23 de juliol 2009

Treure palla



De tant en tant faig l'exercici de rellegir els contes que tinc pendents d'editar i gairebé sempre, en aquests casos, la conseqüència és eliminar síl·labes, paraules, frases.

És curiós ja que als inicis tenia cert complex d'inferioritat a causa de la meva característica brevetat. Sovint tenia problemes per a presentar-me a premis literaris perquè no arribava al mínim exigit, i havia de fer esforços per a engreixar els textos, amb més o menys encert. Sempre he tendit a ser breu, tant en el llenguatge oral com escrit, en preguntes als exàmens, a les oposicions i també en els relats. Potser per això m'he adaptat bé al món dels blogs.

Amb els anys he assumit la meva brevetat, o simplement he après a conviure amb ella, i a les contínues relectures dels meus contes intento treure la palla sobrant. Això no és bo ni dolent, només la meva manera de fer.
.
Foto agafada de alasdeplomo.

14 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Totalment d'accord. Ara mateix estic llegint una novel·la de Irène Némirovsky i m'ha sobtat les frases tan breus que fa. Ja sé que tu parles de la brevetat de la història en si, però crec que és comparable. Tan brillant pot ser un conte com una novel·la, una frase curta com una llarga. I és cert que alguns llibres tenen molta palla.

Cristina ha dit...

Jo són una entusiasta de la brevetat. Segurament ja l'has llegit, però hi ha una novel.la que parla molt bé de l'acte de reescriure i treure la palla: L'home manuscrit, d'en Manuel Baixauli. El llibre és fantàstic i si mires a TV3 a la carta veuràs que li van fer una entrevista a l'hora del lector on explicava tota la seva filosofia de vida. No t'ho perdis si no ho has vist. Una abraçada!!

Clidice ha dit...

Moltes vegades s'agraeix la brevetat. Si :)

òscar ha dit...

admiro als que esteu dotats per treure palla dels texts. jo, quan rellegeixo, encara hi acabaria afegint més coses :)

Brian ha dit...

també és un exercici que he d'intentar ensenyar els meus alumnes (de anglès) ja que sovint "gasten" el limit de paraules d'un escrit sense haver dit res encara.
jo, totalment a favor de la brevetat!
Ho deia Churchill, potser?, "una frase curta, molt millor que una llarga; i si les paraules son curtes, encara més!".

No és al cas, perquè tu dius molt amb poc, pero tambe tenim un dit a Yorkshire: "escolta a tots, observa tot, pero no digues res ...", i a continuacio "menja de tot, beveu de tot, i (intentar) no paguis res!"

Núria Talavera ha dit...

és magnífic, penso, que puguis i vulguis ser breu, crec que és l'essència de la vida.

garbi24 ha dit...

Soc del teu parer , no cal enrebassar un escrit per el final dir el mateix . A buen entendedor..... pocas palabras bastan

P-CFACSBC2V ha dit...

M'afegeixo a l'univers dels breus. Moltes vegades he patit per ser-ho massa!

novesflors ha dit...

Aquest és un gran problema amb el qual em tope jo quan vull escriure: l'excessiva brevetat. No sé "enrotllar-me".

Jordi Casanovas ha dit...

salvant les distàncies em passa el mateix amb els posts, com més me'ls miro més curts els faig.

Ferran Cerdans ha dit...

Blaise Pascal, en l'inici d'una carta deia més o menys: "aquesta carta serà més llarga del que és habitual: no tinc temps per a fer-la més curta". Per a mi escriure bé és expressar-se de manera concisa i entenedora, i això requereix temps, esforç i una bona podadora.

Ma-Poc ha dit...

doncs a mi els contes breus m'encanten! Continua així!

xaruga ha dit...

De tota manera penseu que, de vegades, s'ha de vestir la nina. Què vol dir això? Que els detalls són necessaris per tal d'enriquir un text. Els botiguers de roba en saben un so i tres ballades d'aquest tema. Si un vestit t'agrada però li veus algun defecte, si el venedor és bo, sortiràs convençut de que té tantes virtuts que el defectge ni es nota. No tot és palla.

bajoqueta ha dit...

No m'ho puc creure! Encara els fas més curts?? jajaja

De vegades més val curt i bo que llarg i que canse, no?