Jo ja he fet la meva primera aportació al Diccionari afectiu en llengua catalana.
I tu?
cireres. Rialles dolces que esquitxen de roig els arbres quan arriba el juny i en forma d'arracades ens il·luminen el rostre.
LLADRES DE GUANT BLANC
Fa 1 hora
14 comentaris:
bona aportació.
Qué bonic!! A partir d'ara em miraré les cireres amb aquest somriure.
Salut!!
Sí, sí, quina definició més encertada! I també van ser arrecades quan, de petita, les collíem de dues en dues!
Jo també me les posava d'arracades.
Dona joc això de la cirereta,collir-ne tot el dia, fins les somnies per la nit. Ara, dolceta i collida del arbre... deliciosa,....Anton.
Bonica definició... Som molts els que tenim associades les cireres amb les arracades. Ho has transmes amb belles paraules...
Fins la próxima
M'agraden les rialles dolces i les flors dels seus arbres :)
Hi ha fruites que donen molt de joc i formen part del nostre paisatge sentimental. Curiosament d'on sóc jo a Sta.Coloma de Cervelló i pobles veïns, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat les cireres són part del nostre paisatge sentimental i també més d'un cop, de petit ens les havíem penjat com arrecades. Interesant aportació...
¡Qué buena idea ésa de hacer un diccionario afectivo de un idioma!
Un saludo!
I el seu tacte carnós i sedós!!! Sembla la pell més tendra.
Magnífica definició ! qui no s'hi ha sentit reflectit ???
que maco! quina inspiració amb les cireres! tothom recordem haver-nos-les posat d'arracades.
Bona aportació i molt poètica.
El diccionari va agafant gruix.
Mmmmmm, cireres! Molt bonica la definició. Ja havia oblidat aquesta proposta...ara mateix em fico a pensar-ne una per enviar-la.
Publica un comentari