El recent viatge a l'Empordà m'ha deixat uns quants pessics de records:
Arribada a Figueres per gravar una entrevista a Canal Nord. La zona blava té una tarifa curiosa: 1 hora, 1 euro; 2 hores, 4 euros. Poso només 1 euro i tornarè d'aquí una hora a posar-ne un altre, que sóc català.
Dinar de menú en un restaurant. A les vinagreres que porta el cambrer hi falta el saler. Fa uns dies em van trobar la pressió alta en una revisió mèdica; ha arribat a Figueres la notícia?
A pocs metres del museu Dalí, un curiós anunci enganxat a l'aparador d'una botiga. Espero que el lloro aparegui aviat.
Botiga de ceràmica 1. A l'anterior viatge a l'Empordà, vam comprar plats de ceràmica a la Bisbal. Fa pocs dies se'n van trencar uns quants en un accident domèstic, que reposem de diversos colors en una botiga a la Rambla de Figueres.
9 comentaris:
Lloro lloro, que parla sol. Pobret. Tan inusual és un lloro verd?
Lo dels preus des-proporcionats a la zona blava, tambe tenim a Anglaterra. La teoria es que obliga la gent a espabilar-se i aixi la gent no hi està aparcat tot el dia, pero, allì els "traffic wardens" ho vigilen i si tornes a estar al mateix lloc, despres del temps pagat, tan si has tornat a pagar o no, pos, acabes malament :(
M'alegro que no ha sigut el cas i heu pogut tornar sanos i salvos - si hem de pagar multes, almenyes les paguem a Tortosa, que l'ajuntament necessita una ma de pintura :)
Un lloro es crida igual que una gallina? Tita titas..
Penseu que a la zona de Figueres per on es van moure aquesta parella tortosina hi conflueixen una sèrie de forces tel·lúriques que provoquen el naixement de genis empordanesos. Narcís Monturiol, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent van veure el sol allí, a pocs metres de distància.
Quan pasen coses inusuals i fora de casa ens semblem més inusuals i més criticables? Anton.
Si has pogut reposar la ceràmica rai! Jo ja no trobo de la meva per enlloc!
jo hi ha viatges que no oblidaré mai, com el darrer a Berlín al mig d'una de les plaçes més importants em va agafar un "patatús" i vaig disfrutar de 3 hores d'hospital Berlinés...quin goig!!!
Si es que sempre sembla que les coses passen quan som fora del nostre entorn habitual ! Per cert, aquí a prop, a Verdú també tenim ceràmica tradicional i original... per a qui en pugui menester ! :)
qui ha pagat els plats trencats?
;)
Publica un comentari a l'entrada