mereix el premi abastament.

Felicitats, Octavi.

Sensacions de la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Dissabte passat, 11 de juliol, va tenir lloc la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el meu poble, de la que ja us he parlat i ensenyat el programa.

És difícil explicar el cúmul de sensacions d'aquesta Jornada, elevades al quadrat en motiu que era el primer dia que el nostre fill dormia al poble i alguns amics encara no el coneixien.

Al noi tímid de fa uns anys, que entrava a La Renaixença gairebé de puntetes i que no gosava ni somiar convertir-se un dia en escriptor, li sembla impossible veure'm davant d'una jornada literària al meu poble.

La idea inicial de presentar mútuament Cornudella a companys i companyes escriptors ha estat assolida amb un èxit total. He aconseguit unir, en certa forma, el món de la meva infantesa, el món on tot va nèixer, amb el món que després m'he anat creant a mida, el món de la literatura. I tot davant de la gent que més estimo.
Gràcies als autors i autores que em van acompanyar (Agustí Masip, Àngela Jackson, Vicent Pellicer, Toni Orensanz, Miquel Esteve, Sílvia Favà i Josep Civit), a la jove promesa Irene López (que es va posar el públic a la butxaca), al Josep Romeu i a la Montse Castellà, i a l'Ajuntament de Cornudella.
Per a acabar d'arrodonir la vetllada, em vaig emocionar amb les sentides paraules del Salvador Salvadó, el regidor de Turisme, al moment de la clausura, quan em va donar les gràcies "per sentir i difondre a tort i a dret l'amor que sents pel teu poble, per estimar-lo d'aquesta manera, i per compartir amb nosaltres la passió que sents per les coses, perquè sense passió no hi ha vida". Conservaré les seves paraules com un tresor, i només em cal afegir que gràcies a l'organització d'aquestes Jornades he pogut conèixer més a fons la sensibilitat i l'extraordinària humanitat del Salvador.
Podeu veure més fotos de la Jornada a la següent galeria d'imatges, gràcies a Emili Mayo.

13 de juliol 2009

El curt "Espantant gavines": 2n dia de rodatge

La nit i matinada del 10 a l’11 de juliol es va dur a terme a La Ràpita el segon i (toquem fusta) últim dia de rodatge del curt “Espantant gavines”, basat en el meu conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, i del qual ja us n'he parlat. Per a il·lustrar aquest rodatge, us envio a l'apunt penjat a la web del curt, on podreu llegir la fantàstica narració de Jordi Duch, l'actor protagonista.
Les fotos són de David Camuñas, un altre dels membres de l'equip. En podeu veure més aquí.

Pedrís de la vida


Pedrís de la vida
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.
.

Desdefinicions (115)

Avui les Desdefinicions arriben amb un 25% de rebaixa:
.
utopista. Autopista sense peatge.
content-idor. Satisfet del seu interior, encara que semblin escombraries.
ejazzcular. Sentir gran plaer per un determinat tipus de música.

12 de juliol 2009

Una mà de contes


Us recomano efusivament la visita a la web Una mà de contes, i que exploreu un món d'històries, il·lusions, creativitat i colors al vostre abast. N'hi ha moltíssims, però aquest m'ha fet gràcia pel seu muntatge.
També podeu anar a la secció de taller, on podreu elaborar el vostre propi conte.

Nieve, de Maxence Fermine

Minimalista i oriental, Nieve (em sembla que no està traduïda al català), de Maxence Fermine, és més un conte que una novel·la breu.
Ambientada al Japó, Yuko, el protagonista, és un noi fascinat pels haikús i per la neu. Temptat per l'amor i amb l'objectiu d'arribar a ser un poeta total, travessa Japó en busca d'un gran mestre que li ensenyi els secrets de la pintura, un mestre que és cec.

Lleuger, precís i commovedor, el text ens arrossega sense dificultat fins al final, gairebé d'una tirada.


-Pare- va dir el matí del seu aniversari, a la vora del riu platejat-, vull ser poeta.
-La poesia no és un ofici. És un passatemps. Un poema és aigua que corre. Com aquest riu.
-És el que vull fer. Vull aprendre a mirar com passa el temps.
.
Escriure, ballar, composar música i pintar són el mateix que estimar. Funambulisme.
.
En realitat, el poeta, l’autèntic poeta, posseeix l’art del funambulisme. Escriure significa avançar paraula rere paraula per un fil de bellesa, el fil d’un poema, d’una obra, d’una història estampada en un paper de seda. Escriure significa avançar pas a pas, pàgina rere pàgina, pel camí del llibre. El més difícil no és elevar-se del terra i mantenir-se en equilibri, ajudat pel balancí de la ploma, sobre el fil del llenguatge. Tampoc significa caminar cap endavant per una línia contínua interrompuda per vertígens tan furtius com la caiguda d’una coma o l’obstacle d’un punt. No, el més difícil, per al poeta, és romandre constantment en aquest fil de l’escriptura, viure cada moment de la seva vida a l’alçada del somni, no baixar mai, nio tan sols un instant, de la corda de la seva imaginació. En realitat, el més difícil és convertir-se en funàmbul de la paraula.

11 de juliol 2009

Textos proposats per al 116è joc literari

En aquest post recullo tots els textos presentats al 116è joc literari i que han obtingut punts per al sorteig del premi del mes de juliol.
Descric, CD:Poesia\Versus, Uendos, Greixets i Maremortes, Si dubto és que sóc, Poesiaula, Els primers gestos del verd, Des d'on neixen tots els somnis, La Cerdanya des de can Fanga, L'aixeta, Opinalia, Un tel als ulls, The daily avalanche, Bloc d'en Francesc Puigcarbó, Nova col·lecció de moments, PuckminnieThera, Friccions, Mortadel·la casolana, Rebaixes, Dipofilopersiflex II, De res, massa, Xarel_10, Àgueda Climent, Khalina, Ara mateix, Mots emblocats,

DIMENSIONS I TRANSFIGURACIONS

Quan ets petit tens la percepció de que les coses són més grans. Si les veus anys després, t’adones que la mida que els hi havies donat s’ha reduït substancialment. Recordo a casa una habitació on hi havia un armari de vidrieres on ma mare hi guardava tasses, plats i tassons de pedra, que tenien dibuixos en relleu i a més eren en colors. Eren molt antics.. Hi havia, també, una nina de porcellana i un despertador de plom que em semblava molt gran. Entre el silenci, el tic , tac, del rellotge era tronador. A mi m’agradava sentir-lo i m’hi passava hores. El mapa mundi giratori estava al col·legi i era l’eina del mestre per a ensenyar-nos geografia. Anys més tard en una visita a un client de Soria el vaig veure damunt d’una taula del seu despatx. M’hi vaig acostar i vaig posar la mà sobre la bola. Amb ensurt i sorpresa, el mapa s’obrí i deixà al descobert una botella de whisky i quatre gots. El client s’acostà amb una rialla de pam. Va treure d’un petit frigorífic uns glaçons i em va convidar. Vaig pensar que el món havia canviat molt.
Autor: Josep Cid
.
Dijous
- Aviam, poseu-vos en filera… així… molt bé.
D’acord, ara ja sabeu el que heu de fer. Aquest circuit és el millor que he preparat des de fa temps, ja ho veureu.
La seqüència de passos i moviments és prou lògica però, per què quedi clar us en faig cinc cèntims: primer de tot, heu d’arribar fins
al coixí rodolant i fent tombarelles per damunt del llit. Un cop al coixí, com veieu, l’haureu d’escalar, per això està inclinat de manera
que arriba damunt la capçalera del llit. Des de la capçalera feu un saltiró i ja sereu dalt de l’escriptori. Seguiu les línies que he traçat tot
salvant els obstacles que hi trobareu (llapis, grapadora, tisores, despertador, etc.) fins arribar a la pila de llibres que hi ha a l’altre
costat de l’escriptori. Salteu sobre la bola del món i un cop dalt veureu que hi ha una corda que arriba fins al mànec de la finestra, aneu passant,
un per un, i arribareu a la cistella que hi ha just al mànec. Pugeu-hi i deixeu anar el cordill que atura la cistella. Veureu que la cistella llisca
ràpidament per la corda fins arribar al calaix dels pijames. Salteu-hi al damunt. Ara només us queda agafar-vos a la màniga d’un pijama i
baixar del calaix fins a terra, al costat de la pota del llit us hi estaré esperant jo, cronòmetre en mà. Queda entès?

El pallasso, els clics, la granota, el pirata i el gos, tots en filera assentiren amb resignació les ordres de la Roser, la nina.
Era dijous, i com cada dijous, tocava gimnàstica “especial”.
Autora: Laia Hernández
.
Tic, tac, tic, tac, tic, tac...
-El món no s’atura mai...
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis...
-El món segueix endavant...
Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
-Desperta’t, estaves somiant…
A la una, a les dues, a les tres! Amunt!

Atura’t, stop. Pensa...sense límits.
Tanca els ulls, sense pressa.
Viu intensament cada segon.
Riu, plora, parla, viatja...
Ssssssssssssssssssssss!
Silenci!

I pensa en els millors records d’infantesa...
instants tendres, especials...
Tot està quiet,
La nina, amagada al bagul dels tresors
espia per un foradet, mira al seu voltant i diu:
_Hi ha algú?
Autora: Sílvia Maestro
.
No podia desenganxar els ulls del rellotge. El temps passava molt lentament, i el tren no arribava. Al seu costat, la Laia, abraçada a la seva inseparable nina, continuava absorta mirant l'espectacle de l'estació. Viatjers amunt i avall, alguns amb cara d'alegria, segurament començant les tant esperades vacances, altres amb cara de preocupació, potser esperant la persona que els ha d'acompanyar, amb el neguit de si arribarà a temps, o potser simplement si arribarà, si no s'ho ha repensat en l'últim moment. Estava espantada i il·lusionada a la vegada. Era una sensació estranya, de contrastos. Els bitllets li tremolaven entre uns dits maltractats pel pas del temps, blaus degut a la força amb què els premia. No sabia si la Laia s'adaptaria a un canvi tant important i sobtat en la seva vida, si no l'odiaria per sempre quan, ja de gran, lligués caps i entengués la realitat que s'amagava rera el seu primer gran viatge. Un viatge que li canviaria la vida. Un viatge sense retorn.
Autor: Adam Hospital

Foment de la lectura

Vídeo de foment de la lectura de la Comunidad de Madrid. Asseguren al vídeo que 7 de cada 10 madrilenys ja són lectors. Em semblen unes dades molt optimistes; suposo que inclouen els lectors del Marca.

Dels trenta anys, de Jesús Fusté

Ja es pot veure i escoltar el darrer vídeo del meu admirat i apreciat Jesús Fusté. Es tracta de la cançó inclosa al seu disc i espectacle Lletres d'aigua, basada en textos d'Artur Bladé i Desumvila, Dels trenta anys, i que potser algú recordarà d'una petita entremaliadura baranil meva.

10 de juliol 2009

La polèmica està servida: un món en dos trossos


Els fins justifiquen els mitjans?
Els llibres massa gruixuts són un atemptat contra els nostres canyells?
Sents un calfred a l'espinada en veure una imatge com aquesta?
Se't posa la pell de gallina en imaginar el moment de la dissecció?
Ets dels qui deixa un llibre immaculat després de llegir-lo, o els doblegues i subratlles compulsivament?
El Sergi ha posat un feixuc debat sobre la taula de forma contundent.

Dorm sobre les runes un gat al sol.



Dorm sobre les runes un gat al sol.
Les antigues petjades s'obliden a les escales que no són.

Cares del món (106)


Ferran Cerdans va descobrir l'hivern del 2006 aquesta Cara del món amb "peineta" en una paret, que m'envia per a la meva col·lecció.

09 de juliol 2009

Novacat: una nova revista cultural


Fa pocs mesos ha aparegut una revista cultural que ens arribar de la mà de l'editor Àlex Ferré. El seu àmbit d'acció és la Catalunya Nova (Terres de l'Ebre, Priorat, Camp de Tarragona...) i la participació és oberta a tothom a través del correu electrònic info@novacat.cat

Concerts a Tortosa

Organitzats per la URV-UETE, aquesta setmana tindran lloc dos concerts a la plaça d'Alfons XII de Tortosa que us recomano:

Dijous, 9 de juliol, a les 22.30 Montse Castellà i L'escriptor inexistent.

Divendres, 10 de juliol, a les 22.30, Jesús Fusté i Lletres d'aigua.

Podeu escoltar un tast d'aquest dos concerts aquí:
És com un miracle
Maig d'amor

Reixa


La porta enreixada d'un armari és com un secret tebi, un misteri desvetllat a mitges, i una temptadora seducció per a un xiquet de tres mesos que se'l mira embadalit.

08 de juliol 2009

2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Ja està a punt la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc aquest dissabte, 11 de juliol. Aquí podeu llegir el programa d'activitats.
Em fa il·lusió aquest coneixement mutu entre companys i companyes del món de l'escriptura i el meu poble.
La Jornada serà molt lúdica i variada, amb presentacions i lectures breus de llibres de poesia, relats breus, assaig històric i novel·la, dos concerts a càrrec de Josep Romeu i Montse Castellà, i per als més marxosos, el típic ball de Sant Cristòfor a la nit.
S'han fet ressò de la notícia:

116è joc literari


Proposo un joc literari cada dimecres, però un cop al mes, aquests jocs són de tipus creatiu. Per a molts és el més esperat. Aquest mes us proposo escriure un text inspirat en la imatge que acompanya aquest post, i que vaig extreure del blog de fotos de Montse Argerich. Si voleu més inspiració, podeu visitar el post en concret on vaig trobar la imatge.
Com que és estiu, només poso com a límit una extensió mínima de 70 paraules. Heu d'enviar-me el text a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu. Si sou blocaires, us proposo que pengeu el text al vostre blog i que m'envieu l'enllaç.
Totes les participacions obtindran punts per al sorteig del premi del mes de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres per a futurs lots).
En aquest enllaç trobaren tots els textos que participen.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

07 de juliol 2009

Comanda de llibres dedicats


De tant en tant m'arriba un correu electrònic de la llibreria La 2 de Viladrich: tinc llibres per signar. Mai no tardo gaire en passar per la llibreria, ja que em fa molta il·lusió.

Avui n'he signat un parell més, gràcies al servei de comanda per internet de llibres dedicats de forma personal. Aquesta és una bona forma de competir que tenen les llibreries petites, però que disposen d'autors locals ben proeprs, ja que des de que el tenen en funcionament està donant bons resultats. Aquí podeu aconseguir els meus llibres.

Aprofitar la disponibilitat i proximitat d'autors/es locals sembla d'una lògica aplastant, però no sempre és així, i massa sovint els clients troben els mateixos exemplars als aparadors i lleixes principals de totes les llibreries.

Immutables sota el pas dels núvols

Immutables sota el pas dels núvols,
les roques del Montsant.
El vent juga amb el verd de la rama,
esgarrapa el blau del cel.


Vídeo agafat de la pàgina de correntaltern a Youtube.

06 de juliol 2009

El bloc dels contes "divers"


Acabo de descobrir una nova iniciativa per a fomentar la lectura i, sobretot, l'escriptura. Es tracta d'El bloc de contes "divers", que anima a enviar contes de menys de 150 paraules, adreçats principalment al públic infantil, però també a tot en general.

Una metàfora de què?



Dos glogus atrapats al sostre són una bona metàfora. Però, de què?

Desdefinicions (114)

Que no descansen les Desdefinicions a l'estiu?
Desdefinir és una manera de relaxar-se de la vida.
.
ebocar. Portar a la memòria el record d’una boca.
viananys. Vianants dels anys.
violar. Tocar cert instrument de corda sense permís del propietari.
visigot. Antic poblador de la península que mai despreciaria un bon got de vi, del Montsant, per exemple.

05 de juliol 2009

2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


El dia 11 de juliol de 2009, al local La Renaixença, tindrà lloc la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, amb el següent programa:
18.00 hores. Lectura de fragments de les seves obres per part dels seus autors i autores

Agustí Masip: L’efecte espantall
Margarida Aritzeta: La maleta sarda
Àngela Jackson: Els brigadistes entre nosaltres
Vicent Pellicer: Port Endins
Toni Orensanz: L’òmnibus de la mort
Miquel Esteve: El Baphomet i la taula esmaragda
Sílvia Favà: Colors
Josep Civit Mateu: Interior amb finestres
Jesús M. Tibau: A la barana dels teus dits

19.00 hores. Concert de Josep Romeu, que interpretarà cançons del seu disc Petjades

20.00 hores. Espectacle musical L’escriptor inexistent, produït en motiu de la Fira del Llibre Ebrenc, on Montse Castellà ha musicat lletres pròpies i retalls de lletres d’autors diversos, com Gerard Vergés, Jesús M. Tibau, Andreu Carranza, Artur Bladé, Jesús Moncada, entre altres.