Passejant entre les roques de la Costa Brava, a la vora mateix del Mediterrani, descobreixo com m'empaiten aquestes cares del món, una mica sorpreses
el final d'una memòria
Fa 58 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Gairebé recorden els "emoticons" que fem servir els internautes...
Que bonica, la natura... que bonica la Costa Brava...
Sorpreses que les hagis descobert, Jesús. Boniques, un pèl innocents.
Ostres! Hi ha que ser molt observador per trobar-les, a mi m'ha costat reconeixer-les. Semblen simpàtics.
Qu e les nostres cares puguin descobrir altres cares? Perfecte, molt sentit d'observació i compromís.Anton.
em recorda al test que s'empra en psicologia (rorschach) però enlloc de interpretar taques, valorem unes roques foradades.
com sol ser habitual, tot anirà a petar al sexe! :)
Jo dirias que s'ham quedat sense paraules.
I tanmateix semblen dir: Ooohhh !!!
el Jesús ens ha descobert ... !!!
Publica un comentari a l'entrada