Les cançons de Lluís Llach, com ara El jorn dels miserables, no ens marxaran de la memòria.
el final d'una memòria
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Llach ha estat una mica el nostre portaveu, nascut al nord, arrelat al sud, el músic de tots!
la veritat se'l troba a faltar oi?
Mai !!!!
Impossible oblidar ni aquesta ni la resta de les seves cançons.
Jo continue fidel a la seva presència...tots els dies intente escoltar alguna de les seves cançons. No sabria estar-me sense la seva música.
Un petó
Ahir precisament m'estava tornant a mirar el seu darrer concert en vídeo...
És un dels grans. Gegants.
Salut!
Sempre l'he anat seguint ... abans més al nord i ara des del sud. L'últim cop farà potser ja tres anys aprox. a Tàrrega. Crec que tots els trobem a faltar, però la seva música no es perdrà mai !!!
Publica un comentari a l'entrada