13 de juliol 2009

Pedrís de la vida


Pedrís de la vida
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.
.
Publicat por at
Etiquetes: , ,

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Preciós, com tots els altres!

13 de juliol del 2009, a les 16:15
Deric ha dit...

m'imagino sentat al pedrís mirant com s'ecola la vida pel carrer...
Un poema molt suggeridor

13 de juliol del 2009, a les 16:23
assumpta ha dit...

Molt i molt maco!
A veure si entro a cal Viladrich...

Quan sóc de vacances, m'hi estic asseguda força hores escontant el cant de les hores...

;)

13 de juliol del 2009, a les 18:19

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)