Avui us mostro un parell de fragments, retocats, d'un dels contes inclosos al meu primer llibre, Tens un racó dalt del món. Es tracta dels fragments inicial i final del conte "Roma", inspirat per un viatge que hi vam fer l'any 1998."La potència dels seus colors m’embriaga, i assaboreixo aquest moment intentant digerir tanta bellesa. Sento el privilegi immens d’estar aquí, sota el sostre mític de la Capella Sixtina i, entre el murmuri de la gent, em sembla sentir una gota de pintura que cau suaument, despenjant-se del pinzell de Miquel Àngel.
...
Cap al tard, en un lateral de S. Pietro in Vincoli m’espera assegut Moisès, com si hagués ressuscitat de les pàgines grogues d’un dels meus llibres de text. Una fúria empresonada en marbre des de segles sembla a punt d’esclatar, i la força retinguda dels braços em fa por, però no tant com la mirada que no mira. Tinc temptacions de preguntar si amaga algun misteri. Quan crec que està a punt de contestar i alçar-se, em giro d’esquena per fugir i tinc la sensació que una veu de tomba llençarà un missatge diví. Però tot resta en un silenci antic, sols trencat pel clic d’una càmera de fotografiar i un flash que il·lumina breument la foscor en què es troba l’església."



6 comentaris:
hola. si es posible pone un tradutor para potugues. me gustaria entender tu espacio de la mejor forma posible.
gracias
http:\\coresemtonsdecinza.blogspot.com
Jo he gaudit de kla seva lectura directament sense traductor.
Roma té alguna cosa que costa d'explicar: un peu a terra, el cap als déus, però uns déus molt de la Terra. Romà és estranyament casa nostra. Fet i fet un tros ben gros de nosaltres ve d'allà.
Personalment, em va maravellar el Moisés, però encara que no tan "populars" també em van meravellar el 12 apòstols. T'embriaga ... en tots els sentits la quantitat d'art i bellesa en cadascún dels racons. I la Pietat, i la Capella Sixtina ... i en general tot Roma. M'agraden els retalls que hi has posat del teu llibre ...
Roma és un destí pendent… la bella Itàlia, on he gaudit de Florència i tota la magnitud que l’envolta, aquesta sensació que descrius tan pausadament, ‘mirades que no miren’, ‘silencis divins’, parets que destil·len història i aquella sensació del què ha estat
A mi Roma em va quedar pendent perque els darrers dies del viatge vaig estar malalta.
Qui sap la propera duré el teu llibre que descriu molt bé els recons
Publica un comentari