Utxi m'ha informat d'una interessant iniciativa sorgida des del blog El meu país d'Itàlia. Ahir ja va donar altres dades.
Es tracta de confeccionar un diccionari afectiu del català amb les paraules que més us agradin. Des d'aquí us animo a participar, mentre vaig pensant la meva paraula.
Una tria difícil.
6 comentaris:
Jo dic una que m'agrada molt ACARONAR.
A mi m'agrada "mot", és molt emocional per a mi, com a vehicle, com a camí envers l'expressió humana.
Com a literalitat i fidelitat a una llengua que es desglossa en bocins petits que són els mots i permeten la màgia de la comunicació entre vius i morts.
A mi m'agrada GRONXAR
Et gronxa el vent, el mar, el gronxador del parc, l'amor...
Curiosa iniciativa...
En català sempre hi hagut paraules que he trobat emotives i singulars. Una que es podria incloure en aquesta diccionari: xiuxiuejar o xiuxiueig.
Però també n'hi moltes, moltíssimes més: remor, aixoplugar, ombra...
Jo no hi poso res més que l'entusiamse i el meu "tam-tam" en aquest preciós projecte. Però tot i sense tenir-hi res a veure, us agraeixo la difusió i la bona acollida. En sortirà una obra d'altíssim nivell emocional, i a més a més lliure, oberta, col·lectiva i desinteressada. Una mena de Afectivipèdia que no hagués estat possible sense aquest invent fantàstic que són els blogs. Els vostres, els seus, els de totes les puntes del món.
Gràcies Maria, gràcies Jesús (ostres, això sembla una pregària! Hi ha algun Josep??????)
M'apunto a la paraula MENESTER. Exemple: Tot ho sapigues fer i res haigis de menester.
Publica un comentari a l'entrada