30 de novembre 2008

S'acaba el termini per als jocs de novembre


Us recodro que el dia 2 de desembre acaba el termini per participar als jocs literaris del mes de novembre i aconseguir números per al sorteig del premi mensual: un lot de llibres d'Edicions Bromera.
Animeu-vos! Com més participacions, més oportunitats.
Aquests són els jocs d'aquest mes:

Escriptors llegeixen al riu

Aquest divendres, 28 de novembre, vaig participar a l'acte organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, Els escriptors llegeixen al riu. Tal com vaig anunciar, jo substituïa a l'Andreu Carranza, llegint el seu poema "L'auliver bord", inclòs al recull A mum pare. Després tothom va poder gaudir de la interpretació del mateix poema musicat per Jesús Fusté.

L'acte va estar introduït per unes paraules d'Azael Fabregat, director del Canmpus Terres de l'Ebre de la URV, Pere Panisello, vice-president de la Diputació de Tarragona, i Lluís Martín Santos, que va fer un resum de la trajectòria dels autors ebrencs, centrada en la publicació d'antologies.

Després van venir les lectures de fragments d'obres per part de Lluís Martín, Jordi Andreu, jo mateix com a mutació d'Andreu Carranza, Àngela Buj en el paper de Zoraida Burgos, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés.

Seria llarg intentar resumir cada una de les actuacions, només us deixaré amb unes de les paraules que més em van impactar. Manuel Pérez Bonfill, recordant la seva infantesa en plena guerra, va dir, aproximadament: "Sabíem més de sexe que de Blancaneus; no coneixíem el Patufet, però sabíem el nom de tots els avions, metralladores, bombes de mà..."

Blogs degustació

Novembre s'acaba, però la postmania, no. Avui us proposo aquesta passejada:


Batecs del temps: El penjador
Poeta per un dia: Clorur de sodi
Friccions: Papallona
Amotacions al marge: Coses que s'han de fer sense pensar
Fresas y melocotones: La vida y el sexo
Secundària memòria: Els no aniversaris

Blocs de ciència, de Daniel Closa

Avui comento i recomano el primer llibre que no és estrictament de literatura. Però, què vol dir literatura? Què vol dir estrictament?
Blocs de ciència és el primer llibre de Daniel Closa on recull els posts del seu excel·lent blog Centpeus. El nom del llibre ja ens dóna certa idea del seu contingut. Daniel Closa ens explica de forma senzilla, didàctica i amena, amb píndoles d'humor incloses, curiositats del món de la ciència i ens demostra dia a dia que la ciència i l'entreteniment no estan renyits.

Llegir cadascun dels capítols del llibre ens reconcilia amb la humanitat, ens fa més savis i ens posa un somriure al rostre. I ens regala un bon tema de conversa, molt millor que el darrer afer sentimental de l'ex-amant d'un futbolista.


Ciència, cultura i humor al poder!

29 de novembre 2008

Llegint contes a Móra d'Ebre

Aprofitant que aquests dies vaig sovint a la Ribera d'Ebre en motiu d'uns tallers d'escriptura, el passat dimecres vaig passar una bona estona llegint alguns dels meus contes a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre.

És el primer cop que faig un acte així, en solitari, basat completament en la lectura de contes. Després dels nervis inicials m'ho vaig passar força bé, alternant relats on els protagonistes eren l'humor i la tendresa, i observant la reacció del públic (més d'una vintena) que va desafiar el fred d'aquell vespre i es va perdre l'inici del partit de la Champions.

Cada cop m'agrada més llegir els contes en veu alta, com un acte molt més amè a les presentacions tradicionals, i estic obert a qualsevol proposta en aquest sentit. Val a dir que intento millorar a poc a poc, tot i que em trobo a anys llum de gent que s'hi dedica amb molt més talent, com ara L'espina de la sardina, que el dijous vaig poder conèixer desrpés de deleitar-nos a Tortosa amb la seva interpretació de relats de Mercè Rodoreda (no hi ha comparació).



El proper acte serà una xerrada sobre El vertigen del trapezista organitzada per l'IES La Sènia, el 17 de desembre a les 20.15 hores, a la Sala de Cultura. Serà el primer acte inclòs al programa Itineraris de Lectura on participo.

Petite Marie, d'Umberto Tozzi

Petite Marie és l'última cançó d'Umberto Tozzi, aquest cantant italià que va tenir tant èxit arreu del món fa 30 anys però que no ha parat de treure discs a Itàlia. És tracta de la versió d'una cançó de Francis Cabrel de 1974, i em fa una gràcia especial aquesta coincidència, ja que els dos primers discs que vaig comprar, cap allà l'any 1980, van ser tot just d'aquests dos cantautors.

28 de novembre 2008

La transformació d'un escriptor

Com ja vaig anunciar el dimecres, avui a les 20.00, al Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa, tindrà lloc un acte de narrativa, poesia i música organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Lluís Martín i Jordi Andreu.

Doncs bé, resulta que durant aquest acte tindrà lloc la mutació d'un escriptor que finalment no podrà assistir. A la part superior del post podeu veure una imatge a mig procés de transformació. A la part inferior, l'escriptor original a l'esquerra, i el que farà el que podrà per substituir-lo, a la dreta, recitant un poema del primer, L'auliver bord, musicat per Jesús Fusté.


Volia assitir també a la presentació de "Terres de llicorella" amb poemes d'August Bover i fotografies de Toni Vidal, a La 2 de Viladrich, a les 19.30, però una sobredosi d'actes m'ho impedirà.

Cares del món (74)


Passejant entre les roques de la Costa Brava, a la vora mateix del Mediterrani, descobreixo com m'empaiten aquestes cares del món, una mica sorpreses

27 de novembre 2008

Estranys camins

Una de les maneres d'arribar visitants al blog és per casualitat. Algú escriu unes paraules a un buscador i, de forma sorprenent, fa cap al teu blog. No sé qui dels dos es deu quedar més sorprès, perquè alguna d'aquestes paraules o frases que s'han fet servir per a arribar en aquest blog són ben curioses i divertides. De tant en tant m'agrada fer-ne un recull:

soy el que mas te ha querido y con eso tengo bastante
el cranc mes gran del mon
contes i rondalles de formigues gratis
Quan queien homes de la Lluna
escriure futur junts amor poemes
venta casas isla del padre
"cagades de colom" roba
vida nocturna en sansalvador.com
instruccions rentadora
dedicatories i frases boniques a un fill
em dic zerafina

Felicitats petites(72)

La lectura, en general, ja és una font de plaer i de felicitat antiga que m'acompanyen des de que era molt petit, però hi ha un moment especial que podem incloure en aquesta secció de felicitats petites. Es tracta de l'instant en què comencem el llibre, que iniciem la lectura d'aquella primera pàgina, plens d'il·lusió, amb desig de començar a conèixer les vides i les característiques dels personatges que ens acompanyaran els propers dies.

26 de novembre 2008

Actes literaris per triar

Demà dijous, 27 de novembre, a les 19.30, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, L'espina de la sardina ens explicarà alguns contes de Mercè Rodoreda. De tot l'univers literari d'aquesta autora, han triat els personatges de les senyores i les minyones per a acostar al públic la seva obra.
.
D'altra banda, aquest proper divendres, 28 de novembre, tenim dos actes literaris per triar a Tortosa. Potser caldria una mica de coordinació. O no?
.
A les 19.30, a la llibreria La 2 de Viladrich, es presentarà el llibre "Terres de llicorella" amb poemes d'August Bover i fotografies de Toni Vidal.
.
A les 20.00, al Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa tindrà lloc un acte de narrativa, poesia i música organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Lluís Martín i Jordi Andreu.

84è joc literari

Després del joc literari de la setmana passada, on el protagonista era tot un clàssic, aquest dimecres torna un dels jocs literaris més clàssics d'aquesta secció: l'anagrama.
En aquesta ocasió haureu d'endevinar quin autor/a s'amaga darrere del següent anagrama i enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població:
ART NO ET MOR GRIS
Penseu que aquest és l'últim joc de novembre i que s'acaben les oportunitats per obtenir números del sorteig del premi del mes, un lot de llibres d'Edicions Bromera.
El termini per a participar als jocs literaris del mes de novembre és el 2 de desembre.

25 de novembre 2008

Colors escorten un riu de tardor


Colors escorten un riu de tardor.
L’hivern no gosa espantar-los
amb un fred que ja avisa,
i el sol il·lumina generós
l’espectacle de l’aigua.
.

Fragments recomanats: Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera

La recomanació d'avui ens arriba del blog En veu baixa, que ens proposa un fragment del conte Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera, afirmant que "la prosa de la mallorquina sempre és intensa i bella, una delícia per rellegir una vegada i una altra".
Us recordo que aquesta secció la construïu entre vosaltres gràcies als fragments que m'envieu. Animeu-vos a proposar els vostres textos preferits:

"Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure’s de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari enlloc d’aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l’afany amb què les escric, tradueixen amb dificultat l’enyor, la ràbia i la impotència que m’amaren, l’esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una angoixa arrelada en un passat que tampoc del tot no fou meu. Perquè el record més bell, aquell que hauria bastat per donar plenitud a la meva vida, fou un record esguerrat, incomplet, per culpa meva."

24 de novembre 2008

Lectura de contes a Móra d'Ebre

La propera activitat literària en què participaré tindrà lloc aquest dimecres, 26 de novembre, a les 20.00, a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, en un acte que han titulat com a Històries de Jesús M. Tibau.
Serà senzill i em limitaré a la lectura d'una selecció de contes publicats en diversos llibres, així com l'avançament d'algun dels que formaran part del proper recull que s'editarà l'any vinent.

Margarides per a la unió


La poesia i la bellesa estan sempre al nostre voltant, i només cal que oblidem els nostres importantíssims problemes un instant per prestar una mica d'atenció. És imperdonable que algunes perles de bellesa passin desapercebudes sense que ningú les culli.

Per exemple, fa uns dies, l'encarregat de l'empresa que fa el manteniment de zones verdes va portar a l'ajuntament una mostra de les margarides que s'han plantat a la plaça de la Unió. "Són les margarides per a la unió", va dir.

Aquesta expressió no va caure a terra. Vaig caçar-la al vol i me la vaig apuntar en un bloc, de paper.

Desdefinicions (82)

La dosi setmanal de desdefinicions:


irresponshabilitat. Habilitat per a espolsar-se responsabilitats, escaquejar-se.

bàndal. Futbolista que juga per la banda fent tota mena de bretolades.

sal-vatge. Clorur de sodi per domesticar, sobretot si tens la pressió alta.

es-capar. Fugir de la pèrdua traumàtica d’un parell de penjolls molt apreciats entre els mascles.

23 de novembre 2008

Blogs degustació

A les notícies del temps han pronosticat una baixada de les temperatures i una arribada impactant de l'hivern.

Per entrar en calor us proposo una visita als següents posts, però no us deixeu la porta oberta, que passa fred:

L'home que no sabia somriure: Amor de mare
Paraules i mots: Haikú
Dolces cadenes: L'espectacle de la intimitat
Anoharra: haikú
Olga Xirinacs: Pontificar

Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca

Pocs escriptors han tingut la capacitat de fascinar com Federico García Lorca, autor d'una obra que voldríem més extensa, per culpa d'una lamentable mort que ens va privar d'una de les personalitats més captivadores del segle XX. De tots els seus reculls de poemes, d'una influència decisiva, recordo l'impacte rebut amb la primera lectura de Poeta en Nueva York. Jo era molt jove i no havia imaginat una poesia així, capaç d'estripar emocions, de tallar sentiments i ferides, de declarar injustícies i angoixes enmig d'una ciutat que imaginàvem el centre del món. Tot un univers d'animals moribunds, de nens ferits i de negres oprimits es va dibuixar de sobte als meus ulls.
Una de les obres mestres de l'art.


LA AURORA
La aurora de Nueva York tiene
cuatro columnas de cieno
y un huracán de negras palomas
que chapotean las aguas podridas.

La aurora de Nueva York gime
por las inmensas escaleras
buscando entre las aristas
nardos de angustia dibujada.

La aurora llega y nadie la recibe en su boca
porque allí no hay mañana ni esperanza posible.
A veces las monedas en enjambres furiosos
taladran y devoran abandonados niños.

Los primeros que salen comprenden con sus huesos
que no habrá paraíso ni amores deshojados;
saben que van al cieno de números y leyes,
a los juegos sin arte, a sudores sin fruto.

La luz es sepultada por cadenas y ruidos
en impúdico reto de ciencia sin raíces.
Por los barrios hay gentes que vacilan insomnes
como recién salidas de un naufragio de sangre.
.
CIUDAD SIN SUEÑO (NOCTURNO DEL BROOKLYN BRIDGE) (fragment)
No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas.
Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan
y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas
al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros.

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Hay un muerto en el cementerio más lejano
que se queja tres años
porque tiene un paisaje seco en la rodilla;
y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase.

22 de novembre 2008

Diari afectiu

Jo ja he fet la meva primera aportació al Diccionari afectiu en llengua catalana.
I tu?
cireres. Rialles dolces que esquitxen de roig els arbres quan arriba el juny i en forma d'arracades ens il·luminen el rostre.

El jorn dels miserables, de Lluís Llach

Les cançons de Lluís Llach, com ara El jorn dels miserables, no ens marxaran de la memòria.

21 de novembre 2008

Un nou gadget

Gràcies a la petició i als consells d'un nou amic blocaire portugués, que volia llegir el blog en el seu idioma, he afegit un nou gadget a la barra lateral: el traductor de Google.
Només hi he jugat una mica, el suficicent per comprovar que és una bona eina.
Muito obrigado.

Tot és possible, almenys al món dels contes

Com ja he dit anteriorment, aquestes setmanes estic realitzant diversos tallers d'escriptura, centrats concretament en el món del conte. Un dels exercicis que he proposat es buscar noms a l'atzar i triar entre tots adjectius que els puguin qualificar. Tots els adjectius que em proposen són bastant "lògics", i aquesta unió no provoca expectació.
Després, per tal de fomentar la imaginació, ens posem a intercanviar els adjectius adjudicats als diversos noms amb resultats sorprenents, de manera que de seguida neixen històries al seu voltant. Una alumna em va dir: "Però això no és possible, això no és lògic, això no es diu". En aquell moment va començar a entendre què pot ser un conte.

Cares del món (73)


Pere de Saragatona envia aquesta cara del món, tal com diu ell: "absolutament espantada davant l'imminent atac dels becs allargassats que l'amenacen de mort. "Habitat" de la plaça de Catalunya, secció de peces de bany."

20 de novembre 2008

Nits a l'àtic

Demà 21 de novembre, a les 20.30 h., comença a Amposta el 3r cicle de Nits a l'àtic (Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que tindran lloc habitualment el 2n divendres de cada mes.
Més informació aquí, però Jesús Ferré ha preparat un video promocional.

Els meus fragments: Roma

Avui us mostro un fragments, retocat, d'un dels contes inclosos al meu primer llibre, Tens un racó dalt del món. Es tracta del fragments inicial del conte "Roma", inspirat per un viatge que hi vam fer l'any 1998.

"La potència dels seus colors m’embriaga, i assaboreixo aquest moment intentant digerir tanta bellesa. Sento el privilegi immens d’estar aquí, sota el sostre mític de la Capella Sixtina i, entre el murmuri de la gent, em sembla sentir una gota de pintura que cau suaument, despenjant-se del pinzell de Miquel Àngel."

Felicitats petites(71)


Una bona Felicitat petita és NO adonar-te que t'has deixat el rellotge a casa.

19 de novembre 2008

El cadàver exquisit, tercera edició

A casa del veí de dalt ja podeu llegir el resultat d'un dels seus originals experiments literaris. Es tracta de la tercera edició de l'anomenat cadàver exquisit, on un bon grup de blocaires (en aquest cas 40) hem escrit pràcticament a cegues un vers, ja que cadasdcú només coneixia l'última paraula del vers anterior. El resultat ha estat un sorprenent i divertit poema.

.

83è joc literari


Al joc literari d'avui, el 83è, us demano el títol d'un llibre concret de l'autor que apareix a la imatge. Pel que podeu deduir de la foto, no és un autor contemporani nostre, precisament.

Em fa cosa veure'l així de sol, perquè sempre el vam estudiar en companyia d'uns altres dos companys de gremi.


Si voleu obtenir números per al sorteig del premi del mes, un lot de llibres d'Edicions Bromera, heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.

El termini per a participar als jocs literaris del mes de novembre és el 2 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

18 de novembre 2008

Un racó des d'un altre angle

Al magnífic blog de fotos de Tere Balañà es pot gaudir d'un racó dalt del món vist des d'un angle diferent al de la capçalera del meu blog.

Tota una temptació per a visitar la meva estimada Siurana, amb el pantà, Montsant i el Priorat al fons i al mig de la vall, darrere de Siurana, Cornudella que treu el cap.

Fragments recomanats: "Verónika decide morir" de Paulo Coelho

Un nou Fragment recomanat arriba a aquesta secció que contruïu vosaltres. Aquesta setmana es tracta d'un fragment de "Verónika decide morir" de Paulo Coelho, que proposa Sílvia Panisello.
.
"Un día su madre le preguntó por qué no traía a sus amigos para almorzar o cenar.
- Ya sé todas las marcas de zapatillas y ya conozco el nombre de todas las chicas con quienes es fácil acostarse. No tenemos otro tema interesante que tratar."

17 de novembre 2008

Tallers d'escriptura

Darrerament no puc dedicar-me a visitar i comentar altres blogs amb la mateixa assiduïtat, en motiu de l'acumulació d'altres activitats.
El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitza tallers d'escriptura adreçats a joves de la comarca i enguany han pensat en mi com a professor per a sis tallers adreçats a l'escriptura de contes a instituts i associacions juvenils de Móra d'Ebre, Móra la Nova, Flix i Riba-roja.
Primer dubtava, perquè mai havia participat en tallers d'aquesta mena, ni com a professor ni com a alumne; però el fet de disposar de certa experiència i vocació docent, i la meva passió i desig de viure del "cuento", m'han portat a acceptar.
De moment l'experiència és prou enriquidora, almenys per a mi i espero que per als nois i noies que participen també.
Sincerament, considero que encara em trobo a la fase d'aprenentatge, i que, possiblement, d'aquesta experiència, jo sigui qui en treurà més profit; però em sentiré satisfet si aconseguixo plantar alguna llavor d'il·lusió per l'escriptura, o obrir algunes finestres a la imaginació i demostrar que, en homenatge a Miquel martí i Pol, "tot està per fer i tot és possible".

Desdefinicions (81)

Dilluns; desdefinicions a munts:

confitdencial. Llaminadura secreta.

claveguerram. Lloc on han de fet cap totes les guerres.

Oseania. Continent preferit pels pijos.

tènUE. Unió Europea molt poc perceptible.

16 de novembre 2008

Trapezistes


Tal com explicava en un post, durant el nostre darrer viatge a l'Empordà vam trobar en una botiga de ceràmica uns quants trapezistes penjats que fa la filla de la mestressa de la botiga. Sabedora de la meva especial relació amb els trapezistes i els seus vertígens, una blocaire va preguntar en un comentari en aquell mateix post si havia caigut en la temptació de comprar-lo.

Evidentment que sí, i no en vam comprar un, sinó dos. El segon hem tingut el plaer de regalar-li a l'autèntic trapezista, per segellar la nostra relació i com a agraïment per cedir-me el títol del llibre.

Blogs degustació

Passejar pel mig d'un bosc a la tardor no es pot comparar amb la pantalla de l'ordinador, però si teniu cinc minuts, us proposo unes quantes visites:


Encauats: Operació pífia
De Roquetes vinc...: Caboires a ran de terra
Paraules i mots: Flaixos urbans
Sobre llibres: Una imatge val més...

El salze sec i la dona adormida, d'Haruki Murakami

El salze sec i la dona adormida, d'Haruki Murakami, és un deliciós recull de contes sense finals sorprenents, ni arguments fantàstics, però ple de sentiments suggerits i, com diu la contraportada, "capaç d'equilibrar amb mestria la tendresa, l'horror i l'angoixa de viure". A la introducció l'autor ens explica la seva metodologia de combinar l'escriptura de novel·les i contes, i compara aquests últims amb el plaer de plantar un jardí. Ens explica que crea contes a partir de detalls petits, d'una paraula, d'una imatge, i que en la majoria de casos és com una improvisació jazzística. Lluny de voler-me comparar, em sento molt identificat en aquestes sensacions a l'hora d'escriure contes.
Com sempre, us subratllo alguns fragments, que podrien ser més:
"... desprenia l'olor típica dels solters que comencen a ser granadets. Una olor com la que faria un diari després d'estar un atemporada en un calaix junt amb unes pastillles per a la tos."
"...em sembla qeu sóc feliç.- Ho deia amb un to calmat, fin si tot serè. Parlava del seu matrimoni objectivament, com qui parla del codi de circulació o de la línia de canvi de data."
"-Quan es mira des de dalt, tot es veu més bonic- va dir ella. Llavors es va tornar a estirar de panxa avall i va tancar els ulls, com si li fes mandra."
"L'olor es va enganxar al terra, al sostre, a les parets, a la roba, als llibres, a les caràtules dels discos, a la raqueta de tennis i als feixos de cartes velles. Era una aroma semblan a un aqüeducte de l'antiga Roma."

15 de novembre 2008

Propostes creatives al 82è joc literari

Un cop al mes m'agrada proposar-vos un joc literari de tipus creatiu, i a vosaltres també. Aquest mes es tracta del 82è joc literari, on heu d'escriure un diàleg entre dos simpàtics personatges que trobareu en un bloc amic:
O aquí mateix:
UN NIUET AL CAMPANAR
-Estàs bé, Poteta Llarga?
-Molt bé Bequet Roget. El viatge m’ha deixat molt aixafada.
-Per fi tenim el lloc somniat per niar. El campanar de l’església ja és al nostre abast.
-Llàstima que ens hagi costat perdre als nostres amics, que ja no han pogut tornar.
-Si, i sento molta pena, però ells ho volien així. Sempre ens havien dit que quan ja no el necessitessin que fos per nosaltres.
-T’adones quina vista tan meravellosa? Aquí naixeran els nostres fills i quan faci fred tornarem tots plegats a l’Àfrica.
-Algun dia, nosaltres, tampoc podrem tornar. Ens farem grans i...
-Si, però mentrestant, quants petons no ens podrem fer en aquest niuet? I quantes hores volant sobre el riu? I ens divertirem posant-nos milers de cops sobre la gropa dels cavalls que pasturen, rascant-los l’esquena i empipant-los fent-los-hi pessigolles.
-Ah, ah, ah ! Si, és molt divertit.
-M’estimaràs sempre Bequet Roget?
-Tota la vida, Poteta Llarga.
Autor: Josep Cid
.
.
-Que fas aquí encara?
-On vols que estigui?
-Doncs, al repartiment, com els demés.
-Repartiment? De què?
-T’ho he de dir tot? Dels bebès.
-Quins bebès – si encara no hem acabat el niu?
-Dels humans. Va, home!
-Ara sí que no sé de què em parles ...
-Escolta, que ningú t’ho ha explicat mai? Si surt a la Wikipedia! Som els encarregats de portar els bebès dels humans.
-Au, tornem-hi! Tu i la Wikipedia! Mira, aquests humans haurien de buscar els bebès pel seu compte.
-Ah sí, Einstein? I que vols que facin – no saben ni volar!
-Déu meu!. Tant de Wikipedia i no saps com es poden fer els bebès?
-Doncs clar que si, s’han d’anar a buscar a la fabrica de París.
-Em rendeixo. Tu i els humans! Mira, el que heu de fer tots plegats és dedicar menys temps a l’internet i més al “tu-ja-ho-saps”!
-No, si no m’ho dius...
-A veure, com t’ho puc dir ... mira, busca “fer l’amor” a la Wikipedia, i jo prepararé el llit, que una acció val més que mil paraules.
Autor: Brian Cutts

Diamonds on the soles of her shoes, de Paul Simon

Diamonds on the soles of her shoes, de Paul Simon, una cançó amb esperit i amb ritme africans. Qui sigui capaç de no moure el peu mentre l'escolta, que ho digui.

14 de novembre 2008

Diccionari afectiu

Utxi m'ha informat d'una interessant iniciativa sorgida des del blog El meu país d'Itàlia. Ahir ja va donar altres dades.
Es tracta de confeccionar un diccionari afectiu del català amb les paraules que més us agradin. Des d'aquí us animo a participar, mentre vaig pensant la meva paraula.
Una tria difícil.

Reflexions o flexions?


Què és millor, fer reflexions o flexions? Reflexionar o flexionar?


Quin percentatge és l’ideal?

Cares del món (72)


La Núria Sagués també s'ha infectat amb el virus que s'escampa perillosament, tot i que no té gaires efectes secundaris; només aquest vici de trobar Cares del món per tot arreu.

Aquesta cara em té robat el cor, artificial.



13 de novembre 2008

Microcontes de ciència ficció


Un altre dels microcontes que m'he aficionat a escriure darrerament. Com podeu comprovar, aquest gènere no fa altra cosa que allunyar-me de la novel·la a la velocitat de la llum.




“La immortalitat té els seus inconvenients”, pensa l’agent d’assegurances de vida durant l’inútil intent de suïcidar-se.

Felicitats petites(70)

Has passat mala nit. Quan sona el despertador et trobes fatal i sincerament, no et veus en condicions d'anar a treballar. Truques a la feina amb veu molt dèbil i te'n tornes al llit.
A mig matí et sents millor, no gaire, justet per tenir ànims d'agafar la manta i desplaçar-te, com ànima en pena, fins al sofà del menjador, on t'instal·les còmodament amb el comandament a la mà. Mires una pel·lícula intranscendent i algú que t'estima et fa un suc de taronja i un petó al front, per notar si tens febre.
Et sents mimant i, en certa manera, feliç.

12 de novembre 2008

82è joc literari

Avui és el torn del joc literari de tipus creatiu del mes de novembre.
El mes passat vaig fer servir com a base una imatge extreta d'un altre blog, i com que la proposta va tenir èxit, repetirem. Aquest cop, al 82è joc literari, us demano que m'envieu un diàleg entre els dos personatges que apareixen en un post concret del blog Nuesa literària.
Com sempre fixo un límit d'extensió, en aquest cas entre 100 i 200 paraules per a poder participar, i us recordo que ha de ser un diàleg.
Animo al món blocaire que participi i que al mateix temps pengi els diàlegs als seus blogs. També animo al col·lectiu docent que difongui la iniciativa entre l'alumnat, i convido a participar especialment als nois i noies que aquestes setmanes assisteixen als tallers d'escriptura que imparteixo a la Ribera d'Ebre.
Ja sabeu com funciona: si voleu obtenir números per al sorteig del premi del mes, un lot de llibres d'Edicions Bromera, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.

El termini per a participar als jocs literaris del mes de novembre és el 2 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

11 de novembre 2008

Simplement bellesa

Us vull fer un regal. Us convido a gaudir de la bellesa dels vídeos de pintures sàviament combinats amb música d' Accabadora , que he descobert fa un temps.

Com a exemple, us deixo aquest que ha dedicat a Sandro Botticelli.

Fragments recomanats: La cançó de Dorotea, de la Rosa Regàs

El Fragment recomanat d'avui pertany a La cançó de Dorotea, de Rosa Regàs, i el proposa l'Assumpta. Com ja sabeu, en aquesta secció que s'ha fixat els dimarts, us convido a enviar-me (trobareu l'adreça al meu perfil) fragments breus dels vostres llibres preferits, tant de narrativa com poesia.
"Un Mirall a la paret em va retornar la imatge del meu rostre. Era el meu, però ara em semblava la cara d'una desconeguda. Duia els cabells cap enrera i alguns blens s'havien escapat de l'elàstic que els recollia, i em queien damunt el front i als costats de les temples; els cabells blancs que no m'havia tenyit de feia setmanes destacaven amb violència sobre el castany fosc que utilitzaba des que havia descobert el primer cabell blanc, feia ja tants anys que ara no podria saber del cert de quin color el tenia. Ull grans, això sí, però envoltats d'arrugues fines que a la llum que enrava per la porta i multiplicava la vidriera eren molt més fondes i nombroses del que jo em pensava. La pell encara era ribant, i el color viu, morè, tant a l'hivern com a l'estiu, encara que no prengués el sol. ¿I l'expressió? ¿Quina expressió tenia jo? ¿Aquella expressió tan insípida que em retornava ara mateix el mirall?."

10 de novembre 2008

El verb escriure


El verb escriure, amb qui es relaciona sovint el fet literari, no és precisament el més important.

Abans cap practicar-ne d'altres amb intensitat: mirar, escoltar, sentir, viure...

Desdefinicions (80)

Avui les Desdefinicions van de números:

dosificat. 2 que cal prendre amb mesura.

insistent. 6 molt perseverant, per no dir tossut.

deutor. 10 amb pagament endarrerits.

innocent. 100 que encara es mama el dit.

09 de novembre 2008

III Jornades de les Lletres Ebrenques (3/3): Literatura ebrenca: esclat o normalitat?

La darrera de les taules de les III Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta porta el títol de Literatura ebrenca: esclat o normalitat? La modera moderadament Josep Igual, i hi participem asseguts a la taula Àlex Ferré i Pep Olivé, en representació del món editorial, i Josepa Vilurbina, Tomàs Camacho, Albert Guiu, Emigdi Subirats i jo mateix, a més d'altres escriptors, escriptores i públic que assisteix a l'acte.
En aquest cas, l'interrogant del títol del debat no ha caigut, com ha passat a l'anterior taula.
El model lingüístic genera certa polèmica, tot i que, en general, es manifesta la necessitat de mantenir cert equilibri entre el català estàndard i la varietat dialectal.
Cadascú aportem la nostra visió que, en general, posa de manifest que cal millorar encara moltes coses, especialment per tal que els grans mitjans de difusió es facin ressò de les activitats literàries que es duen a terme a les Terres de l'Ebre o, en el seu àmbit més ampli, a les comarques centrals dels Països Catalans o de l'antiga diòcesi de Tortosa, incloent Alt i Baix Maestrat i Matarranya.
Després d'un passat recent de gran vàlua, amb figures com Jesús Moncada, Artur Bladé i Desumvila i Sebastià Juan Arbó, i veterans de prestigi com Gerard Vergés, altres autors més contemporanis han aconseguit grans èxits recentment, com ara Albert Roig, Andreu Carranza i Emili Rosales.
Però també és una evidència l'aparició de gran nombre de nous escriptors i escriptores, l'increment de publicacions gràcies a l'aposta decidida d'editorials com Cossetània o Aeditors, i l'organització de multitud d'activitats literàries al llarg de l'any, liderades per la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre.
Personalment, puc certificar que un dels nostres punts a favor és el clima de col·laboració i suport que s'ha establert entre gran nombres d'autors i autores d'aquestes terres. La nostra llunyania al centre de poder de Barcelona representa una dificultat, però vull pensar que la societat del segle XXI i les noves tecnologies fan que la paraula perifèric perdi gran part de significat. Com en altres trobades d'aquesta mena, manifesto la necessitat de mantenir l'activitat literària que estem duent a terme a les Terres de l'Ebre, així com la necessitat de divulgar-la a l'exterior, amb presència física a Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, València, Figueres o on calgui, sense esperar que ens vinguin a treure les castanyes del foc, ni caure en victimismes que no porten enlloc.
Us convido a manifestar la vostra opinió

III Jornades de les Lletres Ebrenques (2/3): La dona en la literatura: una mirada singular?

Després del Col·loqui entre membres dels Clubs de Lectura de les Terres de l'Ebre, ha tingut lloc la taula rodona La dona en la literatura: una mirada singular? Participen a la taula, moderada per Vanessa Adell, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Mari Chordà i Maria Josep Margalef
Josep Igual, que ha col·laborat en l'organització de les Jornades, em comenta que per error d'impremta ha caigut l'interrogant del títol de la taula i que això pot suscitar certa pol·lèmica, com efectivament ha estat.

Es fa un breu repàs sobre les principals autores, amb una evident impossibilitat de nomenar-les totes, i principalment, amb gran participació del públic, es debaten dues qüestions:

-Existeix realment una mirada singular? Podem parlar de literatura de gènere?
-Actualment, les dones han aconseguit per fi arribar amb normalitat al món literari, en igualtat de condicions que els homes?


Es repeteix diverses vegades el concepte "sostre de vidre", com una mena d'obstacle invisible que dificulta encara a les dones la seva arribada a la literatura com a escriptores.



Us convido a continuar el debat

III Jornades de les Lletres Ebrenques (1/3): Introducció i Col·loqui Clubs de Lectura

Els dies 6, 7 i 8 de novembre han tingut lloc les III Jornades de les Lletres Ebrenques a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. Jo només he assistit i participat a les activitats del dissabte dia 8.
Només a tall introductori, he de dir que aquest tipus de Jornades serveixen especialment per a reforçar i augmentar els lligams entre col·legues de vida cultural i, en alguns casos, amics.

El dia comença i acaba amb dos d'ells. Arribo a la Biblioteca a les 10 del matí i a les portes, com sempre, em trobo a Josep Igual fumant, a la vora del bust de Sebastià Juan Arbó. Bona companyia, tots dos. La jornada acaba amb un nou concert de Jesús Fusté i la seva banda. Precisament el vaig conèixer a les Jornades d'Amposta de 2007, fa tot just dotze mesos. Sembla impossible que només hagi passat un any, tan ple de col·laboracions i bona química entre tots dos.

Durant el dia parlo amb molts més companys i companyes de lletres (perdó si em deixo algú; corregiu-me, si us plau): Emigdi Subirats, Albert Guiu, Tomàs Camacho, Àlex Ferré, Pep Olivé, Josep Vilurbina, Joana Serret, Teresa Bertran, Francesca Aliern, Maria Josep Margalef, Cinta Mulet, Glòria Fandos, Valer Gisbert, Jordi Andreu, Màrius López, Vicent Sanz, Rafel Haro, Rafel Duran, Vanessa Adell, Mari Chordà.
La taula del matí a les 10.30 està destinada a ser un col·loqui entre els clubs de lectura de les Terres de l'Ebre. Participen membres d'Amposta, Deltebre, La Ràpita i Tortosa (els d'Ulldecona no han pogut assistir), així com diversos escriptors i escriptores que hi són presents. Compartim experiències durant el Col·loqui pròpiament dit, a la sala principal de la biblioteca amb un micròfon a la mà, però també abans i després, al voltant d'una taula al rebedor, amb un cafè i una pasta a les mans. De Tortosa vénen tres membres (totes dones; ai, els homes!) a qui em fa il·lusió saludar.
Us animo a continuar el col·loqui i els debats amb comentaris en els propers posts.

Blogs degustació

Us convido a fer cinc petites excursions:



The lost art keeping a secret: manifest gris
Bruixa de sol: compàs sense espera
Rebaixes: cireretes de pastor a mà
T'espere en Albanta: ferides
La maleta sarda: Els mons del món

L'efecte espantall, d'Agustí Masip

Com diu Teresa Costa al pròleg, L'efecte espantall ens ofereix un itinerari que va del caos a la forma, del somni a la vida, de l'efecte espantall (o miratge) a la veritable naturalesa de les coses.
L'efectes espantall, del prioratí Agustí Masip, és un llibre difícil de definir, amb tres parts ben marcades.

A la primera part trobem el Dietari d'estiu, amb poemes on l'autor ens mostra la seva maduresa, l'amor pausat i serè pel pas dels anys, i del qual n'he triat alguns versos.

"...no ha estat en va les carícies que ens vam donar..."

"És en el silenci que em coneixes,
en els espais d'anhels que compartim
quan el sol s'amaga darrere la casa;
ombres que s'esbaneixen en capvespres crepusculars,
ens fem grans i ens d'adonem;
i canviem besos furtius i amanyacs
per balbes mans donant-se descaradament,
sense menyspreu, sense cap extrema alegria."

A la segona part, Petjades, i a la tercera, Pessics de pensaments, l'autor es passa a una narrativa lúcida, gairebé com una mena de franctirador poètic:

"Vaig escoltar amb serenor totes les mentides que els homes s'inventen per a ser ells, una gran mentida."
"El record és una forma de vida feta al gust del qui recorda."
"Voleu un món absurd? Ompliu-lo d'ignorància."
"Tot ha estat un naufragi on la mar era la primera mentida."
"He callat mil vegades el silenci de moltes respostes no donades."
"Déu és l’excusa a la impotència de l’home."
"Intentant comprar la vida se’ns va passar poder-la viure."

08 de novembre 2008

Pessics de records de l'Empordà (III)

Tercer i últim recull d'aquests pessics de records del viatge a l'Empordà.

Dinem a Sant Martí d'Empúries, el petit poble que em recorda en certa manera Siurana. A la plaça hi ha terrasses de tres restaurants amb fundes a les cadires de diferents colors: blaves, vermelles i verdes. Anem al de fundes vermelles. El blau està bastant ple, però al verd no hi ha ningú, llevat del cambrer plantat a la porta. La meva dona pateix pel restaurant verd; sempre pateix per coses així, però a poc a poc hi arriben cliens (6 taules).
Sopem bé a un restaurant amb encant de L'Escala. Al costat, un parell d'angleses s'acaben l'ampolla de vi. Una d'elles acaba fent els coros de les cançons que ens posen de música de fons. Havíem comprat panellets en una pastisseria, però hem sopat tant bé que no gosem tastar-los.

L'últim dia, de tornada, parem a passejar pels carrers medievals de Pals. Els homes i dones del temps amenaçaven pluja, però tenim temps de prendre el sol. Entrem a una botiga de ceràmica i entre mig de gerros i plats trobem penjats del sostre uns quants trapezistes que em tempten. Els fa la filla de la mestressa del local.

Ens despedim del viatge amb la visita a una platja nudista de Begur i una pizza monumental a Palamós.

Alegria, del Cirque du soleil

Una cançó per a transmetre això, Alegria.

07 de novembre 2008

Un espai per a l'art


El Taller de la ceramista Cinta Dalmau, al carrer Ciutat,7, de Tortosa, és un espai màgic on conviu la literatura, la música, la pintura, la ceràmica... l'art en general.
Fins al 30 de novembre, divendres i dissabte de 18 a 21 h., s'hi pot gaudir d'una exposició d'escultura, haikus i imatges de Cinta Sabaté, Zoraida Burgos i Leonardo Escoda.

Però a més d'exposicions temporals també s'hi pot trobar una agradable tertúlia i actes culturals tots els divendres. Avui Pili Ibáñez i Manuel Pérez Bonfill han donat veu a poemes de Mercè Rodoreda i a les cartes que va intercanviar amb Josep Carner.

Dius “tremolo”

Dius “tremolo”,
i no fa fred.


Dius “tinc gana”,
i acabes de sopar.

Dius “tinc set”,
quan hi ha un got d’aigua a la taula.

Dius “vull viure!”
però estàs viu.

Cares del món (71)


La visita a L'Escala em regala aquesta cara del món en un joc infantil, a La Plaja, amb el golf de Roses als fons.

06 de novembre 2008

Solucions i guanyadora dels jocs literaris d'octubre

Ja tenim guanyadora dels jocs literaris del mes d'octubre: es tracta de Núria Sagués, que properament rebrà el premi del mes consistent en un lot de música.

Les solucions dels jocs d'octubre són:
76è joc literari: Feli, estheticienne, d'Empar Moliner
77è joc literari: totes correctes
78è joc literari: Toni Cucarella (algú veu el sentit de paraula "calla" a l'anagrama?)
79è joc literari: La força de la gravetat, de Francesc Serés
80è joc literari: Narcís Oller

Ja podeu participar als jocs literaris del mes de novembre!

III Jornada de les lletres ebrenques

Els dies 6, 7 i 8 de novembre se celebra la III Jornada de les lletres ebrenques a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. Aquí podeu veure totes les activitats.
Enguany també participaré en dos dels actes del dia 8 de novembre.
10:30 Col·loqui entre els membres dels Clubs de Lectura de les Terres de l’Ebre, amb autors locals. Participaran el Clubs de Lectura de Deltebre, Ulldecona, La Ràpita, Tortosa i Amposta.
17:00 Taula rodona “Literatura ebrenca: esclat o normalitat?”, coordinada per Josep Igual, amb la participació d’Emili Rosales, Albert Guiu, Tomàs Camacho, Andreu Carranza, Jesús Tibau, Àlex Ferrer, Josep M. Olivé i Emigdi Subirats.
A les 19.00 tindré una altra ocasió de gaudir de l'espectacle Lletres d'aigua de Jesús Fusté que tant us he recomanat.
Aquesta és una altra de les moltes cites anuals que cada cop sovintegen més, que serveixen d'excusa i trampolí perquè els escriptors/es ebrencs fem crèixer les nostres relacions, i d'on sempre surten nous projectes.

Felicitats petites(69): a L'Escala.


Mirant el paisatge des de la terrassa de l'hotel a L'Escala imagino que uns operaris de l'Ajuntament han posat la farola i l'atzavara al seu lloc la nit abans, que han ordenat a la barca l'hora precisa per passar per davant, que algú ha despentinat el mar, que s'han col·locat estratègicament els núvols només per mi, per regalar-me una felicitat petita.

05 de novembre 2008

Pessics de records de l'Empordà (II)

Continua la desfilada de records del darrer viatge a l'Empordà.

Abans de la reunió del Club de Lectura passegem per una tranquil·la Escala de tardor. Davant de l'església s'atura un motorista. Casualitats de la vida: igual que a Blanes, el Josep M. Sansalvador ens troba abans d'arribar a l'acte literari. Només feia uns segons li deia a la meva dona: t'imagines que avui també vinguin els dos blocaires que ja van venir a Blanes? I sí, han vingut.

Fem un tallat mentre esperem l'hora del Club de Lectura i al bar de davant la biblioteca ens trobem una altra parella de blocaires: el Jordi i la Marta. Amb ells anirem a sopar més tard i insistiran en pagar. Quedem que quan passin per Tortosa ens tocarà a nosaltres. Hi ha deutes que m'agraden. Ens expliquen el perquè del nom del seu blog i parlem de muntanyes en forma de bisbe i de mugrons. L'endemà descobrirem el famós bisbe.


Al matí em desperto a l'hotel. Surto a la terrassa, gaudeixo del Mediterrani i faig fotos. Dues terrasses més enllà un altre hoste de l'hotel em mira i somriu. Compartim la felicitat del moment.

81è joc literari

"En tot cas, es va desfer aquella mena de malentès en què havíem fonamentat la nostra relació: jo creia que volia alliberar-me i mai no podria. Però m'equivocava: ella estava desitjant deixar la torre de vigilància, i jo quedar-me a la cel·la, vet aquí el malentès."

Els jocs literaris del mes de novembre comencen amb el fragment d'un llibre de l'any 2001 que haureu d'endevinar, una novel·la basada en la sempre conflictiva relació entre una mare i una filla.

Ja sabeu com funciona: si voleu obtenir números per al sorteig del premi del mes, un lot de llibres d'Edicions Bromera, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.

El termini per a participar als jocs literaris del mes de novembre és el 2 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

04 de novembre 2008

Premi jocs literaris de novembre


Comença un nou mes i s'afegeix un altre patrocinador que ofereix els seus productes com a premi dels jocs literaris. Es tracta d'Edicions Bromera que enviarà un lot de llibres a qui guanyi el sorteig que faré entre tothom que participi als jocs literaris que proposaré els dimecres del mes de novembre.

El lot de llibres estarà compost per:


Joan Fuster: contra Unamuno i tots els altres
Pell de corder, de Pasqual Alafont
Com ens enganyem, de Joan García del Muro
El tramvia, de Claude Simon
L'oracle imminent, de Toni Ibáñez i Emma Pique


O sigui que ja podeu començar a participar a partir de demà.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de novembre, que proposo tots els dimecres, serà el 2 de desembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Pessics de records de l'Empordà (I)

El recent viatge a l'Empordà m'ha deixat uns quants pessics de records:

Arribada a Figueres per gravar una entrevista a Canal Nord. La zona blava té una tarifa curiosa: 1 hora, 1 euro; 2 hores, 4 euros. Poso només 1 euro i tornarè d'aquí una hora a posar-ne un altre, que sóc català.
Dinar de menú en un restaurant. A les vinagreres que porta el cambrer hi falta el saler. Fa uns dies em van trobar la pressió alta en una revisió mèdica; ha arribat a Figueres la notícia?

A pocs metres del museu Dalí, un curiós anunci enganxat a l'aparador d'una botiga. Espero que el lloro aparegui aviat.




Botiga de ceràmica 1. A l'anterior viatge a l'Empordà, vam comprar plats de ceràmica a la Bisbal. Fa pocs dies se'n van trencar uns quants en un accident domèstic, que reposem de diversos colors en una botiga a la Rambla de Figueres.

Fragments recomanats: El quadern gris, de Josep Pla

Ja fa tres setmanes que vaig iniciar aquesta secció on vosaltres sou els protagonistes. Es tracta que m'envieu al meu correu (el trobareu al meu perfil) un Fragment recomanat de qualsevol llibre que us vingui de gust compartir.
Avui, Josep M. Sansalvador ens proposa un fragment de El quadern gris, de Josep Pla:


"... És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a ésser alguna cosa en la vida-, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano : ¿què és preferible : un pensament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa i obsessionant ?"

Orgull de comarca


Gràcies al blog Coses a dir, he fet cap a aquest article sobre l'èxit dels vins del Priorat i Monstant.

03 de novembre 2008

El vertigen del trapezista a L'Escala


El dia 30 d'octubre vaig tenir el plaer de ser convidat a un altre Club de Lectura, aquest cop a la Biblioteca Víctor Català de L'Escala. Ja he dit altres vegades la gran tasca que realitzen la multitud de clubs de lectura que hi ha escampats arreu del nostre país i l'enriquidor que resulta tant per a les lectores i lectors (àmpliament majoritàries les primeres), com per als escriptors/es, especialment tenint en compte els escassos recursos humans, econòmics i d'espai que pateixen gran part de les nostres biblioteques.
Aquest cop no va ser una excepció i em vaig sentir extraordinàriament acollit a L'Escala. Per a mi no és cap esforç travessar tota Catalunya per trobar-me cares d'il·lusió, curiositat i ganes de compartir les sensacions que han despertat els meus contes.
Cal destacar també el gran suport que representa l'ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, mitjançant el seu programa Al vostre gust, per a la presència dels autors/es en aquesta mena d'actes.
Finalment no em puc estar de compartir la il·lusió que vaig sentir en trobar-me de nou a dos blocaires que ja havien acudit a la presentació del llibre feta a Blanes, fent gran quantitat de quilòmetres, i que aquest dia van repetir: el Josep M. Sansalvador i la Laia. Regals així els afegeixo a la meva llista de premis.
Però aquest cop s'hi van afegir una nova parella de blocaires amb qui em desvirtualitzo: el Jordi i la Marta de Cròniques de sota el mugró.
He aprofitat el viatge per passar uns dies a l'Empordà amb la meva dona. Properament, en aquesta mateixa pantalla, detallaré algunes sensacions d'aquest viatge.

Desdefinicions (79)

Millor que un 4x4; 4 Desdefinicions:

satèllits. Conjunt de llits que giren al voltant d’un amant promiscu.

rapinyaire. Que furta o contamina violentament el fluid transparent que envolta la nostra Terra.

insol vent. Cop d’aire amb massa deutes.

inflamable. Que s’encèn amablement, sense perdre les formes.

02 de novembre 2008

El vertigen a De res, massa


El més incansable i fidel participant als jocs literaris, el Josep Maria Sansalvador, ha publicat un comentari sobre El vertigen del trapezista al seu blog De res, massa, que afegeixo amb il.lusió a la resta que col·lecciono com a autèntics tresors.
Infinites gràcies a tothom.

Plàncton. El bloc de Josep Igual

Des de fa uns dies podeu seguir una mena de dietari de l'escriptor Josep Igual a la web 3x4.info, amb el nom de Plàncton.

Us recomano el seguiment de la vida des del punt de vista irònic i agut d'aquest escriptor ebrenc i universal, que fa pocs dies ha tingut la pensada de continuar el meu microconte:
"A mesura que el suc dolç del gelat li afectava els decissius circuits, s'anava convertint en estàtua de sal. Encara va tenir temps de pensar que la vida era un pur contrasentit."

El vigilant d'horitzons, de Valer Gisbert

El vigilant d'horitzons, d'Aeditors, és el primer llibre en solitari de Valer Gisbert, després d'haver col·laborat en diversos reculls d'autors ebrencs. Aquesta novel·la plena de fantasia ens parla amb un llenguatge poètic de mites, de passions, de somnis, de la natura dels Ports feta protagonista. L'aigua, la terra, els arbres, la llum i la fosca es transformen en imatges literàries en companyia de fades eternes i homes mortals.

"La Dona d'Aigua només era un ninot de neu, sense ulls, ni boca, ni tampoc dits; només una esvelta figura que es movia amb una sensaulitat eròtica, subtil i meravellosa, com si cada passa fos a la vegada una dansa hipnòtica i celestial."
El llibre es presenta a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el dia 4 de novembre a les 19.30.

01 de novembre 2008

El repte de La iaia té caspa

En el seu post del passat 28 d'octubre, La iaia té caspa, un dels blogs més divertits, va llençar un repte que us convido a complir: contruir un anagrama amb el nom del vostre blog.

El meu blog, des de l'inici, ja ha assolit aquest repte tal com vaig explicar fa poc.

Animeu-vos i feu-m'ho saber.

Illes dins d'un riu, de Tomeu Penya

Una salutació al món blocaire de les illes amb aquesta cançó: Illes dins d'un riu, de Tomeu Penya.