Tal com explicava en un post, durant el nostre darrer viatge a l'Empordà vam trobar en una botiga de ceràmica uns quants trapezistes penjats que fa la filla de la mestressa de la botiga. Sabedora de la meva especial relació amb els trapezistes i els seus vertígens, una blocaire va preguntar en un comentari en aquell mateix post si havia caigut en la temptació de comprar-lo.
Evidentment que sí, i no en vam comprar un, sinó dos. El segon hem tingut el plaer de regalar-li a l'autèntic trapezista, per segellar la nostra relació i com a agraïment per cedir-me el títol del llibre.
7 comentaris:
Un regal així s'havia de col·locar al lloc més important del meu blog. Gràcies de nou!
Jo, curiosa (xafardera no, eh?) de mena, també m'havia quedat amb les ganes de saber-ho...
doncs dos trapezistes en molt bones mans.
Els vas comprar a la Bisbal? Són esvelts.
Realment sí que són bonics.
M'has deixat amb el dubte dels fars i les metàfores...
els vam comprar a Pals
hi ha temptacions a les que s'ha de caure.
un regal fantàstic
Publica un comentari a l'entrada