El sol i el pas dels dies són implacables amb els calamars a la romana, els ous ferrats, els bistecs a la planxa, les patates fregides...
Amb el temps tot es difumina en una apàtica manca de color, gens seductora a la vista.
Potser nosaltres tampoc en sortim gaire ben parats.
6 comentaris:
home, la veritat és que t'entren poques ganes de tastar-los. :(
Ui potser els haurien de canviar ja :)
També ens afecta el sol també! Molta protecció ens hem de posar, sinó malament.
L'excès de llum tot ho descoloreix. M'agrada l'estiu, però de tant en tant, un cel ennuvolat, una bona tronada seguida d'un xàfec tot ho fa reviure. Les fulles dels arbres semblen envernissades de verd i l'atmosfera neta de caligja ens fa percebre la pell de la muntanya blavosa.
Segur que no en sortim tampoc ben parats... el temps no perdona.
Són fotografies. Intentem mirar la vitrina. Mirem la realitat directament i no les projeccions
Sòcrates (transcrit per Plató)
diuen que a Berlusconi li va bé, molt de sol, mira el guapo que està ... als demés, com en tot, ni massa ni massa poc.
Publica un comentari a l'entrada