22 de novembre 2008

Diari afectiu

Jo ja he fet la meva primera aportació al Diccionari afectiu en llengua catalana.
I tu?
cireres. Rialles dolces que esquitxen de roig els arbres quan arriba el juny i en forma d'arracades ens il·luminen el rostre.

14 comentaris:

Striper ha dit...

bona aportació.

Albanta ha dit...

Qué bonic!! A partir d'ara em miraré les cireres amb aquest somriure.
Salut!!

Cèlia ha dit...

Sí, sí, quina definició més encertada! I també van ser arrecades quan, de petita, les collíem de dues en dues!

novesflors ha dit...

Jo també me les posava d'arracades.

rebaixes ha dit...

Dona joc això de la cirereta,collir-ne tot el dia, fins les somnies per la nit. Ara, dolceta i collida del arbre... deliciosa,....Anton.

Rokins ha dit...

Bonica definició... Som molts els que tenim associades les cireres amb les arracades. Ho has transmes amb belles paraules...
Fins la próxima

aigua ha dit...

M'agraden les rialles dolces i les flors dels seus arbres :)

Gabriel ha dit...

Hi ha fruites que donen molt de joc i formen part del nostre paisatge sentimental. Curiosament d'on sóc jo a Sta.Coloma de Cervelló i pobles veïns, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat les cireres són part del nostre paisatge sentimental i també més d'un cop, de petit ens les havíem penjat com arrecades. Interesant aportació...

Rosenrod ha dit...

¡Qué buena idea ésa de hacer un diccionario afectivo de un idioma!

Un saludo!

Violant de Bru ha dit...

I el seu tacte carnós i sedós!!! Sembla la pell més tendra.

assumpta ha dit...

Magnífica definició ! qui no s'hi ha sentit reflectit ???

Maria ha dit...

que maco! quina inspiració amb les cireres! tothom recordem haver-nos-les posat d'arracades.

Anònim ha dit...

Bona aportació i molt poètica.
El diccionari va agafant gruix.

Txarli ha dit...

Mmmmmm, cireres! Molt bonica la definició. Ja havia oblidat aquesta proposta...ara mateix em fico a pensar-ne una per enviar-la.