31 de març 2017

Presentació a Tortosa del llibre Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016)


El proper 6 d'abril, a les 19 hores, a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, es presenta el llibre Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016), en commemoració del 40 aniversari del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.  El treball mostra el diàleg entre l’art i la literatura a través de les obres i els textos d’un total de 40 artistes i el mateix nombre d’escriptors vinculats a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Poemes, relats curts i reflexions en formats diversos descriuen i interpreten cadascuna de les obres que acompanyen. Tinc el goig de participar en aquest projecte amb el conte titulat “El foc”, inspirat en l’obra “Foc de tros”, de Carles Amill, un relat on vull homenatjar un món que sembla que s’acabi, materialitzat en aquestes construccions de pedra que malsobreviuen als nostres camps; una barreja de realitat i ficció, de record dels nostres pares, d’esperança amb el nostres fills. Al llibre també hi participen altres tortosins i ebrencs, com a artistes i com a escriptors. 
El catàleg de participants fa goig, i no me’n puc estar d’anomenar-los tots i totes: 
.
01. Alfonso Parra • Pere Rovira 02. Manuel Quintana Martelo • M. Lluïsa Amorós 03. Bruno Gallart • Adrià Targa 04. Francesc Vidal • Isabel Ortega Rion 05. Gelo (Juan Jesús Enriquez) • Olga Xirinacs 06. Robert Bofarull • Xavier Amorós Corbella 07. Pere Folch • Adam Manyé 08. Aureli Ruiz • Noemi Bagés 09. Enric Madorran • Andreu Subirats 10. Rufino Mesa • Andreu Carranza 11. Carles Amill • Jesús M. Tibau 12. Manel Llauradó • Rosina Ballester 13. Joaquim Chancho • Gabriel Guasch Secall 14. Joan Casals • Xavier Carreras 15. Joan Paton • Xavier Garcia 16. Jaume Rocamora • Magí Sunyer 17. Martí Royo • Fina Anglès Soronellas 18. Josep Segú • Francesc Valls Calçada 19. Joan Panisello • Josep Gironès 20. Manel Margalef • Jordi Tiñena 21. Victòria Climent • Eloi Grasset 22. Tom Carr • Joan M. Pujals 23. Leonardo Escoda • Nati Soler Alcaide 24. Josep Cerdà • Margarida Aritzeta 25. Josep Salmeron • Joan Cavallé 26. Albert Macaya • Cinta Mulet 27. Salvador Juanpere • Eugeni Perea Simón 28. Glòria Cot • Jordi Cervera 29. Antoni Alcàsser • Josep Santesmases i Ollé 30. Ester Ferrando • Mònica Batet 31. Francesc Roig Zárate • Marcel Pey 32. Béatrice Bizot • Esteve Pujals Gesalí 33. Juan Cruz Plaza • Ramon Gomis 34. Josep M. Rosselló • Òscar Palazón 35. Jordi Fornies • Conxita Jiménez 36. Núria Rion • Albert Aragonès 37. Ester Fabregat • Roser Guasch 38. Àngel Pomerol • Zoraida Burgos 39. Àlvar Calvet • Francesc Roig i Queralt 40. Enric Llevat • Isabel Olesti. . Més informació en aquest enllaç.
Us passo l'enllaç a la lectura del meu text.

Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas


Sinopsi
Ferran Simó s’ha convertit en un gos. La guerra dels Balcans, on s’ha vist immers gairebé per atzar, ha reduït la seva voluntat a la d’un animal i ho ha assumit. Només la sort el salvarà de morir i podrà tornar a casa, a una Barcelona eufòrica a punt d’inaugurar els Jocs Olímpics. Gràcies a la proposta insòlita d’un amic, can­viarà d’identitat i coneixerà dues noies amb qui mantindrà una relació que podria canviar la seva vida si les ombres del passat no l’hi impedeixen.
Comentari
La portada d’Amics per sempre il·lustra perfectament moltes de les sensacions que em desperta el llibre. De fons, una de les imatges icòniques d’un dels moments més estel·lars dels jocs olímpics de Barcelona, una de les fotografies més belles de tota la història dels jocs: el salt de trampolí des de les piscines de Montjuïc; la il·lusió encomanadissa que s’apoderà de la ciutat, la vida. Però qui es troba a l’extrem del trampolí no és un atleta, sinó un personatge vestit de carrer, sobre la punta dels peus, d’esquena al buit, al destí, a la fatalitat. No sembla espantat, però qualsevol n’estaria al seu lloc, i ell també, segur. Té un posat de resignació, sap que està a mil·límetres de caure, que rarament podrà fugir i potser, només potser, l’única solució per deixar de patir és no pensar, deixar-se anar.
Una novel·la que ens esgarrapa, que ens porta fins a l’extrem, fins a la punta mateixa del trampolí, una història dual: la guerra i els jocs; la vida, la passió, la llibertat, fetes carn al cos de dues noies, la Magda i la Lena, per un costat;i la fascinació per la mort, el dolor, el terror i l’alliberament que representa l’esclavitat, per un altre.
No pensar? Redimir-se? Venjar-se? Perdonar?
Us deixo petites frases del llibre qu eparlen del llibre, i la lectura d’un fragment.
Tindré el gust de presentar el llibre el 5 d’abril, ale s19.30, a la Biblioteca d’Amposta.
-
La vida té això, que si ho vols, pots passar-te-la tota, de principi a fi, contemplant-la.
Facis el que facis, vagis on vagis, sempre deixes petja darrere teu. D’aquesta manera, per més que t’allunyis, no tens més espai que el que han marcat les teves passes.
Tinc molta por i alhora no en tinc. Podia viure simultàniament aquest sentiment doble i contrari.
Sota la pell, al cap, al cor, només hi ha passat.
Considerar el passat com si fos cosa amortitzada. No hi ha passat, hi ha present, i el futur, a qui li interessa. Que n’hi ha? Bé. Que no n’hi ha? Tenim el present.
La mà ferida em fa mal. Tibo massa, tibo malament.

De vegades em concentro i intento esborrar de la vista i del pensament els pals de la llum de la vora de la carretera.

30 de març 2017

Avui, presentació de La vida darrere de l'aparador


El cartell de la presentació del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que tindrà lloc avui 30 de març, a les 8 del vespre.
En tractar-se d'un dietari simpàtic ambientat a diversos comerços de Tortosa, hem buscat un lloc adient i especial: la fàbrica de xocolates CREO.
Durant l'acte, faré una lectura teatralitzada d'algun fragment en col·laboració de Dolors Queralt, Sílvia Panisello i Emigdi Subirats.

29 de març 2017

28 de març 2017

Novel·la, contes, poesies, dietaris... Quin març!


Aquest mes de març està resultant especialment variat, fruit potser de la forma en què m’agrada escriure i jugar amb la literatura.
El 2 de març presentava la meva novel·la Elnostre pitjor enemic a Reus.
El 14 de març, el recull de contes No és la derrota sinó el vent, també a Reus, i el 22 de març xerrava sobre el mateix llibre a l’IES Ramon Berenguer d’Amposta.
El 21 de març recitava poesies i fragments dels meus dietaris a Móra d’Ebre.
I el dia 30 de març presento el meu nou dietari, La vida darrere de l’aparador.
Novel·la, contes, nanocontes, poesia, dietaris….

No sé si tinc un cervell caòtic o dispers.

Tot és relatiu, però el joc continua.

Xiquets juguen a futbol al parc. Porteries invisibles. Un xuta fort, la pilota s' enlaira. 
Gol! xisclen uns; alta! Criden els altres. 

Tot és relatiu, però el joc continua.

27 de març 2017

La vida darrere de l'aparador


Ja podeu veure l'entrevista d'avui amb Gustau Moreno al programa Primera Columna de Canal 21 Ebre, parlant del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que es presenta el proper 30 de març, a les 8 del vespre, a la fàbrica de xocolates CREO.

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Per davant de la Catedral de Tortosa passen dues dones velletes agafades pel braç. Una, que sembla més gran d’aspecte i d’ànim, fa cara amarga; l’altra, per a intentar animar-la. li diu: hem de fer coses noves, no velles.

26 de març 2017

Tots els colors del vent, de Marta Tena


Onada Edicions, 2017 Sinopsi
En "Tots els colors del vent", és aquest, el vent, qui arrossega, barrejades entre la terra, els raigs de sol, l’atmosfera carregada de contaminació que li dóna color, diferents històries que ens condueixen a una de sola: la dels odis que s’hereten i que impossibiliten la felicitat. 


Un vent huracanat i negre procedent del nord ens porta la història dels joves Alberto i Marina, que es retroben casualment trenta anys més tard des que es van conèixer. Un vent tacat pel sol il·lumina de nou les existències de la Marina i l’Alberto, que intenten retrobar allò que havien sentit en els primers anys de joventut, malgrat els secrets familiars que ella ha hagut de custodiar per por de reobrir ferides. Una novel·la que es pregunta què s’emporta i què deixa el vent en les nostres vides.

El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat


El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, és un nou llibre de la col·lecció Maremàgnum d’Onada Edicions, adreçada a ESO i Batxillerat. Projecte de Literatura km 0 fet des del territori del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i per al territori, però amb vocació universal.
La trama de la novel·la queda perfectament definida a la seva sinopsi del llibre, que em permeto transcriure:
Sinopsi
Un món futur, regit per unes regles inqüestionables. La Jana, el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc. La societat ha superat els problemes del segle XXI i ha arribat a solucions que la transformen en un cosmos just i perfecte. La vida passada, present i futura dels tres joves està sotmesa a les directrius de les Lleis Universals. Alguna inquietud, però, deixa empremta en els seus caràcters, de vegades nostàlgics, de vegades rebels. Quan la Jana els introdueix en el Joc d’El secret de les terres roges, alguna cosa comença a canviar. Es transformen en personatges que es mouen en llibertat en un món nou i màgic. A mesura que avancen en el Joc, les preguntes, les incerteses, les pors i les temences es fan cada vegada més evidents. Només l’amistat que els uneix pot conduir-los a la millor solució. 
Comentari
Els lectors més veterans trobarem a la novel·la aires d’universos lieraris i cinematogràfics coneguts, mons freds en què el control paternalista del govern sobre la població, per al seu bé, per supost (mode ironia), va en detriment de la llibertat, de les emocions.
El secret de les terres roges  ens presenta dos mons: un de futurista realista on viuen els protagonistes, i un altre, ja dins del Joc, on la fantasia, la màgia i la poesia  (que l’autora no pot ni vol deixar de banda) prenen cos, i també la llibertat, i els perills que comporta. Però jo em pregunto: en quin dels dos mons realment viuen (en el sentit ampli del verb) els protagonistes? Aquest món que ens presenta l’autora al llibre és un món futur, o ja està aquí?
Potser El secret de les terres roges es convertirà per als adolescents que el lllegeixin per primera vegada en un estímul per plantejar-se segons quines coses, en un llibre de referència que recordin com els va marcar quan siguin adults. Ho hauran de descobrir per ells mateixos.
Ara, em limitaré a transcriure algunes frases que he subratllat que us ajudaran a fer-vos una idea, i de llegir-ne dos fragments.
De la primera pàgina, per exemple, aquestes són algunes de les paraules que marquen el to: acer, ferralla, fred, silenci, buidor, pèrdua.
“aquell impuls estricte de retrobar-se amb ell mateix”
Les pantalles han substituït la família
Al davant, la casa de la Nora. Les cortines amb ulls.
Aquesta és la finalitat, despertar el desig de ser ells mateixos gràcies a un Joc que els aliena. Una extraordinària contradicció.
L’avorriment li fa tanta por com l’abús del fred. Execepte quan juga.
La pau de l’acer.
No reconeix el món que l’envolta, com si ell i el seu viatge fossin el seu propi somni
sota la pell tot són cendres.
Ell també voldria arrencar a córrer, fugir, però, de què?
No busca heroïcitats, només vol destruir es records, ell només vol oblidar qui és i qui ha estat.
Amb el temps i amb un costum poc estès a la vida, l’afany per la lectura, havia pogut doblegar els obstacles endurint la voluntat i posseint la direcció de la seva vida.
No eren bruixes, eren unes dones valentes que defensaven la seva vida contra els homes i contra la guerra.
Com ho saps si tu ets real o formes part d’una llegenda?
– Ets com un rau-rau a la consciència.

-I què et penses que fan les muses, noi?

25 de març 2017

No es poden donar tants llangostos a la sibeca, d’Àngel Vallverdú Rom


Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2016
Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi
El cap de colla del Ball de Bastons de Cambrils, el jove i brillant Ramon Mercadé, mor en estranyes circumstàncies. A partir d’aquest moment el seu millor amic, Plàcid Graells, es veu forçat a substituirlo en el càrrec.La tranquil·la vida de Plàcid, fins aleshores a l’ombra de Ramon, es veurà trasbalsada fins a límits insospitats a causa del llegat del seu difunt amic: una misteriosa troballa arqueològica tenia la clau de volta d’un dels enigmes que els folkloristes portaven anys i anys cercant, l’origen del ball de bastons.Intriga, misteri, sexe, el descobriment de les seqüeles de la Guerra Civil i els seus efectes sobre la pròpia família, un passeig per les nostres festes tradicionals, negocis bruts, una crítica envers el poder exercit des de l’ombra, els dubtes i dicotomies que poden turmentar les ments més centrades... Tota una teranyina d’històries paral·leles que es resol de manera sorprenent.

El poble dorment, de Rébecca Dautremer


El poble dorment, de Rébecca Dautremer
Baula Edicions
Dormir està molt bé! Però, cent anys?! És una mica massa, oi?

El poble dorment és una nova obra de Rébecca Dautremer, pensada perquè els lectors gaudeixin amb les meravelloses il·lustracions d’aquesta artista francesa.

24 de març 2017


El cim del teu muscle,
que enyoro caminar.
I la caiguda que la pell suau convida.
.
Inspirat en una fotografia de Julie Peiffer, extreta de la pàgina Photographic Mercadillo

Dia mundial de la poesia a Móra d'Ebre





En un acte organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, el passat 21 de març, en motiu del Dia mundial de la Poesia, vaig estar a la biblioteca de Móra d'Ebre per fer l'activitat que vaig anomenar "Versos, mirades i nanocontes".
No em vaig limitar a recitar poesies, en el sentit estricte del terme, sinó que la meva intenció fou mostrar com la poesia ens envolta, com depèn de la nostra mirada, d'una actitud predisposta, en certa manera, a la badoqueria, com deia Artur Bladé i Desumvila a L'edat d'or, amb un fragment del qual he començat la meva intervenció. 
He llegit poemes, també, i he seguit cert ordre cronològic, començant per mostrar (només mostrar de forma prudent) el paper on vaig escriure el meu primer poema. Després, poemes d'amor A la barana dels teus dits, versos de La pluja ha vessat milions de núvols abans, i algun dels inclosos a Sota la pell hi ha carn encara, guanyadors del darrer Premi Terra de fang de Deltebre. Tot en petites dosis. 
Llavors he donat pas als nanocontes, aquests textos hiperbreus a mig camí de la poesia i dels contes que tant m'estimo. 
I per demostrar com ens envolta la poesia, he mostrat una petita col·lecció d'imatges dels tresors que trobo pel carrer: vaixells de paper, sagetes de color rosa, pilotes embarrades, peces de puzzle, o roses perdudes de cartolina infantil.
I com que la poesia és vida, i la vida, poesia, arriba el torn del gènere que més escric darrerament, el dietari, amb uns fragments escollits de Molles per no perdre'm, i de Per no perdre'm les molles, sobretot amb mon fill de protagonista (perquè sempre li agrada aue parli d'ell, i a mi també).
Per a acabar amb un toc d'humor, uns quants falsos proverbis, i un homenatge final a Gerard Vergés.
Com veieu, tot un ventall de formes amb què la poesia es personifica davant nostre o, millor encara, dins.

Gràcies a Marta Escolà per les fotos; en podeu veure més en aquest àlbum.

23 de març 2017

Presentació de La vida darrere de l'aparador


El cartell de la presentació del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que tindrà lloc el 30 de març, a les 8 del vespre.
En tractar-se d'un dietari simpàtic ambientat a diversos comerços de Tortosa, hem buscat un lloc adient i especial: la fàbrica de xocolates CREO.
Durant l'acte, faré una lectura teatralitzada d'algun fragment en col·laboració de Dolors Queralt, Sílvia Panisello i Emigdi Subirats.

Llegint a Retrats ebrencs





Diumenge passat, i per segon any consecutiu, vaig participar a la trobada de Retrats ebrencs, no dibuixant, però sí llegint, aquest cop en companyia de Sílvia Panisello i Sílvia Mayans, alhora que fèiem de model.
L'any passat la trobada va tenir lloc al pati del casal Tortosí, i enguany, en un matí pràcticament de primavera, sota el pont del nostre riu, entre sol i ombres. Jo vaig triar alguns versos del meu recent premi Terra de fang de Deltebre, i algun fragment dels dietaris amb mon fill de protagonista, i amb un record a Gerard Vergés.

La vida darrere de l'aparador (fragment)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a Òptica Forteza. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
De seguida m’atrau un cartell de Multiópticas que ja m’havia cridat l’atenció en veure’l fa setmanes en una cartellera publicitària. El protagonitza un home madur, amb barba i, evidentment, ulleres, assegut amb un braç damunt la taula, en un posat elegant. La seva mirada és diferent d’altres models. Mostra certa sorpresa i astorament, com si hagués entrat algú per la porta que no esperava. Damunt la taula hi ha objecte que és un iman pels meus ulls: un llibre. Es distingeix el llom amb el títol: “How to atract woman.” No em negareu que aquesta imatge pot inspirar més d’un conte. Entre els eslógans de l’anunci, s’hi llegeix: “Totes les graduacions. Adaptació garantida. Juga. A totes les distàncies.” A què es refereixen? A les ulleres, o a les “womans”?

Comento amb Nati i Immaculada el què em suggereix l’anunci, i n’hi s’hi havien fixat. És normal, acostumem a no ser conscients del que tenim al costat.

22 de març 2017

El nostre pitjor enemic, segons Carme Andrade


En aquest enllaç podeu llegir el comentari de Carme Andrade sobre El nostre pitjor enemic.

Victor Amela a Tens un racó dalt del món



Víctor Amela és la convidat aquesta setmana a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Conegut espcriptor i periodista, parlarem sobretot de la seva darrera novel·la, La filla del capità Groc, premi Ramon Llull i el segon llibre més llegit la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el 2016, i el llibre amb què el seu Club de lectura arriba a la trobada número 100. Comentarem les contradiccions internes que viu el Groc, llegendari guerriller carlista del Forcall, i la forma en què dos móns es troben cara a cara. Esmentarem les altres novel·les de l'autor, Amor contra Roma, L'últim càtar, i el seu llibre preferit (també el meu). Tots els meus secrets, o gairegé, on Amela parla de vivències petites i grans, però totes sinceres.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: Amics per sempre, de Lluís Anton Baulenas; Eren ells, de Carles Rebassa; Per Carnaval, farina i cóc amb sal, de Núria Ibáñez.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 22 i 29 de març, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

21 de març 2017

La vida darrere de l'aparador (fragments)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga de roba Castellà. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
Una mare remena roba amb sa filla d’uns vuit anys, es gira, i assenyala els penjadors de l’altre costat, per a menys edat. “Mira, què xocotet!”, diu la mare. “Què mono!”, exclama la filla que ja s’ha fet gran. Veuen llunyans els anys en què li cabia aquella roba, i els sembla impossible el ràpid que tot passa. Una, la mare, potser sent nostàlgia del temps que mai no torna; l’altra, orgull.

20 de març 2017

El trist atzar del vertigen que em devora, d'Òscar Ramírez Dolcet



La forma de saltar (o de no saltar) un obstacle pot resultar traumàtica, o bella. A El trist atzar del verigen que em devora, Òscar Ramírez, el seu autor, ens mostra com podem traduir un moment de dolor a paraules, o com fer servir les paraules per vèncer el dolor. I tot això és més fàcil si l’atleta que es troba en aquest viarany del destí és un bon comunicador, i l’Òscar n’és, periodista de vocació i escriptor amb una bona trajectòria de llibres per fer sentir i pensar.
I tot això és més digerible a certa edat en què la maduresa ens mostra el camí del més preuat, del més senzill.
En aquest llibre de narrativa poètica, Òscar Ramírez ens parla del “deure d’obrir totes les portes que ens fan por”, i ens ensenya a posar “els peus descalços en un jardí de gespa fràgil”, o a “penjar el present rere la porta”, i que la vida ens “espera cada  nit a la cantonada del dia”.
Escriure és un bon exercici per parlar amb un mateix, per a llepar-se les ferides, per destriar allò que és prescindible.

Vaig tenir el plaer de col·laborar a la presentació del seu llibre a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, i va acceptar el repte d’una batalla incruenta d’aforismes, i aquí ens teniu en una fotografia del moment i, si us hi fixeu, veure que, als nostres peus, una fletxa certera ens assenya-la l’espai dels llibres. 
Al seu blog també en parla.

La vida darrere de l'aparador (fragment)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga d'electrodomèstics Moderhogar. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
És estiu, i els ventiladors són uns dels reis de la temporada. Una dona en ve a comprar dos, iguals que els de l’any passat, “que fan un aire molt fresquet”, i els posarà a les habitacions. Parlen sobre els avantatges i inconvenients de l’aire condicionat a l’habitació: “A l’habitació? A la cuina, n’hi hauria d’haver! Si normalment cuinessin els hòmens, n’hi hauria a totes les cuines. Des de que els hòmens escuren els plats, es venen més rentaplats, i molts els vénen a comprar ells mateixos.”

El gran llibre de les estacions d’en Pol, de Liesbet Slegers


Baula Edicions, 2017
Sinopsis

Les estacions omplen de color el món d’en Pol. A la primavera, la natura es desperta i tot torna a créixer. A l’estiu, quan fa calor, en Pol juga a l’aigua. A la tardor, recull les fulles que han caigut dels arbres. I a l’hivern, juga a la neu amb el papa i la Laura.

19 de març 2017

El gripau Estanislau, de Montse Boldú, Clara Codina i Susanna Bacardí


Onada Edicions, 2017
Sinopsi

El gripau Estanislau… i altres poemes és un llibre per llegir i rellegir; és un àlbum per mirar i remirar. Amb aquest recull de quinze poemes d’animals, il·lustrats de forma original, delicada i expressiva, aproparem els infants, de manera lúdica, al llenguatge poètic. Es tracta de llegir per gaudir, de deixar-se fascinar pel ritme i la musicalitat dels versos, per la rima i el vocabulari acurat. La combinació de papiroflèxia, que és l’art de donar vida al paper, amb la tècnica pictòrica i la fotografia confereix al resultat final un atractiu únic. Trobarem una sorpresa literària i visual cada cop que girem un full.

Versos, mirades i nanocontes, a Móra d'Ebre


El proper 21 de març, celebraré el Dia mundial de la poesia a la Biblioteca de Móra d'Ebre, amb Versos, mirades i nanocontes; la meva manera d'escriure, entendre i mirar poesia.
L’entrada és gratuïta i l'organització va a càrrec del Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Fins i tot els morts, de Benjamin Black


Fins i tot els morts, de Benjamin Black
Bromera Edicions, 2017 
Sinopsi
En Quirke ha viscut massa temps entre els morts. Últimament, ha patit al·lucinacions i pèrdues de coneixement. La causa sembla ser una antiga ferida d’un cop brutal i, segons el metge, tan sols necessita un descans prolongat. Però en Quirke no està preparat per retirar-se.

Una nit, durant una onada de calor a Dublín, un cotxe s’estavella contra un arbre i esclata en flames. La policia ho considera un accident o un suïcidi, però en Quirke arriba a una conclusió distinta en examinar el cos. Al mateix temps, la seva filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està embarassada i tem per la seva vida, però no vol dir per què. Quan la dona desapareix, la Phoebe recorre al seu pare, i en Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets, dins d’un món d’ombres, en què un dels personatges més poderosos de la ciutat utilitza la tapadora de la política i la religió per obtenir beneficis obscens. 

18 de març 2017

Aprenent de cavaller


Aprenent de cavaller, de Vivian French, amb il·lustracions de David Melling
Nonva col·lecció de Baula Edicions
En Sam somia en convertir-se en cavaller, però haurà de superar sis proves per aconseguir-ho.

Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit


XI Premi 7lletres, 2016
Pagès Editoris, 2017  

La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els “llops” continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un “llop” els ataca, que no diuen res perquè creuen que és “normal”, que s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que “totes les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera”. Ningú no sap què s'amaga rere una porta tancada.

Patufet, on ets? Viatge per la història de Catalunya, d’Hugo Prades i Roger Roig


Cossetània Edicions, 2017  
Sinopsi

El Patufet, expert en descobrir les tradicions catalanes als infants, s’ha amagat ara en diferents episodis de la història de Catalunya. Confós entre la gentada, l’hauràs de trobar a les coves de la prehistòria, a la Tarraco romana, durant la guerra del Francès a Montserrat, en l’esclat del modernisme o a la Barcelona olímpica. Però, alerta!, perquè el Patufet no va mai sol: també hauràs de cercar la Patufeta, el Patufot, el Patuf i una llarga rècula d’elements a cada làmina. Diversió garantida per a petits i grans!

17 de març 2017

Cornudella de Montsant / Tens un racó dalt del món


El dia 16 de març, la secció de Màrius Serra al programa Divendres de TV3, ha estat dedicat a paraules conudellenques, i fa referència al meu anagrama de Cornudella de Montsant, Tens un racó dalt del món, que em va servir de títol del meu primer llibre, del meu blog i del programa que presento a Canal 21 Ebre.
Emociona veure aquestes paraules aparèixer a la plaça del meu poble, i a més a més, amb ma mare i mon germà entre el públic.
Es pot veure sencer a partir de l'instant 02.02.12 d'aquest enllaç, on Màrius esmenta algunes paraules típiques cornudellenques, com ara estragat, embollar, embarrar, o els ous caragolats.




Dia de la poesia catalana a internet


Avui contribueixo al Dia de la poesia catalana a internet amb un dels poemes amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de fang de Deltebre, dins del recull Sota la pell hi ha carn encara:
.
Doblegues mocadors a la taula amb precisió dels anys.
Les puntes ocupen el seu lloc
sense emetre la més minsa de les queixes.
Fan una pila com a tu t’agrada,
sense que surti una vora,
sense que es torci ni un fil i, en senyal d’agraïment,
els acarones cada cop que els deixes amb la mà estesa.
Veig cada gest harmònic i apamat,
l’ombra que escampa sobre la roba
sense plegar el llum del menjador;
m’ho imagino amb tot detall,
amb els ulls tancats,

quan tu no hi ets.

16 de març 2017

La vida darrere de l'aparador (fragment)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la farmàcia coneguda com de la creu roja. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
Entra un altre client, un home gran, templat .
-Es pot?
-Com vulgui?
-Pos me’n torno.
Li pregunten com està la seva dona malalta.
-Malalta no, desmanegada. Va caure. Un braç i una cama trencats. Des del 92 que no havíem sortit de nit, i una que sortim...! I tot just davant la Puríssima, al carrer Montcada.
Demana les seves medecines. Les de la dona no cal, que està ingressada i li donen de tot.
-Així que ara fas d’amo de casa?
-Com que estic tot sol.
-Doncs ara et canto el teu.
-No cantis gaire fort.
-Si canto massa… Avui ja està mig núvol -. L’humor que no falti, ajuda a pair les desgràcies.
L’home té ganes de xerrar, es nota.
-Teníem programat l’estiu, amb los néts, i s’ha desfet tot- comenta amb to de resignació.
-Au, doncs, ànim.
I la dependenta li dóna un copet al braç. Humor, proximitat, tendresa. 

A Reus amb No és la derrota, sinó el vent. Literatura km 0


El 14 de març passat torno a Reus en motiu de la presentació a la capital del Baix Camp del projecte Literatura km 0 adreçat a ESO i Batxillerat de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
M’acompanyen a la taula Miquel Àngel Pradilla d'Onada, i les escriptores Lurdes Malgrat, que presenta El secret de les terres roges, i Noemí Bages, amb Que s’acabin les vacances, si us plau! Jo parlo del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent.
L’acte té lloc al magnífic marc del Centre de lectura de Reus, i em fa gràcia que parlem de Literatura km 0 en un lloc que, de fet, és el meu km 0 vital, ja que vaig nèixer a l’hospital de Sant Joan.
Quan em demanen la meva biografia, sovint obvio aquest fet, però no és amb mala fe, sinó per subratllar que el meu origen és Cornudella de Montsant, i que el fet de nèixer a Reus és qüestió d’infraestuctura sanitària. De totes maneres, la meva relació amb Reus és especial, no només per fet d’haver-hi nascut, tot i que també, i, sobretot, plena d’afecte. Reus va ser el meu referent de ciutat quan era petit: hi anàvem a comprar, a veure el circ, i de més gran era escala obligada quan estudiava a Tarragona. Sovint quedàvem amb mon pare a la plaça de les Oques per a passar-nos a recollir, i la carretera que separa (o uneix) Reus i Cornudella està impregnada a la memòria del meu cos, i em servia d’escala per mesurar el món. Quan arribo a Reus noto quelcom de familiar, i em faig una juguesca: quan tardaré a veure algú de Cornudella? Aquest cop només han estat deu minuts.

Reus era, en certa manera, la capital del meu univers petit, el centre, i ara vinc al Centre de Lectura per parlar dels meus contes, de personatges senzills i humils. I en teoria ja no sóc un xiquet, i ja hi puc anar sol, sense agafar-me de la mà de ningú, o sí.

Angelina Purpurina


Una nova remesa d'aventures quotidianes d'Angelina Purpurina, una col·lecció de Baula Edicions.
A l’Àngela li encanta resoldre misteris, vestir-se com a ella li agrada i dur els cabells llargs. En canvi, no li agrada que la facin empipar ni que se’n riguin. Si algú li vol fer bullying descobrirà que no està per orgues i que procura resoldre les coses a la seva manera.

15 de març 2017

imatge amb històries


Un estenedor sense roba de fa anys,
un carrer Canvis,
un balcó on no aguaita ningú,
un monument a la por,
una pilota embarrada.

14 de març 2017

I el temps passa, i no és de joguina.


Aparques la bateria, i els playmòbils, i tot el rastre de móns i estrelles que inventes, per fer un treball del cole. I hi poses els sentits, tots, i t’esforces per fer les esses, que encara et costen, i n’esborres alguna que no et convenç, i procures deixar el marge que toca, a cadascun dels dos costats, i em demanes l’opinió, i te la dono, i de vegades em compres les idees, i d’altres no, perquè sempre en tens de pròpies. I busco el xiquet que tot just caminava, que se’n reia amb tot i per tot, i el trobo. I miro com creixes, i admiro.

I no et treus el rellotge que has demanat, i a cada moment ens dius l’hora precisa amb minuts i segons. I el temps passa, i no és de joguina.

13 de març 2017

Literatura km 0 a Reus, amb No és la derrota, sinó el vent



El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

La vida darrere de l'aparador (fragment)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la merceria d'Isa Fando. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presentarà el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO, a les 20 hores.
.
I les dependentes, mare i filla, no paren de moure, obrir i tancar capses i capsetes. I si les parets de la botiga són plenes de lleixes, elles encara no paren d’entrar a buscar més capses a dins, el misteriós “dins”, que ja imagino com un univers paral·lel on s’hi deuen trobar restes de civilitzacions que es creien perdudes, o els secrets de l’eterna joventut. Però, tot i el tràfec que porten, estan en tot.
“Asunción!”, crida l’ama a una clienta a qui li toca el torn. Se saben el nom de la majoria, i també si n’hi ha alguna que sordeja més del compte, o si coixegen d’algun peu. Són petites enciclopèdies amb noms, mides, colors, gruixos... a la memòria.
A una altra clienta que veu vindre, i que devia fer una compra fa pocs dies, li pregunta: “de perletes, has fet curt? Doncs en buscarem més, no?”

Jo també busco perletes.

Desdefinicions (parcament)

Parcament. Espai d'estacionament reservat a la mort.

12 de març 2017

A Reus, amb No és la derrota, sinó el vent. Literatura km 0



El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

Negre estalzí, de Francesca Aliern


Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi

Quan un carreter es troba un xiquet d’ulls negres a la vora del camí de carros que el porta a fer intercanvi de cítrics amb les comarques veïnes de muntanya i li allarga la mà, s’encén una llum per a l’esperança. L’home decideix ferse càrrec del noi, però la primera reticència la troba a casa amb la seua dona. En temps de postguerra, en què la fam, la soledat i la manca d’afectes sincers fan estralls, naix una amistat que aconseguirà perdurar en el temps, que travessarà el fum dens de les carboneres i que lluitarà per superar la boira encegadora dels prejudicis i les enveges. Negre estalzí és un cant a la vida, a la humanitat i a l’amor que traspassa per dalt totes les dificultats.

11 de març 2017

Coses que passen, de Josep Civit i Mateu. Perifèries, de Yolanda Esteve


Cossetània Edicions, 2017
Coses que passen és un itinerari, un itinerari reflexiu, un centímetre més d’aquest extraordinari, inacabable camí, que ha seguit, segueix i seguirà la humanitat des que és conscient d’ella mateixa. Un camí que tempta el bosc, sempre verge i frondós, dels grans interrogants de l’aventura humana. Un poemari que aboca als fets i a les seves conseqüències, aboca a les petges que retenen, àvids, els camins, aboca a tot allò que imparable ens creix en el llevat, amenaçador, del temps.

Perifèries, de Yolanda Esteve
Cossetània Edicions, 2017
Perifèries és un viatge de l’interior a l’exterior, on es parla de l’amor, de l’absència, la fugacitat, la memòria i la cerca. Les Perifèries són enllà dels límits, de les fronteres, allà on tot és més fràgil i intens. L’espai que cal ocupar i transgredir. Tot i tothom té les seves pròpies Perifèries per a franquejar.
Un poemari, bàsicament urbà, amb poemes narratius i atmosfèrics que beuen de la influència del llenguatge cinematogràfic i pictòric.