Dos glogus atrapats al sostre són una bona metàfora. Però, de què?
Me se va passar la commemoració
Fa 23 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
22 comentaris:
de la bombolla immobiliària? que ha tingut un topall (en aquest cas immobiliari?). Ja callo, em falta sucre a les venes :P
Dels límits que posem a les coses?
Dels somnis? És un horitzó d'expectatives?
És el Viena de Tortosa? :D
que és millor fer servir les portes si volen sortir a volar ben alt!
sí, Gemma
De la situació d'una nació sense estat propi?
Jejeje jo també he pensat en el Viena :-))
Clidice... genial lo de la bombolla immobiliaria :-))
De la ingravidesa de la felicitat, topant amb les posibilitats de mantenir-la.
uala! ja diu la meva mare, que soc un pel rareta.
:)
Crec que parla de límits que ens posen o ens autoimposem. Segurament no som tan lliures com pensem.
El sostre és volta catalana.
Sempre ens autoimposem límits individual i col·lectivament?
Dues persones topetant amb els límits de la realitat, del propi cos.
Dels impediments que hom troba quan es llença a volar alt per un lloc equivocat. D'alguna manera tots hem associat el topant i el volar alt. A més els globus són grocs, el color maleït del teatre, com un mal pronòstic, com frustració anunciada.
De la necessitat d'un sostre que aturi el nostre vol vertiginós?
Dos somnis topant amb la realitat?
Molt bo això la bombolla immobiliària...ara hauríem de posar la imatge d'un globus desinflat?
De dos amants que han volat lluires i ara han trobat un sostre per a compartir fins que el seu amor es deinfli.
per mi és la recerca del que hi pot haver més enllà...
del no conformar-se... de la il·lusió del descobriment... i del creure en l'impossible...
Dos globus exactament iguals, al mateix sostre, però separats per una frontera... no es podràn ajuntar mai...
Qui sap si quan sortiren de baix pensaven en un cel que ara és un topall que ja no els deixa seguir. Anton.
Els globus són l'Estatut. I el sostre, Zapatero.
Efectivament.
De les ganes que tenim d'escapar-nos de la realitat i volar...
Jo crec que qui els va deixar anar sabia que allí estarien millor. L'altre dia els vaig vore estos globos :)
I mira m'agrada l'opció que planteja Clidice :)
Publica un comentari a l'entrada